Se solicitó al Ayuntamiento de Campdevànol datos anónimos del padrón (nacionalidad, fechas de alta y motivos de denegación). El Ayuntamiento alegó que era una tarea compleja y citó riesgos de discriminación. La GAIP resuelve estimar parcialmente la reclamación, obligando a entregar la información restante al considerar que el padrón requiere una gestión continuada que impide alegar complejidad técnica.
Puntos clave de la argumentación
1
La obligación de gestión continuada y actualizada del padrón municipal, según el RPDT, implica que el Ayuntamiento debe conocer sus datos en cualquier momento, invalidando la alegación de 'tarea compleja'.
2
No concurre la causa de inadmisibilidad del artículo 29 LTAIPBG ya que las dificultades técnicas pueden solventarse estableciendo un término de entrega adecuado.
3
El acceso a datos de nacionalidad no vulnera el artículo 23 LTAIPBG ni supone discriminación por raza o nacionalidad al tratarse de información anónima sin datos identificativos.
4
La información solicitada es pública según el artículo 2.b LTAIPBG al ser datos elaborados por la Administración como consecuencia de su actividad.
5
Los titulares de documentos públicos deben disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación de la información y el cumplimiento de la transparencia.
Texto completo
Resolució 131/2025, de 6 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 1452/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Campdevànol
Informació reclamada: Dades de nacionalitat, data d’altes i motiu de denegació del padró de
juliol 2023 a agost 2024.
Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua parcial
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat part de la
informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment, i això ha donat lloc a la consideració de
que s’ha produït una pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació.
D’altra banda, respecte de la informació no lliurada, que d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, és
informació pública, es refereix a informació continguda al padró municipal, que és un registre
administratiu de dades que requereix d’una gestió continuada d’acord amb la normativa
d’aplicació. Aquesta obligació comporta que no esdevingui rellevant les consideracions
respecte de la tasca complexa al·legades per l’Ajuntament al qual se li reconeix un termini de
lliurament i accés a la informació adequat. Tampoc s’aprecia la limitació al·legada respecte del
límit de la informació sobre la nacionalitat, ja que ates que la informació demanada es de
caràcter anònim, no ha de produir l’efecte limitatiu previst a l’article 23 LTAIPBG que impediria
el seu accés.
Els aspectes que específicament no es refereixen a la garantia del dret d’accés a la informació,
i que en conseqüència no corresponen a aquesta Comissió es posen en coneixement del
Síndic de Greuges.
Paraules clau: Ajuntaments. Persona física. Dades padró. Gestió continuada del padró. Tasca
complexa. Estimació parcial. Pèrdua parcial. Síndic de Greuges.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 6 de novembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1452/2024, presentada contra
l’Ajuntament de Campdevànol, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). A la reclamació es manifesta
que no s’ha rebut resposta de l’Ajuntament.
El 16 d’agost de 2024, el reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació publica a l’Ajuntament de Campdevànol en els termes següents: “Demano, L'accés a la
següent informació: Dades relacionades amb el padró d'habitants. Sense incloure la
identitat, ja que aquesta és confidencial, volem saber la nacionalitat, la data de sol·licitud
d'alta i la data d'alta efectiva de tots els empadronats des del juliol del 2023 fins a la data
d'aquesta sol·licitud. Aclareixo, vull una llista on per cada sol·licitud d'alta entrada al
registre, hi consti la nacionalitat, la data de sol·licitud, si és acceptada o denegada, la data
d'alta efectiva en cas d'acceptada, motiu de denegació en cas de denegada.”
El 22 de novembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
El 22 de novembre de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la
qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
El 9 de desembre de 2024 la GAIP rep l’expedient i l’informe de l’Ajuntament on en síntesi manifesta la manca de recursos i les dificultats per fer les migracions del padró i que “els
expedients migrats són encara difícils d’identificar i consultar en aparèixer sense definir els
documents que incorporen”.
També es manifesta respecte de la invocació de la causa d’inadmissió de la sol·licitud per
consistir en una tasca complexa el següent:
“les dades de registre d’entrada informatitzat no consta la identificació per nacionalitats. Les
dades de sol·licituds enregistrades al registre general no tenen vinculació directe amb l’altre
aplicació del padró d’habitants, pel que no es pot relacionar directament quines de les
sol·licituds formulades han acabat am b empadronament i/o denegació. Per obtenir
aquestes dades caldria elaborar un informe sobre cada registre i expedient individualitzat i
comprovar la seva correlació amb l’aplicació informàtica del padró Tasca complexa
d’elaboració o reelaboració, de nous formats i dades amb informe independent. ”
Respecte aquesta concurrència de la causa d’inadmissió per consistir en una tasca
complexa prevista a l’article Art 29. b de la LTAIPBG, l’Ajuntament ofereix audiència i li
facilita la següent informació desglossada:
a. Dades sobre els empadronats per nacionalitats en les dates sol·licitades;
b. 254 Registres d’entrada per data, de les peticions relacionades amb padró de les
dates sol·licitades (annex II). Cal dir, alhora que els expedients migrats anteriors a
31.5.2023 no consta incorporat el nom del sol·licitant constant com interessat
Ajuntament de Campdevànol, tal com es pot comprovar.
