Finalización por desistimiento de reclamación sobre obras y cámaras de vigilancia al Ayuntamiento de Pallejà

Resolució 190 /2024, de 15 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1330/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà Informació reclamada: Informació sobre execució d’obres. Informació sobre càmeres de vídeo vigilància. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: Tal com consta als antecedents el reclamant ha posat en coneixement d’aquesta Comissió que es procedeixi al tancament del procediment de reclamació iniciat ja que el tràmit iniciat és un error. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment de la persona reclamant , sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. Paraules clau: Ajuntament. Obres. Càmeres de vigilància. Reclamació contra silenci. Desistiment del reclamant. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents 1. El 18 de desembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1330/2023, presentada per la persona reclamant contra l’Ajuntament de Pallejà. El reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 14 de novembre de 2023 el reclamant presenta una instància genèrica a l’Ajuntament de Pallejà, on demana respecte a unes obres a Gran Via de Fontpineda i Bellavista: “Que se'ns informi de les dates previstes d'inici i la durada d'aquestes noves obres i del seu abast. - Que se'ns confirmi que, efectivament, i tal i com se'm va comunicar ara farà 14 mesos, es duran a terme els treballs de reconstrucció d'ambdues voreres, l'abast de la reconstrucció i les dates concretes en que es duran a terme. No obstant haver adjuntat aquesta sol·licitud d’accés a la informació pública amb la reclamació davant la GAIP, en el formulari que havia omplert el reclamant indicava que la reclamació versava sobre “informació respecte a Càmeres de vigilància”. 3. El 3 de gener de 2024 la GAIP comunica al reclamant la necessitat d’esmenar la documentació aportada com a requisit previ per a la seva admissió a tràmit atès que l’objecte de la reclamació no era coincident amb l’objecte de la sol·licitud de dret d’accés a la informació pública que havia adjuntat. El reclamant accepta la notificació el 8 de gener de 2024. 4. El 17 de gener de 2024 el reclamant presenta un formulari CQS, on indica a l’”Assumpte: Presentació errònia. Detall: El tràmit iniciat es va tractar d'un error. Sol·licito la seva anul·lació”. El 18 de gener de 2024 la GAIP rep comunicació del reclamant on es posa en coneixement que “Els vaig demanar d'anular aquest expedient concret”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment de la persona reclamant Tal com consta als antecedents el reclamant ha posat en coneixement d’aquesta Comissió que es procedeixi al tancament del procediment de reclamació iniciat ja que el tràmit iniciat és un error. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment de la persona reclamant, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, d’acord amb allò establert l'article 94 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques que estableix que tot interessat pot desistir de la seva sol·licitud, en el cas del qual és procedent que l'Administració declari finalitzat el procediment corresponent. Res no impedeix que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes que s'acaba de referir. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de febrer de 2024 , resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1330/2023 per desistiment de la persona reclamant i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Ballo Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.