Texto completo
Resolució 1634/2025, de 23 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 1445/2025
Administració reclamada: Oficina Antifrau de Catalunya (OAC)
Informació reclamada: Diversos expedients d’Avaluació Prèvia de Versemblança (APVs).
Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i desestimació parcial
Resum: La GAIP fa seus els arguments esgrimits per l’OAC i considera que s’ha satisfet
adequadament el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant amb l’accés parcial a la
documentació requerida que s’ha facilitat. Així mateix, la GAIP considera que s’han aplicat
correctament els límits previstos per la LTAIPBG per justificar un accés parcial a la informació
demanda i que també s’ha aplicat correctament la causa d’inadmissió d’una part de la SAIP relativa a
la tasca complexa d’elaboració o reelaboració.
Paraules clau: Oficina Antifrau de Catalunya. Expedients. APV. Versemblança. Reclamació contra
estimació parcial. Desestimació parcial. Inadmissió parcial. Límits. Actuacions judicials. Dades
personals. Causes d’inadmissió. Tasca complexa d’elaboració o reelaboració.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
1. El 21 d’agost de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1445/2025, presentada per una persona
física contra l’Oficina Antifrau de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent.
2. El 4 de juliol de 2025 la persona reclamant sol·licita a l’OAC accés i còpia de diversos expedients
que s’haurien tramitat o s’estan tramitant per part d’aquest organisme.
3. La Reclamació presentada el 21 d’agost de de 2025 indica que s’hauria facilitat una accés parcial
a la documentació demanada.
4. El 29 d’agost de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació. El 5 d’agost de 2025
informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la
posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 29 d’agost la GAIP comunica la Reclamació a l’OAC i li requereix que, dins del termini de
quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. En data 22 de setembre la GAIP rep l’informe de l’OAC on s’hi fa constar el següent: “Primer.-
Informació objecte de la reclamació que es tramita davant la GAIP i fonamentació de la persona
reclamant En primer lloc, l’objecte de la reclamació davant la GAIP es conformaria per l’accés a
quatre actuacions prèvies de versemblança i, d’acord amb la reclamació tramesa, és textualment
el següent: “APV 960/2024 --> A tots els documents que tingui l'OAC, incloent també, la data i
còpia de l'enviament de la comunicació de la remissió de la denúncia a la Fiscalia Provincial de
Tarragona, en execució del que disposa la Resolució OAC/ANL/1518/2024, de 20 de novembre
de 2024. A l'índex, també hauria de figurar la Comunicació de l'OAC a la persona denunciant (jo
mateix), de data 31/10/2024. També, saber el motiu raonat pel qual es va remetre al Consorci
d'Aigües de Tarragona, la comunicació en data 09/05/2025 (5 mesos després), i excepte error
per part meva, em consta que en data 12/05/2025, es va rebre per part de l'OAC una
comunicació del Consorci d'Aigües de Tarragona amb un seguit de consideracions i adjuntant un
recurs contenciós administratiu sobre la resolució 316/2024, del TSCC que també sol·licito. APV
975/2024 --> Entenent que encara és un expedient que es troba en tràmit, igualment sol·licito
l'índex d'actuacions realitzades per part de l'Oficina Antifrau de Catalunya fins a data d'avui, i
respecte l'accés a la documentació de les actuacions ja dutes a terme, com són la data i
notificació al Consorci d'Aigües de Tarragona de la remissió de la denúncia al Consell
d'Administració en relació a l'incompliment parcial de la sentència 3252/2021 del TSJC en quan a
publicar els sous i dietes de les persones denunciades (on no cal referir-se al nom i cognoms de
les mateixes, que poden ser anonimitzades) i si s'ha rebut resposta formal per part d'aquesta
institució respecte a aquest incompliment, i adjuntar la mateixa, així com els requeriments i
notificacions que hagi fet l'OAC al CAT en aquest supòsit. També l'índex i contingut de totes les
comunicacions per correu electrònic que he fet en relació a aquest expedient a l'OAC. APV
989/2024/ APV 1032/2024--> A tots els documents que tingui l'OAC, en especial, als documents i
informació facilitada pel Consorci d'Aigües de Tarragona que van motivar l'arxiu.” Quant a la
motivació de la reclamació, la persona reclamant argüeix que la resolució seria extemporània, en
el sentit que s’hauria dictat fora de termini i que caldria entendre la seva sol·licitud estimada per
silenci positiu. D’altra banda, argumenta que l’OAC no hauria justificat de manera suficient les
limitacions aplicades a la Resolució, i manifesta que l’Oficina no hauria lliurat la documentació de
determinats expedients (APV 989/2024, APV 1032/2024, APV 960/2024, APV 975/2024).
Segon. Anàlisi de les actuacions objecte de reclamació d’acord amb el criteri aplicat en la
Resolució de dret d’accés a la informació pública relativa a la sol·licitud núm. 31/2025.
