Un cargo electo solicitó al Ayuntamiento de Tortosa la última liquidación definitiva de la Participación en Tributos del Estado (PIE). Tras presentar reclamación ante la GAIP, el Ayuntamiento entregó la información el 5 de febrero de 2024. La GAIP resuelve finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto al haberse satisfecho la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales basándose en la aplicación supletoria de la LTAIPBG respecto a los regímenes jurídicos especiales de acceso.
2
El Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022) y el TSJC confirman que los cargos electos no pueden tener un derecho de acceso a la documentación pública inferior al de los ciudadanos individuales.
3
La normativa de régimen local (art. 164 TRLMRLC) garantiza a los miembros de corporaciones locales el acceso a antecedentes y datos necesarios para el desarrollo de su función.
4
Los límites al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no son automáticos y requieren una motivación basada en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
5
Se produce la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación cuando la Administración entrega la información solicitada y el reclamante no formula objeciones al respecto.
Texto completo
Resolució 203/2024, de 15 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 104/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Tortosa
Informació reclamada: Darrera liquidació definitiva de la PIE (Participació en Tributs de
l’Estat).
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: De l’examen de la documentació aportada en aquesta reclamació que dificultava la
identificació del seu objecte i en depenia la seva viabilitat, com a conseqüència de l’esmena
demanada per aquesta Comissió, el reclamant presenta tres reclamacions noves reclamacions
la resolució de les quals han donat lloc a que la Comissió constati la desaparició de l’objecte
d’aquesta reclamació inicial.
Paraules clau: Ajuntament. Càrrec electe. Liquidació PIE. Lliurament extemporani. Pèrdua
sobrevinguda d’objecte.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 18 de gener de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 104/2024, presentada per la
persona reclamant contra l’Ajuntament de Tortosa. La reclamant és un càrrec electe, no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat
pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
El 19 de desembre de 2023 la reclamant va sol·licitar a l’Ajuntament de Tortosa una petició
d’informació, formulada en els termes següents: “Sol·licitem la darrera liquidació definitiva
de la PIE”.
El 25 de gener de 2024 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Tortosa i
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la
qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
El 26 de gener de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
El 5 de febrer de 2024 la GAIP rep de l’Ajuntament de Tortosa una comunicació conforme
s’ha lliurat la informació reclamada a l’electa reclamant.
El 8 de febrer de 2024 la GAIP trasllada a la reclamant la informació que ha fet arribar
l’Ajuntament, i s’informa que si en un termini de 3 dies hàbils no es comunica el contrari,
s’entendrà que dona resposta a la sol·licitud d’informació pública, i finalitzarà el
procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació.
El 8 de febrer de 2024 la GAIP rep de la persona electa reclamant comunicació on indica
que “Amb data 5 de febrer del 2024 l’alcaldia de l’Ajuntament de Tortosa va donar resposta
a la nostra petició d’informació efectuada el passat 19 de desembre del 2023 amb número
de registre 2023- 24370-E. És per això que ho posem en coneixement de la GAIP als
efectes oportuns, tot lamentant l’endarreriment habitual de l’alcaldia en fer efectiu el
lliurament de la documentació”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com
la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre
la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en
la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament
atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava
l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés
la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del
Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva
Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de
les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la
informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència
respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera 2 de
les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2 de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals en l’exercici d’un dret fonamental com és el
de l’article 23 CE, i que tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen
accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
En el marc d’aquest procediment, la GAIP aprecia d’ofici la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de
la Reclamació, atès que la reclamant una vegada lliurada la informació no ha formulat cap
objecció una vegada advertida que de no fer-ho en el termini indicat s’interpretaria com una
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i
comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 15 de febrer de 2024, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 104/2024 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP
Iolanda Pineda Ballo
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.