Una persona solicitó al Departamento de Educación de la Generalitat de Catalunya las listas definitivas de admisión de dos escuelas. El solicitante alegó que ya se publicaban datos similares en la preinscripción. La GAIP estima parcialmente la reclamación, ordenando la entrega de la información mediante la pseudonimización de los datos, manteniendo solo el código de solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
El tratamiento de datos personales para satisfacer el derecho de acceso a la información pública es lícito cuando es necesario para el cumplimiento de una obligación legal establecida en una norma con rango de ley.
2
El derecho de acceso no es absoluto y debe ponderarse frente a la protección de datos personales, especialmente cuando afectan a menores de edad, aplicando criterios de proporcionalidad.
3
La finalidad de verificar la correcta gestión de un proceso de admisión tiene trascendencia y relevancia pública, permitiendo el control ciudadano de la actuación administrativa.
4
El principio de minimización de datos exige que la información sea limitada a lo estrictamente necesario, siendo la pseudonimización la técnica adecuada para conciliar el acceso con la privacidad.
5
La entrega de la información restringida únicamente al código de solicitud es suficiente para comprobar la gestión del proceso sin comprometer la identidad de los afectados.
Texto completo
Resolució 348/2025, de 13 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 1418/2024
Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació i Formació
Professional.
Informació reclamada: Llistes definitives de dues escoles pel curs d'I3 del curs 2024- 2025.
Sentit de la resolució: Estimació parcial
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb el que
estableix l’article 2.b LTAIPBG. I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol
persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés
restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència
d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Les llistes definitives
contenen dades de caràcter personal, i per tant, d’acord amb el RGPD tot tractament de dades
personals ha de ser lícit (article 5.1.a). En l’article 6.1.c) disposa que el tractament serà lícit si
“es necesario para el cumplimiento de una obligación legal aplicable al responsable del
tratamiento”. Tenint en compte que l'article 18.2 LTAIPBG estableix l'obligació de les
administracions públiques de garantir el compliment del dret d'accés a la informació pública
d'acord amb el que estableix el títol III de l’LTAIPBG, s'ha de concloure que el tractament o
cessió de les dades personals dels quals l'administració n’és responsable per atendre i satisfer
el dret d'accés a la informació pública queda legitimat si s’ha d'estimar l'accés d'acord amb el
que estableix el títol III de l’LTAIPBG. Per al cas concret, cal tenir en compte, també la finalitat
de l’accés d’acord amb l’article 24.2.b) LTAIPBG. La persona reclamant no ha acreditat la
condició de persona interessada en el procediment d’admissió però es pot deduir interès en
conèixer el desenllaç del procediment d’admissió i verificar que aquest s’hagi realitzat de forma
correcte. En aquest punt, no podem obligar que la finalitat de la llei de transparència d’acord
amb article 1.2 LTAIPBG i disposar d’informació que permeti comprovar o verificar el resultat
del procés d’admissió té transcendència o rellevància pública. Així, als efectes d’assolir la
finalitat pretesa per la persona reclamant, que requeriria poder correlacionar les llistes al llarg
del procés d’admissió, una opció vàlida seria lliurar la informació demanada prèvia
pseudonimització de les dades, prevista tant a l’article 4.5) de l’RGPD com a l’article 70.6.b) del
Decret 8/2021. Així, tenint en compte les dades que consten en les llistes sol·licitades, aquesta
Comissió considera pertinent estimar parcialment el dret d’accés a la informació pública
sol·licitada. Això és, a lliurar la informació reclamada fent-hi constar únicament el codi de
sol·licitud, ja que aquesta informació seria suficient per comprovar la correcta gestió del procés
sense comprometre la privacitat de les persones afectades, amb l’advertiment de les
obligacions que adquireix la persona reclamant en relació amb el tractament d’aquestes dades,
d’acord amb la normativa de protecció de dades, i particularment de les limitacions concretes
de dur a terme activitats tendents a reidentificar les persones afectades i de difusió que se’n
deriven.
Paraules clau: Generalitat. Departaments. Persones físiques. Educació. Inscripcions.
Admissions. Escolaritzacions. Reclamació contra estimació parcial. Límits. Protecció de dades.
Estimació parcial. Advertiment.