2.1. Amb caràcter previ a l’anàlisi de les actuacions objecte de reclamació, cal dir que la
normativa d’aplicació no confereix a la persona denunciant la condició de persona interessada en
el procediment (art. 20.5 de la Llei 2/2023, de 20 de febrer), sens perjudici del seu dret a rebre
resposta per part de l’autoritat competent (art. 20.3 de la Llei 2/2023, de 20 de febrer). Per tant,
amb caràcter general, les persones que presenten una denúncia davant l’Oficina no gaudeixen
d’un dret reforçat al dret d’accés.2.2. Quant a l’accés a les actuacions prèvies de versemblança
núm. 960/2024, tal i com es reflecteix en la Resolució dictada pel director de l’Oficina, es va
acordar comunicar els fets a la Fiscalia Provincial de Tarragona mitjançant la Resolució
OAC/ANL/1518/2024 de data 20.11.2024, de remissió de la denúncia. En data 02.12.2024,
l’Oficina Antifrau va informar d’aquesta remissió a la persona denunciant (i ara reclamant). Cal
posar en coneixement d’aquesta Comissió que la remissió de la denúncia es va produir perquè,
d’acord amb la documentació aportada per la persona denunciant, els mateixos fets posats en
coneixement de l’Oficina ja haurien estat denunciats davant la Fiscalia Provincial de Tarragona
per la mateixa persona i, d’acord amb l’art. 7.2 de la Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l’Oficina
Antifrau de Catalunya (LOAC) es van interrompre les actuacions per tal de garantir la funció
jurisdiccional. En aquest cas, ens trobem en l’esfera de la instrucció penal i les actuacions de
l’Oficina es troben en aquests moment vinculades a una autoritat que té caràcter preferent i que
és la competent per determinar si els fets comunicats poden ser constitutius d’il·lícits penals,
determinació que no correspon a l’Oficina Antifrau de Catalunya, que va interrompre les seves
actuacions per l’existència d’unes actuacions en curs per part del Ministeri Fiscal. En altres
paraules, en aquest moment part de la documentació sol·licitada per la reclamant té relació amb
un expedient d’un òrgan constitucional que no es troba subjecte a la normativa de transparència i
sobre el qual no es pot pronunciar aquesta Comissió; aquesta tramesa de les actuacions a una
jurisdicció que té prevalença sobre qualsevol actuació administrativa determina que el seu règim
d’accés ja no sigui el previst a la normativa general de transparència, sinó l’específic previst a la
normativa corresponent. Al marge de la tramesa de la denúncia al Ministeri Fiscal, que per un
error no es va dur a terme fins al 25.07.2025, cal dir que no identifiquem a què es refereix la
persona reclamant quan fa referència a la comunicació tramesa al Consorci en data 09.05.2025;
l’Oficina no va trametre cap comunicació a l’ens afectat, sinó que se’n va rebre una del Consorci
en aquella data (09.05.2025). Pel que fa a l’accés a la documentació d’aquestes actuacions que
interessa la persona reclamant, cal dir que és d’aplicació la limitació prevista a l’article 23 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, que estableix que quan la informació sol·licitada es projecta
sobre dades personals relatives a la presumpta comissió d’infraccions penals o administratives,
escau denegar l’accés a la informació pública. Al marge de l’aplicació d’aquesta limitació, quant a
la documentació que hauria tramès l’ens afectat a l’Oficina en data 09.05.2025, consistent en un
documentació relativa a un procediment contenciós administratiu, cal dir que l’accés a
documentació relativa a procediments judicials es regeix per una normativa específica, tot i que
sigui documentació que es trobi en poder d’un subjecte obligat per la normativa de transparència.
En aquest sentit es pronuncia una recent sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (Sala Cinquena), la Sentència núm. 2909/2025 de 30.07.2025 que, tot i que no és
ferma, conclou que un Decret d’arxivament del Ministeri Fiscal en poder de l’Oficina Antifrau de
Catalunya no és informació subjecta a la Llei 19/2014 i l’accés a aquest Decret d’arxivament no
es pot obtenir de l’Oficina Antifrau que en disposa per haver estat tramès pel Ministeri Fiscal,
sinó de l’òrgan del que té origen (el MF) que és qui ha de resoldre el que consideri procedent. En
base a aquesta jurisprudència, l’Oficina entén que la persona reclamant s’hauria d’adreçar al
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i sol·licitar l’accés a aquestes actuacions processals,
en la qualitat que correspongui, no essent l’Oficina competent per donar accés a aquestes
actuacions perquè aquesta informació no és informació pública per no tenir origen en un subjecte
obligat per la normativa de transparència (jutjats i tribunals). 2.3. Quant a l’accés a les actuacions
prèvies de versemblança núm. 975/2024 Aquesta pretensió de la sol·licitud va ser derivada a la
Direcció d’Anàlisi i Investigacions de l’Oficina, atès que es tractava d’actuacions que es trobaven
en curs (i encara ho estan) en el moment de formular-se la sol·licitud; les actuacions es van
iniciar arran de la denúncia presentada per qui ara formula reclamació davant de la GAIP. Cal
informar la GAIP que un cop rebuda la denúncia, el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya va
dictar la Resolució OAC/ANL/1518/2024, de 20 de novembre de 2024, amb la part dispositiva
següent: «Primer. Admetre la part de la denúncia presentada el passat 18 i 23 d’octubre de 2024
respecte allò que fa referència a la possible malversació de fons públics i conflictes d’interès.
Segon. Remetre la denúncia al Consell d’Administració del Consorci d’Aigües de Tarragona en
relació amb l’incompliment parcial de la referida sentència nº3252/2021 en quant a publicar els
sous i dietes de les persones denunciades; així com també remetre la denúncia a l’àmbit
d’aquesta mateixa Oficina Antifrau amb funcions en matèria de compliment, seguiment i
supervisió dels Sistemes Interns d’Informació. Tercer. Comunicar el sentit de la Resolució a la
persona denunciant.» En aquest context, sobre la pretensió d’accés de la persona reclamant,
l’Oficina Antifrau de Catalunya ha de manifestar el següent: - Cal posar en relleu que no és
possible donar accés a aquestes actuacions, tal i com pretén la persona reclamant, atès que
aquestes actuacions encara es troben en curs en aquests moments i d’acord amb la normativa
en vigor és criteri de l’Oficina no donar-hi accés fins que les actuacions no es trobin concloses.
