Reclamación de acceso a la información pública sobre expedientes de personal, informes de la OAC y datos de plazas en el Ayuntamiento de Mataró con resultado parcialmente estimatorio

Resolució 497/2025, de 24 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 1445/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Mataró Informació reclamada: Còpia d’un expedient, informe de l’OAC i informació referent a sis places. Sentit de la resolució: Pèrdua parcial, desestimació parcial, estimació parcial Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i ha indicat a la persona reclamant que no disposa de la informació sol·licitada. Així es constata respecte de la petició de l’informe de l’OAC de 14 novembre de 2023, el que suposa la pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació. el límit aplicable en aquest cas concret és el previst a l’article 23 de l’LTAIPBG que expressament indica que: “Les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, la afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud”. Recordem que la investigació en aquest cas fa referència a la provisió del lloc de treball de Director de Recursos Humans i Organització, i desconeixem quantes son les persones investigades en aquest cas. En aquest sentit l’article 70.1 del Decret 8/2021, DTAIP, rebla al respecte que: “correspon a la persona sol·licitant aportar el consentiment exprés i escrit de les persones titulars de les dades personals afectades per l'accés sol·licitat. Les administracions públiques poden donar trasllat de la sol·licitud i del consentiment a la persona titular de les dades amb la finalitat d'acreditar el consentiment escrit aportat, en cas de dubte de la seva veracitat” D’altra banda, l’ajuntament esgrimeix tasca complexa, referint sols a la cerca de decrets anteriors a 2019 perquè no els disposa “informatitzats”. En aquest punt convé recordar que l’article 66.1 del Decret 8/2021, de09 de febrer, DTAIP considera que han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública. Finalment l’apartat 3 d’aquest mateix article considera que la causa d’inadmissió no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d’elaboració o de recopilació no revesteix complexitat, com és el cas que ens ocupa. Sobre el temps que es destina per tal de poder facilitar la informació a la reclamant, si bé és cert que es tracta de sis places, el volum de documentació que es requereix a tractar, fa que sigui raonable que el termini per facilitar la documentació sigui de tres mesos. Paraules clau: Ajuntament. Còpia expedient, Director de recursos humans. Informes. Oficina Antifrau de Catalunya. Places. Dates creació. Informes. Decrets. Nomenaments. Cessaments. Modificacions. Reclamació contra silenci. Límits. Tasca complexa. Pèrdua parcial. Estimació parcial. Desestimació parcial. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents 1. El 2 de novembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1445/2024, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Mataró, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut cap resposta per part de l’Administració. 2. El 12 de setembre de 2024 la persona reclamant presenta un recurs de reposició contra el Decret 8548/2024. En el sol·licito del recurs de reposició la reclamant, a banda de les sol·licituds respecte del recurs interposat demana: “Còpia de l’expedient núm. 2019/000011709 i nomenament efectuat al respecte. Així com còpia de l’Informe de l’Oficina Antifrau de Catalunya del mes de novembre de 2023. Sol·licitant rebre còpia i que s’incorpori a l’expedient de referència. Es proporcioni informació de les places 18, 37, 208, 464, 455, 3831. Data de creació de la plaça, informe relatiu a la creació de la plaça i/o modificació de la plaça, destí actual, identificació de les persones que les ocupen en l’actualitat, còpia dels decrets que afectin a les places relacionades, ja siguin nomenaments, cessaments o d’altre índole”. La reclamant aporta a la reclamació resolució de data 02 d’octubre de 2024 per la que es resol desestimar la sol·licitud de suspensió de l’execució del Decret 8548/2024, però res indica respecte de les sol·licituds d’accés a informació que va incorporar al recurs de reposició. També adjunta l’evidència de notificació conforme va accedir a la notificació el 12 d’octubre de 2024. 3. El 22 de novembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 4. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Mataró i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre-la. 5. El 3 de desembre de 2024 l’Ajuntament de Mataró sol·licita l’ampliació del termini per emetre l’informe sol·licitat. El 09 de desembre la GAIP concedeix l’ampliació sol·licitada. 