Solicitud de listado de viviendas de uso turístico en Tarragona y resultado de estimación parcial

Resolució 595/2025, de 8 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 1421/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: Llistat de pisos turístics amb informació sobre diversos ítems. Sentit de la resolució: Pèrdua parcial. Estimació parcial Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a la persona reclamant bona part de la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània parcial de la sol·licitud d’informació el qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte parcial d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Sols una de les dades sol·licitades pel reclamant respecte dels HUT’s hauria de ser informada per l’Ajuntament, reduint considerablement la tasca de cerca a realitzar i bases de dades a creuar. En aquest cas, disposant en el registre de dades obertes de la Generalitat de Catalunya, les dades de cada HUT corresponents a adreça completa, número de cèdula d’habitabilitat, hauria de ser una tasca senzilla complementar la informació de la que ja disposa el reclamant, amb el número de places de cada HUT. En aquest cas, l’Ajuntament no ha contestat al requeriment de posicionament, i per tant desconeixem, si aquesta tasca seria igualment complexa (antecedent 15). A la vista que el nombre d’ítems majoritaris de la informació sol·licitada ja es troben en possessió del reclamant, la única dada que manca, no suposaria una tasca complexa la seva recopilació. En tot cas s’amplia el termini per tal de poder donar accés a la informació per tal de poder recopilar la informació sol·licitada en dos mesos. Paraules clau: Ajuntament. Habitatges d’us turístic. HUT. Adreces. Superfície. Emplaçament. Número d’expedient. Reclamació contra inadmissió. Tasca complexa. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte parcial. Estimació parcial. Sense límits. Ponent: Iolanda Pineda Balló Mediador: Josep Ramon Barberà Gomis Antecedents El 24 d’octubre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1421/2024, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 24 de juliol de 2024 la persona ara reclamant presenta sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP), a l’Ajuntament de Tarragona indicant que està duent a terme un estudi sobre els pisos turístics i demana: “se'm pogues facilitar el llistat de viviendes d'ús turístic de la ciutat de Tarragona. Amb les dades que estic treballant necessitaria aquests camps (estan basades en informació que han aportat altres ajuntaments): Núm. expedient RTC (codi de l'establiment) Descripció categoria Emplaçament (adreça complerta): Tipus carrer, Carrer, Primer número, Primera lletra, Segon número, Segona lletra, Bloc, Portal, Escala, Pis, Porta, Barri, Districte, Zona, Descripció zona Núm. places Superfície Junt amb la reclamació el reclamant aporta la resolució 2024013595, de 14 d’agost de 2024 per la que acorda “Inadmetre la petició d’accés a la informació pública formulada pel Sr. XXX, amb número de registre 2024055612, donat que l’ajuntament no disposa de cap llista de pisos turístic que contingui la informació demanada. L’obtenció i extracció de la informació sol·licitada implica una càrrega de treball que no es pot assumir pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d’informació, bases de dades i arxius, i no es pot extreure amb l’ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. Contra la resolució d’inadmissió de la SAIP, l’ara reclamant va presentar recurs de reposició el 14 de setembre de 2024, on en resum al·lega que el motiu d’inadmissió de la SAIP invocat per l’Ajuntament, tasca complexa, no està suficientment argumentat, doncs podrien haver ofert donar la informació de manera desglossada, amb audiència prèvia del sol·licitant. El reclamant també fa referència a l’article 66 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, doncs entén que: “No es motiva ni justifica la inadmissió aportant una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l’obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d’aquests recursos amb els disponibles a l’òrgan competent per resoldre; tal i com obliguen els articles 20.3 de la llei 19/2014 i el 66.2 del Decret 8/2021. L’inadmissió de la soŀlicitud es justifica exclusivament pel volum de la informació tot i que la tasca en sí, no revesteix complexitat; tal i com prohibeix l’apartat tres del mencionat article 66.”. Així mateix el reclamant es al·lega manca de motivació de la resolució impugnada. El 14 d’octubre de 2024 l’Ajuntament de Tarragona dicta resolució 202417121, per la que es desestima recurs de reposició. Junt amb la desestimació s’aporta informe jurídic, en el que es basa la desestimació, pel que fa a la tasca complexa: “En aquest sentit, i tal i com es va informar l’Ajuntament no té en l’actualitat un llistat elaborat amb la informació sol·licitada. La extracció d’aquesta informació requereix una tasca elaborada, donat que la obtenció s’hauria de realitzar a través de 3 bases de dades diferents, i d’expedients en format paper. A banda, cal traslladar al recorrent que la gran majoria de dades sol·licitades, com aforament, superfície, zona o districte i adreça concreta de cada habitatge, es troben concretats en l’expedient de cada habitatge i per això s’hauria d’anar examinant expedient per expedient. Del