Reclamación por acceso a información sobre subvenciones a espacios naturales y hábitats en Catalunya con resultado de estimación parcial

Resolució 170/2025, de 13 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1422/2024 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori, Habitatge i Transició ecològica Informació reclamada: Diversa sobre un informe i un expedient de subvencions sobre espais naturals i hàbitats a Catalunya. Sentit de la resolució: Pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació i estimació parcial Resum: De la informació sol·licitada i semblaria que no lliurada per part del Departament mencionat, cal destacar el següent. Quant a l’existència del document “informe del Servei de Fauna i Flora que ha servit com a una de les bases valoratives de la Resolució de 28 de març de 2024 d’autorització per a la realització de treballs en el període comprès entre la data d’autorització i el 31 de juliol, en el marc de les Subvencions als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i espècies”, l’òrgan reclamat explicita el següent en el seu informe: “no es va fer un informe previ específic i independent, tot i que la justificació i motivació de l’adopció d’aquesta mesura queda recollida a la mateixa Resolució.” Per tant, si no es va fer un informe, és palès que aquesta informació no existeix i per tant, el Departament en explicar aquesta circumstància ja està donant satisfacció al reclamant en l’exercici del dret d’accés a la informació pública pel que fa a aquest ítem sol·licitat. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Territori. Medi ambient. Subvencions. Informes. Fauna. Hàbitats. Espais naturals. Reclamació contra lliurament parcial. Lliurament tardà. Pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Estimació parcial. Sense límits. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 24 d’octubre entra a la GAIP la Reclamació 1422/2024, presentada per una persona física contra el Departament de Territori, Habitatge i Transició ecològica en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. En data 5 de setembre de 2024 la persona reclamant sol·licita al Departament de Territori, Habitatge i Transició ecològica el següent: “solicita información relativa a los expedientes otorgados en el marco de la Resolución ACC/2165/2023. De la totalidad de los expedientes otorgados se solicita la siguiente información: - Perceptor de la ayuda. - Naturaleza de la actuación a ejecutar. - Importe otorgado. – Localización de la actuación, ya sea municipio, polígono y parcela catastral o coordenadas UTM ETRS89. - Informe firmado y toda la documentación utilizada por el Jefe del Servicio de Fauna y Flora, que justifican la propuesta hecha al Director General para emitir la "Resolució d’autorització per a la realització de treballs en el període comprès entre la data d’ autorització i el 31 de juliol, en el marc de les Subvencions als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i espècies" firmada por el Sr XXX con fecha de 28/03/2024.” La Reclamació presentada el 24 d’octubre de 2024 indica el següent: “La documentación facilitada no aporta nada que no estuviese ya a disposición del administrado. La DG sigue ocultando, el objeto de la ayuda, sobre la base de lo que se podría fiscalizar si era procedente o no la concesión al expediente, ni la localización, por lo tanto, de ninguna manera puede saberse si los trabajos se han llevado a cabo, ni si ha sido ejecutado de acuerdo con la resolución. Así mismo, al no entregar el informe del Jefe de Servicio de Flora y Fauna que de acuerdo con la Resolución del Director General se sustenta la decisión de permitir ejecutar trabajos en período de nidificación de aves, genera la duda de si el informe existe y cuáles son los argumentos del mismo. Habiendo recibido a fecha de 21/10/2024 un correo del Sr. XXX en el que se adjuntaba la información, se consideró oportuno comunicarle la falta de documentación. El Sr. XXX por correo electrónico, en fecha de 23/10/2024 indica que se pueden hallar las localizaciones (en la precisión solicitada) en los enlaces de RAISC y BDNS, cosa que no es cierta, y obvia responder a la reclamación del informe del Jefe de Servicio de Flora y Fauna.” El 26 de novembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 22 de novembre de 2024 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Territori, Habitatge i Transició ecològica i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data 11 de desembre de 2024 la GAIP