Aquest criteri ve recolzat normativament per les previsions que determinen que les actuacions de
l’OAC s’han de portar a terme i han d’ésser tramitades assegurant en tot cas la reserva màxima
per a evitar perjudicis a la persona o a l’entitat investigades i com a salvaguarda de l’eficàcia del
procediment jurisdiccional o administratiu que es pugui iniciar a conseqüència de dites
actuacions (art. 18.1 LOAC) i en base a la limitació prevista a l’art. 21.2 de la Llei 19/2014, del 29
de desembre, i a l’article 23 de la mateixa Norma, atès que aquestes actuacions encara podrien
donar lloc a l’exigència de responsabilitats per a les persones afectades (específicament, en
relació amb les disfuncions denunciades relatives a un canal intern d’informació d’acord amb el
règim sancionador previst a la Llei 2/2023, del 20 de febrer) i altres presumptes infraccions
objecte de la denúncia que es troba analitzant en aquests moments la Direcció d’Anàlisi i
Investigacions. - D’altra banda, pel que fa a les manifestacions del reclamant sobre una derivació
de part de la denúncia al Consorci d’Aigües de Tarragona, escau informar que, al marge de la
derivació interna d’una altra part de la denúncia a l’àmbit de l’Oficina amb funcions en matèria de
compliment, seguiment i supervisió dels sistemes interns d’Informació, en data 02.12.2024 es va
notificar a la persona reclamant una comunicació de data 28.11.2024, en la qual es demanava el
seu consentiment explícit per trametre part de l’objecte de la denúncia a l’ens afectat (al
Consorci) atès que aquesta remissió comportava la revelació de la seva identitat. D’acord amb la
informació facilitada per la Direcció d’Anàlisi i Investigacions de l’Oficina, en la data en què
s’emet aquest informe la persona reclamant no ha donat resposta a aquesta comunicació ni ha
donat el seu consentiment explícit a aquesta comunicació autoritzant que l’Oficina pugui dur a
terme la remissió esmentada, derivació que no s’ha fet doncs. Per tal d’acreditar aquest
fonament, es tramet a la GAIP la comunicació duta a terme a la persona reclamant i l’evidència
de notificació. - En tot cas, quant a la concreta pretensió que se li faciliti el contingut de les
comunicacions per correu electrònic que la persona reclamant hauria fet en el marc d’aquestes
actuacions, cal dir que aquesta informació ja és informació que es troba en poder de la persona
sol·licitant. En aquest punt, escau citar la Resolució de la GAIP núm. 06/2022, de 5 de gener,
que estableix que el dret d'accés a la informació pública es defineix precisament pel seu objecte,
que no és cap altre que poder obtenir informació de la què no es disposa; si la informació
sol·licitada ja es troba en poder de la persona reclamant, el dret que s'exerceix sol·licitant-la de
nou res aportaria en termes d'informació a qui l'exerceix, però sí en termes de càrrega i despesa
pública a l'Administració. - Finalment, i tot i les consideracions anteriors, sí que es pot accedir a
la pretensió manifestada per la persona reclamant que se li faciliti un índex d’aquestes
actuacions. Es tramet aquest índex a la GAIP a l’efecte oportú. 2.4. Accés a les actuacions APV
989/2024 i APV 1032/2024 i especialment als documents i informació facilitada per l’ens afectat
Quant a aquesta pretensió de la persona reclamant, ens remetem al fonament jurídic núm. 4.5 de
la Resolució del director de data 21.08.2025 en el sentit que es resol donar accés parcial a la
documentació pretesa, documentació que s’està preparant en aquests moments per al seu
lliurament a la persona reclamant. Per tant, en aquest punt la Reclamació s’ha d’entendre
prematura d’acord amb l’exposició de l’antecedent sisè d’aquest informe, en el sentit que l’Oficina
es troba preparant la documentació que cal lliurar a la persona sol·licitant, en execució de la
resolució esmentada, d’acord amb el termini de 30 dies hàbils previst per l’art. 36.1 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre i 72.1 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, termini que no finirà fins el
proper dia 06.10.2025 atès que la Resolució es va dictar i notificar en data 21.08.2025. Quant a
l’aplicació de les limitacions a aquesta documentació, es desenvoluparà més endavant en aquest
informe. 2.5. Quant al silenci administratiu positiu al·legat per la persona reclamant perquè la
Resolució es va dictar fora del termini establert normativament D’acord amb l’article 35.1 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, si l’Administració no resol i notifica dins el termini establert, la
sol·licitud s’entén estimada, llevat que una norma amb rang de llei estableixi expressament un
efecte desestimatori, total o parcial, amb relació a una determinada informació. L’article 35.2
preveu que no es pot adquirir per silenci administratiu el dret d’accés si concorre algun dels límits
establerts per aquesta o altres lleis per tenir accés a la informació pública. Per tant, d’acord amb
el raonament previ, a judici de l’Oficina en aquest cas no podria entrar en joc la previsió de silenci
administratiu positiu establerta a la Llei 19/2014, perquè s’està sol·licitant informació que: - D’una
banda (quant a les actuacions núm. 960/2024) es troba subjecta a un règim específic d’accés,
que és el de les actuacions judicials i que es troba en poder d’un òrgan constitucional no subjecte
a la normativa de transparència de la qual és garant la GAIP; així mateix, quant a les actuacions
APV núm. 975/2025, es tracta d’actuacions que es troben en curs i, per tant, no es poden lliurar a
la persona reclamant d’acord amb la fonamentació exposada en aquest informe i per aplicació de
les limitacions exposades previstes en diverses normes de rang de llei (Llei 14/2008, del 5 de
novembre i Llei 19/2014, del 29 de desembre). En tot cas, i subsidiàriament, tal i com s’ha
argumentat prèviament, tot i que les primeres actuacions (APV 960/2024) haguessin de tenir la
consideració d’informació pública subjecta a la Llei 19/2014 (cosa que es nega), igualment es
trobarien subjectes actualment a la limitació al dret d’accés a la informació pública prevista per
l’article 23 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, atès que és informació referida a dades
personals especialment protegides relatives a la comissió d’infraccions que no comporten
l’amonestació pública de l’infractor i a la limitació continguda a l’art. 21.1 b) de la Llei 19/2014, del
29 de desembre quant a les APV 975/2024. - Finalment, (quant a les actuacions APV 989/2024 i
1032/2024), a les quals s’ha donat accés parcial, l’Oficina va considerar que no es podia admetre
part de les pretensions de la reclamant. Aquestes limitacions i exclusions aplicables determinen
que en aquest supòsit no es pugui adquirir per silenci administratiu positiu el dret d’accés,
d’acord amb la previsió de l’art. 35.2, de manera que el silenci hauria de ser desestimatori en
aquest cas. 2.6. Quant a l’accés a documentació relativa a expedients de contractació tramesos
per l’ens afectat (actuacions APV 989/2024 i 1032/2024) Enllaçant amb les consideracions
anteriors relatives a les APV 989/2024 i 1032/2024, el reclamant sembla fer referència a la
documentació tramesa per l’ens afectat relativa a diversos expedients de contractació pública,
que van ser tramesos a l’Oficina com a documentació accessòria o auxiliar per l’ens afectat i
l’accés a la qual s’analitza al fonament jurídic 4.5. iii de la Resolució dictada pel director de
l’Oficina (pàgines 9 i 15). Es tracta d’uns enllaços facilitats per l’ens afectat que porten als
corresponents documents incorporats a expedients de contractació i que incorporen una gran
quantitat de documentació; per exemple, en un dels enllaços en el marc de l’APV 989/2024,
(arxiu APV_9892024_01_EXPEDIENTS_23_24_Documentació), es tracta de documentació
dividida en deu subcarpetes que tenen un pes total de 3.6 Gigabytes. En aquest punt, seguint la
Resolució de l’Oficina cal posar en relleu que: - es tracta de documentació auxiliar a les
actuacions d’investigació; - d’altra banda, en aquest punt escau citar l’article 29.1 b) de la Llei
19/2014 atès que per fer efectiu l’accés a aquesta documentació cal una tasca complexa
d’elaboració o reelaboració. D’acord amb l’article 66.1 del Decret 8/2021 del 9 de febrer a i b)
quan l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball
inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients,
fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui
ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles, escau inadmetre la sol·licitud.