Ponent: Mercè Aymerich i Boltà
Antecedents
El 23 d’octubre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1418/2024 presentada per una
persona física contra el Departament d’Educació i Formació Professional (DEFP) en relació
amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona
reclamant manifesta que no ha rebut cap resposta per part de l’Administració.
El 9 de setembre de 2024 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la
informació pública (SAIP) demanant: “poder veure les llistes definitives de les dues escoles
de Sant Vicenç de Montalt pel curs d'I3 del curs 2024- 2025. Fins ara s'han pogut veure en
el procés de preinscripció però vull veure com han quedat les de l'escola Sant Jordi i de Sot
del Camp”.
Aquesta SAIP es va estimar parcialment per part del Departament el passat 22 d’octubre mitjançant Resolució de la secretària general del DEFP. Aquesta estimació parcial es
fonamenta en que “la informació demanada sobre les llistes definitives de les escoles indicades en la sol·licitud d’accés a la informació pública presentada, us informem que
aquestes llistes contenen dades personals dels alumnes com el número identificador, el
nom i cognom i el document d’identitat de cadascun. Aquestes dades han estat
anonimitzades per aplicació del límit de protecció de dades previst a l’article 24 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre. Per tant, es lliura la informació sol·licitada, adjunta amb
aquesta resolució, amb les dades corresponents anonimitzades”.
En relació a aquesta estimació parcial la persona reclamant argumenta: “Si en el moment
de la preinscripció escolar es pot veure les inicials sota la columna de nom i cognoms.
Sol·licito el mateix. Per tant, si per protecció de dades és erroni, també hauria de ser erroni
en el moment de fer la preinscripció”. Aporta a tall d’exemple enllaços on es pot consultar
aquesta informació amb les inicials. Consultats aquests enllaços per aquesta Comissió, no
s’ha trobat el contingut. També aporta un llistat d’alumnes assignats a un centre escolar
amb indicació de la primera petició a 10/06/2024 on consta el codi de sol·licitud i el nom i
cognoms pseudononimitzats, el nom del centre preinscrit i l’ensenyament al qual s’inscriu.
El 25 de novembre la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al DEFP i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la
Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i,
en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
El 14 de gener de 2025 la GAIP va sol·licitar l’informe previst per l’article 42.8 de l’LTAIPBB
a l’APDCAT i el dia 15 de gener es comunica a les parts l’ampliació de termini per resoldre.
El 7 de març de 2025 l’APDCAT tramet l’informe requerit en el que es conclou que: “En atenció a la informació de què es disposa, l’accés de la persona reclamant a les llistes
d’admesos sol·licitades hauria d’efectuar-se prèvia pseudonimització de les dades
personals en els termes apuntats en aquest informe”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir -la que d’acord amb
l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 6 posa de manifest que el DEFP no aporta a aquest procediment la documentació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé
aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb
l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP
preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes
sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre l’estimació parcial al dret d’accés a la informació pública i límits
La informació sol·licitada i reclamada, - llistes definitives d’inscripció escolar-, és informació
pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG ja que és “informació elaborada per
l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou
“qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o
poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de
l'exercici de les seves funcions”.
L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en
els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1
LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la
denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat
i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Així
doncs, el dret d’accés a la informació pública, malgrat ser un dret universal no és un dret
d’obsolet i, per tant, tenint en compte que la informació sol·licitada conté dades personals no
incloses en l’article 23 (especialment protegides), s’haurà de ponderar aquest límit invocat vers
l’interès públics en la divulgació i els drets de les persones afectades. I “per a dur a terme
aquesta ponderació caldrà tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El
temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica,
estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a
menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones. [...].” (article 24.2
LTAIPBG).
El RGPD disposa que tot tractament de dades personals ha de ser lícit (article 5.1.a) i, en
aquest sentit, estableix un sistema de legitimació del tractament de dades que es fonamenta en
la necessitat que concorri alguna de les bases jurídiques establertes al seu article 6.1. En
concret, l’apartat c) disposa que el tractament serà lícit si “es necesario para el cumplimiento de
una obligación legal aplicable al responsable del tratamiento”. Tal com es desprèn de l’article
6.3 de l’RGPD i recull expressament l’article 8 de Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de
protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), el tractament de dades
només podrà considerar-se fonamentat en aquesta base jurídica de l’article 6.1.c) de l’RGPD
quan així ho estableixi una norma amb rang de llei.
