Un concejal solicitó al Ayuntamiento de El Prat de Llobregat el acceso al expediente 28946/2024. Tras una denegación inicial basada en la protección de datos y la naturaleza judicial del proceso, el Ayuntamiento acabó facilitando la información durante la tramitación de la reclamación. La GAIP resuelve finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto al haberse satisfecho la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales basándose en la aplicación supletoria de la legislación de transparencia prevista en la Disposición Adicional Primera de la LTAIPBG.
2
El Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022) y el TSJC (Sentencia 1074/2019) confirman que los concejales pueden optar por la vía de reclamación ante la GAIP sin perjuicio de la tutela contencioso-administrativa.
3
La entrega extemporánea de la información solicitada por la Administración reclamada conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación.
4
Al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica por la entrega de los documentos, procede finalizar la reclamación sin necesidad de pronunciarse sobre el alcance del derecho de acceso.
Texto completo
Resolució 305/2025, de 6 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 1339/2024
Administració reclamada: Ajuntament d’El Prat de Llobregat
Informació reclamada: Accés a un expedient.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat la
informació que té en disposició a la persona reclamant. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
sobrevinguda de l’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven. En aquestes circumstàncies és procedent finalitzar la Reclamació sense necessitat
de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
Paraules clau: Ajuntaments. Electe. Expedient. Reclamació contra desestimació. Lliurament
extemporani. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
El 2 d’octubre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1339/2025, presentada per una
persona electa contra l’Ajuntament d’El Prat de Llobregat en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant indica
que no ha rebut la documentació sol·licitada.
El 23 de setembre de 2024 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la
informació pública (SAIP) a l’Ajuntament en els termes següents: “Según el artículo 77 de
la Ley 7/1985, de 2 de abril "LRBRL". Todos los miembros de las Corporaciones locales
tienen derecho a obtener del alcalde o presidente o de la Comisión de Gobierno cuantos
antecedentes, datos o informaciones obren en poder de los servicios de la Corporación y
resulten precisos para el desarrollo de su función. La solicitud de ejercicio del derecho
recogido en el párrafo anterior habrá de ser resuelta motivadamente en los cinco días
naturales siguientes a aquél en que se hubiese presentado. Solicito el expediente:
28946/2024”.
El 25 de setembre de 2024 l’Ajuntament d’El Prat de Llobregat resol el següent: “Benvolgut
regidor, En resposta a la vostra petició d’accés als expedients 28946/2024 i 30151/2024, us
signifiquem el següent:
L’expedient 28946/2024 es refereix a la compareixença de l’Ajuntament en les actuacions que s’estan seguint davant el Jutjat del social núm. 6 de Barcelona a instància d’una
treballadora municipal. En l’expedient consta el Decret de compareixença - el contingut del
qual ja coneixeu en tant que és una de les resolucions que es dona compte al proper ple de setembre-i la demanda i petició de mesures cautelars presentada per la treballadora que ha
interposat el recurs. Aquests escrits processals formen part del corresponent expedient judicial i contenen dades personals i d’especial protecció; el seu lliurament no pot ser
acordat sense el consentiment exprés de la persona afectada (art. 79.4 ROM).
L’expedient 30151/2024 es refereix a la contractació de defensa lletrada en relació a les referides actuacions. Se us dona accés al mateix, excepte al document que inicia
l’expedient que conté informació d’especial protecció i tampoc pot ser lliurat sense el
consentiment de la persona afectada
Us comuniquem que podeu accedir a l’expedient 30151/2024 a través del següent enllaç al
visor d’expedients des del qual tindreu accés a tots els documents que l’integren, havent de
respectar la confidencialitat de la informació a la que tingueu accés per raó del vostre
càrrec (art. 80 ROM):
https://seu.elprat.cat/AupacExp/Login.aspx Les credencials per fer-ho són les següents:
Exp. 30151/2024
Usuari: XXX Paraula de pas: XXXX
L’accés estarà disponible des del dia 25 de setembre fins al 10 d’octubre”.