Fem aquesta manifestació perquè per tal de decidir sobre la facilitació d’aquesta documentació
caldria entrar a valorar i analitzar la documentació que consta en tots aquests expedients de
contractació i dur a terme l’anonimització corresponent, fet que determina que ens trobem davant
d’una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels
mitjans informàtics disponibles per l’Oficina. - Finalment, a la circumstància anterior s’afegeix que
és documentació elaborada en el marc d’altres procediments i en l’àmbit d’un altre ens públic. En
relació amb això últim, i específicament tenint en compte el volum de documentació de què es
tractava, que d’altra banda havia estat tramesa a l’Oficina sense l’aplicació de cap anonimització
o declaració sobre eventual caràcter confidencial d’algun dels documents o limitació en alguna
de les dades, es va deixar constància que l’Oficina no disposava de tots els elements valoratius
necessaris per tal de poder determinar-hi l’accés o restringir-lo. Cal tenir en compte, per
exemple, que l’accés afectaria a les empreses licitadores en el procediment i als seus drets i
interessos legítims. Es tracta d’expedients de contractació amb un nombre molt important de
documentació (com s’ha dit, 3.6 gygabites en relació amb només un dels expedients tramesos)
en relació amb la qual l’ens afectat és l’únic que disposa de tots els elements necessaris per tal
de valorar l’accés, i determinar si hi concorren limitacions al dret d’accés a la informació pública
(per exemple, si hi ha documentació que cal considerar confidencial). A les consideracions
anteriors cal afegir-ne d’altres d’addicionals: - cal constatar que en les respostes trameses per
l’ens afectat ja hi constaven referències a aquests expedients i per tant, juntament amb la
publicitat que preveu la normativa de transparència respecte a expedients d’aquesta naturalesa,
cal entendre que la persona sol·licitant disposarà d’informació suficient relativa als mateixos, a
efectes d’una eventual fiscalització d’aquesta informació. - D’altra banda, no es pot compartir
l’argument del reclamant en el sentit que “simplement es pretén que es faci una simple remissió
de la documentació al sol·licitant”; el que s’omet amb aquesta afirmació és la tasca valorativa
que han de dur a terme els subjectes obligats per la normativa de transparència, en el sentit de
determinar si són d’aplicació determinades limitacions al dret d’accés a la informació pública
reconegudes al nostre ordenament jurídic. Per tant, en el moment de lliurar documentació en
exercici del dret d’accés no es tracta d’un mer “traspàs” de la documentació en poder de la
institució al sol·licitant, sinó que es duen a terme valoracions dels interessos en joc per
determinar si hi ha béns jurídics que escaigui protegir i que siguin superiors al dret d’accés a la
informació pública, al marge de les anonimitzacions que escaigui aplicar a la documentació a
lliurar i el tràmit d’audiència exigit per la Norma quan hi ha terceres persones afectades per la
sol·licitud. Aquesta tasca és complexa i es dificulta quan es tracta d’accedir a procediments
tramitats i resolts per altres ens obligats, sobretot quan es tracta d’expedients amb tant volum de
documentació, l’anàlisi de la qual, en aquest cas concret comporta una càrrega de treball
inassumible i a totes llums desproporcionada (cfr. art. 66 del Decret 8/2021); això al marge que
alguns dels documents podrien tenir la consideració de confidencials d’acord amb les previsions
de la Llei de contractes del sector públic. - Finalment, al marge de la distorsió en els serveis
administratius que comportaria la tasca exigible per donar accés a aquesta documentació, cal
afegir a les consideracions anteriors una reflexió sobre l’interès de la reclamant a accedir a tot un
seguit de documentació que ni identifica ni singularitza. Evidentment que d’acord amb l’art. 18 de
la Llei 19/2014, l’exercici del dret d’accés no resta subjecte a motivació, però no es pot obviar
que aquesta motivació es pot tenir en compte per tal de determinar l’accés a determinada
documentació. En aquest cas, semblaria que l’accés no obeeix a cap interès específic en obtenir
aquesta documentació o determinat document, sinó que es demana un accés total i indiscriminat
a tots els documents de les actuacions, tot i que es va facilitar al reclamant un índex perquè
pogués delimitar la documentació concreta a què tenia interès a accedir. Ateses totes les
circumstàncies concurrents, l’Oficina entén que es tracta d’un exercici del dret d’accés que
sobrepassa els límits admissibles de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. Per tot
l’exposat, cal emetre les següents: CONCLUSIONS D’acord amb totes les constatacions
fàctiques i jurídiques exposades en aquest informe, l’Oficina considera que: - La reclamació de la
documentació relativa a les actuacions referenciades com a APV 989/2024 i 1032/2024 és
extemporània (prematura) atès que l’OAC encara es troba en termini per tal de lliurar la
documentació en execució de la Resolució del director de l’Oficina relativa a la sol·licitud d’accés
a la informació pública núm. 31/2025, i hauria de ser inadmesa; - Escau aplicar les limitacions
previstes a la Resolució esmentada quant a l’accés a les actuacions núm. 960/2024 i 975/2025,
sens perjudici que es lliura l’índex d’aquestes darreres actuacions; - No escau lliurar la informació
que ja es troba en poder de la persona reclamant (correus electrònics relatius a les actuacions
núm. 975/2025); - Quant a les APV 989/2024 i 1032/2024, i en relació amb la documentació
relativa a expedients de contractació tramesos per l’ens afectat en suport de les respostes als
requeriments tramesos per l’Oficina, escau considerar que hi concorre una causa d’inadmissió
relativa a la tasca complexa de reelaboració; en tot cas, és una tasca inassumible en aquests
moments per l’Oficina amb els mitjans de que disposa, això a banda que no es disposa de dades
per determinar la confidencialitat d’algun dels documents d’acord amb la normativa de contractes
del sector públic o les limitacions que puguin ser aplicables en relació amb alguns dels
documents.
7. En data 29 de setembre de 2025 la GAIP trasllada el posicionament de l’OAC a la persona
reclamant.