cercador que la Generalitat de Catalunya té a la disposició dels usuaris, consta que en l’actualitat en el municipi de Tarragona existeixen 1377 habitatges d’ ús turístics. Per tant, hauriem de destinar un efectiu del departament d’Activitats, per revisar expedient per expedient i extreure la documentació sol·licitada, tasca que comportaria una quantitat de temps desmesurada. Els efectius dels que gaudeix el Departament d’Activitats, per realitzar tota la tramitació relacionada amb les activitats del municipi és de 6 persones, les quals treballen amb un gran volum d’expedients. Per aportar informació concreta, tal i com demana el recorrent, només en l’any 2023 es van obrir 1676 expedients relacionats amb activitats, als quals s’han de sumar els expedients d’anys anteriors encara a tràmit”. L’informe a banda de concloure que s’ha de desestimar el recurs de reposició interposat també indica que: “Tanmateix, correspon recordar al recorrent, que troba a la seva disposició aquesta informació en el portal d’establiments turístics de la Generalitat de Catalunya, en el qual pot extreure llistats, assenyalant la informació concreta que necessita dels mateixos”. El 28 de novembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona, indicant que la mateixa es tramitarà pel procediment de mediació per expressa sol·licitud de la persona reclamant. Així mateix demanem que en el termini de cinc dies faci arribar les dades identificatives i de contacte (nom i càrrec dins l’organització, correu electrònic i telèfon) de la persona o persones que representaran a l’Administració a la sessió de mediació, així com dues possibles dates per a agendar la celebració de la sessió de mediació. El 9 de desembre de 2024 la GAIP rep les dades sol·licitades de l’Ajuntament de Tarragona per la mediació. El 19 de desembre de 2024 la Comissió rep comunicació del reclamant indicant que només pot dur a terme la sessió de mediació a partir de les 17 hores, pel que demana la modificació de l’horari per tal de dur a terme la sessió, i sol·licita poder assistir a la mateixa acompanyada d’una persona que li doni suport tècnic. Entre el 15 i 17 de gener de 2025 la GAIP rep comunicacions del reclamant desistint de la mediació, i demana continuar pel procediment ordinari la present reclamació. El 4 de febrer de 2025 la GAIP, requereix a l’Ajuntament de Tarragona per tal que dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. El 6 de març de 2025 la GAIP rep l’informe sol·licitat de l’Ajuntament de Tarragona, que bàsicament es ratifica en l’informe ja emès per confeccionar la resolució de 14 d’octubre de 2024, per la que es desestimava el recurs de reposició (antecedent 5). El 9 d’abril de 2025 la Comissió trasllada l’informe al reclamant per tal que en el termini de tres dies presenti al·legacions que cregui convenients, advertint-lo que en cas que no ho faci s’entendrà que la informació facilitada dona resposta a la seva reclamació. L’11 d’abril el reclamant presenta la següent al·legació: “Que si ben es cert que la informació sol·licitada es troba en el portal d’establiments turístics de la Generalitat de Catalunya aquesta no es completa, ja que s’omet el nombre de places turístiques de cada HUT, dada molt rellevant i d’especial interès. Donat que ja existeix un llistat base de la Generalitat de Catalunya, demanaria llavors, que es facilités la relació HUT/Nombre de places turístiques de Tarragona. Aquesta dada, al estar estrictament vinculada amb un l’identificador del HUT ha de ser de fàcil extracció i no hauria de requerir cap creuament de bases de dades. Es per això, que l’aplicació de l’article 29.1.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre no quedaria justificada donat que no es tractaria d’una tasca complexa de gran elaboració”. El 14 d’abril de 2025 la GAIP trasllada les al·legacions del reclamant a l’Ajuntament de Tarragona per tal que en un termini de 10 dies faci arribar el seu posicionament al respecte. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció del posicionament indicat. El 8 de maig de 2025 aquesta Comissió rep l’informe de posicionament de l’Ajuntament de Tarragona que adjunta l’excel que ha extret de la base de dades de la Generalitat i sobre la qüestió plantejada del nombre de places que te cada HUT indica que: “Tanmateix us informem que no apareixen algunes de les dades referides al nombre de places ja que no disposem d’aquestes. Són supòsits antics de comunicacions prèvies d’inici d’activitats en les que no es sol·licitava aquesta dada i que per l’extracció d’aquesta informació es requeriria una tasca elaborada, que comportaria una quantitat de temps desmesurada, reiterant-nos en aquest sentit en els arguments que hem explicat en els diversos requeriments i que donem aquí per reproduïts”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a la persona reclamant bona part de la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània parcial de la sol·licitud d’informació el qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte parcial d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada Tenint en compte que el reclamant ha admès que la informació sol·licitada es troba en el portal d’establiments turístics de la Generalitat de Catalunya, tal i com indicava el propi Ajuntament reclamat en el seu informe (antecedent 5), l’objecte de la present