rep del Departament la petició següent: “Exposo. El passat 22 de novembre de 2024 vam rebre la comunicació de la Reclamació GAIP 1422/2024 i la sol·licitud de l'informe com a part reclamada. En la comunicació rebuda, el termini per donar resposta fineix el pròxim dia 16/12/2024. Atès el volum de documentació a recopilar per l'elaboració de l'informe, aquest es troba encara en fase d'elaboració. Sol·licito: Per aquesta raó, sol·licitem l'ampliació del termini de resposta en 15 dies addicionals i que l'últim dia per la seva presentació sigui el pròxim 31 de desembre de 2024. Annexem a la petició la reclamació rebuda. Restem a l'espera de la confirmació de l'ampliació del termini.” En data 17 de desembre la GAIP tramet la següent comunicació al Departament reclamat: “Amb relació a la vostra comunicació d'11 de desembre de 2024, demanant l'ampliació del termini màxim que us vàrem donar per enviar-nos el vostre informe i còpia de l’expedient sobre la Reclamació 1422/2024, es considera que la vostra petició d’ampliació de termini està fonamentada i, d’acord amb el previst per l’article 32.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, es disposa que el termini donat resti ampliat en un màxim de set dies laborables.” En data 18 de desembre la GAIP comunica el següent a la persona reclamant: “En relació amb la reclamació presentada davant aquesta Comissió assenyalada amb el número 1422/2024, us traslladem, per al vostre coneixement, la petició que ens ha fet arribar el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica d’ampliació del termini de lliurament de l’informe de la present reclamació, i la concessió d’aquesta ampliació en 7 dies laborables més.” En data 27 de desembre la GAIP rep l’informe del Departament reclamat amb el contingut següent: “El sol·licitant demana l’informe del Servei de Fauna i Flora que ha servit com a una de les bases valoratives de la Resolució de 28 de març de 2024 d’autorització per a la realització de treballs en el període comprès entre la data d’autorització i el 31 de juliol, en el marc de les Subvencions als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i espècies. Al respecte, no es va fer un informe previ específic i independent, tot i que la justificació i motivació de l’adopció d’aquesta mesura queda recollida a la mateixa Resolució, tal com es valora a continuació. El text de la Resolució indica que s’autoritza la realització de treballs de manera general i genèrica, però no ho estableix de forma explícita ni tampoc comporta autoritzar qualsevol treball en qualsevol moment ni de qualsevol manera, sinó en el sentit d’autoritzar: ÷ la realització fins el 31 de juliol (no s’autoritza el treball en sí sinó la seva execució dins un període que pot coincidir amb la nidificació) ÷ de tots els treballs subvencionats (els prèviament autoritzats pel corresponent òrgan gestor de l’expedient, segons l’àmbit) ÷ de manera excepcional (els treballs s’han de fer preferentment fora del període de nidificació o en indrets que no afectin la reproducció de manera directa o indirecta) ÷ i amb supeditació a les condicions establertes a la Resolució (no de qualsevol manera sinó seguint les instruccions del Servei de Fauna i Flora en casos de possible afectació de nius). Tal com indica la Resolució, la justificació està motivada per la demora de les resolucions d’atorgament (i, per tant, la demora en l’inici de l’execució de les actuacions aprovades) i el termini per a l’execució i la justificació (fins el 30 de juny de 2024 d’acord amb la convocatòria) implicaven un marge temporal massa curt per desenvolupar les actuacions subvencionades i autoritzades. La Resolució també recull la seva conformitat amb la Llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat i el Text refós de la Llei de protecció dels animals, en el sentit que les actuacions fomentades a través de la subvenció i el seu termini d’execució es fonamenten en les excepcions a la prohibició de molestar a la fauna salvatge establertes a les lleis anteriors en virtut de raons d'interès públic, entre elles les conseqüències beneficioses per al medi ambient. En el cas que ens ocupa, els avantatges i beneficis dels treballs sobre la conservació de la biodiversitat superen el possible cost i desavantatge que implica el risc de pertorbació sobre exemplars de la fauna salvatge, més tenint en compte que la possible pertorbació està molt limitada per les condicions de la Resolució. Com a resum final, la Resolució del Director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de 