Inadmisión de reclamación contra el Ayuntamiento de Prades por falta de solicitud previa y naturaleza de consulta jurídica

Resolució 1413/2024, de 7 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 1352/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Prades Informació reclamada: Motius que explicarien la diversa classificació de dues places. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: D’acord amb el caràcter revisor de les competències atribuïdes a aquesta Comissió, no és possible admetre a tràmit la reclamació presentada perquè allò que ara es reclama no ha quedat acreditat que hagi estat objecte d’una prèvia sol·licitud d’accés a la informació pública. D’altra banda, la reclamació present hauria de ser igualment inadmesa, encara que s’hagués formalitzat el seu objecte en una SAIP prèvia que reunís les formalitats mínimament exigibles, atès que el seu objecte no consisteix en l'accés a informació pública Paraules clau: Ajuntaments. Manca de SAIP. Correu electrònic. Manca d’objecte. Consulta jurídica. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El dia 4 d’octubre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1352/2024, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Prades , en relació amb l’escrit indicat a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 3 de setembre de 2024, la persona reclamant hauria fet arribar a l’Ajuntament de Prades un correu electrònic, en el qual formula una consulta, en relació a dues convocatòries per a cobrir una plaça tècnic de turisme els anys 2021 i 2024 a l’Ajuntament de Prades pertanyents als grups de classificació A2 i C1. Així, atès que les dues places tenen les mateixes tasques i funcions indicades a les respectives bases, la reclamant demana si “em podrien argumentar quin és el motiu pel qual el grup indicat és diferent?”. La part reclamant aporta també una mena d’acusament de lectura del missatge enviat. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la reclamació L'article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació pública i, en el seu cas, les que resolguin el recurs de reposició poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública que regula el present títol”. A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b”. Pel que fa a un primer motiu d’inadmissió, convé recordar que l’admissió de les reclamacions per aquesta Comissió requereix que prèviament s’hagi pronunciat l’Administració reclamada, de forma expressa o presumpta, i per tant esdevé del tot necessari que s’hagi formulat una sol·licitud d’accés a informació pública (SAIP) a l’administració per tal que aquesta Comissió desenvolupi la seva funció de garantia, en relació amb l’objecte que s’hagi reclamat. La normativa aplicable sobre el procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública i el procediment de reclamació davant d’aquesta Comissió són procediments senzills, gratuïts i es tramiten segons el principi d’antiformalisme, però això no suposa que es pugui prescindir del compliment dels requisits essencials i d’uns elements de mínima formalitat, previstos en la normativa i que en tot cas han de ser respectats. En aquest darrer sentit , de l’examen de la documentació aportada a aquest procediment per part de la persona reclamant, aquesta Comissió constata que no hi ha cap SAIP prèviament registrada que pugui fonamentar aquesta Reclamació. Tot i que la persona reclamant aporta una espècie de confirmació de lectura d’un correu electrònic, això no esmena la manca de formalització de la sol·licitud. En el nostre cas, doncs, no s’ha acreditat la presentació prèvia i necessària d’una sol·licitud d’accés a la informació publica sobre la qual, si s’escau, es pugui reclamar davant d’aquesta Comissió d’acord amb allò establert a l’article 39 LTAIPBG, abans referit. D’altra banda, la reclamació present hauria de ser igualment inadmesa, encara que s’hagués formalitzat el seu objecte en una SAIP prèvia que reunís les formalitats mínimament exigibles, atès que el seu objecte no consisteix en l'accés a informació pública, sinó que es plantegen altres pretensions de naturalesa diferent al dret d’accés a la informació. Efectivament, la petició de la part reclamant consisteix en consultar els motius que explicarien la diversa classificació de dues places. Com podem observar, es formulen unes peticions que tenen per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme actuacions diferents de la de proporcionar informació pública preexistent. En el nostre cas, a més, podria confluir una causa específica d’inadmissió de la SAIP, d’entre les previstes a l’article 29 LTAIPBG. En concret, l’establerta al seu número 2, relativa a “les consultes jurídiques”, sens perjudici dels supòsits d’orientació establerts per la legislació general i sectorial de procediment administratiu, que haurien de ser les habituals en les relacions entre les administracions i la ciutadania. En conseqüència, si s’arribés a presentar una SAIP amb la formulació literal del correu electrònic que ara resolem, la reclamació no reuniria el requisit establert per l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública. Per tant, les pretensions de la persona reclamant, al no constituir informació pública, no tindrien empara en el dret d’accés a aquesta, tal com l’estableix l’article 18.1 LTAIPBG abans recollit. D’acord amb les consideracions efectuades fins ara, la Reclamació no només ha de ser inadmesa per manca de SAIP prèvia, sinó perquè –fent abstracció del defecte formal- no te per objecte el dret d’accés a la informació pública, en aplicació dels articles 29.2 LTAIPBG i 33.2 RGAIP. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 de novembre de 2024 , resol per unanimitat: 1. Declarar la inadmissió de la Reclamació 1352/2024, d’acord amb les consideracions efectuades al Fonament jurídic 1. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1352/2024 i donar publicitat de la resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.