Una concejal de la oposición solicitó al Ayuntamiento de Guils de Cerdanya facturas de compra y tiques de venta de bebidas de una asociación. Tras iniciar una reclamación ante la GAIP por falta de respuesta, el Ayuntamiento facilitó la información extemporáneamente. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, aplicando la LTAIPBG de forma supletoria al régimen jurídico especial de acceso a la información corporativa.
2
El derecho de acceso de los concejales permite obtener cualquier información en poder de los servicios de la corporación, salvo límites motivados relativos a honor, intimidad o secreto oficial.
3
La entrega de la información solicitada por la administración durante el curso del procedimiento administrativo conlleva la satisfacción extemporánea de la solicitud.
4
La facilitación de los documentos solicitados extingue los motivos de discrepancia jurídica, provocando la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación.
Texto completo
Resolució 147/2024, de 8 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 1291/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Guils de Cerdanya
Informació reclamada: Factura física corresponent de la compra de les begudes i els tiquets
de les vendes d’aquestes.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament de Guils de Cerdanya ha estimat,
encara que fora de termini la sol·licitud i ha facilitat a la persona electa reclamant la informació
sol·licitada, en el marc d’aquest procediment davant la GAIP. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
del seu d’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Factures. Begudes. Reclamació contra silenci. Pèrdua
sobrevinguda de l’objecte de la reclamació.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
1. El dia 5 de desembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1292/2023, presentada per
una persona electa contra l’Ajuntament de Guils de Cerdanya, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
La reclamant s’identifica com a “regidora a l’oposició de l’Ajuntament de Guils de Cerdanya
i com a membre del grup municipal Junts per Guils”, i relaciona quins son els regidors que
formen part d’aquest grup municipal i indica que “denuncio que l’equip de govern de
l’Ajuntament de Guils de Cerdanya no ens dona respostes a les instàncies que
presentem”. Junt amb l’escrit, que no formulari, adjunta sis instàncies presentades davant
l’Ajuntament de Guils.
2. El 22 de desembre de 2023 la GAIP envia notificació a la reclamant informant-la que atès
que a la reclamació hi adjuntava sis sol·licituds d’informació diferenciades, s’ha procedit a
l’escissió d’ofici per cada una de les instàncies presentades davant de l’Ajuntament
reclamat, donant lloc a les reclamacions: 1227/2023, 1289/2023, 1290/2023, 1291/2023 i
1292/2023. En el cas de la reclamació 1191 /2023 té per objecte la sol·licitud 31 d’octubre
en què demanàveu, en relació amb el Puigpedrós: “la factura física corresponent de la
compra de les begudes i els tiquets de les vendes d’aquestes”.
Pel que fa a la reclamació 1291/2023, donat que la sol·licitud d’accés a informació pública
es va presentar sense haver omplert el formulari se li trasllada a la reclamant que seria
convenient que omplís el formulari de reclamació. Així mateix donat que a la SAIP es
demanava: “Hem rebut la memòria de puigpedrós associació cultural i esportiva, on es
detallen els ingressos i les despeses i s'especifica la quantia i les activitats on aniran els
beneficis.
Sol·licita Però trobem a faltar la factura física corresponent de la compra de les begudes i
els tiquets de les vendes d'aquestes”, i l’Ajuntament en data 9 de novembre va contestar el
següent: “L’Ajuntament dona per fiscalitzada aquesta activitat amb la presentació dels
documents aportat per part de l’Associació Puigpedrós”, es va requerir a la reclamant que
concreteu l’objecte de la reclamació, és a dir, quina informació de la sol·licitada no ha estat
lliurada.
3. L’1de gener de 2024, atenent a la sol·licitud d’esmena, l’electe reclamant adjunta el
formulari de la RGAIP degudament omplert i continua indicant que: “Bull veure la factura
de compra de les begudes on surti el núm. De factura, l'import, iva....”
4. En el marc de la reclamació 1290/2023, l’Ajuntament de Guils de Cerdanya, el 16 de gener
de 2024, remet a la GAIP informe on a més de donar resposta a la sol·licitud d’informe
d’aquella reclamació també dóna resposta a la present reclamació en els següents termes:
“Pel que fa a la instància relativa a les factures de Puigpedrós Associació aquesta
informació no es pot facilitar atès que l’Ajuntament no en disposa i no pot requerir a
l’Associació Puigpedrós la presentació d’aquesta documentació.
Com a antecedents d’aquesta petició s’informa que Puigpedrós Associació Cultural i
Esportiva del municipi de Guils de Cerdanya va sol·licitar poder portar el servei de barra de
bar durant la celebració d’una de les festes que es va celebrar al municipi durant el mes
d’agost.
L’Ajuntament va procedir a oferir la possibilitat de portar aquesta barra a la resta
d’associacions existents al municipi.
Cap de la resta d’associacions va mostrar interès en portar la barra del bar.
Es va redactar una Resolució d’alcaldia per tal de concedir l’autorització de l’ocupació de
l’espai públic
La resolució d’alcaldia núm. 280/2023 de data 4 d’agost de 2023 en la que es va concedir
l’autorització d’ocupació de l’espai públic a Puigpedrós Associació Cultural i Esportiva del
municipi de Guils de Cerdanya per tal d’oferir el servei de bar durant la celebració de la nit
jove i concretament vist el punt novè d’aquesta que diu textualment: “indicar als interessats
que l’activitat està subjecte a les següents condicions:
-Serà obligació de les entitats que ofereixin aquest servei de bar destinar la totalitat dels
beneficis obtinguts a finançar les activitats que aquestes associacions organitzen al llarg
de l’any, a tal efecte es presentarà en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà
del dia de l’activitat una memòria a l’Ajuntament de Guils de Cerdanya on es detallaran
tots els ingressos i les despeses i s’especificarà la quantia i les activitats que aniran
destinats els beneficis.”
Atès que Puigpedrós Associació Cultural i Esportiva va presentar la memòria de l’activitat
a l’Ajuntament de Guils de Cerdanya i que aquesta va ser enviada a la Sra. xxx en data 30
d’octubre de 2023.
La redacció de la resolució d’alcaldia en la que es va autoritzar portar el servei de barra de
bar a Puigpedrós Associació no permet a l’ajuntament sol·licitar aquestes factures i per
tant l’Ajuntament no disposa de les factures que sol·licita la Sra. xxx en la seva instància.
5. En data 26 de gener la GAIP trasllada la informació rebuda de l’Ajuntament a la persona
electa reclamant amb la indicació següent: “Si en un termini de 5 dies hàbils no ens
comuniqueu el contrari, entendrem que dona resposta a la seves sol·licituds d’informació
pública, i finalitzarem el procediment per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la
reclamació”. Consta a l’expedient de la reclamació que el reclamant va rebre la notificació
del trasllat el passat 26 de gener. Fins la data no ha presentat cap al·legació al respecte.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG,
sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament
confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que
estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els
òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la
Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la
informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en
l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Sobre la pèrdua d’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament de Guils de Cerdanya ha estimat, encara
que fora de termini la sol·licitud i ha facilitat a la persona electa reclamant la informació
sol·licitada, en el marc d’aquest procediment davant la GAIP. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
del seu d’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 8 de febrer de 2024, resol per unanimitat declarar finalitzat el procediment relatiu a la
Reclamació 1291/2023 per pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.