Inadmisión de reclamación por acceso a atestado policial remitido a autoridad judicial

Resolució 1447/2024, de 14 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 1338/2024 Administració reclamada: Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Informació reclamada: Atestat policial dirigit a un jutjat d’instrucció (no és informació pública). Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Cal emfasitzar que l’Ajuntament no és el destinatari de la informació recollida a l’atestat, sinó que l’és l’autoritat judicial perquè impulsi, si escau, la investigació dels fets que s’hi constaten i la seva subsumpció en un tipus delictiu per part del ministeri fiscal i se’n derivi, si escau, el procediment judicial que correspongui. És a dir, la informació s’ha elaborat per a una autoritat judicial i no governativa, i amb la finalitat d’impulsar actuacions penals que, en tot cas, resten completament excloses de l’àmbit d’actuació i de decisió politicoadministrativa de la l’Ajuntament de l’Hospitalet, i reservades als òrgans judicials; i, finalment, perquè aquests òrgans judicials, que són qui disposa materialment d’aquests atestats policials elaborats per la Guàrdia urbana, no són un subjecte obligat al dret d’accés per l’LTAIPBG, que exclou del seu àmbit d’aplicació l’administració de justícia. Paraules clau: Ajuntaments. Policia. Atestat policial. Procediment judicial. Abast del dret d’accés. Inadmissió. Sense límits. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 30 de setembre entra a la GAIP la Reclamació 1338/2024 presentada per una persona física contra l’Ajuntament de l’Hospitalet en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. En data 2 d’octubre de 2024 la GAIP rep la següent tramesa de l’APDCAT: “Us trasllado l’expedient corresponent a la reclamació indicada a l’assumpte, que es va presentar davant l’APDCAT a l’empara del procediment de tutela de drets regulat per la normativa de protecció de dades personals. Això no obstant, aquesta reclamació no té com a objecte accedir a informació que formi part del dret d'accés regulat en aquesta normativa, sinó a un altre tipus d'informació a la qual seria d’aplicació la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Us trameto, així mateix, una còpia de la resolució que ha dictat aquesta Autoritat en relació amb la reclamació esmentada. En la resolució de l’APDCAT s’explicita el següent: “En data 16/07/2024, va tenir entrada a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades una reclamació del Sr. XXX, per trasllat de l’AEPD, per la presumpta desatenció del dret d’accés a informació relativa a unes actuacions que la Policia Local va realitzar en un habitatge propietat de la persona reclamant, que havia exercit prèviament davant l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. La persona reclamant no aportava còpia de la sol·licitud, però sí que va aportar la resposta de l’Ajuntament, en la qual comunica el següent: “le comunico que no se facilitan datos de los implicados a no ser que la autoridad competente los solicite, Ley Orgánica 3/2018 de 5 de diciembre de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales. Le informamos que en relación al Servicio atendido se efectuó un atestado policial dirigido al juzgado de instrucción núm.3 en funciones de guardia el día 20/03/2024 con núm. 276195/24 y con registro de núm. judicial 5966/2024 en el cual se detalla todo lo que solicita y donde puede efectuar la petición como parte implicada si así lo desea”. En data 29/07/2024, es va notificar a la persona reclamant un requeriment d’esmena perquè en el termini de 10 dies hàbils aportés a aquesta Autoritat còpia de la documentació que acredités que havia exercit el dret davant el responsable del tractament, abans de presentar aquesta reclamació. Alhora, se l’advertia que, transcorregut aquest termini sense que hagués aportat la documentació requerida, es podria considerar que desistia de la reclamació, conforme a l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC). En data 30/07/2024, la persona reclamant va complir el requeriment d’esmena i va aportar la resposta de l’Ajuntament de l’Hospitalet a la seva sol·licitud; així mateix, va manifestar el següent: “me deniega un informe que realizó con relación a OKUPAS en mi propiedad. Exposo i solicito: El día 14.03.2024, la GU de Hospitalet encontró unas personas violentando la entrada de mi propiedad. Levantó un informe. Como legitimo implicado, solicité copia, que me ha sido denegada con la excusa de la LPD. Entiende esta parte que, el Ayuntamiento se excede, al impedir que yo pueda conocer los hechos y los responsables. Así como ejercer las acciones que estime conveniente. SOLICITO: Copia del informe que me deniegan”. Fonaments de dret És competent per dictar aquesta resolució la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, d’acord amb els articles 5.b i 8.2.b de la Llei 32/2010, de l'1 d'octubre, de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Aquesta reclamació que s’ha adreçat a l’Autoritat es va formular a l’empara de l’article 16 de la Llei 32/2010, que atribueix a aquesta Autoritat la competència per resoldre les reclamacions formulades per no haver-se