L’Ajuntament fa avinent que la manca de resposta en termini, ha estat motivada per la
falta d’efectius de personal, i per la dificultat en l’obtenció de les dades sol·licitades .
Atribueix al peticionari motivacions de caràcter personal, no justificades amb la finalitat
de transparència, de caràcter abusiu d’acord amb l’article 18 de la Llei 14/2013 de
transparència i que obliguen a l’administració a l’elaboració i reelaboració de dades i
informes que no estan elaborats i que no foment part de cap expedient concret que
relacioni les dades sol·licitades.
D’acord amb tot l’exposat l’escrit de l’Ajuntament conclou:
“Primer. Procedeix facilitar les dades en els següents termes (que s’adjunten com
annex padró i registre)
1) Dades sobre resum de padró en les dates sol·licitades per nacionalitats
2) Número de Registre d’entrades referents en les dates sol·licitades
Segon. Denegar en base l’article 23 de la Llei 19/2014 , l’origen de la nacionalitats dels
sol·licitants per resultar duna forma de discriminació per raça, o nacionalitat i resultar
Tercer. Inadmetre en base article 29 de la Llei 19/2014 el creuament individualitzat dels
registre d’entrada per i posterior comprovació al programa del padró comprovant
identificació correlació amb registre d’entrada, resolució, data, motius i nacionalitat de
cada un d’ells en resultar una tasca complexa d’elaboració i reelaboració.”
El 13 de desembre de 2024 la GAIP va donar trasllat al reclamant de la informació
comunicada per l’Ajuntament de Campdevànol amb l’advertiment de que si en un termini de
5 dies hàbils no comunica altra cosa, s’entendrà que dona resposta a la sol·licitud
d’informació pública, i finalitzarà el procediment per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la
reclamació. Aquesta comunicació es acceptada electrònicament pel reclamant el 14 de
desembre de 2024
El 18 de desembre de 2024 la GAIP rep del reclamant les consideracions que, en síntesi,
es refereixen a denunciar un seguit d’irregularitats en la tramesa de la resposta de l’Ajuntament com són: la falta de diligencia i incompliment dels terminis legals;
extralimitació en la informació proporcionada ja que s’ ha introduït informació aliena i
confidencial en la seva resposta a la GAIP, vinculant la SAIP amb la sol·licitud
d’empadronament i comporta una infracció de la normativa de protecció de dades (articles
5.1.c; 6.1 i 32 del RGPD) i adverteix de la interposició d’una reclamació davant l’APDCAT;
al·lega també discriminació i mala gestió del cas per l’associació d’un empadronament amb
una sol·licitud d’accés a la informació publica. També es denuncia la menció de fets
relacionats amb la presencia del reclamant a l’Ajuntament, i la independència respecte de
la petició d’informació que ha donat lloc a la present reclamació en relació amb d’altres
alienes a la mateixa. Valora com a discriminatòries aquestes actuacions que no s’ajusten a
una adequada gestió de la seva informació personal d’acord amb el RGPD i conclou el
següent:
“1. Requereixi a l’Ajuntament de Campdevànol una nova resposta ajustada a la normativa,
excloent qualsevol informació aliena i confidencial.
2. Insti l’Ajuntament a complir els terminis legals, notificar l’inici del procediment i seguir el
protocol establert a la Llei 19/2013, la Llei 19/2014 i la Llei 39/2015.
3. Prengui nota de les irregularitats detectades per reforçar la transparència i la correcta
gestió administrativa en casos similars”.
El 9 de gener de 2025 la GAIP trasllada aquestes al·legacions a l’Ajuntament per tal que
ens faci arribar el seu posicionament en el termini de deu dies hàbils. Se li comunica que, a
parer d’aquesta Comissió, pel que fa a la informació rebuda, la consulta a les dades de les
sol·licituds d’alta de Padró Municipal d'Habitants al registre no hauria de comportar una
dificultat tan rellevant com la indicada a l’informe. En aquest sentit, el nombre de consultes
que se suposa que l’Ajuntament hauria de realitzar, d’acord amb la sol·licitud d'informació
pública presentada per la persona reclamant, s’haurien de poder contrastar directament
amb les dades d’alta al Padró Municipal d'Habitants, només havent-se de consultar al
gestor d’expedients aquelles que hagin estat denegades per a poder identificar -ne el motiu.