Per la seva part, l’article 86 de l’RGPD disposa que “los datos personales de documentos
oficiales en posesión de alguna autoridad pública o u organismo público o una entidad privada
para la realización de una misión en interés público podrán ser comunicados por dicha
autoridad, organismo o entidad de conformidad con el Derecho de la Unión o de los Estados
miembros que se les aplique a fin de conciliar el acceso del público a documentos oficiales con
el derecho a la protección de los datos personales en virtud del presente Reglamento” .
Tenint en compte que l'article 18.2 LTAIPBG estableix l'obligació de les administracions
públiques de garantir el compliment del dret d'accés a la informació pública d'acord amb el que
estableix el títol III de l’LTAIPBG, s'ha de concloure que el tractament o cessió de les dades
personals dels quals l'administració n’és responsable per atendre i satisfer el dret d'accés a la
informació pública queda legitimat si s’ha d'estimar l'accés d'acord amb el que estableix el títol
III de l’LTAIPBG.
En aquest punt, cal tenir en compte que el procediment d'admissió en els centres educatius
amb límit de places es tracta d’un procediment de concurrència competitiva i, com a tal, un dels
supòsits de publicació dels actes administratius, en els termes que estableixi la normativa
aplicable o bé, en cas que no s’estableixi cap previsió, d’acord amb el que prevegi la
convocatòria (article 45.1.b) de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu
comú de les administracions públiques (LPAC ).
L’article 40 del Decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del
procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya disposa que “els
resultats individuals de la fase de preinscripció es podran consultar telemàticament a l'adreça
web que figuri en la convocatòria del procediment. Així mateix, cada centre i les oficines
municipals d'escolarització publiquen, en el tauler d'anuncis i en les dates que s'estableixin, les
llistes amb els resultats de la baremació, les assignacions, les llistes d'espera i la matrícula,
amb compliment de les mesures necessàries per a la protecció de dades personals. Les llistes
han d'estar exposades durant el termini establert de presentació de reclamació o recurs previst
en aquest Decret, segons correspongui ”.
L’article 6 de la Resolució EDU/465/2024, de 22 de febrer, per la qual s'aproven les normes de
preinscripció i matrícula d'alumnes als centres del Servei d'Educació de Catalunya i altres
centres educatius, en els diversos ensenyaments sostinguts amb fons públics, per al curs 2024-
2025 preveu l’obligació de publicar les llistes del procés de preinscripció i matrícula, entre les
quals, la llista d’alumnes admesos, informació objecte de reclamació (apartat 4) però també
preveu que “aquestes llistes, i qualsevol altra que contingui dades personals, només es poden
publicar per mitjans electrònics si s'han anonimitzat. En cas contrari, només es poden publicar
dins les dependències del centre [tauler]” (apartat 7). Vist això, cal tenir en especial
consideració que la normativa preveu una difusió de la informació limitada i no indiscriminada,
adreçada fonamentalment als destinataris o potencials destinataris de la informació, això és les
famílies participants en el procediment d’admissió en un centre concret, que en serien els
interessats. Val a dir que part de la informació a publicar conté també la valoració i puntuació
de determinades circumstàncies que poden respondre a dades o informació més sensible o
posar de manifest situacions d’especial vulnerabilitat de les persones a què fan referència, per
la qual cosa no ha de ser exposada sense cap tipus de restricció.
En aquest cas i com ja s’ha descrit en els antecedents 3 i 4 el Departament ha lliurat les llistes
d’alumnes admesos prèvia anonimització de les dades. Però l’objecte d’aquesta reclamació és
poder disposar d’aquestes llistes “amb el mateix format que apareixen, de manera pública, en
els períodes de preinscripció i on es veu el codi de sol·licitud amb 5 X per no descobrir tot el
codi i les inicials de nom i cognoms”. Cal fer avinent que en alguns contextos, la utilització de
dades personals incompletes o escapçades, tot i dificultar la seva identificació pot continuar
essent possible sense exigir esforços desproporcionats, per la qual cosa no seria una tècnica
adequada per considerar correctament anonimitzada la informació de què es tracti.
Així, i tal i com manifesta la persona reclamant en l’antecedent 4 “si per protecció de dades és
erroni, també hauria de ser erroni en el moment de fer la preinscripció”, la publicació lliure de
les llistes emeses durant el procediment d’admissió a Internet, on la mateixa norma reguladora
exigeix l’anonimització prèvia de les dades personals (6.7 Resolució EDU/465/2024), podria no
ser adequat fer-hi constar les inicials de les persones afectades.