8. En data 1 d’octubre de 2025 la GAIP rep les al·legacions de la persona reclamant que
resumidament són les següents: Tercer.- En el seu escrit d’al·legacions de 30.09.2025, la
persona reclamant duu a terme una sèrie de manifestacions, que resumidament són les
següents: - Que la Resolució del director de l’Oficina Antifrau de Catalunya relativa a la sol·licitud
d’accés a la informació pública núm. 31/2025, de 21.08.2025, és extemporània perquè el termini
per dictar i notificar la resolució finia el 18.08.2025; això implica que la sol·licitud s’hauria
d’entendre estimada en la seva integritat per silenci administratiu positiu (ex articles 33.2 i 35.1
de la Llei); - Que un dels expedients objecte de la seva sol·licitud s’hauria admès a tràmit per la
Fiscalia Provincial de Tarragona (Diligències Preliminars 789/2024) per un presumpte delicte de
prevaricació i assetjament laboral contra la seva persona i que en les actuacions judicials no
consta l’expedient que teòricament hauria d’haver tramès l’Oficina; que el fet que aquesta
informació no ha estat lliurada pot perjudicar i interferir en l’assumpte que es dirimeix en seu
penal i, en conseqüència, minvar el seu dret de defensa; - Que en la data de presentació de les
al·legacions, l’Oficina no li hauria tramès la documentació en execució de la resolució
esmentada; - Que ostenta un interès privat superior que radicaria en la seva condició de persona
protegida per l’Oficina, com a conseqüència de les denúncies presentades; també que té dret a
supervisar si es compleixen les pròpies resolucions de l’Oficina; - Com a fonamentació en contra
de les “reticències i justificacions” de l’Oficina per a limitar l’accés, el reclamant sosté que la
informació és relativa a matèries que haurien de ser objecte de publicitat activa i cita l’art. 8.e) de
la Llei 19/2014 en el sentit que no s’hauria de limitar en cap cas l’accés perquè l’Oficina “hauria
de fer pública la informació relativa als procediments administratius relacionats amb l’exercici de
les seves competències” i es demana el següent: “Que s’admeti aquesta reclamació i s’estimi
íntegrament la meva pretensió d’accés 2. Que es declari que la meva sol·licitud d’accés ha estat
estimada íntegrament per silenci administratiu positiu (art. 33.2 i 35.1 de la Llei 19/2014).
3.Subsidiàriament, que es declari el meu dret d’accés ampli a tota la documentació sol·licitada,
amb l’única excepció de la informació que hagi de ser degudament anonimitzada (identitat de
denunciants, testimonis i dades personals especialment protegides sense consentiment).4. Que
es faciliti l’accés a tots els documents sol·licitats a l’Oficina Antifrau de Catalunya, tenint en
compte que a dia d’avui no he rebut cap tipus d’informació ni documentació en relació als
expedients APV-989/2024 (arxivat); APV-960/2024 (remissió); APV-1032/2024 (arxivat); APV-
1028/2024 (arxivat); APV-975/2024 (en tràmit), i que a dia d’avui no em consta que m’hagin sigut
facilitats.”
9. En data 7 d’octubre de 2025 la GAIP trasllada les al·legacions de la persona reclamant a l’OAC.
10. En data 17 d’octubre de 2025 la GAIP rep un informe addicional de l’OAC on s’hi manifesta el
següent: “Per tal d’exposar les consideracions de l’Oficina de la manera més sistemàtica
possible, i clarificar al màxim l’objecte de la reclamació i el posicionament de l’Oficina, s’analitza
tot seguit les al·legacions formulades per la persona reclamant, tenint en compte que, com es
dirà, ja s’ha lliurat determinada documentació en execució de la resolució esmentada. 1. Quant a
l’extemporaneïtat de la Resolució del director de l’Oficina Antifrau de Catalunya relativa a la
sol·licitud d’accés a la informació pública núm. 31/2025, de 21.08.2025 i el pretès silenci positiu o
estimatori generat per aquesta extemporaneïtat . Cal remetre’s a les consideracions formulades
en l’informe jurídic de data 22.09.2025, en el sentit que d’acord amb l’article 35.1 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, si l’Administració no resol i notifica dins el termini establert, la
sol·licitud s’entén estimada, llevat que una norma amb rang de llei estableixi expressament un
efecte desestimatori, total o parcial, amb relació a una determinada informació. Per tant,
l’afirmació del reclamant, en termes absoluts, en el sentit que la resolució és extemporània i per
tant, la seva sol·licitud hauria estat estimada en la seva integritat, no es pot compartir, perquè: -
L’article 35.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, preveu que no es pot adquirir per silenci
administratiu el dret d’accés si concorre algun dels límits establerts per aquesta o altres lleis per
tenir accés a la informació pública; - La Resolució ha aplicat diverses limitacions i una causa
d’inadmissió prevista a la Llei esmentada: o APV 960/2024: En el marc d’aquestes actuacions, es
va dictar Resolució de remissió de la denúncia a la Fiscalia Provincial de Tarragona (Resolució
OAC/ANL/1518/2024, de 20.11.2024) perquè els mateixos fets posats en coneixement de
l’Oficina ja haurien estat denunciats, per la mateixa persona, davant la Fiscalia (aplicació de l’art.