Tanmateix, en el supòsit de que la consulta comportés una tasca de gran complexitat es
demana que s’acrediti la concurrència de circumstàncies que impedeixin fer-ho, en virtut de
la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern.
A data de la resolució a aquesta Comissió no li consta cap indicació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual
s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública
(RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article
2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a
sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i
representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Pèrdua sobrevinguda de part de l’objecte de la Reclamació
Aquesta Comissió constata dels antecedents que respecte de la informació reclamada, dades
de nacionalitat, data d’altes i motiu de denegació del padró de juliol 2023 a agost 2024,
l’Ajuntament ha manifestat que procedeix facilitar les dades sobre resum de padró en les dates
sol·licitades per nacionalitats, i número de Registre d’entrades referents en les dates
sol·licitades.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de part de la sol·licitud d’informació de la qual
deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de la part d’objecte que es refereix a la
informació efectivament lliurada.
3. Dret d’accés a la informació publica i límits: el padró municipal d’habitants
La informació reclamada consisteix en demanar accés a dades del padró d'habitants, sense
incloure la identitat, concretament es vol saber: la nacionalitat, la data de sol·licitud d'alta i la
data d'alta efectiva, si és acceptada o denegada, i motiu de denegació en el seu cas, referent a
tots els empadronats des del juliol del 2023 fins a la data d'aquesta sol·licitud. Malgrat que part
de la informació ha estat lliurada, com s’ha considerat en l’apartat anterior, es palesa que
encara resta informació que manca per a donar-hi accés, com és la relativa a la informació
sobre les dates d’altes i dates de denegació i motiu de la denegació del padró de juliol 2023 a
agost 2024, essent un element crític en aquesta facilitació també la informació sobre l’origen i
nacionalitat d’aquestes tramitacions.
La informació demanada d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, és informació pública ja que és
“informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L’article
53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han
elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de
la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, en preveure que qualsevol persona té dret, llevat
que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han
d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i
privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). L’exercici d’aquest dret no és condicionat a la
concurrència d’un interès personal i no resta subjecte a motivació i tampoc requereix invocació
de cap norma (art. 18.2 LTAIPBG).
La petició d’informació del reclamant es refereix a informació continguda al padró municipal
d’habitants que és un registre administratiu de dades que constitueixen prova de la residència
en el municipi i del domicili habitual de la ciutadania. La formació, manteniment, revisió i
custòdia del padró municipal correspon a l’ajuntament, d’acord amb el que determina la
normativa específica
.
Aquesta Comissió ja ha recordat la necessitat d’una g estió continuada del padró que es
desprèn de les previsions que segons el Reglament de Població i Demarcació Territorial de les
Entitats Locals (RPDT) aprovat pel Reial Decret 1690/1986, tots els padrons municipals han de
realitzar. Així es dedueix de l’obligació de ser gestionats per mitjans informàtics (article 60.2);
els ajuntaments han de fer les actuacions necessàries per mantenir actualitzats els seus
padrons, de manera que les seves dades concordin amb la realitat (article 62.1); els
ajuntaments han de remetre mensualment a l’Institut Nacional d’Estadística (INE) les variacions
produïdes en el padró i amb la mateixa periodicitat l’INE els ha de comunicar les eventuals
discrepàncies que detecti (articles 65 i 66) i el veïnatge ha de comunicar als ajuntaments les
Llei 4/1996, de 10 de gener, per la qual es modifica la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de
les Bases del Règim Local, en relació amb el padró municipal ( article 15 i ss.) .
Reial decret 2612/1996, de 20 de desembre, pel qual es modifica el Reglament de Població i
Demarcació Territorial de les Entitats Locals aprovat pel Reial decret 1690/1986, d'11 de juliol.
Resolució de 29 d'abril de 2020, de la Sots secretaria, a partir de la qual es publica la Resolució
de 17 de febrer de 2020, de la Presidència de l'Institut Nacional d'Estadística i de la Direcció
General de Cooperació Autonòmica i Local, en què es dicten instruccions tècniques als
ajuntaments sobre la gestió del padró municipal.
Resolució de 13 de setembre de 2018, de la Sots secretaria, a partir de la qual es publica la
Resolució de 20 de juliol de 2018, de la Presidència de l'Institut Nacional d'Estadística i de la
Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local, sobre instruccions tècniques als
ajuntaments quant a la revisió anual del padró municipal i el procediment d'obtenció de la
proposta de xifres oficials de població.
variacions en les seves dades que han de ser objecte d’inscripció padronal (article 68).
(Resolució 455/2022, de 3 de juny).
