Estimada parcialmente 13/03/2025 · 141 días en resolverse

Solicitud de listas definitivas de admisión escolar y resultado de estimación parcial mediante pseudonimización

Una persona solicitó al Departamento de Educación de la Generalitat de Catalunya las listas definitivas de admisión de dos escuelas. El solicitante alegó que ya se publicaban datos similares en la preinscripción. La GAIP estima parcialmente la reclamación, ordenando la entrega de la información mediante la pseudonimización de los datos, manteniendo solo el código de solicitud.

Puntos clave de la argumentación

1 El tratamiento de datos personales para satisfacer el derecho de acceso a la información pública es lícito cuando es necesario para el cumplimiento de una obligación legal establecida en una norma con rango de ley.
2 El derecho de acceso no es absoluto y debe ponderarse frente a la protección de datos personales, especialmente cuando afectan a menores de edad, aplicando criterios de proporcionalidad.
3 La finalidad de verificar la correcta gestión de un proceso de admisión tiene trascendencia y relevancia pública, permitiendo el control ciudadano de la actuación administrativa.
4 El principio de minimización de datos exige que la información sea limitada a lo estrictamente necesario, siendo la pseudonimización la técnica adecuada para conciliar el acceso con la privacidad.
5 La entrega de la información restringida únicamente al código de solicitud es suficiente para comprobar la gestión del proceso sin comprometer la identidad de los afectados.

Texto completo

Resolució 348/2025, de 13 de març Número d’expedient de la Reclamació: 1418/2024 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació i Formació Professional. Informació reclamada: Llistes definitives de dues escoles pel curs d'I3 del curs 2024- 2025. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG. I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Les llistes definitives contenen dades de caràcter personal, i per tant, d’acord amb el RGPD tot tractament de dades personals ha de ser lícit (article 5.1.a). En l’article 6.1.c) disposa que el tractament serà lícit si “es necesario para el cumplimiento de una obligación legal aplicable al responsable del tratamiento”. Tenint en compte que l'article 18.2 LTAIPBG estableix l'obligació de les administracions públiques de garantir el compliment del dret d'accés a la informació pública d'acord amb el que estableix el títol III de l’LTAIPBG, s'ha de concloure que el tractament o cessió de les dades personals dels quals l'administració n’és responsable per atendre i satisfer el dret d'accés a la informació pública queda legitimat si s’ha d'estimar l'accés d'acord amb el que estableix el títol III de l’LTAIPBG. Per al cas concret, cal tenir en compte, també la finalitat de l’accés d’acord amb l’article 24.2.b) LTAIPBG. La persona reclamant no ha acreditat la condició de persona interessada en el procediment d’admissió però es pot deduir interès en conèixer el desenllaç del procediment d’admissió i verificar que aquest s’hagi realitzat de forma correcte. En aquest punt, no podem obligar que la finalitat de la llei de transparència d’acord amb article 1.2 LTAIPBG i disposar d’informació que permeti comprovar o verificar el resultat del procés d’admissió té transcendència o rellevància pública. Així, als efectes d’assolir la finalitat pretesa per la persona reclamant, que requeriria poder correlacionar les llistes al llarg del procés d’admissió, una opció vàlida seria lliurar la informació demanada prèvia pseudonimització de les dades, prevista tant a l’article 4.5) de l’RGPD com a l’article 70.6.b) del Decret 8/2021. Així, tenint en compte les dades que consten en les llistes sol·licitades, aquesta Comissió considera pertinent estimar parcialment el dret d’accés a la informació pública sol·licitada. Això és, a lliurar la informació reclamada fent-hi constar únicament el codi de sol·licitud, ja que aquesta informació seria suficient per comprovar la correcta gestió del procés sense comprometre la privacitat de les persones afectades, amb l’advertiment de les obligacions que adquireix la persona reclamant en relació amb el tractament d’aquestes dades, d’acord amb la normativa de protecció de dades, i particularment de les limitacions concretes de dur a terme activitats tendents a reidentificar les persones afectades i de difusió que se’n deriven. Paraules clau: Generalitat. Departaments. Persones físiques. Educació. Inscripcions. Admissions. Escolaritzacions. Reclamació contra estimació parcial. Límits. Protecció de dades. Estimació parcial. Advertiment. