Reclamación contra el Ayuntamiento de Lleida por denegación de información sobre el valor de un regalo recibido por un regidor y resultado desestimatorio

Resolució 315/2023, de 14 de març Número d’expedient de la Reclamació: 1323/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Lleida Informació reclamada: Diversa sobre un regal al Regidor d’Esports de l’Ajuntament. Sentit de la resolució: Desestimació per inexistència de la informació Resum: En els termes establerts per la normativa d’aplicació, la GAIP vetlla per les garanties del dret d'accés a la Informació pública mitjançant el procediment de reclamació establert a l’article 39.1 LTAIPB i desenvolupat al capítol VI RGAIP. Aquest procediment de reclamació permet revisar l'adequació a la normativa del pronunciaments sobre l'abast del dret d'accés exercit en relació amb la informació en poder de l'Administració, o bé vetllar per l'execució material dels drets ja reconeguts. Per tant, el procediment de Reclamació no habilita a la GAIP a qüestionar la delimitació, que una Administració hagi fet – sempre que sigui de manera expressa i inequívoca, com succeeix en aquest cas- de quina és la informació que es troba en el seu poder i en relació amb la qual es pot exercir el dret d'accés a la informació. Dit això, aquesta Comissió no pot posar en dubte que l’Ajuntament no disposi i no tingui en les seves mans la informació reclamada i, per tant, és procedent desestimar aquesta Reclamació. Paraules clau: Ajuntaments. Interessat. Regals. Electes. Codi de conducta. Reclamació contra estimació parcial. Sense límits. Veracitat. Desestimació. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 28 de desembre entra a la GAIP la Reclamació 1323/2023 presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Lleida en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 8 de novembre de 2023 el Sr. XXX presenta una petició de dret d’accés a la informació pública, que s’identifica amb el número d’expedient G02030601/2023/0073. En la SAIP es feia constar el següent: “En relación con el regalo recibido por el Regidor Sr. Jackson Quiñónez, de parte de la entidad deportiva privada Lleida Esportiu, en fecha 30 de octubre de 2023, consistente en una equipación deportiva para su hija XXX, SE SOLICITA: l. Conocer el importe o cuantía económica de la equipación deportiva que le ha sido regalada. 2. Conocer el destino que se le ha dado a ese regalo (la equipación deportiva viene serigrafiada con las letras "XXXX". También se solicita conocer si este Regidor ha recibido entradas de regalo/invitación para asistir a los partidos de ese club; de ser así, (i) en qué fechas ha asistido; (ii) si ha acudido con acompañantes; y (iii) cuál es el coste de cada entrada recibida". La Reclamació presentada el 28 de desembre de 2023 indica que l’Ajuntament no ha respost la informació sol·licitada. El 18 de gener de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 19 de gener de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Lleida i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data 8 de febrer de 2024 la GAIP rep la informació esmentada a l’antecedent anterior. En data 10 de febrer de 2024 la GAIP notifica la informació a la persona reclamant la informació rebuda de l’Ajuntament, amb l’advertiment que si en el termini de tres dies no presentava al·legacions, aquesta Comissió entendria que la resposta de l’Ajuntament satisfà la seva sol·licitud i clourà el procediment per pèrdua sobrevinguda del seu objecte. En data 13 de febrer de 2024 la GAIP rep les següents al·legacions de la persona reclamant: “En relación con su escrito de fecha 13.02.2024 por el que se me concede un plazo de 3 días para responder si la respuesta facilitada por el Ayuntamiento de Lleida da cumplimiento a la obligación de facilitar la información pública solicitada, se participa lo siguiente: El escrito del Ayuntamiento de Lleida NO da respuesta a la solicitud de información pública formulada. Y ello porque, aunque el Ayuntamiento ha contestado finalmente que el Regidor d'Esports se ha quedado para su uso personal - ajeno a la función pública que ostenta- el regalo recibido, esta Administración sigue sin responder cuál es el valor económico del regalo recibido (equipación deportiva infantil oficial del club Lleida Esportiu y serigrafiada con letras personalizadas). En este sentido, el propio Ayuntamiento reconoce que dicha información es muy sencilla de conseguir, basta con consultar la lista de precios oficiales que se encuentran en la tienda de la entidad deportiva que ha realizado el regalo; o bien consultar directamente a la entidad privada. De ser correcto el razonamiento de la Administración, - que no lo es-, significaría que quien debe realizar el esfuerzo para conseguir la información pública es el ciudadano particular y no la Administración pública. Esto no es así. No puede hacerse recaer en el ciudadano el peregrinaje de dirigirse a entidades privadas en busca de la información pública solicitada. Y esto es así porque de lo contrario el acceso a información pública resultaría inaccesible a la mayoría de la ciudadanía, que carece de los recursos y tiempo necesarios para salir a peregrinar en busca de información pública. Asimismo, debe hacerse notar que el valor económico del regalo recibido personalmente por el Regidor d'Esports del Ayuntamiento de Lleida resulta de trascendental conocimiento, en tanto que el Código Ético del Ayuntamiento de Lleida explicita que las autoridades municipales no pueden recibir regalos. La negativa del Ayuntamiento a facilitar la información pública relativa al valor económico del regal solamente puede entenderse desde una perspectiva obstruccionista de esta Administración, con la finalidad de ocultar el incumplimiento del Código Ético por parte de Regidors del Ayuntamiento. Es por ello que, como conclusión, resulta necesario reiterar la presente reclamación e instar al Ayuntamiento de Lleida a que facilite la información relativa al valor económico del regalo”. En data 27 de febrer de 2024 la GAIP trasllada les al·legacions de la persona reclamant a l’Ajuntament. En data 7 de març de 2024 l’Ajuntament trasllada a la GAIP la resposta a les al·legacions mencionades a l’antecedent