Pérdida de objeto 22/02/2024 · 58 días en resolverse

Finalización de reclamación contra la Diputación de Barcelona por pérdida sobrevenida del objeto tras la entrega extemporánea de información ambiental

Una persona jurídica solicitó a la Diputación de Barcelona información sobre actuaciones técnicas en una finca pública por posible impacto ambiental. Ante la falta de respuesta, se reclamó ante la GAIP. La GAIP finaliza el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la Administración entregó la información extemporáneamente y el interesado no presentó alegaciones en contra.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en las leyes.
3 Las limitaciones legales al acceso deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación detallada sin potestad discrecional.
4 La entrega de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación constituye una satisfacción extemporánea de la solicitud.
5 Cuando desaparecen los motivos de discrepancia jurídica debido a la entrega de la información, se produce la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación.

Texto completo

Resolució 226/2024, de 22 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1321/2023 Administració reclamada: Diputació de Barcelona Informació reclamada: Diversa sobre actuacions del serveis tècnics en una finca. Sentit de la resolució: Finalització pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que la Diputació reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment i res ha manifestat en contra de considerar-se’n adequadament satisfeta. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua del seu objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. Paraules clau: Diputació provincial. Interessat. Persona jurídica. Informació ambiental. Reclamació contra silenci. Sense límits. Lliurament extemporani. Pèrdua sobrevinguda d’objecte. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 26 de desembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1321/2023, presentada per una persona jurídica contra la Diputació de Barcelona en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 19 d’octubre la persona reclamant sol·licita a la Diputació de Barcelona la informació següent: informació, relativa a les actuacions fetes pels Serveis Tècnics de la Diputació de Barcelona a la finca pública del Polell-Mas Rovira (concretament al turó de Més Amunt). La petició, adreçada a la Diputació de Barcelona, es feia a l’empara del dret d’accés a la informació en matèria de Medi Ambient i d’acord amb allò que preveu la Llei 27/2006, de 18 de juliol, i l’art. Art. 10 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, considerant el possible impacte ambiental que els treballs esmentats podien haver causat a espècies protegides”. La Reclamació presentada el 26 de desembre de 2023 indica que la Diputació no ha respost la sol·licitud d’accés formulada. El 18 de gener de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 18 de gener de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data 06 de febrer de 2024 la GAIP rep de la Diputació la informació referida a l’antecedent anterior. En data 13 de febrer de 2024 la GAIP cursa una notificació a la persona reclamant amb la informació esmentada a l’antecedent 5, amb l’advertiment que si en el termini de tres dies no manifestava el contrari, aquesta Comissió entendria que la informació satisfà la seva sol·licitud i finalitzaria el procediment per pèrdua sobrevinguda del seu objecte. A data d’aquesta resolució la persona jurídica reclamant no ha presentat cap tipus d’al·legacions. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la pèrdua sobrevinguda d’objecte Els antecedents posen de manifest que la Diputació reclamada ha facilitat a la persona jurídica reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment i res ha manifestat en contra de considerar-se’n adequadament satisfeta. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua del seu objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de febrer de 2024, resol per unanimitat declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1321/2023 per pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.