Aquestes referències palesen que la deguda gestió del padró ha de permetre als ajuntaments
conèixer en qualsevol moment les seves dades. Si l’Ajuntament fa una gestió informàtica i
manté actualitzat el padró d’habitants, i fa i rep almenys mensualment variacions de dades
padronals, sembla lògic suposar que en qualsevol moment hauria d’estar en disposició de
conèixer quina és la població empadronada. Això suposaria una gestió diligent d’aquesta base
dades essencial, no només per a la deguda gestió municipal sinó també per atendre aquelles
obligacions envers altres instàncies que també es nodreixen de les dades d’aquest recurs.
Sense oblidar les corresponents responsabilitats que recauen sobre l’Ajuntament com a
responsable del tractament d’aquesta informació que se’n deriven de la deguda aplicació del
RGPD.
Si la dificultat manifestada per l’Ajuntament rau en consideracions de caràcter tècnic o de
gestió, com les manifestades, en haver de contrastar les dades d’alta de padró amb el gestor
d’expedients, per tal de poder informar de les peticions d’alta al padró que han estat denegades
per veure el motiu, aquesta Comissió considera que, tot i que, transcorregut el termini des de
que es va formular la petició d’informació ja s’hauria pogut complimentar, aquesta dificultat es
pot atendre amb l’establiment d’un termini adequat per a poder-ho realitzar i amb això
respondre igualment la petició.
D’acord amb això, es conclou que no concorre la causa d’inadmissibilitat sobre la tasca
complexa prevista a l’article 29 LTAIPBG adduïda.
D’altra banda, no és plausible que puguin concorre límits legals al dret d’accés a la informació
pública sol·licitada, perquè es tracta de dades que en cap cas inclouen dades identificatives, i
difícilment poden afectar cap dels béns protegits pels articles 21, 23 i 24 LTAIPBG.
No és aplicable a aquest supòsit, com considera l’Ajuntament, que l’accés a les dades
sol·licitades puguin suposar una forma de discriminació respecte el coneixement de l’origen i de
les nacionalitats dels sol·licitants, i amb això constituir una forma de discriminació per raça, o
nacionalitat, que justifiqui la seva denegació en base l’article 23 de la LTAIPBG. Es recorda que
les dades demanades en cap cas van associades a persona identificada, i amb aquest requisit
es desvirtua l’esmentada vulneració que impediria l’accés demanat.
En definitiva es considera que la informació reclamada fa referència a dades que s’acoten a un
període d’un any, i tal com s’ha formulat la petició, no s’identifiquen limitacions que impedeixin
el seu lliurament, atès que no es demanen dades personals, ja que no s’inclouen a la petició
dades identificatives en cap cas.
Aquesta Comissió considera que la resta de dificultats esmentades a l’informe de l’Ajuntament
no justificarien la concurrència d’una causa d’inadmissió i no constitueixen una tasca complexa,
ja que per atendre les dificultats que s’han palesat es preveu un termini de lliurament suficient
per a que es pugui donar-hi satisfacció de forma adient.
Per últim, aquesta Comissió constata que s’han posat de manifest en la tramitació d’aquesta
reclamació aspectes que no consisteixen estrictament en la garantia del dret d’accés a la
informació publica, com ara la denúncia de que s’ha facilitat per part de l’Ajuntament dades
personals del reclamant innecessàries i confidencials en aquest procediment i sobre aspectes
que poden haver incorregut en un supòsit de discriminació envers el reclamant.
Atès que, com s’ha dit, són aspectes que no constitueixen pròpiament la funció de garantia del
dret d’accés a la informació publica, congruentment, no correspon fer cap pronunciament al
respecte per part d’aquesta Comissió, i es traslladarà la resolució pel seu coneixement al
Síndic de Greuges.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015,
de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en
tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència i que
l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
L’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica (aprovat pel
Reial decret 4/2010, del 8 de gener), estableix que les administracions públiques han d’adoptar
les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document
electrònic. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents d’acord amb la Disposició Addicional Onzena de la Llei
26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de
Catalunya.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que han d’estar perfectament
classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Així
doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament
classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar -ne, si escau, l’accés. Com a
referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar
classificada dins el nivell Padró d’habitants (codi 0196).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 6 de febrer de 2025, resol per unanimitat:
1. Declarar la pèrdua sobrevinguda de part de l’objecte de la Reclamació respecte de les
dades lliurades sobre dades resum de padró en les dates sol·licitades per nacionalitats, i
número de Registre d’entrades referents en les dates sol·licitades.
2. Estimar la Reclamació 1452/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
3. Requerir a l’Ajuntament de Campdevànol que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim quinze dies .
4. Requerir a l’Ajuntament a informar la GAIP, dins del termini de quatre dies, de l’òrgan o la
persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1452/2024 i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
7. Donar trasllat d’aquesta resolució al Síndic de Greuges pel seu coneixement i efectes
oportuns.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.