atès degudament el dret d’accés segons el previst a la normativa de protecció de dades. El dret d’accés està regulat a l’article 15 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades (RGPD). Aquest precepte determina el següent: “1. El interesado tendrá derecho a obtener del responsable del tratamiento confirmación de si se están tratando o no datos personales que le conciernen y, en tal caso, derecho de acceso a los datos personales y a la siguiente información (...).” Així, l’article 15 de l’RGPD configura el dret d’accés com el dret de l’afectat a obtenir determinada informació sobre les seves pròpies dades personals objecte de tractament. En aquest cas, tanmateix, l’objecte de reclamació no és el dret d’accés regulat a l’article 15 de l’RGPD, atès que la persona afectada no pretén accedir a informació sobre les seves dades personals, sinó sobre un altre tipus d’informació en poder de l’entitat reclamada, detallada als antecedents. Així doncs, no s’exerceix un dret reconegut a la normativa de protecció de dades personals, sinó el dret d’accés a la informació pública, previst a l’article 105.b de la Constitució espanyola, el qual està regulat a la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i a la Llei catalana 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTC). L’article 18 de l’LTC reconeix el dret de qualsevol persona a accedir a la informació pública que és en poder de les administracions públiques. I, en cas que la resposta de l’Administració no satisfaci la persona sol·licitant, o bé no rebi resposta en el termini previst a la normativa, la mateixa LTC preveu un sistema de garanties, entre les quals destaca la reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), regulada als articles 39 i següents de l’LTC. En conseqüència, atès que no correspon a aquesta Autoritat resoldre aquesta reclamació, és procedent inadmetre- la i remetre- la a la GAIP, que és l’organisme competent. Sens perjudici de l’anterior, l’article 24 de l’LTC recull l’accés a informació pública que conté dades personals i preveu algunes limitacions al dret d’accés, amb la finalitat de protegir el dret fonamental a la protecció de dades personals. En concret, l’apartat 3r precisa el següent: “3. Les sol·licituds d’accés a la informació pública que es refereixin només a dades personals del sol·licitant s’han de resoldre d’acord amb la regulació del dret d’accés que estableix la legislació de protecció de dades de caràcter personal.” Si fos el cas, seria l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades la institució competent per resoldre la reclamació corresponent, en aplicació de la normativa de protecció de dades personals. Tanmateix, aquest darrer supòsit no és el cas que ens ocupa, ja que la persona reclamant va sol·licitar a l’Ajuntament de l’Hospitalet la informació referent a un informe que va emetre la Guàrdia Urbana, relatiu a unes actuacions que es van dur a terme en un habitatge propietat de la persona reclamant a causa de l’entradade terceres persones, informació que no es referia a dades personals de la reclamant. De conformitat amb el que s’ha exposat en el fonament de dret 1r, i atès que l’article 141.1.a de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, preveu que les administracions públiques estan obligades a respectar l’exercici legítim de les competències de les altres administracions, es considera procedent traslladar aquesta reclamació a la GAIP. Resolució Per tot això, resolc: 1.Inadmetre la reclamació de tutela formulada per la persona reclamant contra l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. 2.Traslladar aquesta reclamació a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). 3. Notificar aquesta resolució a la persona reclamant. 4. Ordenar que aquesta resolució es publiqui al web de l’Autoritat https://apdcat.gencat.cat, de conformitat amb l’article 17 de la Llei 32/2010.” Fonaments jurídics 1. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b”. En la mesura que no s’adequa a les disposicions recollides en el paràgraf anterior, aquesta Reclamació ha de ser inadmesa perquè el seu objecte no consisteix en l'accés a informació pública, malgrat les afirmacions que es versen la resolució de l’APDCAT al respecte, com veurem a continuació. En aquest supòsit concret, quant a l’atestat policial reclamant , es tracta d’informació que hauria estat elaborada per la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet però que no tindria com a destinatari l’autoritat policial o governativa de l’Ajuntament de l’Hospitalet. L’article 18.1 LTAIPBG garanteix el dret de les persones d’accedir a la informació pública a la què fa referència l’article 2.b LTAIPBG, el qual defineix la informació pública als efectes dels drets i obligacions derivades d’aquest dret com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Per tant, el què defineix la informació com a pública als efectes de l’LTAIPBG no és que el seu autor sigui un subjecte obligat al dret d’accés per aquesta llei, sinó que la informació estigui en poder d’un subjecte obligat per la llei com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions. A la vista d’aquests elements definitoris de l’article 