Estimada parcialmente 25/01/2024 · 38 días en resolverse

Solicitud de información sobre el sistema de recogida de residuos en Pallejà con estimación parcial e inadmissión parcial

Se solicitó al Ayuntamiento de Pallejà información sobre el sistema de recogida de residuos y su fecha de aplicación, vinculándolo a programas electorales. El Ayuntamiento alegó que no podía informar en nombre de partidos políticos. La GAIP estima parcialmente la solicitud: obliga a entregar la información si el Ayuntamiento dispone de ella, pero inadmite lo relativo a los programas electorales.

Puntos clave de la argumentación

1 La información sobre el sistema de recogida y reciclaje de residuos se considera información pública según el artículo 2.b LTAIPBG y, específicamente, información ambiental conforme a la Ley 27/2006.
2 Se inadmite la solicitud en cuanto a los programas electorales ya que los partidos políticos son sujetos excluidos del ámbito de aplicación de la LTAIPBG.
3 El derecho de acceso se reconoce siempre que la Administración disponga de la información, sin que la resolución obligue al organismo a producir información inexistente.
4 La Administración debe hacer constar explícitamente si no dispone de la información solicitada, no pudiendo limitarse a una respuesta negativa genérica sobre la naturaleza de la entidad.
5 Se recuerda la obligatoriedad de los titulares de documentos públicos de disponer de un Sistema de Gestión Documental (SGD) para garantizar la recuperación y acceso a la información.