anterior, que expliciten el següent: “En relació a la comunicació rebuda el 27 de febrer de 2024, amb registre d’entrada a l’Ajuntament de Lleida número E/10358- 2024, en la qual ens traslladeu les al·legacions presentades per la persona reclamant, i ens atorgueu un termini de 10 dies per tal d’aportar el posicionament de l’Ajuntament envers al que indica la persona reclamant, us fem les següents consideracions: Primer. D’acord amb el que s’estableix en l’article 2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern es defineix com a informació pública: “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Tal i com es va indicar en la resposta facilitada a la persona reclamant, queda acreditat que: 1. L’Ajuntament de Lleida no disposa de la informació sol·licitada, atès no es tracta de informació elaborada per l’Administració i tampoc la té en el seu poder com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions. 2. L’entitat que lliura l’obsequi al regidor d’Esports no es troba entre els subjectes obligats en l’àmbit d’aplicació de l’esmentada Llei de transparència. Segon. Envers l’afirmació de la persona reclamant en que indica la “negativa del Ayuntamiento a facilitar la información pública relativa al valor econòmica del regalo”, posar de manifest que aquest fet no s’ajusta a la realitat donat que l’Ajuntament de Lleida no ha negat en cap cas el lliurament de la informació sol·licitada, però no pot satisfer aquesta pretensió d’acord amb l’exposat en l’apartat anterior”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. 2. Sobre la desestimació de la Reclamació L’article 44 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP), estableix que la resolució de la Reclamació pot inadmetre, desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en la resta de l'ordenament jurídic. En primer lloc, cal tenir en compte que atès que l’Ajuntament de Lleida disposa d’un Codi Ètic (text disponible aquí: https://www.paeria.cat/ca/ajuntament/comissioeticaibongovern/que- es-el- codi-etic, darrera consulta 11.03.2024) que regula el destí dels presents que es facin als càrrecs electes, allà es troba la norma de conducta aplicable en el cas que ens ocupa. Concretament, s’hi explicita el següent: “Els electes, els alts càrrecs i el personal directiu de l’Ajuntament de Lleida han d’aplicar el criteri d’abstenir-se d’acceptar regals i donacions. Quan es tracti d’obsequis protocol·laris o d’escàs valor i quan sigui difícil o impossible no acceptar-los o tornar-los, es destinaran a satisfer les necessitats de l’Ajuntament o de les persones en situació de risc o vulnerabilitat, a través de donacions a entitats i associacions de la ciutat. En tot cas han de rebutjar qualsevol donació, regal o servei que pugui interferir en les seves decisions polítiques, públiques o administratives futures. En el cas de l’Alcaldia, de les regidories que constitueixen l’equip de govern municipal i, en general, de tots els membres de la corporació municipal, es registrarà la procedència i la destinació del bé o del regal” (Apartat, REGALS I BENEFICIS POTENCIALS, p. 11). Feta aquesta consideració general coneguda d’ambdues parts, amb tot, en aquest supòsit, la reclamació ha de ser desestimada perquè l’Ajuntament de Lleida ha declarat en dues ocasions que no disposa específicament de la informació sol·licitada. En aquest sentit, pel que fa al contingut de la resposta, cal dir que el dret d’accés a la informació pública es consolida com una eina de control social de l’Administració i de la seva activitat en benefici d’una major qualitat democràtica. Així, l’article 6.b LTAIPBG estableix que per fer efectiu el principi de transparència, “els subjectes obligats han d’adoptar les actuacions següents: a) Difondre la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva, perquè les persones puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta actuació”. Altrament, i amb caràcter general, convé recordar la doctrina de la GAIP pel que fa a la veracitat de la informació (per totes, la Resolució 86/2023, de 2 de febrer). Segons aquesta Comissió, la veracitat és requerida per l’article 6.1.a LTAIPBG, als efectes de garantir la qualitat d’allò que es divulga en exercici de les obligacions de transparència o publicitat activa, ja que la veracitat és necessària per oferir la imatge real de l’organització i el funcionament de l’Administració. En canvi, als efectes del dret d’accés a la informació pública (articles 2.a i b i 18 LTAIPBG), aquesta és essencialment definida a partir del fet de trobar-se en poder de o a disposició de l’Administració, sense cap requisit explícit de veracitat. Cal recordar també, que la GAIP no té atribuïda cap potestat d’inspecció, ni cap competència que li permeti fiscalitzar la informació que les Administracions forneixen a les persones interessades en els procediments d’accés a la informació pública, d’acord amb allò que disposen els articles 39 i 41 de la LTAIPB, així com l’article 7 del RGAIP. En els termes establerts per la normativa d’aplicació, la GAIP vetlla per les garanties del dret d'accés a la Informació pública mitjançant el procediment de reclamació establert a l’article 39.1 LTAIPB i desenvolupat al capítol VI RGAIP. Aquest procediment de reclamació permet revisar l'adequació a la normativa del pronunciaments sobre l'abast del dret d'accés exercit en relació amb la informació en poder de l'Administració, o bé vetllar per l'execució material dels drets ja reconeguts. Per tant, el procediment de Reclamació no habilita a la GAIP a qüestionar la delimitació, que una Administració hagi fet – sempre que sigui de manera expressa i inequívoca, com succeeix en aquest cas- de quina és la informació que es troba en el seu poder i en relació amb la qual es pot exercir el dret d'accés a la informació. Dit això, aquesta Comissió no pot posar en dubte l’afirmació que l’Ajuntament no disposi i no tingui en les seves mans la informació reclamada i, per tant, és procedent desestimar aquesta Reclamació. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de març de 2024, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 1323/2023 i declarar -ne finalitzat el procediment, així com disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.