Inadmisión de reclamación por falta de acreditación de identidad y formalidad en la solicitud de acceso a la firma de un progenitor en expedientes de becas

Resolució 1492/2024, de 28 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 1440/2024 Administració reclamada: No s’ha determinat (derivació de l’APDCAT) Informació reclamada: Signatura d’un progenitor. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Malgrat que el procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública i el procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió són procediments senzills, gratuïts que i es tramiten segons el principi d’antiformalisme, no es pot bandejar que la normativa aplicable exigeix el compliment d’uns determinats elements de mínima formalitat que han de ser respectats. Entre aquests elements mínims de formalitat que cal exigir, es troba la constatació fefaent per qualsevol mitjà admès de la identitat de la persona sol·licitant, en la fase inicial del procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública. Atès que aquest requisit no s’ha complert en el cas que ara analitzem, aquesta Comissió es veu obligada a inadmetre la reclamació. Paraules clau: Persona física. Accés a dades tercer. Signatura. Formulari. Beques. Derivació APDCAT. Inadmissió. Manca de SAIP. Mínimes formalitats del procediment. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 30 d’octubre entra a la GAIP la Reclamació 1440/2024 per derivació de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. En data 04 d’octubre de 2024, va tenir entrada a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades una reclamació, a la qual se li va assignar el número 175/2024, per la presumpta desatenció del dret d’accés a la signatura de la mare dels fills de la persona reclamant que constaria en les sol·licituds d’unes beques presentades a l’escola i que havia exercit prèviament davant l’Escola Torrent d’en Melis. La persona reclamant aportava diversa documentació relativa a l’exercici d’aquest dret. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació En el cas que ens ocupa la reclamació ha de ser inadmesa pels motius que analitzarem a continuació. En aquest sentit, aquesta Comissió vol palesar que no ha trobat a l’expedient cap ni una sol·licitud d’accés a la informació pública que compleixi amb els requisits establerts als articles 54 i 55 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, en relació amb allò disposat a l’article 26 de la LTAIPBG, quan fa referència a que les SAIPS han de ser nominades i s’hi ha d’haver comprovat, o almenys s’ha de poder comprovar, d’acord amb els mitjans establerts normativament, la identitat de la persona sol·licitant. Per contra, la GAIP ha pogut examinar captures de correus electrònics on una persona, que no podem verificar que sigui la persona ara reclamant, demana que se li enviï determinada informació pública per part d’una escola. En aquest sentit, cal recordar que aquesta Comissió ja s’ha pronunciat al respecte, exigint que es pugui comprovar de forma fefaent la identitat de la persona reclamant, per exemple, en la Resolució 457/2023 de 25 de maig, així com la Resolució 0815/2023, de 7 de setembre, i la Resolució 0659/2023, de 20 de juliol, entre d’altres. Malgrat que el procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública i el procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió són procediments senzills, gratuïts que i es tramiten segons el principi d’antiformalisme, no es pot bandejar que la normativa aplicable exigeix el compliment d’uns determinats elements de mínima formalitat que han de ser respectats. Entre aquests elements mínims de formalitat que cal exigir, es troba la constatació fefaent per qualsevol mitjà admès de la identitat de la persona sol·licitant, en la fase inicial del procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública. Atès que aquest requisit no s’ha complert en el cas que ara analitzem, aquesta Comissió es veu obligada a inadmetre la reclamació. Com diem, essent aquestes les circumstàncies del supòsit que ara ens ocupa, no es pot defensar que en puritat s’estigués exercint correctament el dret d’accés a la informació pública, d’acord amb les previsions i requisits legals que el regulen. Igualment, l’ús del correu electrònic per a realitzar sol·licituds d’accés a la informació pública no permet deixar constància de quan s’ha rebut aquesta sol·licitud, ni tant sols de si ha estat rebuda, per l’ens reclamat. Aquesta incertesa és el que es pretén evitar justament quan s’imposa, com és el cas, l’ús dels registres de les administracions públiques, accessibles per distintes vies, per a enviar comunicacions formals a les Administracions. Amb tot, aquesta resolució no té pas cap incidència negativa respecte el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant, dret que queda totalment preservat, amb el benentès que, si encara pretén accedir a la informació sol·licitada, només ha de dirigir una comunicació a l’ens reclamat on consti de forma fefaent la seva identitat i ho ha de fer a través de qualsevol mitjà que permeti acreditar la data, l’hora i el número de registre o d’assentament de la seva sol·licitud d’accés a la informació pública. En cas que, passat el termini per resoldre aquesta sol·licitud amb els elements mínims de formalitat exigibles, l’ens reclamat no hagi donat resposta a la sol·licitud formulada, la persona reclamant té expedita la via de reclamació davant d’aquesta Comissió, d’acord amb la LTAIPBG, reclamació que, com no pot ser d’altra manera, serà tramitada en temps i forma per la GAIP. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de novembre de 2024, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 1440/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 1. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1440/2024 i fer pública aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.