El dia 25 de setembre de 2024 el reclamant presenta una instància a l’Ajuntament indicant
el següent:
“Recibido oficio con número 31627 en respuesta a mi consulta del expediente 28946/2024
tengo que decir:
Que la denegación de acceso al expediente alegando datos personales y de especial protección no se ajusta a derecho. Ya que el acceso al expediente se puede dar aplicando
el principio de minimización de datos, evitando el acceso a información de especial
sensibilidad.
Dicho lo cual vuelvo a reiterar mi solicitud de acceso al expediente 28946/2024 con los
datos minimizados. Así mismo en esta misma instancia solicito saber:
1.- Motivo por el que se ha demandado al ayuntamiento del Prat de Llobregat en el juzgado
número 6 de Barcelona. 2.- Saber qué medidas cautelares presentadas por la trabajadora
se han pedido en dicho procedimiento”.
El dia 1 d’octubre de 2024 l’Ajuntament d’El Prat de Llobregat desestima la petició d’accés
a l’expedient, argumentant:
"DECRET
El regidor Sr. XXX ha reiterat en data 25 de setembre de 2024 petició d’accés a l’expedient
28946/2024, anteriorment contestada per ofici de 24 de setembre (document
SEC18S01GQ, exp. 30151/2024).
L’expedient 28946/2024 està integrat pel Decret d’Alcaldia que acorda la compareixença en
les actuacions que se segueixen a instància d’una empleada municipal davant el Jutjat del
social núm. 6 de Barcelona, i pels escrits processals de demanda i mesures cautelars.
Segons consta en l’informe jurídic emès arran de la petició del regidor Sr. XXX, de data 27
de setembre actual: “(...) En el present supòsit ens trobem davant d’un procediment judicial
que està en curs, no finalitzat. Interposat contra l’ajuntament, en què un dels regidors de
l’oposició demana accés a l’expedient processal que conté documents i actuacions
estrictament processals, en el marc d’un procediment contenciós en què no és part.
No es tracta en cap cas d’un expedient administratiu en el concepte de l’article 70 de la Llei
39/15, sinó processal, que queda fora de l’establert en la Llei de procediment administratiu i
del concepte dret a l’accés de l’expedient administratiu i documents que l’integren, doncs
un procediment judicial i contenciós es circumscriu en una actuació en el marc d’un
procediment judicialitzat, entre unes persones molt concretes (part actora, part demandada)
relacions articulades en el marc de la defensa lletrada i representació. Qui demana l’accés
a actuacions judicials no acredita un especial interès (entès com a connexió directa
concreta i singular, segons ha vingut manifestant la jurisprudència) ni és part en el procés
judicial. Atès que cal tenir present la protecció d’interessos aliens i privats com la intimitat i
les dades de caràcter personal. Tanmateix, cal tenir present que la relació de defensa
jurídica, solament es pot concebre en el marc d’una relació intuitu personae entre el lletrat i
el seu client marcada per la més estricta confidencialitat i confiança en el marc d’una
estratègia processal de defensa del seu client. (...)”.
Vist, a més a més, que l’article 79.4 del Reglament orgànic municipal disposa que podrà
denegar-se l’accés a la informació quan el coneixement dels documents o antecedents
puguin vulnerar el dret constitucional a l’honor, a la intimitat personal o familiar i a la pròpia
imatge i que no s’hi podran consultar sense que consti el consentiment dels afectats els
documents de caràcter processal que puguin afectar als referits drets.
Per tot l'exposat anteriorment, en ús de les competències atribuïdes per l'article 21.1 de la
Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, en concordança amb
l'article 53.1, del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la
Llei municipal i de règim local de Catalunya,
RESOLC:
Primer.- Desestimar la petició d’accés a l’expedient 28946/2024 formalitzada pel regidor Sr.
XXX en data 25 de setembre de 2024, per les raons que consten a la part expositiva
d’aquesta resolució.
Segon.- Notificar aquesta resolució al Sr. XXX”.
El dia 2 d’octubre de 2024 l’electe presenta la Reclamació a la GAIP argumentant: “Con
fecha 23/09/2024 solicité en calidad de regidor en el ayuntamiento del Prat de Llobregat
acceso al expediente 28946/2024, con fecha 24/09 el ayuntamiento responde que no se
puede facilitar acceso al expediente porque contiene datos personales y de especial
protección.