7.2 de la Llei 14/2008, del 5 de novembre). D’acord amb les informacions manifestades per la
persona sol·licitant, aquestes actuacions es trobarien actualment sub iudice en el Jutjat
d’Instrucció núm. 6 de Tarragona. La Resolució del director de 21.08.2025 va aplicar la limitació
prevista a l’art. 23 de la Llei 19/2014. A més a més, escau afegir les següents consideracions : ▪
En tot moment es va informar la persona reclamant d’aquesta tramesa (comunicació de remissió
a la persona denunciant que adjunta a l’escrit d’al·legacions); ▪ Es tracta, com efectivament
manifesta el reclamant, d’una tramesa o remissió de la seva denúncia al Ministeri Fiscal. Per
tant, ja és coneixedor de gairebé tota la documentació que consta en l’expedient, d’acord amb
l’índex que també es va trametre al sol·licitant, expedient que bàsicament es conforma per la
seva denúncia (que ja consta en el seu poder), l’acusament de recepció (també té aquesta
informació), la resposta de la persona denunciant, informe proposta de remissió i resolució de
remissió, comunicació a la persona denunciant i de la persona denunciant, i un document aportat
per l’ens afectat per les actuacions. S’aporta l’ofici de tramesa de la documentació referenciada
al Ministeri Fiscal, a l’efecte que la persona sol·licitant pugui comprovar el compliment de la
Resolució dictada pel director de l’Oficina. Finalment, en relació amb aquest punt cal dir que
també es va facilitar l’índex d’aquestes actuacions (APV 960/2024) juntament amb l’informe
jurídic de 22.09.2025. ▪ En aquest expedient APV 960/2024, a més de la documentació
esmentada que coneixia la persona sol·licitant pràcticament en la seva totalitat, hi consta
documentació aportada per la persona afectada per les actuacions (Consorci). En aquest punt,
cal remetre’s a l’informe jurídic de 22.09.2025 i cal tornar a insistir que es tracta de documentació
relativa a un procediment judicial en el qual seria part el Consorci i que, per tant, es tracta de
documentació el règim d’accés de la qual no és el previst a la normativa general de
transparència sinó l’específic previst en els procediments judicials. En aquest sentit, mutatis
mutandis, escau citar la Sentència de la Secció Cinquena del TSJC núm. 2909/2025, de
30.07.2025 que estableix que la documentació en poder de l’Oficina tramesa per un subjecte no
obligat per la normativa de transparència, no és informació pública d’acord amb la definició de la
Llei 19/2014, de 29 de desembre. o Quant a les APV 975/2024: Ens remetem al contingut de
l’informe jurídic emès en data 22.09.2025, tot i que cal informar que aquestes actuacions es
troben en curs en aquests moments. Es va facilitar un índex d’aquestes actuacions amb l’informe
tramès en data 22.09.2025 i s’està a l’espera que el reclamant aporti el seu consentiment per dur
a terme la remissió al Consorci de part de la seva denúncia (en relació amb l’incompliment de la
normativa de transparència). o Quant a les APV 989/2024 i APV 1032/2024, la resolució aplica
determinades limitacions específiques de la Llei 2/2023, l’article 23 de la Llei 19/2014 i una causa
d’inadmissió que es desenvoluparà més endavant. Ateses totes aquestes consideracions i
l’aplicació de les limitacions al dret d’accés a la informació pública, no es pot entendre estimada
per silenci administratiu positiu la sol·licitud presentada per la persona reclamant. 2. Quant a la
documentació que consta en les actuacions relativa a expedients de contractació tramesos per
l’ens afectat per les actuacions (causa d’inadmissió) Relacionat amb la consideració anterior, i
quant a l’existència d’una causa d’inadmissió prevista normativament, part de la documentació
que consta en les APV 989/2024 i 1032/2025 és relativa a expedients de contractació de l’ens
afectat per la sol·licitud. En aquest punt, al marge de la documentació que ja ha estat lliurada a la
persona sol·licitant cal dir el següent: - En les APV 989/2024 hi consta tota la documentació
tècnica que completa la informació continguda en un dels certificats aportats sobre execució dels
expedients adjudicats a una mercantil entre les anualitats de 2020 a 2024 i còpia dels expedients
de contractació de les anualitats 2023 i 2024 en el qual va resultar adjudicatària la mateixa
mercantil. Com ja es va posar de manifest a l’informe de 22.09.2025, es tracta de documentació
dividida en deu subcarpetes que té un pes total de 3.6 gygabytes, l’anonimització de la qual
comportaria una càrrega de treball inassumible pel seu gran volum i els recursos assignats
actualment a la unitat d’informació de l’Oficina. - Pel que fa les APV 1032/2025, la documentació
tramesa per l’ens afectat és relativa a expedients de contractació menor per tal d’acreditar que
un determinat proveïdor no constava com a proveïdor de l’ens amb anterioritat a les dades
referides així com documentació relativa als ens consorciats i a una concessió. Aquesta
documentació es troba en una carpeta ZIP de 298 megabytes de mida. Quant a aquesta
documentació, és una informació que conté un volum molt important de dades i documents
(actes manuscrites, informes jurídics, ofertes, etc, alguna informació de la qual es desconeix si
pot estar subjecta a un deure de confidencialitat) i d’acord amb els efectius que té actualment
assignats l’Oficina a aquesta tasca, resulta una càrrega de treball inassumible i de considerable
complexitat. A títol d’exemple, hi consten un total de 30 actes dels ens consorciats, de mitjana
entre 12 i 15 pàgines, moltes de les quals manuscrites, que són de difícil lectura i encara de més
difícil anonimització, atès que no és possible ni la detecció automatitzada de caràcters ni la
comprovació automàtica de la correcta anonimització (APV 1032/2025). Quant a la documentació
relativa a una concessió, hi consten nombrosos correus electrònics amb diversa documentació
adjuntada, com ara certificacions, que escauria valorar un per un. Finalment, també s’adjunta
nombrosa documentació relativa a expedients de contractació menor. La tasca d’anonimitzar un
volum de documentació tan gran és complexa i es dificulta quan es tracta d’expedients d’aquesta
naturalesa; cal afegir que l’anàlisi d’aquesta documentació comporta una càrrega de treball
inassumible i comporta també una distorsió en els serveis administratius de l’Oficina. El fet
d’haver d’anonimitzar aquest volum de documentació comportaria haver de dedicar gairebé tots
els recursos d’especialització jurídica de l’Oficina, en exclusiva, al servei del sol·licitant. Al marge
d’aquesta consideració, la documentació es troba també en poder de l’ens afectat per les
actuacions i la persona sol·licitant (i reclamant) ha tingut accés a la resposta justificativa de l’ens
en el marc de l’execució de la Resolució de la seva sol·licitud d’accés (SAIP 31/2025). Finalment,
malgrat haver proporcionat índexs de totes les actuacions per facilitar a la persona reclamant la
tasca d’identificar determinats documents, i perquè delimités l’objecte de la sol·licitud, la
reclamant va manifestar que tenia interès a accedir “a tots els documents que tingui l’OAC”,
sense que aquest accés, a criteri de qui subscriu, sembli obeir a cap interès específic o motivació
concreta d’obtenir un document concret o accedir a un expedient concret de contractació o a una
acta concreta de les que consten en la documentació tramesa, perquè l’afecta especialment o
perquè té una incidència especial en els seus béns o interessos, sinó que es limita a manifestar
que “ho vol tot”, sense ni tan sols manifestar quina part de la documentació ja té o quina li hauria
estat lliurada en execució de la resolució esmentada. Si bé l’exercici del dret no resta subjecte a
motivació (art. 18 de la Llei 19/2014), no es pot obviar que la motivació s’ha de tenir en compte a
l’hora de ponderar els drets i interessos en joc, drets que alhora s’han d’exercir conforme les
exigències de la bona fe (art. 7 Codi Civil). 3. Quant a la tramesa de documentació en execució
de la resolució esmentada Quant a la documentació que s’havia de lliurar, s’informa la GAIP que