2.b LTAIPBG, seria informació pública aquella relativa a l’actuació de la Guàrdia Urbana plasmada atestats policials destinats a l’autoritat governativa perquè en derivi procediments de sanció administrativa. En canvi, la informació que es demana no sembla reunir els requisits legals de la informació pública als efectes de l’LTAIPBG, tal i com seguidament s’analitzarà. Centrant-nos, en la petició l’atestat policial arran d’un intent d’ocupació en un immoble es trac ta d’informació reclamada a un subjecte obligat per l’LTAIPBG, l’Ajuntament de l’Hospitalet, en tant que responsable politicoadministratiu de la Guàrdia urbana, però que difícilment encaixa en la definició legal d’informació pública de l’LTAIPBG per manca d’un dels altres requisits concurrents: estar en poder del subjecte obligat com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions. En aquest sentit, cal emfasitzar que l’Ajuntament no és el destinatari de la informació recollida a l’atestat, sinó que l’és l’autoritat judicial perquè impulsi, si escau, la investigació dels fets que s’hi constaten i la seva subsumpció en un tipus delictiu per part del ministeri fiscal i se’n derivi, si procedeix , l’actuació judicial que correspongui. És a dir, la informació s’ha elaborat per a una autoritat judicial i no governativa, i amb la finalitat d’impulsar actuacions penals que, en tot cas, resten completament excloses de l’àmbit d’actuació i de decisió politicoadministrativa de la l’Ajuntament de l’Hospitalet , i reservades als òrgans judicials; i, finalment, perquè aquests òrgans judicials, que són qui disposa materialment d’aquest atestat elaborat per la Guàrdia urbana, no són un subjecte obligat al dret d’accés per l’LTAIPBG, que exclou del seu àmbit d’aplicació l’administració de justícia. Cal tenir en compte que la finalitat legal de la garantia de l’accés a la informació pública és facilitar que la ciutadania pugui avaluar l’actuació dels poders públics que queden sotmesos al seu règim de transparència, en la seva actuació i en la presa de les seves decisions, tal i com estableix l’article 1.2 LTAIPBG: “2. La finalitat d’aquesta llei és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública.” Doncs bé, d’entre aquests poders públics sotmesos al règim de transparència, per expressa voluntat del legislador, s’exclouen diversos àmbits administratius o de govern, entre els quals l’administració de justícia, quedant limitat l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG a les administracions i entitats esmentades al seu article 3 LTAIPBG. De l’exposat cal concloure que l’atestat policial reclamat no és informació pública sobre la què es pugui exercir el dret d’accés d’acord amb l’LTAIPBG, i exclou igualment que sigui procedent acudir a aquest procediment de reclamació com a via de revisió de les decisions administratives sobre el seu accés. L’anterior no és contradictori amb què aquesta Comissió hagi estimat en un precedent, l’accés d’una persona interessada a un atestat d’una policia local respecte del qual l’administració no va al·legar ni que es trobés a disposició judicial ni que s’hagués elaborat en el marc d’una actuació de la policia judicial; de fet, la policia local no té la condició de policia judicial, podent únicament col·laborar amb els cossos de seguretat que sí la tenen, com el de Mossos d’Esquadra. Els atestats de la policia local solen tenir relació amb la funció de policia administrativa d’investigació d’infraccions administratives d’ordenances municipals, com sorolls, molèsties, horaris d’establiments, estacionaments indeguts, solen posar-se a disposició de l’autoritat municipal per a l’exercici de la seva funció sancionadora, si escau, i romanen en el seus arxius i a disposició dels afectats, per a l’exercici del seu dret de defensa si se’n deriven actuacions. El que aquí s’avalua no hi té res a veure, més enllà del nom, perquè l’atestat policial objecte d’aquesta reclamació està en poder del jutge o del ministeri fiscal i tenen vinculació amb l’exercici de les funcions d’auxili al poder judicial en la persecució i sanció de delictes que, de forma genèrica, s’atribueixen als cossos i forces de seguretat. Vist que, en aquest supòsit concret, l’atestat policial reclamat no té la consideració d’informació pública als efectes del dret d’accés de l’article 18.1 LTAIPBG, esdevé innecessària l’avaluació dels eventuals límits legals a l’accés que puguin concórrer, com la protecció de dades personals o la investigació d’infraccions i delictes, així com l’anàlisi de la resta d’al·legacions de les parts. Finalment, aquesta Comissió vol recordar-li a la persona reclamant que, com bé indica l’Ajuntament de L’Hospitalet a la seva resolució, té a la seva disposició la informació reclamada al Jutjat d’Instrucció número 3 de l’Hospitalet de Llobregat i allà pot dirigir-se com a part interessada per a obtenir-la. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de novembre de 2024, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 1338/2024, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 1. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1338/2024 i fer pública aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.