Texto completo

Resolució 99/2024, de 25 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1267/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà Informació reclamada: Sistema de recollida i reciclatge de residus que l'ajuntament de Pallejà posarà en marxa en aquesta legislatura tal i com els partits que governen van anunciar als seus programes electorals. Informació detallada de la data d'aplicació Sentit de la r esolució: Estimació parcial i inadmissió parcial Resum: La informació sol·licitada i reclamada que es refereix al sistema de recollida i reciclatge de residus que l’Ajuntament de Pallejà posarà en marxa i la data de l’aplicació, és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, si en disposa d’ella. En el cas que l’Ajuntament no disposi de la informació reclamada, així ho ha de fer constar explícitament, sense que quedi obligat per aquesta resolució a produir-la. S’inadmet la reclamació pel que respecta a la informació sol·licitada relativa al sistema de recollida i reciclatge de residus de l’Ajuntament que van anunciar als seus programes electorals els partits polítics que governen en aquesta legislatura que segons el reclamant és el que haurien de complir, però en referir -se als partits polítics, en tractar-se d’un subjecte exclòs de l’àmbit d’aplicació de la LTAIPBG, s’inadmet, a no ser que es disposi d’alguna actuació de la corporació en la que es faci referencia. Paraules clau: Ajuntaments. Sistema de recollida i reciclatge de residus. Residus. Informació ambiental. Estimació parcial. Inadmissió parcial. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents 1. El 18 de desembre 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1267/2023, presentada contra l’Ajuntament de Pallejà, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 14 de novembre de 2023 el reclamant presenta a l’Ajuntament de Pallejà sol·licitud d’informació en els termes següents: “Que els veïns de Fontpineda portem molts mesos esperant una decisió respecte a com s'han de gestionar els residus a Fontpineda. Que estem MOLT FARTS de patir les conseqüències de l’incivisme generalitzat i del mal comportament de molts veïns de la urbanització i també de Corbera, que no tenint prou amb utilitzar - i saturar - els contenidors que no els pertocarien, deixen els seus residus fora dels mateixos amb la conseqüent escampada de porqueria per el municipi a causa del vent o dels senglars.” I Sol·licita “Informació detallada del sistema de recollida i reciclatge de residus que l'ajuntament de Pallejà posarà en marxa en aquesta legislatura tal i com els partits que governen van anunciar als seus programes electorals. Informació detallada de la data d'aplicació”. A l’escrit de la reclamació es manifesta que no s’ha donat resposta per part de l’Ajuntament. 3. El 3 de gener de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 4. El 4 de gener de 2024 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Pallejà i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la reclamació, així com també còpia de l’expedient de la so l·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 17 de gener de 202 4 la GAIP rep escrit de la Regidoria Sostenibilitat i Medi Ambient de l’Ajuntament de Pallejà on es manifesta el següent: “PRIMER.- L’Ajuntament de Pallejà no pot facilitar ni informar en nom de cap partit polític municipal, vostè s’hauria d’adreçar directament als partits implicats. Des de l’Ajuntament no poden reenviar aquesta comunicació seva per no incomplir la normativa de confidencialitat de les seves dades. Li animem que es pugui adreçar directament amb els seus dubtes i les seves suggeriments. SEGON.- Respecte a l’incivisme del ciutadans, lamentem la situació i continuarem amb les campanyes de l’Ajuntament per promoure el civisme dels ciutadans. TERCER.- Qualsevol modificació de la normativa de gestió del residus urbans, com es clar, serà tramitada pels òrgans municipals competents e informada la ciutadania, com habitual”. 6. El 17 de gener de 2024 la GAIP rep escrit del reclamant on s’exposa que “Els informo de que finalment he rebut resposta per part de l'Ajuntament de Pallejà amb data 17 de gener de 2024, tot i que la resposta no s'ajusta al que se'ls va demanar en el seu moment. En la meva sol·licitud vaig escriure "Informació detallada del sistema de recollida i i reciclatge de residus que l'ajuntament de Pallejà posarà en marxa en aquesta legislatura”. 7. El 24 de gener de 2024 la GAIP rep escrit de l’Ajuntament de Pallejà on s’informa de la tramesa de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació i respecte la resposta adreçada al reclamant coincideix amb la que ja havia adreçat a aquesta Comissió la Regidoria de Sostenibilitat i Medi Ambient que s’esmenta a l’apartat 5 d’aquests antecedents. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i la inadmissió parcial L’objecte de la reclamació consisteix, d’acord amb la literalitat de la reclamació i corresponent sol·licitud d’informació, en demanar la “Informació detallada del sistema de recollida i reciclatge de residus que l'ajuntament de Pallejà posarà en marxa en aquesta legislatura tal i com els partits que governen van anunciar als seus programes electorals. Informació detallada de la data d'aplicació”. D’aquesta forma de definir la petició d’ informació i la reclamació se’n desprèn que s’hagi de distingir d’una banda la sol·licitud d’informació sobre el sistema de recollida i reciclatge de residus d’aquell ajuntament que posarà en marxa en aquesta legislatura, tot afegint que vol conèixer també “la data de l’aplicació” i d’altra banda, l’enunciat de la petició es refereix al sistema de recollida i reciclatge de residus que l’ajuntament posarà en marxa “tal i com els partits que governen van anunciar als seus programes electorals.” En el primer cas es demana informació sobre el sistema de recollida i reciclatge de residus que l’Ajuntament posarà en marxa, i el segon supòsit es refereix a la informació dels sistemes anunciats als programes electorals, per tant, tal com ha considerat l’Ajuntament de Pallejà, aquesta informació caldria demanar-la als corresponents partits polítics, tot i que en fer referència a que són els partits que governen, caldria considerar i tenir també en compte si aquests programes s’han reflectit o han tingut a lguna repercussió en el debat municipal o altre actuació de la corporació que permeti deduir que l’Ajuntament de Pallejà disposa d’aquesta informació. Aclarit el doble abast de l’objecte de la reclamació i pel que fa referència exclusivament a l’àmbit de l’Ajuntament de Pallejà, cal determinar si la informació sobre el sistema de recollida i reciclatge de residus que l'ajuntament de Pallejà posarà en marxa en aquesta legislatura i la petició sobre la data d'aplicació, es pot considerar que és informació pública en els termes definits a l’article 2.b LTAIPBG, tot i que de l’enunciat es desprèn que es formula en termes de futur i podria succeir que l’Ajuntament no en disposés. La definició d’informació pública, de l’article 2.b) LTAIPBG és aquella “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder”, i en aquest cas, no queda aclarit si l’Ajuntament en disposa, ja que exclusivament ha contestat negativament envers la informació que correspon als partits polítics. D’acord amb això aquesta Comissió considera que el reclamant té dret a que se li faciliti la informació reclamada si és que l’Ajuntament en disposa. Cal tenir en compte que el sistema de recollida i reciclatge de residus, és informació ambiental d’acord amb la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la que es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient, així com que es tracta d’un servei de competència municipal, i per aquest motius el propi Ajuntament en la seva resposta adverteix que qualsevol modificació de la normativa de gestió del residus urbans, com es clar, serà tramitada pels òrgans municipals competents i informada la ciutadania. En el casos en que l’Administració no disposa de la informació reclamada, ho ha de fer constar explícitament, sense que quedi obliga da per aquesta resolució a produir -la; aquesta Comissió dedueix de la resposta de l’Ajuntament que no es disposa d’aquesta informació i es remet a la modificació que en un futur pugui realitzar. D’altra banda, en quant als límits d’accés, no s’aprecia d’ofici per part d’aquesta Comissió cap dels límits d’accés previstos a l’LTAIPBG que pugui justificar la restricció de l’accés, però per al cas que s’identifiquessin correspon a l’Administració lliurar la informació sense incloure cap dada personal especialment protegida ni cap dada personal identificativa de les terceres persones que puguin resultar afectades 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria. L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació podria estar classificada dins el nivell Gestió de residus (codi 0151 ), i en la sèrie Planificació dels serveis de neteja i recollida selectiva (2496) . 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de gener de 2024, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 1267/2023 respecte la informació sol·licitada relativa al sistema de recollida i reciclatge de residus de l’Ajuntament tal i com van anunciar als seus programes electorals els partits polítics que governen en aquesta legislatura d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Estimar parcialment la Reclamació 1267/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada pel que es refereix a la informació que pugui disposar sobre el sistema de recollida i reciclatge de residus que l'Ajuntament de Pallejà posarà en marxa en aquesta legislatura i la data d'aplicació. 3. Requerir a l’Ajuntament de Pallejà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim de quinze dies, si disposa de la informació. 4. Requerir a l’Ajuntament de Pallejà a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la, si disposa de la informació. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1267/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.