en data 08.10.2025 es va posar a disposició la documentació en execució de la part dispositiva
de la Resolució del director de l’Oficina de 21.08.2025. La persona reclamant hauria accedit a la
documentació (anonimitzada) en data 12.10.2025, tal i com es pot comprovar en l’evidència de
tramesa de documentació que s’aporta a aquest informe addicional. 4. Quant a l’afirmació que la
persona ostenta un interès privat superior que radicaria en la seva condició de persona protegida
per l’Oficina, com a conseqüència de les denúncies presentades Com ja s’ha dit, tant en la
Resolució del director de l’Oficina de 21.08.2025 com en l’informe jurídic emès en data
22.09.2025, la presentació d’una comunicació per la persona informant no li confereix, per sí
sola, la condició de persona interessada en el procediment (art. 20.5 de la Llei 2/2023, de 20 de
febrer), sens perjudici del seu dret a rebre resposta (que no accedir a l’expedient ) de l’autoritat
competent (art. 20.3 de la Llei 2/2023, de 20 de febrer). Com es desprèn de totes les
manifestacions fetes anteriorment, s’ha donat a la persona reclamant tota la documentació no
afectada per les limitacions al dret d’accés aplicables; no es pot sostenir que tingui un interès
superior als interessos i béns jurídics protegibles per la Norma i que han estat aplicats en la
Resolució esmentada. 5. Sobre l’afirmada naturalesa d’informació pública de les actuacions
sol·licitades i matèries objecte de publicitat activa Quant a l’al·legació de la reclamant que la
informació versaria sobre matèries que haurien de ser objecte de publicitat activa i la previsió de
l’art. 8. e) de la Llei 19/2014 relativa a la publicitat dels procediments administratius relacionats
amb l’exercici de les pròpies competències de l’Oficina, cal entendre que aquesta al·legació es fa
en relació amb la documentació dels expedients de contractació i concessió tramesos per l’ens
afectat. En relació amb això, cal dir que: - Efectivament, la Resolució del director de l’Oficina de
data 21.08.2025 fa esment que gran part de la documentació sol·licitada està subjecta a
obligacions de publicitat activa per part de l’ens afectat (majoritàriament contractació pública i
concessions), d’acord amb les previsions dels articles 8 i 13 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, entre d’altres. Amb aquesta manifestació, el que s’està recalcant és que gran part
d’aquesta informació hauria d’estar publicada a la seu electrònica o portal de transparència de
l’ens afectat, d’acord amb les obligacions esmentades. Tanmateix, cal matisar que això no vol dir
que la informació no estigui subjecta a cap limitació, atès que d’acord amb l’article 7 de la Llei
19/2014, de 29 de desembre, els límits aplicables a les obligacions de transparència són els
mateixos que el títol III estableix per al dret d’accés a la informació pública, especialment els
relatius a la protecció de dades de caràcter personal. - Aquesta documentació, tot i que versi
sobre matèries sobre les quals recauen obligacions de publicitat activa s’ha tramès a l’Oficina en
el marc d’unes actuacions d’investigació a les quals la normativa confereix caràcter de
confidencial (art. 18 de la Llei 14/2008, del 5 de novembre) i convé recordar que, al marge de la
protecció de les dades personals, hi ha determinats documents en el marc dels procediments de
contractació pública que poden tenir naturalesa confidencial (cfr. art. 52.1, 56.5 i 133 de la Llei
9/2017, del 8 de novembre, de contractes del sector públic) i als quals només hi poden accedir,
amb caràcter general, les persones interessades; al marge d’això, aquests expedients
comprenen un període temporal de quatre anys. - Finalment, quant a la referència del reclamant
a l’article 8.1 e) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, en relació amb la publicitat dels
procediments administratius relacionats amb l’exercici de les competències dels subjectes
obligats per la normativa, cal entendre que aquest article es refereix a la identificació dels
procediments que es tramiten i no a la publicitat activa del contingut de tots els expedients
objecte de tramitació. 6. Quant a les actuacions penals en curs i l’eventual afectació del dret de
defensa al·legat En aquest punt, cal formular les següents consideracions: - Que en aquest cas,
l’actuació de l’Oficina es va limitar a trametre l’escrit de denúncia a la Fiscalia Provincial de
Tarragona, com s’ha dit; al marge del document de la seva denúncia, la resta de documentació
incorporada a les APV corresponents ja és gairebé en la seva totalitat de coneixement de la
persona reclamant, tret d’un document tramès per l’ens afectat que es conté en un procediment
contenciós administratiu; - Que al marge que els documents emesos en un procediment judicial
no són informació pública, cal dir que la Llei 19/2014 preveu com un dels límits al dret d’accés el
principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva; - Que, en el
cas que l’Oficina rebés un requeriment per part de qualsevol Jutjat, es trametria tota aquella
informació que fos requerida en compliment del deure de col·laboració dels poders públics amb
els jutges i tribunals previst en el nostre ordenament jurídic; així, per exemple, l’article 17.1 de la
Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, preveu que totes les persones i entitats
públiques i privades estan obligades, en la forma que estableix la llei, a oferir la col·laboració que
requereixin els jutges i els tribunals en el decurs del procés i en l’execució del que es resol, amb
les excepcions que estableixen la Constitució i les lleis. - Finalment, quant al dret de defensa, la
persona reclamant no justifica suficientment en quin punt o aspecte la Resolució del director de
l’Oficina hauria vulnerat el seu dret de defensa en el procés penal esmentat o en qualsevol altre
procediment. CONCLUSIONS D’acord amb totes les constatacions fàctiques i jurídiques
exposades en aquest informe, l’Oficina considera que no s’han desvirtuat en cap cas els
arguments que donen motivació a la Resolució dictada pel director de l’Oficina en data ni els
arguments del l’informe jurídic que es va emetre en data 22.09.2025 en relació amb la
Reclamació 1445/2025”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el
dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a
títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la
informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas
els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són
d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència
d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Sobre la inadmissió parcial de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
Segons l’article 42.1 LTAIPBG “les reclamacions a què fa referència l’article 39.1 s’han d’interposar en
el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució”. Amb tot, l’article 36 de la LTAIPBG
determina que si “(...) una sol·licitud és estimada totalment o parcialment, l’òrgan competent ha de
subministrar la informació a l’interessat, en el format en què l’hagi demanada, en el termini de trenta
dies”. En el cas que ens ocupa, la sol·licitud d’accés s’ha estimat totalment. En aquest sentit, i segons
l’article 33.2 RGAIP, són inadmissibles les reclamacions que, entre altres supòsits, incompleixin els
terminis establerts per a la seva presentació. És clar que, en aquest supòsit, en haver-se estimat la
sol·licitud d’accés i disposant l’Administració de 30 dies hàbils per a fer el lliurament efectiu de la
informació, ens trobem amb una reclamació prematura, pel que fa a la reclamació de la documentació
relativa a les actuacions referenciades com a APV 989/2024 i 1032/2024. Així doncs ha de ser
inadmessa, perquè és extemporània (prematura) perquè que l’OAC encara es troba en termini per tal
de lliurar la documentació en execució de la Resolució del director de l’Oficina relativa a la sol·licitud
d’accés a la informació pública núm. 31/2025.