6. El 19 de desembre la Comissió rep l’informe de l’Ajuntament de Mataró, on exposa que el recurs de reposició interposat per la reclamant està pendent de resoldre i que en data 18 de desembre, lliura a la reclamant ofici donant resposta a la petició d’accés, adjuntant còpia del mateix. Respecte la petició de la còpia de l’expedient núm. 2019/000011709 i del nomenament efectuat al respecte, els quals fan referència a la provisió del lloc de treball de Director de Recursos Humans i Organització de l’Ajuntament de Mataró, l’Ajuntament al·lega que es troba afectada pels límits al dret d’accés a la informació pública, de conformitat amb l’establert en els articles 21.1.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i 14.1.e) de la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno, donat que, actualment, és una informació afecta a la investigació de possibles infraccions de l’ordre penal, com la reclamant ja sap. Pel que fa a la petició de l’informe de l’Oficina Antifrau de Catalunya del mes de novembre de 2023, l’Ajuntament indica que li consta que el citat informe és de 01 de desembre de 2023, i que no li faciliten perquè els consta que la mateixa reclamant ja el té en el seu poder, ja que l’ha presentat en seu jurisdiccional. Respecte de la petició relativa a les places 18, 37, 208, 464, 455 i 3831 l’Ajuntament indica que disposa de poca informació sobre la seva creació. Concretament, la informació de la que disposen és la relativa a la incorporació de la plaça al programa Epsilon, en el qual apareix una primera data sense constar cap altra referència. Respecte de la petició relativa als decrets que afectin a les places relacionades (nomenaments, cessaments o d’altre índole), l’Ajuntament indica que només pot fer recerca dels que hi han informatitzats a partir del dia 01 de febrer de 2019, data en què es va accedir a l’expedient electrònic en aquesta Corporació Local, explicant-li que, una vegada localitzats dits Decrets i anonimitazdes les dades personals que consten en aquests, li seran lliurats cada 15 dies. Finalment l’Ajuntament indica que la petició d’accés a la resta de Decrets anteriors a la data abans referenciada, s’inadmet donat que per al seva recerca es requereix una complexa tasca de treball que fa inviable la seva obtenció. L’Ajuntament incorpora a l’ofici del trasllat de la resolució corresponent al dret d’accés dos quadres. En el primer quadre hi ha quatre columnes: Codi identificació, on hi consten els número de codi de les places sobre les que s’ha demanat la informació, Denominació de la plaça, lloc i actual ocupant, amb el nom de les persones que actualment l’estan ocupant. En el segon quadre, també amb quatre columnes s’hi troba la següent informació: Codi identificació, unitat orgànica, Direcció i Històric. 7. El 20 de gener de 2025 la GAIP rep comunicació de l’Ajuntament de Mataró indicant que per error no s’havia lliurat a la reclamant l’ofici donant resposta a la seva petició i que procedeixen a esmenar l’error en aquella mateixa data. Respecte de l’informe sol·licitat de l’Oficina Antifrau, l’Ajuntament aporta evidència de notificació de l’informe en data 01 de desembre de 2023, acceptada per la reclamant el 02 de desembre de 2023. 8. El 3 de febrer de 2025 la GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant. En la mateixa data la reclamant al·legacions al respecte que en resum indiquen: Pel que fa a la còpia de l’expedient 2019/000011709 i nomenament efectuat, la reclamant indica que no se li ha facilitat, insistint que es tracta d’informació pública d’acord amb l’article 2.b) de la Llei 19/2014, i per tant és procedent el seu lliurament. Pel que fa a l’informe de l’OAC del mes de novembre de 2023, la reclamant aclareix que no demana l’informe de data 01 de desembre, sinó que fa referència a l’informe emès el mes de novembre de 2023, i que s’esmenta a l’informe rebut el 01/12/2023, indicant que es tracta de dos documents diferents. En aquest cas la reclamant adjunta un extracte de l’informe de data 01 de desembre de 2023 en un apartat que fa la següent referència: “El 14/11/2023 la Direcció d’Anàlisi i Investigació ha emès un informe”. Pel que fa a la informació de les places 18, 37, 208, 464, 455 i 3831 la reclamant indica que ha rebut informació parcial, indicant que falta: “data de creació de la plaça, informe relatiu a la creació i/o modificació de la plaça (tenint coneixement que algunes s’han canviat de destí), còpia dels Decrets que afectin les places relacionades, ja siguin nomenaments, cessaments o d’altra índole”. De nou indica que es tracta d’informació pública, que i informació acotada i delimitada a 6 places, que “amb caràcter general, han estat ocupades per funcionaris de carrera durant llargs períodes de temps, donat que són places de plantilla d’una Administració pública. I, que únicament en un moment determinat la persona s’hauria jubilat i ocupat per interins”. 