En qualsevol cas, en aquesta Reclamació no s’està examinant la manera com es publiquen les
llistes en compliment de les obligacions de publicitat establertes per la normativa sectorial, sinó
la possibilitat o no de facilitar certa informació relativa a aquest procés en exercici del dret
d’accés.
A aquestes efectes, cal tenir en compte, també la finalitat de l’accés d’acord amb l’article
24.2.b) LTAIPBG. Si bé l’exercici del dret d’accés no resta subjecte a motivació (article 18.2
LTAIPBG), conèixer la motivació quan es pretén obtenir informació que conté dades de
caràcter personal, pot ser un element a considerar. Per un banda, la persona reclamant no ha
acreditat la condició de persona interessada en el procediment d’admissió, fet que podria
justificar l’accés a les llistes d’admesos sol·licitades en els mateixos termes en què aquesta
informació hauria de difondre’s en el centre escolar. Però es pot deduir interès en conèixer el
desenllaç del procediment d’admissió i verificar que aquest s’hagi realitzat de forma correcte.
En aquest punt, no podem obligar que la finalitat de la llei de transparència és “establir un
sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats,
fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana,
la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del
retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública” (article 1.2 LTAIPBG) o, en
altres termes, establir la possibilitat d’oferir eines a la ciutadania per al control de l’actuació dels
poders públics. Per tant, disposar d’informació que permeti comprovar o verificar el resultat del
procés d’admissió té transcendència o rellevància pública.
Ara bé, el principi de minimització de les dades (article 5.1 c) RGPD) exigeix que les dades
sotmeses a tractament siguin adequades, pertinents i limitades a allò que sigui necessari en
relació amb les finalitats per a les quals són tractades en cada cas. Així, als efectes d’assolir la
finalitat pretesa per la persona reclamant, que requeriria poder correlacionar les llistes al llarg
del procés d’admissió, una opció vàlida seria lliurar la informació demanada prèvia
pseudonimització de les dades, prevista tant a l’article 4.5) de l’RGPD com a l’article 70.6.b) del
Decret 8/2021.
Així, tenint en compte les dades que consten en les llistes sol·licitades, aquesta Comissió
considera pertinent estimar parcialment el dret d’accés a la informació pública sol·licitada. Això
és, a lliurar la informació reclamada fent-hi constar únicament el codi de sol·licitud, ja que
aquesta informació seria suficient per comprovar la correcta gestió del procés sense
comprometre la privacitat de les persones afectades, amb l’advertiment de les obligacions que
adquireix la persona reclamant en relació amb el tractament d’aquestes dades, d’acord amb la
normativa de protecció de dades, i particularment de les limitacions concretes de dur a terme
activitats tendents a reidentificar les persones afectades i de difusió que se’n deriven (article
15.5 Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern).
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents
públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb
participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març,
pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i
l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya.
L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD
garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes
d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental
corporatives.
L'any 2023, per l’Acord de Govern GOV/158/2023, de 25 de juliol (DOGC 8967), es va aprovar
el Model de govern de les dades de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu
sector públic que pretén regular “un dels elements fonamentals de la gestió dels serveis basada
en les dades” i “garanteix que podran gestionar-se durant tot el cicle de vida a fi d'obtenir la
seguretat, traçabilitat, integritat, confidencialitat, privacitat i disponibilitat d'aquestes dades”.
Entre els objectius i eixos (punt 2) d’aquest Model s’estableix garantir l'accés a les dades
seguint els estàndards de seguretat i de privacitat (d), determinar les responsabilitats per a una
gestió eficaç (e), maximitzar la reutilització (g), entre altres. A més, cal establir una estructura
que asseguri la gestió arxivística de les dades i la conservació durant el temps que sigui
necessària per a la finalitat per a la qual s'ha generat o incorporat a la gestió documental (punt
5.9).
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió
de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les
administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica
de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
13 de març de 2025, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 1418/2024 i declarar el dret d’accés de la persona
reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament
jurídic 3.
2. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional que lliuri a la persona
reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional a informar la GAIP, dins del
termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta
Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1418/2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar- ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.