En conclusió, s’inadmet parcialment la Reclamació en allò relatiu a les APV 989/2024 i 1032/2024 per
prematura, com bé ha posat de manifest l’OAC en el seu informe.
3. Sobre la desestimació parcial de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
De la seva banda, l’article 18 LTAIPBG estableix que el dret d’accés es pot exercir en relació amb la
informació pública definida en els termes de l’article 2.b LTAIPBG (la informació elaborada per
l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d'acord amb
el que estableix aquesta llei) i l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d'accés a la informació pública
com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en
els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per a poder fer-se efectiu el dret d’accés
respecte d’una determinada informació aquesta ha d’existir prèviament al registre de la sol·licitud
d’accés. Quant a les peticions objecte de la reclamació que es presenta per part de la persona
reclamant, cal tenir en compte que la GAIP fa seu el posicionament de l’OAC, en el cas que ens
ocupa, -vistos els arguments de la persona reclamant i en atenció a l’argumentació fornida per l’ens
reclamat- considera que ja s’ha satisfet adequadament el dret d’accés de la persona reclamant i se
n’han aplicat correctament els límits al mateix, d’acord amb la normativa d’aplicació, i com
s’argumentarà a continuació.
Pel fa a les actuacions 960/2024 i 975/2025, d’acord amb l’argumentació que ara fa seva la GAIP i
que ha exposat l’OAC -reproduïda a l’antecedent 6, és procedent declarar la concurrència dels límits
al dret d’accés previstos a la LTAIPBG i identificats a la Resolució esmentada (31/2025), sens
perjudici que ja es lliura l’índex d’aquestes darreres actuacions. Concretament, aquesta Comissió
declara la concurrència d’allò previst als articles 21.1.d) de la LTAIPBG i 23 de la mateixa norma,
relatius a la limitació del dret d’accés en cas que s’estiguin desenvolupant actuacions judicials
d’investigació i a la protecció de dades personals.
Pel que fa la informació que ja obra en poder de la persona reclamant (correus electrònics relatius a
les actuacions núm. 975/2025) no és procedent tornar-la a facilitar, perquè és un tasca que no aporta
cap benefici a la persona reclamant, però sí imposa una càrrega innecessària a l’ens reclamant,
conforme ja ha declarat aquesta Comissió en casos precedents (Resolució de la GAIP 06/2022, de 5
de gener), correctament citats per l’OAC en el seus informes. Així doncs és procedent desestimar la
pretensió de la persona reclamant en aquest punt.
Pel que fa a les APV 989/2024 i 1032/2024, i en relació amb la documentació relativa a expedients de
contractació tramesos per l’ens afectat en suport de les respostes als requeriments tramesos per
l’OAC, aquesta Comissió considera que hi concorre una causa d’inadmissió relativa a la tasca
complexa de reelaboració. L’OAC argumenta de forma clara i conforme les exigències normatives
aplicables que és una tasca inassumible per l’Oficina amb els mitjans de que disposa facilitar aquesta
informació a la persona reclamant. Això sense tenir en compte que l’ens reclamat declara que no
disposa de dades suficients per determinar la confidencialitat d’algun dels documents d’acord amb la
normativa de contractes del sector públic o les limitacions que puguin ser aplicables en relació amb
alguns dels documents. Per tant, és procedent desestimar la pretensió de la persona reclamant en
aquest punt. Certament, la Comissió considera que en aquest cas concorre allò previst a l’article
29.1.d) de la LTAIPBG, en relació amb allò disposat a l’article 66 del Decret 8/2021, de 9 de febrer,
sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública. En aquest sentit, cal tenir en compte el
que disposen aquests preceptes. En primer lloc, l’article 29 disposa que: 1. Són inadmeses a tràmit
les sol·licituds d’accés a la informació pública en els supòsits següents: (...) b) Si per a obtenir la
informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració.” i l’article 66 DTAIP
explicita que: 1. Als efectes del que preveu la lletra b) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals
concorri, entre d'altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la
disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada
pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o
arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans
informàtics disponibles. b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o
d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada
amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles.”
En conclusió, la interpretació dels límits al dret d’accés a la informació pública que fa l’òrgan
competent de l’Oficina Antifrau de la Generalitat de Catalunya està totalment alineada amb la doctrina
prèvia de la GAIP aplicable a aquest cas concret i s’ajusta perfectament als criteris ja establerts en el
passat per aquesta Comissió. Així mateix, la GAIP considera que, en aquest cas, s’acredita
adequadament la concurrència de la causa d’inadmissió relativa a la tasca complexa d’elaboració o
reelaboració de la informació per part de l’OAC.
D’acord amb la fonamentació consistent i amb l’encertada ponderació que realitza l’OAC -ens
competent per resoldre la SAIP que motiva aquesta Reclamació- , fonamentació i ponderació que la
GAIP fa plenament seves i que està reproduïda als antecedents 6 i 9, cal desestimar parcialment la
Reclamació. Els arguments que serveixen de base per a la desestimació són de ple coneixement de
la persona reclamant, atès que li han estat traslladats amb anterioritat i que també li són traslladats
juntament amb aquesta Resolució.
En definitiva, aquesta Comissió resol que la pretensió de la persona física reclamant no pot prosperar
en el marc d’aquest procediment.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13
d’octubre de 2025, resol per unanimitat:
1. Inadmetre parcialment la Reclamació 1445/2025, d’acord amb les consideracions fetes al
fonament jurídic 2.
2. Desestimar parcialment la Reclamació 1445/2025, d’acord amb les consideracions fetes al
fonament jurídic 3.
3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1445/2025 i publicar aquesta resolució
al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k
RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.