Reclamación contra el Ayuntamiento de Calafell por acceso a información sobre la estancia de un circo finalizada por desistimiento

Resolució 100 /2024 , de 25 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1279/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Calafell Informació reclamada: Documentació relativa a l’estada d’un circ. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: D’acord amb el que preveu l’article 68 LPAC, si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits assenyalats per la normativa de procediment, s’ha de requerir l’interessat perquè, en un termini de deu dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es considera que desisteix de la seva petició. Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena d’aspectes essencials de la Reclamació i l’ha advertida que en cas de manca de reparació de les mancances en el termini de deu dies, s’entendrà desistida la Reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Circs. Reclamació contra estimació parcial. Esmenes. Manca d’esmenes. Desistiment. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 2 de novembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1279/2023, presentada per una persona física com a representant de l’Associació de Veïns Calafell Residencial i la Sínia contra l’Ajuntament de Calafell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que l’administració ha lliurat parcialment la informació. El 7 de setembre de 2023 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) en els següents termes: “ Requerim la informació adjunta en relació a l'estada del circ Raluy Legacy a Calafell” El 3 de gener de 2024 la GAIP notifica a la persona reclamant la necessitar d’esmenar la reclamació en el sentit que acrediti la representació d’acord amb la qual al·lega actuar. Se li atorga un termini de 10 dies per a fer arribar aquesta documentació d’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Aquesta notificació ha estat rebutjada pel sistema eNotum el 14 de gener de 2024. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la reclamació, competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment de la Reclamació D’acord amb la previsió de l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits assenyalats per la normativa de procediment, s’ha de requerir l’interessat perquè, en un termini de deu dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es considera que desisteix de la seva petició. Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena d’aspectes essencials de la Reclamació i l’ha advertida que, en cas de manca de reparació de les mancances en el termini de deu dies, s’entendrà desistida la Reclamació. La notificació d’esmena ha estat rebutjada pel sistema eNotum, fet que comporta que la persona reclamant no ha atès la notificació, mot iu pel qual es declara finalitzat el procediment d’aquesta reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de gener de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1279/2023 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.