9. El 7 de març de 2025 es traslladen les al·legacions de la reclamant a l’Ajuntament de Mataró per tal que en un termini de 10 dies es posicioni al respecte. El 17 de març l’Ajuntament demana pròrroga per emissió del seu posicionament, que se li concedeix el 19 de març. 10. L’1 d’abril de 2025 la GAIP rep el posicionament de l’Ajuntament de Mataró. Pel que fa a la sol·licitud d’accés a l’expedient 2019/000011709 l’Ajuntament es reitera en el sentit que és d’aplicació el límit a l’accés a la informació pública de l’article 21.1.b) de la llei 19/2014 i 14.1.e) de la llei 19/2013 donat que és informació que es troba afecta a la investigació de possibles infraccions de l’ordre penal. En aquest sentit l’Ajuntament de Mataró indica que: “D’aquesta circumstància n’és coneixedora la persona reclamant donat que és qui va comunicar a Fiscalia de l’àrea de Mataró la presumpta comissió d’irregularitats en el procés de provisió del lloc de treball del Director de Recursos Humans i Organització de l’Ajuntament de Mataró, donant lloc al procediment de Diligències Prèvies 981/2024, que es segueixen davant el Jutjat d’Instrucció número 5 de Mataró”. Respecte de l’informe de l’OAC, l’Ajuntament després de les al·legacions / aclariments de la reclamant indica que: “Aquest Ajuntament no té còpia de l’informe de data 14 de novembre de 2024 al que fa referència la sol·licitant, motiu pel qual, entenem que la petició d’accés a aquest s’haurà d’adreçar a la institució emissora, és a dir, a l’Oficina Antifrau de Catalunya”. Finalment i respecte de la petició d’informació de les 6 places l’Ajuntament insisteix que sols pot fer recerca dels Decrets que hi ha informatitzats a partir de l’01 de febrer de 2019, data en què va accedir a l’expedient electrònic, i que ja s’ha compromès a lliurar els decrets al seu favor, de forma paulatina, concretament, cada 15 dies, una vegada localitzats i anonimitzades les dades personals que consten en aquests, inadmetent la petició de la resta de Decrets anteriors a dita data donat que requereix una complexa tasca d’elaboració que fa inviable la seva obtenció, sent aquest fet causa d’inadmissió segons determina l’article 29.1.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. L’Ajuntament indica que ja ha lliurat a la reclamant la primera remesa de Decrets informatitzats i anonimitzats corresponents a la plaça 18 de la plantilla. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat parcialment la sol·licitud i ha indicat a la persona reclamant que no disposa de la informació sol·licitada. Així es constata respecte de la petició de l’informe de l’OAC de 14 novembre de 2023, el que suposa la pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació. Després que s’hagi pogut aclarir que l’informe de l’OAC que demanava la reclamant no era el de data 01 de desembre de 2023, sinó de 14 de novembre de 2023, l’Ajuntament ha indicat clarament que “no te còpia de l’informe de data 14/11/2023” (antecedent 6). Aquest fet suposa la satisfacció extemporània parcial de la sol·licitud d’informació del qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte parcial d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Respecte de l’afirmació sobre l’informe OAC de 14 de novembre de 2023, que fa l’Ajuntament de Mataró (antecedent 6) “entenem que la petició d’accés a aquest s’haurà d’adreçar a la institució emissora, és a dir, a l’Oficina Antifrau de Catalunya”, cal evidenciar que la mateixa reclamant va sol·licitar aquest mateix informe a l’OAC, que li va denegar l’accés en virtut de l’article 21.1.b) de la Llei 19/2014, doncs el Ministeri Fiscal havia requerit còpia de les actuacions en el marc d’unes diligències d’investigació penal. Posteriorment, la decisió de l’OAC va ser objecte de reclamació davant aquesta Comissió (reclamació 579/2024, resolució 1418/2024, de 14 de novembre), que va ratificar la decisió presa per l’OAC, i va desestimar la pretensió de la reclamant. 