28 de març de 2024 no autoritza treballs sinó l’execució de treballs prèviament autoritzats en el marc de les Subvencions als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i espècies, que van ser atorgades dins un termini que podria coincidir amb la nidificació, en condicions controlades i pels motius exposats a la mateixa Resolució, amb subjecció a la normativa de protecció dels animals.” Des de la data d’evacuació de l’informe per part de l’òrgan reclamat, la GAIP ha intentat mantenir diversos contactes amb el Departament afectat per mirar de concretar l’abast de la informació que manca per a lliurar. Aquests contactes, a data d’aquesta resolució, han resultat infructuosos. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació De la informació sol·licitada i semblaria que no lliurada per part del Departament mencionat, cal destacar el següent. Quant a l’existència del document “informe del Servei de Fauna i Flora que ha servit com a una de les bases valoratives de la Resolució de 28 de març de 2024 d’autorització per a la realització de treballs en el període comprès entre la data d’autorització i el 31 de juliol, en el marc de les Subvencions als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i espècies”, l’òrgan reclamat explicita el següent en el seu informe: “no es va fer un informe previ específic i independent, tot i que la justificació i motivació de l’adopció d’aquesta mesura queda recollida a la mateixa Resolució.” Per tant, si no es va fer un informe, és palès que aquesta informació no existeix i per tant, el Departament en explicar aquesta circumstància ja està donant satisfacció al reclamant en l’exercici del dret d’accés a la informació pública pel que fa a aquest ítem sol·licitat. Pel que fa als ítems següents: “- Perceptor de la ayuda.” – “Naturaleza de la actuación a ejecutar. - Importe otorgado” semblaria - per les pròpies manifestacions de la persona reclamant- que aquesta informació ja li ha estat facilitada. Així, el reclamant manifesta el següent: “de 21/10/2024 un correo del Sr. XXX en el que se adjuntaba la información, se consideró oportuno comunicarle la falta de documentación. El Sr. XXX, por correo electrónico, en fecha de 23/10/2024 indica que se pueden hallar las localizaciones (en la precisión solicitada) en los enlaces de RAISC y BDNS, cosa que no es cierta, (...).” Igualment, cal tenir en compte el que manifesta el Departament reclamat en el seu informe: “El 05/09/24 el senyor XXX sol·licita diversa informació relativa a la convocatòria de subvencions destinades als espais naturals de Catalunya, als hàbitats i espècies per a l’any 2023 (Resolució ACC/2165/2023, de 13 de juny). 2. Entre la documentació sol·licitada consta l’informe signat i la documentació utilitzada pel cap del Servei de Fauna i Flora per a la Resolució de 28 de març de 2024 del Director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, d’autorització per a la realització de treballs en el període comprès entre la data d’autorització i el 31 de juliol, en el marc de les Subvencions als espais naturals de Catalunya. 3. El 24/10/2025 el senyor XXX torna a reclamar la informació sol·licitada, en considerar que la documentació que se li va enviar era insuficient. Així mateix torna a reclamar l’informe esmentat. 4. El Servei de Fauna i Flora valora la petició del sol·licitant exclusivament pel que fa a l’informe requerit, emetent informe al respecte.” Per tant, semblaria per les afirmacions d’ambdues parts que la persona reclamant ha rebut gran part de la informació demanada, tenint en compte, a més, que l’informe que es demana és inexistent, i que tota la resta de qüestions, excepte la localització de l’actuació, ja li hauria estat facilitada. En aquest punt cal tenir en compte que ni la persona reclamant, ni la pròpia Administració han facilitat a la GAIP - malgrat que se’ls ha demanat expressament com indiquen els antecedents- la informació facilitada al reclamant i, per tant, aquesta Comissió en desconeix el contingut. A la llum de tot això, cal declarar que s’hauria produït una pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació, sense que sobre aquesta informació calgui fer cap altra consideració més que el recordatori sobre la doctrina de la GAIP pel que fa a la veracitat de la informació (per totes, la Resolució 86/2023, de 2 de febrer). Segons aquesta Comissió, la veracitat és requerida per l’article 6.1.a LTAIPBG, als efectes de garantir la qualitat d’allò que es divulga en