Inadmitida 28/11/2024 · 39 días en resolverse

Inadmisión de reclamación contra la Agència Catalana de l’Habitatge por falta de publicidad activa sobre adjudicación de viviendas

Se solicitó a la Agència Catalana de l’Habitatge que explicara por qué no se publicó una adjudicación de viviendas en su web. El reclamante alegó falta de respuesta administrativa. La GAIP inadmitió la reclamación porque el objeto es el incumplimiento de la publicidad activa y no una solicitud de acceso a la información del artículo 18 LTAIPBG.

Puntos clave de la argumentación

1 La vía de reclamación ante la GAIP se limita estrictamente al ejercicio individual del derecho de acceso a la información pública según el artículo 18 LTAIPBG.
2 Las obligaciones de publicidad activa son deberes de difusión proactiva que no requieren la impulsión de una acción individual para su cumplimiento.
3 La legislación catalana no otorga a la GAIP competencias revisoras ni sancionadoras respecto al incumplimiento de las obligaciones de publicidad activa o buen gobierno.
4 La competencia para evaluar el cumplimiento general de la Ley en materia de publicidad activa corresponde al Síndic de Greuges según el artículo 92 LTAIPBG.
5 La reclamación es inadmisible al no existir un procedimiento previo de solicitud de acceso a la información, sino una queja por la ausencia de datos en la sede electrónica.

Texto completo

Resolució 1490/2024, de 28 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 1409/2024 Administració reclamada: Agència Catalana de l’Habitatge (ACH) Informació reclamada: No és informació pública (obligacions de publicitat activa). Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La regulació del sistema de garanties de l’LTAIPBG (Títol VII) limita i acota la via de reclamació davant la GAIP directament en relació amb el dret d’accés a la informació pública, regulat a l’article 18 LTAIPBG com un procediment d’exercici individual per obtenir informació en poder de les administracions, a diferència de les obligacions de transparència o publicitat activa. En el nostre cas, la reclamació no és admissible a tràmit perquè no té per objecte la revisió d’una decisió administrativa prèvia en relació amb una sol·licitud d’accés a informació púbica, realitzada a l’empara de l’article 18 LTAIPBG. Paraules clau: Administració instrumental. Sector Públic Generalitat. Publicitat activa. No es tracta d’informació pública. Inadmissió. Reclamació contra silenci. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El dia 20 d’octubre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1409/2024 , presentada contra l’Agència Catalana de l’Habitatge (ACH), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La Reclamació indica que l’administració no ha donat resposta a la sol·licitud d’informació. En data 16 de juny de 2024 la persona reclamant presenta a l’ACH una instància genèrica escrit en la qual exposa “ Que la cooperativa Sagrera Arauca - Salas va adjudicar 180 pisos de protecció oficial al carrer Sagrera, 30- 52 al març del 2021 mitjançant sorteig”, i sol·licita “Saber perquè Sagrera Arauca - Salas no va publicar a les notificacions i anuncis de la web de Agència Catalana de l'Habitatge ja que en teoria estan obligats legalment”. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. I l’article 42.1 LTAIPBG disposa que les reclamacions a què fa referència l’article 39.1 s’han d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha finit el termini per a resoldre en el supòsit de l’article 35.2 o, si escau, de la desestimació del recurs de reposició. En el mateix sentit, la regulació del sistema de garanties de l’LTAIPBG (Títol VII) limita i acota la via de reclamació davant la GAIP en relació amb el dret d’accés a la informació pública, regulat a l’article 18 LTAIPBG com un procediment d’exercici individual per obtenir informació en poder de les administracions, a diferència de les obligacions de transparència o publicitat activa regulades al Títol II de la Llei, que no necessiten l’exercici o impuls d’una acció individual sinó que es contemplen com a obligacions de difusió proactiva d’informació pública en un portal de transparència, l’incompliment de les quals no queda en cap cas sota la supervisió de la GAIP. Certament, altres òrgans de garantia similars a la GAIP tenen la funció d’avaluació del compliment de la Llei en matèria de publicitat activa, i alguns fins i tot tenen funció resolutòria en relació amb denuncies per aquest concepte. Però la legislació catalana no va seguir aquest model. Així, la competència per a avaluar el compliment de la Llei correspon al Síndic de Greuges (article 92 LTAIPBG) que elabora un informe anual i el presenta al Parlament i que podria, si en l’exercici de les seves funcions, detectés un incompliment greu o molt greu de la Llei, instar els òrgans competents a què fa referència l’article 86 LTAIPBG a incoar el procediment sancionador. Per tant, la GAIP no té competències revisores ni sancionadores en relació amb els incompliments de l’LTAIPBG que no estiguin relacionats amb l’exercici del dret d’accés (Títol II de la Llei) i per tant, no pot requerir el compliment de les disposicions de l’LTAIPBG relacionades amb la publicitat activa (títol II de la Llei) o el bon govern (Títol V). Això sens perjudici que la GAIP pugui, en ús de la funció consultiva que li atribueix l’article 7.2.l RGAIP, orientar els subjectes amb obligacions de publicitat activa, a partir de les reclamacions que tramiti, sobre les informacions sol·licitades amb més freqüència per via de l'exercici del dret d'accés a la informació pública, tal i com va fer en el Dictamen 4/2019, a tall d’exemple. De tot l’anterior en deriva que, d’una banda, el procediment de reclamació davant la GAIP queda reservat per a la revisió de les decisions administratives en relació amb un procediment prèviament desestimat o ignorat d’exercici del dret d’accés a la informació pública, exercit a l’empara de l’article 18 LTAIPBG. I de l’altra, que la GAIP no té competències per tramitar o resoldre denúncies per incompliment de les obligacions de publicitat activa, ni per requerir-ne el compliment, si s’escau. En el nostre cas, dels antecedents es desprèn clarament que no existeix aquest procediment previ d’exercici individual del dret d’accés, sinó que la persona reclamant posaria en evidència que a la seu electrònica de l’ACH no hi figuraria una determinada informació que considera de publicació preceptiva. En conseqüència, la reclamació no és admissible a tràmit perquè no té per objecte la revisió d’una decisió administrativa prèvia en relació amb una sol·licitud d’accés a informació púbica, realitzada a l’empara de l’article 18 LTAIPBG. Nogensmenys, la GAIP ho posarà en coneixement del Síndic de Greuges, als efectes que puguin correspondre. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Pl e de la GAIP, en la sessió de 28 de novembre de 2024, resol per unanimitat . 1. Inadmetre a tràmit la reclamació 1409/2024 , d’acord amb les consideracions efectuades al fonament jurídic 1 2. Declarar la finalització de la Reclamació 1409/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.