3. Sobre la desestimació parcial de la reclamació i límits El que fa a l’accés sol·licitat a l’expedient núm. 2019/000011709 i del nomenament efectuat al respecte, els quals fan referència a la provisió del lloc de treball de Director de Recursos Humans i Organització de l’Ajuntament de Mataró, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Així mateix, l’Ajuntament és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i resoldre, dins el termini i en la forma escaient, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública. Quant als límits, l’Ajuntament de Mataró denega l’accés a la informació sol·licitada en aplicació de l’article 21.1.b) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, ja que la informació sol·licitada està afecta a la investigació de possibles infraccions de l’ordre penal, indicant que la reclamant ja n’és coneixedora (antecedent 5). Posteriorment, en l’informe d’1 d’abril (antecedent 8), l’Ajuntament insisteix en l’aplicació d’aquest límit, i del coneixement per part de la reclamant d’aquesta circumstància “donat que és qui va comunicar a Fiscalia de l’àrea de Mataró la presumpta comissió d’irregularitats en el procés de provisió del lloc de treball del Director de Recursos Humans i Organització de l’Ajuntament de Mataró, donant lloc al procediment de Diligències Prèvies 981/2024, que es segueixen davant el Jutjat d’Instrucció número 5 de Mataró”. En aquest cas la reclamant en les seves al·legacions es limita a indicar que és tracta d’informació pública i que és procedent el seu lliurament. El límit de la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries, desenvolupat en l’article 69.3 del Decret 8/2021 DTAIP, té la finalitat de protegir els procediments administratius o judicials corresponents i, en conseqüència, d'evitar conductes que puguin comprometre el procediment en tràmit o entorpir o perjudicar l'èxit de les actuacions en curs. En conseqüència, en el cas que ens ocupa, que es caracteritza pel fet que l’expedient sobre el qual es demana informació està essent instruït en un procediment de diligències prèvies, davant un jutjat d’instrucció des de l’any 2024, i per tant un procediment judicial obert, té tot el sentit jurídic invocar el límit que estem considerant, ja que s'està en procés d'investigar i/o sancionar, les conductes denunciades. És procedent, per tant, l'aplicació d'aquest límit per a impedir el dret d'accés a la informació pública perquè sembla especialment aplicable al cas i, vist que es tracta d’una investigació que roman oberta, com bé ens ha indicat l’Ajuntament. Així mateix, cal tenir en compte el previst a l’article 23 de l’LTAIPBG que expressament indica que: “Les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, la afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud”. Recordem que la investigació en aquest cas fa referència a la provisió del lloc de treball de Director de Recursos Humans i Organització, i desconeixem quantes son les persones investigades en aquest cas. En aquest sentit l’article 70.1 del Decret 8/2021, DTAIP, rebla al respecte que: “correspon a la persona sol·licitant aportar el consentiment exprés i escrit de les persones titulars de les dades personals afectades per l'accés sol·licitat. Les administracions públiques poden donar trasllat de la sol·licitud i del consentiment a la persona titular de les dades amb la finalitat d'acreditar el consentiment escrit aportat, en cas de dubte de la seva veracitat”. L'aplicació de la limitació prevista en l’article 21.1.b) i 23 de la Llei 19/2014 implica la denegació de l'accés a aquesta informació, pel que es desestima la reclamació en aquest punt. 4. Sobre l’admissibilitat parcial de la reclamació Sobre la resta de la informació sol·licitada: “informació de les places 18, 37, 208, 464, 455, 3831. Data de creació de la plaça, informe relatiu a la creació de la plaça i/o modificació de la plaça, destí actual, identificació de les persones que les ocupen en l’actualitat, còpia dels decrets que afectin a les places relacionades, ja siguin nomenaments, cessaments o d’altre índole”, l’Ajuntament de Mataró ha donat informació parcial al respecte (antecedent 5). Concretament respecte de la petició relativa als decrets que afecten a les places relacionades (nomenaments, cessaments o d’altre índole). L’Ajuntament indica que només pot fer recerca dels que hi han informatitzats a partir del dia 01 de febrer de 2019, data en què es va accedir a l’expedient electrònic en aquesta Corporació Local. En aquest sentit indica que: “Una vegada localitzats dits Decrets i anonimitazdes les dades personals que consten en aquests, us seran lliurats de forma paulatina, concretament, cada 15 dies. La petició de la resta de Decrets anteriors a la data abans referenciada s’inadmet donat que requereix una complexa tasca d’elaboració que fa inviable la seva obtenció, sent aquest fet causa d’inadmisió segons determina l’article 29.1.