Con fecha 25/9 reitero mi petición de acceso al expediente, alegando la posibilidad de
minimizar los datos, disociando aquellos datos que no sean precisos para el ejercicio de la
labor de control como concejal de la oposición. Así mismo en la misma instancia se hacen
dos preguntas que quedan sin contestar, que son: 1. - Motivo por el que se ha demandado
al ayuntamiento del Prat de Llobregat en el juzgado número 6 de Barcelona y 2.- Saber qué
medidas cautelares presentadas por la trabajadora se han pedido en dicho procedimiento.
La contestación del ayuntamiento a la segunda instancia es de desestimación del acceso y
no contestación de las dos preguntas realizadas”.
El 24 d’octubre la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la part reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta
com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i
la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives
a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la
Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i,
en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
El 6 de novembre 2024 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament on hi diu:
“Consideracions jurídiques
En primer lloc cal tenir en compte el règim jurídic del dret dels regidors a obtenir informació
necessària per a exercir les seves funcions de control es regula en l'art. 77 de la Llei
7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local - LRBRL- i els arts.14 i
següents del RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament
d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals - ROF, així com el ROM
municipal i resta de normativa aplicable.
Però el desenvolupament de la funció de control del govern municipal per part dels
regidors, incardinat en el dret fonamental de la participació política, no implica l'existència
d'un dret absolut d'accés a la documentació obrant en la Corporació Municipal, davant
aquest dret moderar-se per l'expressa regulació que el nostre Ordenament efectua d'altres
drets fonamentals, en particular dels drets a l'honor, a la intimitat o a la pròpia imatge
(article 18 CE) que tenen una connexió més o menys directa amb les dades de caràcter
personal.
Vistos els articles 234 i 235 de la Llei Orgànica del Poder Judicial – LOPJ- .Essent que de
la seva lectura queda patent que es refereix a les actuacions en curs. Essent que una cosa
es comunicar la informació envers l’estat de tramitació processal d’un assumpte en curs,
sense menció de dades personals o similars, només de la identificació del mateix(número,
any, tipologia de procés...) que no presentaria problemes, no ja la seva comunicació,
inclous publicació ( referint ‘se sempre a que aquesta informació la faciliti un òrgan
jurisdiccional, evidentment, no una de les parts).
Per la seva banda l’article 234 LOPJ es refereix a l’accés als documents judicials i
processals i actuacions que formen part quan estiguin ja conclusos, finalitzats. El mateix es
pot dir de l’article 140 i 141 de la Llei d’Enjudiciament Civil - LEC-. Per la seva banda l’article
234 i 140 de la LEC al·ludeixen a la necessitat de que les persones que pretenguin la
informació tinguin la condició d’interès legítim i directe. Insisteixo, informació que es sol·liciti
als òrgans jurisdiccionals.
En el present supòsit ens trobem davant d’un procediment judicial que està en curs, no
finalitzat. Interposat contra l’ajuntament, en que un dels regidors de l’oposició demana
accés a l’expedient processal que conté documents i actuacions estrictament processals,
en el marc d’un procediment contenciós en que no es part.
No es tracta en cap cas d’un expedient administratiu en el concepte de l’article 70 de la llei
39/15 , sinó processal, que queda fora de l’establert de la Llei de procediment administratiu
i del concepte dret a l’accés de l’expedient administratiu i documents que l’integren, doncs
un procediment judicial i contenciós es circumscriu en una actuació en el marc d’un
procediment judicialitzat, entre unes persones molt concretes (part actora, part demandada)
relacions articulades en el marc de la defensa lletrada i representació. Qui demana l’accés
a actuacions judicials no acredita un especial interès (entès com a connexió directa
concreta i singular, segons ha vingut manifesta la Jurisprudència) ni es part en el procés
judicial. Atès que cal tenir present la protecció d’interessos aliens i privats com la intimitat i
les dades de caràcter personal. Tanmateix, cal tenir present que la relació de defensa
jurídica, solament es pot concebre en el marc d’una relació intuitu personae entre el lletrat i
el seu client marcada per la més estricta confidencialitat i confiança en el marc d’una
estratègia processal de defensa del seu client.
