Una persona física solicitó al Ayuntamiento de Sant Pere de Torelló el detalle de los pagos realizados a un cargo electo desde 2016. Tras la falta de respuesta satisfactoria, la GAIP estima la reclamación basándose en que se trata de información pública y que los cargos electos son considerados altos cargos, obligando al Ayuntamiento a entregar la información en un mes.
Puntos clave de la argumentación
1
La información sobre pagos a cargos electos es pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG y el artículo 53.1 del Decreto 8/2021.
2
La legislación de transparencia prevé la publicidad activa de retribuciones, dietas e indemnizaciones en la gestión económica y presupuestaria.
3
Los cargos electos locales tienen la consideración de altos cargos o personal directivo a efectos de la aplicación de la Ley de Transparencia.
4
El derecho de acceso es subjetivo y solo puede restringirse mediante causas legales proporcionales, las cuales no concurren en este caso.
5
Si la administración alega la destrucción de documentos basada en tablas de evaluación, deberá acreditarlo mediante el Registro de destrucción correspondiente.
Texto completo
Resolució 1567/2024, de 19 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 1398/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Pere de Torelló
Informació reclamada: Pagaments realitzats a un càrrec electe.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb el que estableix
l’article 2.b LTAIPBG i qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en
determinin la denegació o l’accés restringit. La l egislació de transparència (article 11.1 LTAIPBG i
article 25 DTAIP) preveu la publicitat activa de retribucions, dietes i indemnitzacions. Pel cas de les
administracions locals i les entitats del seu sector públic, han de publicar les quanties que aprovi la
corporació anualment per aquest concepte i que venen determinades en les bases d'execució del
pressupost. A més, e l subjecte sobre el qual es projecta la SAIP té la consideració d’alt càrrec o de
personal directiu pel que fa a l’aplicació de la Llei de transparència, així com segons l’article 7 DTAIP.
Per tot això, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació sol·licitada
amb el benentès que aquesta estigui en disposició per part de l’Administració. Pel cas que s’hagués
aplicat les taules d’avaluació indicades en algun període afectat, caldrà que l’Ajuntament ho acrediti
degudament mitjançant el Registre de destrucció (article 12 del Decret 13/2008 i article 9 de la LAD).
Paraules clau: Ajuntaments. Persones físiques. Càrrecs electes. Retribucions. Despeses.
Indemnitzacions. Dietes. Sense límits. Publicitat activa. TAAD. Taules d’avaluació i accés. Registre de
destruccions. Reclamació contra silenci . Estimació.
Ponent: Mercè Aymerich i Boltà
Antecedents
El 17 d’octubre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1398/2024, presentada per una persona
física contra l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a
la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que ha rebut resposta per part
de l’Administració.
El 5 de setembre de 2024 la persona ara reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la
informació pública en què demana “tenir accés als pagaments que ha fet l'Ajuntament de Sant
Pere de Torelló XXX des del 2016 fins a l'actualitat (estiu del 2024), amb la quantitat rebuda i el
concepte concret de cada cas”.
El 13 de novembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu
i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
El 9 de desembre de 2024 la GAIP reitera la petició d’informe a l’Ajuntament i li requereix que faci arribar amb caràcter immediat i, com a màxim en un termini de 5 dies, la informació demanada.
El 12 de desembre l’Ajuntament contacta amb la GAIP i li comunica que per causes de força
major, no està en disponibilitat de resoldre la SAIP en el termini establert.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a
títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a
la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són
d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència
d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Sobre l’estimació al dret d’accés a la informació reclamada i límits
La informació sol·licitada i reclamada, - pagaments realitzats a un càrrec electe- , és informació pública
d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG ja que és “informació elaborada per l’Administració
i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les
seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que
estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre
la transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTAIP) inclou “qualssevol dades o
documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a
terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els
termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1
LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la
denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la
presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
És convenient referir que la legislació de transparència ja preveu en l’article 11.1 LTAIPBG les
obligacions de publicitat activa en la gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial,
desenvolupades posteriorment a l’article 25 DTAIP. A aquests efectes, s'entén per retribucions la
compensació econòmica que es pugui percebre per la feina desenvolupada, per dietes, les quantitats
que s'acrediten diàriament com a compensació econòmica per satisfer les despeses de manutenció i
allotjament que poden originar les comeses de servei i l'assistència a cursos fora de la localitat del lloc
de treball habitual i per indemnitzacions les altres quantitats que es puguin percebre per raó de la
prestació de serveis a l'administració pública. Pel cas de les administracions locals i les entitats del
seu sector públic, en relació amb les indemnitzacions i dietes, han de publicar les quanties que aprovi
la corporació anualment per aquest concepte i que venen determinades en les bases d'execució del
pressupost. Aquest apartat s'ha d'actualitzar cada vegada que hi hagi una actualització o canvi en el
sistema retributiu o en les quanties amb l'aprovació del nou pressupost”. A més, cal tenir en compte
que el subjecte sobre el qual es projecta la SAIP té la consideració d’alt càrrec o de personal directiu
pel que fa a l’aplicació de la Llei de transparència, atès que segons l’article 7 del referit Decret 8/2021
“tenen la consideració d'alts càrrecs i de personal directiu local, en tot cas, els càrrecs electes i els
titulars dels òrgans que exerceixen funcions de gestió o d'execució de caràcter superior, ajustant la
seva actuació a les directrius marcades per l'òrgan de govern de la corporació, d'acord amb el que
disposa la normativa de règim local”.
En darrer terme, la Taula d’avaluació documental (TAD 249, DOGC 2861) relativa a les
indemnitzacions per raons del servei estableix la destrucció total en un termini de cinc anys i la Taula
d’accés i avaluació documental (TAAD 898, DOGC 8667) relativa a la confecció de la nòmina
estableix la conservació permanent de les dades en suport informàtic que conformen la nòmina i de
les dades de la traçabilitat de l’execució del procés i eliminació total de la documentació en paper de
suport a la confecció de la nòmina i els llistats de nòmines en un termini de deu anys.
Dit això, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació sol·licitada amb
el benentès que aquesta estigui en disposició per part de l’Administració. Pel cas que s’hagués aplicat
les taules d’avaluació indicades en algun període afectat, caldrà que l’Ajuntament ho acrediti
degudament mitjançant el Registre de destrucció de documents tal com disposa l’article 12 del Decret
13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents i que s’ha de fer públic en el
portal de transparència i en la seu electrònica o lloc web tal com estableix l’ article 9 de publicitat
activa i transparència de la Llei 20/2015, de 29 de juliol, de modificació de la Llei 10/2001, de 13 de
juliol, d'arxius i documents (LAD).
3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el
seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que
l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques
han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en
els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de
l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada
document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord
amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió
avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents;
que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg
termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides
l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat
originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en
matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de
transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar -ne el format i la sintaxi informàtica
a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i
també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes
d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són
aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs
o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i
dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol
document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim
d’accés i publicitat (art. 19.3).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim
jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció
pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior
dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el
d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de
gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de
treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de
localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula
els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents
produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i
administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques
i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de
gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament
classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a
referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament
de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el
nivell Sistema retributiu i previsió social (codi 0063 ), sèrie Expedients de nòmines ( 1510) pel cas de
les retribucions i la sèrie Indemnitzacions per raons de serveis (1516) pel cas de les indemnitzacions i
dietes.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19
de desembre de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1398/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.
2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim d’un mes.
3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló a informar la GAIP, dins del termini d’un mes, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1398/2024 i donar publicitat d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k
RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.