Reclamación de un regidor contra el Ayuntamiento de Mataró por falta de información sobre procesos judiciales, resuelta por desistimiento

Resolució 1576/2024, de 19 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 1451/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Mataró Informació reclamada: Processos judicials en què es troba implicat l'Ajuntament Sentit de la resolució: Desistiment Resum: D’acord amb allò que preveu l’article 68 LPAC, si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits assenyalats per la normativa de procediment, s’ha de requerir l’interessat perquè, en un termini de deu dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es considera que desisteix de la seva petició. En el nostre cas, convé fer us esment particular a la necessitat d’aportar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP), per part del regidor reclamant. Així es desprèn de la doctrina de la GAIP sobre la diversa naturalesa jurídica de les SAIP i les altres actuacions dels electes locals, com els “precs” i les “preguntes” efectuades en el Ple. Després d’haver vençut abastament el termini donat per a l’esmena de la documentació (aportació de la SAIP, convenientment registrada), no consta resposta de la persona reclamant, motiu pel qual cal es declara finalitzat el procediment d’aquesta reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Electe. Pregunta per escrit. Esmena. Manca de SAIP. Desistiment. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El 5 de novembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1451/2024, presentada per un regidor de l’Ajuntament de Mataró contra el mateix Ajuntament . La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la reclamació es fa constar que “El mes de març de 2024, es va aprovar una proposta al ple municipal on aquest grup municipal sol·licitava informació respecte els processos judicials que es troba implicat l'ajuntament. La proposta va ser aprovada per unanimitat i el govern va dir que en breu ens passaria aquesta informació. Posteriorment, i veient que no ens informaven, vàrem fer una pregunta per escrit, sol·licitant conèixer com anava el recull de la informació sol·licitada. No vàrem rebre resposta a la pregunta formulada. A la vista de la manca d'informació, el mes de juliol vam tornar a portar el tema al ple municipal i preguntàrem si el govern compliria la demanda formulada. La resposta va ser afirmativa, però han transcorregut quatre mesos i seguim sense conèixer la informació demanada i tampoc els motius pel quals no ens fan arribar el que es va demanar”. El 25 de novembre de 2024 la GAIP requereix a la persona reclamant per a que esmeni la documentació aportada, com a requisit previ per a l’admissió a tràmit de la reclamació. En concret, la Comissió li demana que aporti una còpia de la sol·licitud d’accés a informació pública que és objecte de la reclamació (SAIP), així com de la documentació acreditativa de la seva presentació on consti el número de registre d’entrada i la data en que vau presentar la sol·licitud. D’acord amb l’article 68 LPAC, es concedeix la possibilitat d’esmena en un termini de 10 dies. Acceptada la notificació el dia 26 de novembre per la persona reclamant, i transcorregut el termini de 10 dies esmentat, no s’ha donat resposta a l’esmena requerida. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la reclamació, competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. En el nostre cas, a més, la persona reclamant és una regidora de l’Ajuntament de Mataró, i això no és cap impediment per a afirmar la competència de la GAIP en la resolució de la seva reclamació, ans el contrari. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè - en l’exercici d’un dret fonamental, com és el de l’article 23 CE- no poden tenir menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). 2. Sobre el desi stiment de la Reclamació i la necessitat de SAIP prèvia D’acord amb el que preveu l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits assenyalats per la normativa de procediment, s’ha de requerir l’interessat perquè, en un termini de deu dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es considera que desisteix de la seva petició. En antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena d’aspectes essencials de la Reclamació i l’ha advertida que en cas de manca de reparació de les mancances en el termini de deu dies, s’entendrà desistida la Reclamació. En el nostre cas, convé fer us esment particular a la necessitat d’aportar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP), per part del regidor reclamant. Així es desprèn de la doctrina de la GAIP sobre la diversa naturalesa jurídica de les SAIP i les altres actuacions dels electes locals (com els “precs” i les “preguntes”). En aquest sentit, la interpretació de la Comissió ha estat constant i sostinguda, com evidencien alguns dels seus pronunciaments (per totes, la Resolució 66/2017, de 22 de febrer), en virtut de la diversa regulació efectuada en la normativa de règim local de les figures dels precs i les preguntes al Ple (en el text refós de la llei catalana, articles 98 a 103 i 165 LMRLC) de la que la mateixa legislació estableix per a l’accés dels electes locals a la informació pública (article 164 LMRLC). En aquest sentit, i malgrat que poden tenir trets comuns (per exemple, moltes vegades l’objecte de determinades preguntes és obtenir informació i unes i altres iniciatives poden servir per exercir funcions de control), el cert és que les preguntes al Ple i les sol·licituds d’informació pública (SAIP) tenen una significació i unes conseqüències jurídiques ben diferents. D’una banda, les sol·licituds d’informació són manifestació del dret a la informació, que és objecte d’una regulació específica i es pot exercir de forma autònoma, amb diversitat de contextos i finalitats. De l’altra, les preguntes són iniciatives de naturalesa molt més política que estrictament jurídica (no està clar que s’hagin de resoldre per acte administratiu i menys encara que la manca de resolució expressa en termini tingui efectes estimatoris, com és el cas de les sol·licituds d’informació), sovint vinculades al desenvolupament de les sessions dels òrgans col·legiats i a les seves funcions de control genuïnament polític. Efectuades les consideracions anteriors sobre la necessitat d’una SAIP prèvia, i després d’haver vençut el termini atorgat per a l’esmena de la documentació aportada, no consta resposta de la persona reclamant, motiu pel qual cal es declara finalitzat el procediment d’aquesta reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de desembre de 2024, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1451/2024 per desistiment, d’acord amb les consideracions efectuades al fonament jurídic 2, i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.