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern”. La reclamant ha mostrat el seu desacord amb la informació lliurada, indicant que manca: “data de creació de la plaça, informe relatiu a la creació i/o modificació de la plaça (tenint coneixement que algunes s’han canviat de destí), còpia dels Decrets que afectin les places relacionades, ja siguin nomenaments, cessaments o d’altra índole”. Entén que el nombre de places sobre les que es demana informació és molt acotada (6). Així mateix mostra el seu desacord amb les terminis amb els que l’Ajuntament ha indicat que li donarà la informació. En aquest sentit, la Relació de Llocs de treball (RLT) és un instrument organitzatiu que incorpora el nombre de dotacions per a cadascun dels llocs existents, amb la seva corresponent denominació, adscripció organitzativa, dedicació o jornada, tipologia horària, forma de provisió, nivell de destinació i codi del complement específic. En el marc de la creació o tramitació de la relació de llocs de treball, s’ha de justificar la creació de nous llocs de treball, la seva modificació i també en cas que es pretengui la seva extinció. La relació de llocs de treball i les plantilles de personals se solen tramitar anualment juntament amb els pressupostos. Aquesta Comissió entén que a través de la RLT que se solen aprovar anualment amb els pressupost i la plantilla, és relativament senzill fer un seguiment per tal de determinar quan es van crear cadascuna de les places que se sol·liciten, o bé quan es va modificar, o fins i tot si en aquests documents hi existeixen informes justificatius de la seva creació i/o modificació. En cas que l’Ajuntament no disposi dels informes sobre creació o modificació només caldrà que així ho faci constar, sense que estigui obligat a la seva confecció. D’altra banda, l’ajuntament esgrimeix tasca complexa, referint sols a la cerca de decrets anteriors a 2019 perquè no els disposa “informatitzats”. En aquest punt convé recordar que l’article 66.1 del Decret 8/2021, de09 de febrer, DTAIP considera que han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d’altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles; b) considera que es pot aplicar tasca complexa “quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. En aquest punt convé destacar la conjunció “i”. Per considerar aquesta complexitat, es requereix que es compleixin acumulativament les dues condicions: tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i que no es pugui realitzar amb ajuda de mitjans informàtics. Que l’Ajuntament indiqui que a partir de 2019 es va implantar l’expedient electrònic a l’Ajuntament de Mataró no significa que abans d’aquesta data l’Ajuntament com el de Mataró no disposés d’algun sistema informàtic d’organització / publicació de Decrets, que permetés una cerca per ítems, resulta certament inversemblant. D’una manera o altra, ja sigui a través dels llibres de decrets o bé en aplicacions que ordenessin els decrets, l’ajuntament pot proporcionar la informació sol·licitada, doncs no s’ha d’elaborar cap tasca d’anàlisi o interpretació que resulti complexa. Finalment l’apartat 3 d’aquest mateix article considera que la causa d’inadmissió no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d’elaboració o de recopilació no revesteix complexitat, com és el cas que ens ocupa. Sobre el temps que es destina per tal de poder facilitar la informació a la reclamant, si bé és cert que es tracta de sis places, el volum de documentació que es requereix a tractar, fa que sigui raonable que el termini per facilitar la documentació sigui de tres mesos. Així doncs, a la vista de l’exposat s’estima la reclamació declarant el dret de la reclamant a obtenir de l’Ajuntament de Mataró la informació que manca respecte de les places indicades, en el termini de 3 mesos. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 d’abril de 2025, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació, pel que fa a l’informe de l’OAC de data 14 de novembre de 2023 d’acord amb el fonament jurídic 2. 2. Desestimar parcialment la reclamació 1445/2024 en relació a petició de la còpia de l’expedient núm. 2019/000011709 i del nomenament efectuat al respecte, d’acord amb el fonament jurídic 3. 3. Estimar parcialment la Reclamació 1445/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada sobre les sis places, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 4. Requerir a l’Ajuntament de Mataró que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 3 dins del termini màxim de tres mesos. 5. Requerir a l’Ajuntament de Mataró a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1445/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.