Finalment posar de relleu que la normativa de transparència i bon Govern de Catalunya
19/2914 en el seu article 10 es refereix en el seu apartat primer, lletra h) a les resolucions
judicials definitives que afectin les persones obligades al compliment d’aquesta llei, per raó
de l’exercici de les funcions i responsabilitats que els atribueix. Essent que la informació no
ha d’incloure dades o referències personals. Per tant, si existeix una obligació de facilitar
les resolucions judicials definitives, sense cap mena de dubte, però no la resta d’actuacions
en expedients judicials en curs.
CONCLUSIONS
En virtut dels antecedents i consideracions que es contenen en l’expedient i s’analitzen en
el present informe es considera adequat a dret la negativa de l’ajuntament a facilitar les
actuacions processals que el regidor demana.
S’emet el present informe sense perjudici d’una altre opinió fonamentada en dret”.
El 21 de novembre de 2024 la GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant
amb l’advertiment que si en el termini de 3 dies no presenta cap al·legació, s’entendrà que dona resposta a la seva SAIP. La notificació va ser acceptada el dia 22 de novembre i el
dia 25 la GAIP va comunicar al reclamant que deixava “sense efectes l’esmentat
advertiment, sense perjudici que pugueu fer arribar davant la GAIP qualsevol consideració
o al·legació respecte la informació traslladada”.
El dia 25 de novembre de 2024 la GAIP tramet un EACAT a l’Ajuntament on li comunica
que “necessitaríem disposar d’altres elements necessaris per poder resoldre amb ple
coneixement de causa. És per això que us demanem que en un termini de cinc dies en
concreteu quin és l’objecte de les actuacions judicials relacionades amb l’expedient
(298445/2024) i indiqueu les categories o tipus de dades personals de terceres persones
afectades que justifiquen la denegació de la sol·licitud d’accés a la informació pública”.
El dia 29 de novembre de 2024 l’Ajuntament d’El Prat de Llobregat respon explicant que es
tracta d’un expedient de responsabilitat i indemnització de danys i perjudicis per danys
morals i materials, el qual es troba judicialitzat a instància d’una persona treballadora de
l’Ajuntament.
El dia 30 de desembre de 2024 la persona reclamant indica que se li va facilitar accés a
l’expedient, però que no li va ser possible accedir-hi per la caducitat de l’accés.
El dia 14 de febrer de 2025 l’Ajuntament facilita de nou accés a l’expedient per caducitat de
les credencials anteriors.
El 17 de febrer de 2025 la GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant amb
l’advertiment que si en el termini de 3 dies no presenta cap al·legació, entendrem que dona resposta a la seva SAIP. La notificació va ser acceptada el dia 18 de febrer i en aquesta
mateixa data va el regidor va presentar al·legacions indicant: “
No es correcta la información
facilitada por el ayuntamiento. Se facilita por parte del consistorio el acceso al expediente
30151/2024 y no al expediente número 28946/2024 y fruto de la reclamación de acceso por
caducidad de las credenciales, tal y como se informó a la GAIP”.
El dia 20 de febrer la GAIP trasllada aquestes al·legacions de la part reclamant a
l’Ajuntament, pel seu coneixement.
El dia 24 de febrer l’Ajuntament facilita unes noves credencials a la persona reclamant per
tal que pugui accedir a l’expedient, “havent de respectar la confidencialitat de la informació
a la que tingueu accés per raó del vostre càrrec”.
El 25 de febrer de 2025 la GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant amb
l’advertiment que si en el termini de 3 dies no presenta cap al·legació, s’entendrà que dona resposta a la seva SAIP. La notificació va ser acceptada el dia 26 de febrer i, transcorregut
el termini, el reclamant no ha presentat al·legacions.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG,
sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament
confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que
estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els
òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la
Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la
informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i
facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació el qual deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 6 de març de 2025, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1339/2024, per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i donar publicitat de la present resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.