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents El 23 d’octubre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1418/2024 presentada per una persona física contra el Departament d’Educació i Formació Professional (DEFP) en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut cap resposta per part de l’Administració. El 9 de setembre de 2024 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) demanant: “poder veure les llistes definitives de les dues escoles de Sant Vicenç de Montalt pel curs d'I3 del curs 2024- 2025. Fins ara s'han pogut veure en el procés de preinscripció però vull veure com han quedat les de l'escola Sant Jordi i de Sot del Camp”. Aquesta SAIP es va estimar parcialment per part del Departament el passat 22 d’octubre mitjançant Resolució de la secretària general del DEFP. Aquesta estimació parcial es fonamenta en que “la informació demanada sobre les llistes definitives de les escoles indicades en la sol·licitud d’accés a la informació pública presentada, us informem que aquestes llistes contenen dades personals dels alumnes com el número identificador, el nom i cognom i el document d’identitat de cadascun. Aquestes dades han estat anonimitzades per aplicació del límit de protecció de dades previst a l’article 24 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre. Per tant, es lliura la informació sol·licitada, adjunta amb aquesta resolució, amb les dades corresponents anonimitzades”. En relació a aquesta estimació parcial la persona reclamant argumenta: “Si en el moment de la preinscripció escolar es pot veure les inicials sota la columna de nom i cognoms. Sol·licito el mateix. Per tant, si per protecció de dades és erroni, també hauria de ser erroni en el moment de fer la preinscripció”. Aporta a tall d’exemple enllaços on es pot consultar aquesta informació amb les inicials. Consultats aquests enllaços per aquesta Comissió, no s’ha trobat el contingut. També aporta un llistat d’alumnes assignats a un centre escolar amb indicació de la primera petició a 10/06/2024 on consta el codi de sol·licitud i el nom i cognoms pseudononimitzats, el nom del centre preinscrit i l’ensenyament al qual s’inscriu. El 25 de novembre la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al DEFP i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 14 de gener de 2025 la GAIP va sol·licitar l’informe previst per l’article 42.8 de l’LTAIPBB a l’APDCAT i el dia 15 de gener es comunica a les parts l’ampliació de termini per resoldre. El 7 de març de 2025 l’APDCAT tramet l’informe requerit en el que es conclou que: “En atenció a la informació de què es disposa, l’accés de la persona reclamant a les llistes d’admesos sol·licitades hauria d’efectuar-se prèvia pseudonimització de les dades personals en els termes apuntats en aquest informe”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir -la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 6 posa de manifest que el DEFP no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre l’estimació parcial al dret d’accés a la informació pública i límits La informació sol·licitada i reclamada, - llistes definitives d’inscripció escolar-, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Així doncs, el dret d’accés a la informació pública, malgrat ser un dret universal no és un dret d’obsolet i, per tant, tenint en compte que la informació sol·licitada conté dades personals no incloses en l’article 23 (especialment protegides), s’haurà de ponderar aquest límit invocat vers l’interès públics en la divulgació i els drets de les persones afectades. I “per a dur a terme aquesta ponderació caldrà tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones. [...].” (article 24.2 LTAIPBG). El RGPD disposa que tot tractament de dades personals ha de ser lícit (article 5.1.a) i, en aquest sentit, estableix un sistema de legitimació del tractament de dades que es fonamenta en la necessitat que concorri alguna de les bases jurídiques establertes al seu article 6.1. En concret, l’apartat c) disposa que el tractament serà lícit si “es necesario para el cumplimiento de una obligación legal aplicable al responsable del tratamiento”. Tal com es desprèn de l’article 6.3 de l’RGPD i recull expressament l’article 8 de Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), el tractament de dades només podrà considerar-se fonamentat en aquesta base jurídica