Una persona física solicitó al Departament d’Educació i Formació Professional los horarios del profesorado de un instituto. El organismo alegó que la información fue entregada pero con los nombres anonimizados. La GAIP estima la reclamación porque los datos identificativos relacionados con la actividad pública deben facilitarse salvo excepción justificada, lo cual no ocurrió.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG al ser elaborada por la Administración como consecuencia de sus funciones.
2
El artículo 24.1 de la LTAIPBG obliga a facilitar datos personales meramente identificativos relacionados con la organización o actividad pública de la Administración.
3
La protección de datos personales solo prevalece excepcionalmente cuando se justifique un elemento concreto, algo que el Departamento no hizo al anonimizar los nombres.
4
La falta de colaboración de la Administración al no remitir la documentación requerida por la GAIP no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
5
La información sobre horarios de clases y el profesorado que las imparte es considerada información ya conocida en el marco del centro educativo afectado.
Texto completo
Resolució 30/2025, de 16 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 1446/2024
Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació i Formació
Professional.
Informació reclamada: Horaris del professorat d’un institut.
Sentit de la resolució: Estimació.
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb el que estableix
l’article 2.b LTAIPBG. Considerant el que estableix l’article 24.1 LTAIPBG pel que fa a la protecció de
dades personals merament identificatives directament relacionada amb l’organització, el funcionament
o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals i que el DEFP ha estimat la SAIP
i lliurat la informació sense justificar element excepcional que requereixi la protecció prevista en dit
article, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació pública en els
termes sol·licitats.
Paraules clau: Generalitat. Departaments. Persones físiques. Professorats. Horaris. Distribucions.
Reclamació contra lliurament parcial. Sense límits. Estimació.
Ponent: Mercè Aymerich i Boltà
Antecedents
El 3 de novembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1446/2024 presentada per una persona
física contra el Departament d’Educació i Formació Professional (DEFP) en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha
rebut cap resposta per part de l’Administració.
El 8 d’octubre de 2024 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació
pública (SAIP) demanant: “Els horaris del professorat destinat a l'Institut el Til·ler de Les
Franqueses del Vallès per al curs 2024- 2025. En el cas dels horaris de professorat substitut,
indicació del professorat al que substitueixen, i l'horari de referència del professorat assignat al
centre. En el cas de que encara no s'hagin aprovat els horaris per claustre i/o consell escolar, els
horaris provisionals aprovats per la direcció del centre”. Aquesta SAIP es resoldre favorablement
per part del Departament el passat 30 d’octubre.
En la reclamació la persona reclamant manifesta que “S'han amagat els noms del professorat en els horaris, quan en la SAIP es demanava clarament [es produeix l’objecte de la SAIP]. Es
demanava clarament la identificació dels horaris, en canvi se m'han lliurat els horaris amb els
noms anonimitzats. En altres SAIPS el Departament no ha tingut cap inconvenient en identificar
els horaris dels professionals. Cal concretar a quin docent correspon cada horari”.
El 28 de novembre la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al DEFP i li requereix que, dins del termini de
quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com
còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents
que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida al Departament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el
dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a
títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a
la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són
d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència
d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que el DEFP no aporta a aquest procediment la documentació que li
ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha
de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments
previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la
resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de
tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que
aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre l’estimació al dret d’accés a la informació pública i límits
La informació sol·licitada i reclamada, - horaris del professorat -, és informació pública d’acord amb el
que estableix l’article 2.b LTAIPBG ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que
aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves
funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix
aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que
les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres
persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els
termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1
LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la
denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la
presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
Pel que fa als límits, l’article 24.1 LTAIPBG pel que fa a la protecció de dades personals estableix que
“s’ha de donar la informació pública directament relacionada amb l’organització, el funcionament o
l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que,
excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets
constitucionalment protegits”. En aquest cas, el DEFP ha estimat la SAIP i ha lliurat la informació
malgrat ha anonimitzat els noms del professorat sense que n’hagi justificat el motiu ni hagi indicat cap
element excepcional que requereixi aquesta protecció. Afegir que la informació dels horaris de les
classes i el professorat que les imparteix, és una informació coneguda com a mínim en el marc del
centre educatiu afectat.
Dit això, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació pública en els
termes sol·licitats. Cal tenir en compte, però, que la manca de col·laboració del Departament no ens
permet conèixer l’existència de cap situació excepcional que hagi de prevaler respecte a la protecció
de dades personals o altres drets constitucionalment protegits (article 24.1 LTAIPBG). Per tant, és
responsabilitat exclusiva del Departament considerar aquesta circumstància i, si fos el cas, prendre
les mesures necessàries respecte a aquesta situació excepcional.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el
seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que
l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb
participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual
es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de
la Generalitat de Catalunya.
L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el
compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de
gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives.
Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD
garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i
aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas
d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de
gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de
l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i
condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment.
L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents
electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives
de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del
procediment administratiu, amb la finalitat de garantir -ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la
disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu
electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és
vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació
dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i
disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs
o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i
dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol
document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim
d’accés i publicitat (art. 19.3).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula
els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents
produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i
administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques
i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de
gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament
classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar -ne, si escau, l’accés.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió 16 de
gener de 2025, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord
amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional que lliuri a la persona reclamant la
informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional a informar la GAIP, dins del termini
de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així
com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1446/2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k
RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.