exercici de les obligacions de transparència o publicitat activa, ja que la veracitat és necessària per oferir la imatge real de l’organització i el funcionament de l’Administració. En canvi, als efectes del dret d’accés a la informació pública (articles 2.a i b i 18 LTAIPBG), aquesta és essencialment definida a partir del fet de trobar-se en poder de o a disposició de l’Administració, sense cap requisit explícit de veracitat. Cal recordar també, que la GAIP no té atribuïda cap potestat d’inspecció, ni cap competència que li permeti fiscalitzar la informació que les Administracions forneixen a les persones interessades en els procediments d’accés a la informació pública, d’acord amb allò que disposen els articles 39 i 41 de la LTAIPB, així com l’article 7 del RGAIP. 3. Sobre el dret d’accés a la informació pública sol·licitada Finalment, sobre l’ítem relatiu a la localització de les activitats i de les intervencions cal tenir en compte el següent. El primer que hem d’examinar és si l’objecte de la reclamació és informació pública. La informació sol·licitada està relacionada amb la realització d’unes activitats en el medi natural. Vist l’objecte de la sol·licitud, efectivament, d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG és informació pública “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En el cas que ens ocupa, tota la informació sol·licitada, si existia prèviament al moment en què es va formular la sol·licitud d’accés, ha de ser considerada informació pública. A més, el Departament és un subjecte obligat per l’LTAIPBG (art. 3) a tramitar les sol·licituds d’accés a la informació pública i a facilitar-ne, quan s’escaigui, l’accés. La informació ara reclamada és, per tant, informació que el Departament reclamat previsiblement ha de tenir, ja que deriva de l’exercici de facultats que li són pròpies. En segon lloc, una vegada constatat que la informació sol·licitada és informació pública, cal recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). Cal tenir en compte igualment que l’exercici del dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de la LTAIPBG). En tercer lloc, s’ha de tenir en compte que l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta condicionat per l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions de la LTAIPBG, un accés parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així mateix, l’aplicació dels límits al dret d’accés i la determinació del seu abast s’han de realitzar prèvia ponderació dels béns jurídics protegits i dels interessos en presència. En el cas que ens ocupa, la GAIP no aprecia d’ofici la concurrència de cap d’aquests límits i el Departament concernit tampoc no ha al·legat pas la concurrència de cap obstacle perquè es pugui lliurar la informació sol·licitada. En definitiva, la GAIP empara el dret de la persona reclamant a accedir a la informació pública sol·licitada, i consistent en saber: “Localización de la actuación, ya sea municipio, polígono y parcela catastral o coordenadas UTM ETRS89”, tenint en compte, a més, que la informació reclamada és informació de caràcter mediambiental i que queda regulada per allò disposat a la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient. D’acord amb aquesta norma, la ciutadania té el dret de rebre informació ambiental per qualsevol canal sol·licitat, o bé la pot consultar a través de la pàgina web, amb l'objectiu de poder gaudir d'un medi ambient saludable i complir el deure de respectar-lo i protegir-lo. La informació ambiental engloba l'estat de l'aire, l'aigua, el sòl, la terra, els paisatges i espais naturals, inclosos ens aiguamolls i les platges, la diversitat biològica; les substàncies contaminants, el foment de les energies renovables, soroll, residus, emissions o abocaments que puguin afectar el medi ambient. Pel cas que el Departament no disposés de la informació reclamada així ho hauria d’expressar clarament, sense que quedi obligat a generar-la per a donar compliment a aquesta resolució. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar -lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de febrer de 2025, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Estimar parcialment la Reclamació 1422/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 3. Requerir al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir al Departament de Territori, Habitatge i Transició ecològica a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1422/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.