de l’article 6.1.c) de l’RGPD quan així ho estableixi una norma amb rang de llei. Per la seva part, l’article 86 de l’RGPD disposa que “los datos personales de documentos oficiales en posesión de alguna autoridad pública o u organismo público o una entidad privada para la realización de una misión en interés público podrán ser comunicados por dicha autoridad, organismo o entidad de conformidad con el Derecho de la Unión o de los Estados miembros que se les aplique a fin de conciliar el acceso del público a documentos oficiales con el derecho a la protección de los datos personales en virtud del presente Reglamento” . Tenint en compte que l'article 18.2 LTAIPBG estableix l'obligació de les administracions públiques de garantir el compliment del dret d'accés a la informació pública d'acord amb el que estableix el títol III de l’LTAIPBG, s'ha de concloure que el tractament o cessió de les dades personals dels quals l'administració n’és responsable per atendre i satisfer el dret d'accés a la informació pública queda legitimat si s’ha d'estimar l'accés d'acord amb el que estableix el títol III de l’LTAIPBG. En aquest punt, cal tenir en compte que el procediment d'admissió en els centres educatius amb límit de places es tracta d’un procediment de concurrència competitiva i, com a tal, un dels supòsits de publicació dels actes administratius, en els termes que estableixi la normativa aplicable o bé, en cas que no s’estableixi cap previsió, d’acord amb el que prevegi la convocatòria (article 45.1.b) de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC ). L’article 40 del Decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya disposa que “els resultats individuals de la fase de preinscripció es podran consultar telemàticament a l'adreça web que figuri en la convocatòria del procediment. Així mateix, cada centre i les oficines municipals d'escolarització publiquen, en el tauler d'anuncis i en les dates que s'estableixin, les llistes amb els resultats de la baremació, les assignacions, les llistes d'espera i la matrícula, amb compliment de les mesures necessàries per a la protecció de dades personals. Les llistes han d'estar exposades durant el termini establert de presentació de reclamació o recurs previst en aquest Decret, segons correspongui ”. L’article 6 de la Resolució EDU/465/2024, de 22 de febrer, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula d'alumnes als centres del Servei d'Educació de Catalunya i altres centres educatius, en els diversos ensenyaments sostinguts amb fons públics, per al curs 2024- 2025 preveu l’obligació de publicar les llistes del procés de preinscripció i matrícula, entre les quals, la llista d’alumnes admesos, informació objecte de reclamació (apartat 4) però també preveu que “aquestes llistes, i qualsevol altra que contingui dades personals, només es poden publicar per mitjans electrònics si s'han anonimitzat. En cas contrari, només es poden publicar dins les dependències del centre [tauler]” (apartat 7). Vist això, cal tenir en especial consideració que la normativa preveu una difusió de la informació limitada i no indiscriminada, adreçada fonamentalment als destinataris o potencials destinataris de la informació, això és les famílies participants en el procediment d’admissió en un centre concret, que en serien els interessats. Val a dir que part de la informació a publicar conté també la valoració i puntuació de determinades circumstàncies que poden respondre a dades o informació més sensible o posar de manifest situacions d’especial vulnerabilitat de les persones a què fan referència, per la qual cosa no ha de ser exposada sense cap tipus de restricció. En aquest cas i com ja s’ha descrit en els antecedents 3 i 4 el Departament ha lliurat les llistes d’alumnes admesos prèvia anonimització de les dades. Però l’objecte d’aquesta reclamació és poder disposar d’aquestes llistes “amb el mateix format que apareixen, de manera pública, en els períodes de preinscripció i on es veu el codi de sol·licitud amb 5 X per no descobrir tot el codi i les inicials de nom i cognoms”. Cal fer avinent que en alguns contextos, la utilització de dades personals incompletes o escapçades, tot i dificultar la seva identificació pot continuar essent possible sense exigir esforços desproporcionats, per la qual cosa no seria una tècnica adequada per considerar correctament anonimitzada la informació de què es tracti. Així, i tal i com manifesta la persona reclamant en l’antecedent 4 “si per protecció de