Una persona interesada solicitó al Departament d’Educació i Formació Professional el acceso completo a un expediente disciplinario y a la denuncia correspondiente. La GAIP desestima la reclamación debido a que el expediente sigue abierto y existe un proceso judicial en curso, aplicando el límite legal relativo a la investigación de infracciones.
Puntos clave de la argumentación
1
El límite al derecho de acceso basado en la investigación o sanción de infracciones busca proteger los procedimientos administrativos o judiciales para evitar que los presuntos infractores eludan sus responsabilidades.
2
Se considera procedente aplicar dicho límite cuando el expediente no ha concluido y no se ha determinado la naturaleza de las infracciones presumiblemente cometidas.
3
La existencia de un proceso judicial abierto sobre los mismos hechos justifica la denegación del acceso a la información pública solicitada.
4
La falta de colaboración de la Administración al no remitir la documentación requerida por la GAIP no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
Texto completo
Resolució 217/2025, de 20 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 1450/2024
Administració reclamada: Departament d’Educació i Formació Professional.
Informació reclamada: Accés a expedient disciplinari. Procediment judicialitzat.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: En el supòsit que ara examinem únicament cal verificar si efectivament concorre el
límit al dret d’accés a la informació pública establert a l’article 21.1.b) relatiu a la investigació o
la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries que al·lega el Departament
per desestimar parcialment la SAIP que motiva aquesta Reclamació.
A la llum de les manifestacions que realitza el Departament en resposta a la SAIP, certament,
cal apreciar-ne la concurrència. En aquest sentit, el límit de la investigació o la sanció de les
infraccions penals, administratives o disciplinàries, té la finalitat de protegir els procediments
administratius o judicials corresponents i, en conseqüència, d'evitar el risc que l'accés als
expedients pugui servir perquè els presumptes infractors o inculpats eludeixin les seves
responsabilitats.
Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació i Formació professional.
Disciplinari. Investigat. Reclamació contra desestimació. Procés judicial obert. Límits.
Investigació infraccions penals. Manca de col·laboració. Desestimació.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 5 de novembre entra a la GAIP la Reclamació 1450/2024 presentada per una persona
interessada contra el Departament d’Educació i Formació Professional en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent. Inicialment, la persona reclamant va demanar
substanciar aquest procediment per via de la mediació. Amb tot, es va certificar la
impossibilitat de desenvolupar un procediment amb aquestes característiques en data 4 de
febrer de 2024.
En data 19 de setembre de 2024 la persona reclamant sol·licita al Departament esmentat el següent: “Informació complerta de l’expedient disciplinari, sobretot l’escrit de denúncia que
fa la denunciant”.
La Reclamació presentada el 5 de novembre de 2024 indica que l’Administració va resoldre
el següent: “En resposta la sol·licitud d’accés a la documentació de l’expedient disciplinari
que se us va incoar, que heu presentat en data 19/9/2024, us comunico que atès que en la
pròpia Resolució d’incoació es va acordar també la suspensió de la instrucció de
l’expedient, en els termes previstos a l’article 94.3 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30
d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, no
és procedent realitzar cap tràmit en via administrativa. No obstant l’anterior, atès que hi ha
un procediment judicial en tràmit relacionat amb aquests fets, us informem que en cas que
des del jutjat se’ns demani la documentació esmentada li trametrem i, en aquest cas, el
jutge decidirà si se us lliura o no aquesta documentació.”
El 27 de novembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
El 8 de gener de 2025 la GAIP comunica un cop més la Reclamació al Departament
esmentat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la
recepció de la documentació requerida a l’Administració.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual
s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública
(RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article
2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a
sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i
representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
Els antecedents posen de manifest que la part reclamada no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP
preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes
sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre la desestimació de la Reclamació
L’article 44 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP), estableix que la resolució de la
Reclamació pot inadmetre, estimar o desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació
i que ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en la resta de l'ordenament
jurídic. La present reclamació ha de ser desestimada conforme a l’argumentació següent.
En el cas que ens ocupa ningú discuteix el caràcter d’informació pública d’allò reclamat, d’acord
amb les disposicions de la LTAIPBG, ni l’obligació d’atendre les SAIPs que rep el Departament
com a òrgan obligat per la mateixa norma a facilitar l’exercici del dret d’accés a la informació
pública de les persones.
En el supòsit que ara examinem únicament cal verificar si efectivament concorre el límit al dret
d’accés a la informació pública establert a l’article 21.1.b) relatiu a la investigació o la sanció de
les infraccions penals, administratives o disciplinàries que al·lega el Departament per
desestimar parcialment la SAIP que motiva aquesta Reclamació.
A la llum de les manifestacions que realitza el Departament en resposta a la SAIP, certament,
cal apreciar-ne la concurrència. En aquest sentit, el límit de la investigació o la sanció de les
infraccions penals, administratives o disciplinàries, té la finalitat de protegir els procediments
administratius o judicials corresponents i, en conseqüència, d'evitar el risc que l'accés als
expedients pugui servir perquè els presumptes infractors o inculpats eludeixin les seves
responsabilitats.
En conseqüència, en el cas que ens ocupa, que es caracteritza pel fet que l’expedient sobre el
qual es demana informació no ha estat conclòs, ni tant sols s’ha escatit la naturalesa penal o
administrativa de les infraccions presumptament comeses, i atès que existeix un procés judicial
obert a tals efectes, té tot el sentit jurídic invocar el límit que estem considerant, ja que s'està en
procés d'investigar i/o sancionar, les conductes denunciades. És procedent, per tant, l'aplicació
d'aquest límit d'accés a la informació pública perquè sembla especialment aplicable al cas i vist
que es tracta d’una investigació que roman oberta, és plausible que així sigui.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 20 de febrer de 2025, resol per unanimitat:
1. Desestimar la Reclamació 1450/2024, d’acord amb les consideracions fetes al fonament
jurídic 3.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1450/2024 i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.