Un concejal de ERC-AM solicitó al Ayuntamiento de Lleida copias de una licencia de obras y expedientes de zonas de carga y descarga mediante precs y preguntas. Ante la falta de respuesta, reclamó ante la GAIP. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) inadmitió la reclamación por no tratarse de una solicitud de información pública formal.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP distingue entre las solicitudes de información pública y los precs y preguntas formulados ante órganos colegiados, considerando que son iniciativas de naturaleza diferente.
2
El derecho de los electos locales a formular precs y preguntas (art. 46 LRBRL y arts. 98 y 105 TRLMC) es distinto de su derecho específico de acceso a la información (art. 77 LRBRL y art. 164 TRLMC).
3
Los precs y preguntas se enmarcan en la función de control y representación política y no requieren de un acto administrativo para su constatación.
4
Para que una reclamación sea admitida ante la GAIP, es imprescindible acreditar el registro formal previo de la solicitud de acceso a la información según el artículo 37 de la LTAIPBG.
5
La reclamación es inadmisible conforme al artículo 33.2 del RGAIP al no tener por objeto el ejercicio del derecho de acceso a la información pública.
Texto completo
Resolució 1372/2024, de 24 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 1333/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Lleida
Informació reclamada: Resposta a un prec (no és informació pública).
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: Aquesta Comissió, des de la Resolució 66/2017, ve distingint reiteradament entre
sol·licituds d’informació pública, per una banda, i precs i preguntes, per l’altra, i considera que
la via de reclamació davant la GAIP, instituïda per l’LTAIPBG en relació amb les sol·licituds
d’informació pública, i aplicable també a les sol·licituds d’informació pública presentades per
electes locals, no és procedent per donar empara a precs i preguntes, que són iniciatives de
naturalesa diferent, malgrat que a vegades també demanen informació.
Paraules clau: Ajuntament. Electes. Precs i preguntes. No és informació pública. Inadmissió.
Reclamació contra silenci.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedent
Únic. L’1 d’octubre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1333/2024, presentada per una
persona electe del grup municipal Esquerra Republicana de Catalunya- Acord Municipal (ERC-
AM) contra l’Ajuntament de Lleida, en relació amb la sol·licitud indicat a continuació. La
persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta per part de l’Administració.
En la reclamació la persona electe diu: “Amb data 11 de juny de 2024, com a regidor de
l'Ajuntament de Lleida, juntament amb altres dos regidores de l'ajuntament, vaig presentar un
escrit a la Comissió Informativa de Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament de Lleida, en el qual
formulàvem diverses preguntes i demanàvem diversa informació pública. S'adjunta còpia
d'aquest escrit. A data d'avui, no se'ns ha donat cap mena de resposta ni se'ns ha lliurat cap
dels documents sol·licitats, havent transcorregut amb escreix el termini de què disposa
l'Ajuntament per donar-nos resposta. Per aquest motiu interposo la present reclamació davant
la GAIP, per tal que es requereixi l'ajuntament de Lleida perquè em lliuri la documentació
sol·licitada el dia 11 de juny de 2024”.
S’aporta un document signat per representants de diferents grups municipals (ERC-AM, JUNTS
i El Comú Lleida) en el que es formulen diferents preguntes i precs. En els precs, que són
l’objecte d’aquesta Reclamació, es demana:
“Còpia en format PDF de la llicència d’ obres concedida en l’expedient LO-14-139.
Còpia en format PDF de la sol·licitud de XXXX, de canvi d’ ubicació de la zona de
càrrega i descàrrega, de la inicialment autoritzada amb d’accés pel carrer Germanies, a
l’actual, amb l’accés pel carrer Periodista Trapa.
Còpia en format PDF de l’expedient administratiu tramitat per autoritzar el canvi
d’ubicació de la zona de càrrega i descàrrega al que es fa referència en el prec
precedent”.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la reclamació
En primer lloc, cal aclarir que la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública
vetlla pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública i exerceix les
funcions d’acord amb l’article 7 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18
de juliol. Entre aquestes hi ha la de resoldre les reclamacions contra les resolucions expresses
o presumptes i les comunicacions que substitueixin les resolucions en matèria d'accés a la
informació pública (article 7.2 b del RGAIP)
En segon lloc, l’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes
en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició
poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret
d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret
d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest
precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les
comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan
aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
Com ja és sabut, aquesta Comissió entén que els càrrecs electes gaudeixen d’un dret reforçat
emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució i, en
aplicació de la legislació sectorial que determina la Disposició Addicional 2a de l’LITAIPBG,
atén les sol·licituds d’informació pública en caràcter supletori al règim jurídic que els hi és
aplicable de l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Així mateix ho ha reconegut el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la sentència 1074/2019.
Aquesta Comissió, des de la Resolució 66/2017, ve distingint reiteradament entre sol·licituds
d’informació pública, per una banda, i els precs i preguntes, per l’altra, i considera que la via de
reclamació davant la GAIP, instituïda per l’LTAIPBG en relació amb les sol·licituds d’informació
pública, i aplicable també a les sol·licituds d’informació pública presentades per electes locals,
no és procedent per donar empara a precs i preguntes formulades a òrgans col·legiats, com és
el cas d’una comissió informativa, són iniciatives de naturalesa diferent, malgrat que a vegades
també demanen informació.
La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL) fa una regulació
diferent per a les figures dels precs i de les preguntes de la que la mateixa legislació estableix
per a l’accés dels electes locals a la informació. La LRBRL es refereix al dret dels electes a
formular precs, preguntes i mocions al seu article 46; en canvi, el seu dret d’accés a la
informació, com a règim específic, és regulat al 77 i obliga al govern municipal a resoldre les
sol·licituds en el termini màxim de cinc dies. Aquesta dualitat en la regulació d’una i de les
altres iniciatives persisteix en el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text
refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMC). L’article 164 del TRLMC
regula el dret dels electes locals a la informació fins al punt de garantir que han de ser objecte
de resolució administrativa, que es presumeix estimatòria en cas de silenci administratiu;
mentre que el seu dret a formular precs i preguntes i a la participació en els òrgans col·legiats
és regulat a altres preceptes (articles 98 i 105 TRLMC), no requereixen d’acte administratiu per
a ser constatades i es formulen en el marc de la funció de control i impuls de l’acció de govern
pròpia de l’exercici de la funció representativa i política malgrat puguin estar demanant
informació.
Cal afegir que, des de la perspectiva del dret d’accés a la informació pública, per poder atendre
una reclamació és necessari que es pugui acreditar el registre formal previ de la sol·licitud
d’accés a la informació d’acord amb l’article 37 LTAIPBG, fet que en el cas concret, no s’ha fet
al tractar-se d’uns precs presentats en una Comissió Informativa.
Per tot això, és procedent inadmetre- la, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, que estableix la
inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la informació
pública.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 24 d’octubre de 2024, resol per unanimitat:
1. Inadmetre a tràmit la reclamació 1333/2024, d’acord amb les consideracions fetes al
fonament jurídic 1.
2. Declarar la finalització de la Reclamació 1333/2024 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.