dades és erroni, també hauria de ser erroni en el moment de fer la preinscripció”, la publicació lliure de les llistes emeses durant el procediment d’admissió a Internet, on la mateixa norma reguladora exigeix l’anonimització prèvia de les dades personals (6.7 Resolució EDU/465/2024), podria no ser adequat fer-hi constar les inicials de les persones afectades. En qualsevol cas, en aquesta Reclamació no s’està examinant la manera com es publiquen les llistes en compliment de les obligacions de publicitat establertes per la normativa sectorial, sinó la possibilitat o no de facilitar certa informació relativa a aquest procés en exercici del dret d’accés. A aquestes efectes, cal tenir en compte, també la finalitat de l’accés d’acord amb l’article 24.2.b) LTAIPBG. Si bé l’exercici del dret d’accés no resta subjecte a motivació (article 18.2 LTAIPBG), conèixer la motivació quan es pretén obtenir informació que conté dades de caràcter personal, pot ser un element a considerar. Per un banda, la persona reclamant no ha acreditat la condició de persona interessada en el procediment d’admissió, fet que podria justificar l’accés a les llistes d’admesos sol·licitades en els mateixos termes en què aquesta informació hauria de difondre’s en el centre escolar. Però es pot deduir interès en conèixer el desenllaç del procediment d’admissió i verificar que aquest s’hagi realitzat de forma correcte. En aquest punt, no podem obligar que la finalitat de la llei de transparència és “establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública” (article 1.2 LTAIPBG) o, en altres termes, establir la possibilitat d’oferir eines a la ciutadania per al control de l’actuació dels poders públics. Per tant, disposar d’informació que permeti comprovar o verificar el resultat del procés d’admissió té transcendència o rellevància pública. Ara bé, el principi de minimització de les dades (article 5.1 c) RGPD) exigeix que les dades sotmeses a tractament siguin adequades, pertinents i limitades a allò que sigui necessari en relació amb les finalitats per a les quals són tractades en cada cas. Així, als efectes d’assolir la finalitat pretesa per la persona reclamant, que requeriria poder correlacionar les llistes al llarg del procés d’admissió, una opció vàlida seria lliurar la informació demanada prèvia pseudonimització de les dades, prevista tant a l’article 4.5) de l’RGPD com a l’article 70.6.b) del Decret 8/2021. Així, tenint en compte les dades que consten en les llistes sol·licitades, aquesta Comissió considera pertinent estimar parcialment el dret d’accés a la informació pública sol·licitada. Això és, a lliurar la informació reclamada fent-hi constar únicament el codi de sol·licitud, ja que aquesta informació seria suficient per comprovar la correcta gestió del procés sense comprometre la privacitat de les persones afectades, amb l’advertiment de les obligacions que adquireix la persona reclamant en relació amb el tractament d’aquestes dades, d’acord amb la normativa de protecció de dades, i particularment de les limitacions concretes de dur a terme activitats tendents a reidentificar les persones afectades i de difusió que se’n deriven (article 15.5 Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern). 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. L'any 2023, per l’Acord de Govern GOV/158/2023, de 25 de juliol (DOGC 8967), es va aprovar el Model de govern de les dades de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic que pretén regular “un dels elements fonamentals de la gestió dels serveis basada en les dades” i “garanteix que podran gestionar-se durant tot el cicle de vida a fi d'obtenir la seguretat, traçabilitat, integritat, confidencialitat, privacitat i disponibilitat d'aquestes dades”. Entre els objectius i eixos (punt 2) d’aquest Model s’estableix garantir l'accés a les dades seguint els estàndards de seguretat i de privacitat (d), determinar les responsabilitats per a una gestió eficaç (e), maximitzar la reutilització (g), entre altres. A més, cal establir una estructura que asseguri la gestió arxivística de les dades i la conservació durant el temps que sigui necessària per a la finalitat per a la qual s'ha generat o incorporat a la gestió documental (punt 5.9). Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió 13 de març de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 1418/2024 i declarar el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1418/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.