reclamació es circumscriu únicament a una dada de totes les sol·licitades: “nombre de places turístiques de cada HUT”. La informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. S’ha d’emfasitzar que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir a la informació pública, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Així mateix, l’Ajuntament de Tarragona és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i resoldre, en temps i forma, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública. En aquest cas, l’Ajuntament de Tarragona va inadmetre la sol·licitud d’accés a la informació pública apreciant una tasca complexa, d’acord amb l’article 29.1.b) LTAIPBG, i 66 del Decret 8/2021, (antecedent 5): “l’ajuntament no disposa de cap llista de pisos turístics que contingui la informació demanada. L’obtenció i extracció de la informació sol·licitada implica una càrrega de treball que no es pot assumir pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d’informació, bases de dades i arxius, i no es pot extreure amb l’ajuda de mitjans informàtics disponibles”. Des de la Comissió hem pogut comprovar que si bé una petita part dels habitatges d’ús turístic (HUT) que es troben a la base de dades de la Generalitat disposen del total de places d’allotjament (dada que li manca al reclamant), a la majoria de HUT no s’indica aquesta dada. Així doncs sols una de les dades sol·licitades pel reclamant respecte dels HUT’s hauria de ser informada per l’Ajuntament, reduint considerablement la tasca de cerca a realitzar i bases de dades a creuar. En aquest cas, l’Ajuntament ha al·legat al respecte (antecedent 16), que donar aquestes dada: “per l’extracció d’aquesta informació es requeriria una tasca elaborada, que comportaria una quantitat de temps desmesurada”. En aquest cas l’article 66 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, aprofundeix sobre les característiques ha de reunir la tasca complexa per tal que pugui ser considerada: “1. Als efectes del que preveu la lletra b) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d'altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. 2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre. 3. La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. En aquest cas, l’Ajuntament no ha informat si per l’extracció de la única dada que manca, es pot realitzar amb l’ajuda dels mitjans informàtics disponibles. El que és segur, és que aquesta no és una tasca d’elaboració de la informació que requereixi d’anàlisi o interpretació. L’habitatge d’us turístic és un figura jurídica que la Llei del dret a l’habitatge identifica primer cop i que es regula i desplega amb el Decret 164/2010, de regulació dels habitatges d’ús turístic, vigent a partir de 6 de desembre de 2010. Així doncs, quan l’Ajuntament fa referència a supòsits antics, han de tenir un màxim d’antiguitat de 14 anys, quan en la majoria d’Ajuntaments ja disposava de sistemes informàtics de tractament de la informació i les dades. Per tant, és bastant probable que la informació que manca (nombre de places de cada HUT) es trobi recollida en una base de dades de les llicències d’activitats de l’Ajuntament. Tot i que l’Ajuntament ha indicat que “comportaria una quantitat de temps desmesurada”, no ha fet una declaració de recursos humans i materials per tal de dur a terme aquesta tasca. Finalment, i d’acord amb l’apartat 3 de l’article 66, la causa no es pot justificar sols en el volum d’informació com en aquest cas fa l’Ajuntament de Tarragona, doncs la tasca d’extracció de la dada que manca (número de places per HUT) no reverteix complexitat. Per tot això concloem que no es pot apreciar la tasca complexa. En tot cas, i en atenció de la les afirmacions fetes per l’ajuntament sobre la “quantitat de temps desmesurada”, s’amplia el termini per tal de poder donar accés a la informació per tal de poder recopilar la informació sol·licitada en dos mesos. Quant als límits que poden concórrer en el cas present, la GAIP no en pot apreciar cap d’ofici i, en definitiva, empara el dret de la persona reclamant a obtenir la informació sol·licitada: “nombre de places turístiques de cada HUT”, en els termes abans esmentats. Si l’Ajuntament no disposa d’aquesta informació, aquesta és la resposta que cal donar a la persona reclamant, sense que quedi obligat a elaborar-la per donar compliment a aquesta Resolució. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diversos expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Regulació de l'impacte de les activitats (codi 0164), sèrie Llicències i comunicacions prèvies d'habitatges d'ús turístic (2571). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Pl e de la GAIP, en la sessió de 8 de maig de 2025, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la reclamació 1421/2024, d’acord amb allò indicat en el fonament jurídic 2. 2. Estimar parcialment la Reclamació 1421/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada corresponent al nombre de places de cada HUT, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 3. Requerir a l’Ajuntament de Tarragona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de dos mesos. 4. Requerir a l’Ajuntament de Tarragona a informar la GAIP, dins del termini de dos mesos, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1421/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.