Un periodista solicitó al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya datos sobre ayudas de comedor escolar. Tras una estimación parcial y la publicación de algunos datos en la web, la GAIP resuelve estimar la reclamación, obligando al Departamento a entregar la información restante o derivar la solicitud a los Consells Comarcals y al Consorci d'Educació de Barcelona.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de periodista del solicitante refuerza la protección del acceso a la información para no interferir en la libertad de expresión y comunicación, actuando como 'guardián público'.
2
Se declara la pérdida parcial del objeto de la reclamación debido a que la Administración publicó datos provisionales en su web tras recibir la solicitud.
3
La información solicitada se considera pública al ser elaborada por la Administración o estar en su poder como consecuencia de su actividad inspectora.
4
El Departamento debe facilitar la información que obre en su poder o, en su defecto, derivar la solicitud a los entes locales responsables de la gestión delegada según los artículos 30.2 LTAIPBG y 57 DTAIP.
5
Se recuerda la obligatoriedad de los titulares de documentos públicos de disponer de un Sistema de Gestión Documental (SGD) que garantice la recuperación y acceso a la información.
Texto completo
Resolució 248/2024 , de 29 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 1254/2023
Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació
Informació reclamada: Dades sobre ajuts de menjador arreu de Catalunya.
Sentit de la resolució: Pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació i estimació parcial
Resum: Si el Departament no disposa d’alguna de les informacions o dades ha d’explicitar-ho
així de forma clara, sense que quedi obligat per aquesta resolució a elaborar-les. Si una part
d’aquesta informació sol·licitada està en mans dels Consells Comarcals o del Consorci
d’Educació de Barcelona, el Departament d’Educació, a la vista de les anteriors consideracions
i dels articles 30.2 LTAIPBG i 57 DTAIP, ha de derivar la sol·licitud d’accés als Consells
Comarcals i al Consorci d’Educació de Barcelona, d’acord amb els articles que s’acaben de
citar, tot i adjuntant aquesta Resolució, amb la finalitat que es lliuri al periodista reclamant la
informació demanada, dins del termini d’un mes des la recepció de la derivació. Això implica
l’inici de nous procediments d’accés a la informació pública davant els Consells Comarcals i
davant el Consorci d’Educació de Barcelona a fi que s’atengui el dret d’accés a la informació
pública del periodista reclamant.
Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Periodista. Reclamació contra estimació parcial i
inadmissió parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua parcial. Sense límits. Estimació parcial.
Derivació.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 13 de desembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1254/2023, presentada per una
persona interessada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en
relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita
el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En data 25 d’octubre de 023 la persona sol·licitant va presentar la sol·licitud d’accés a
informació pública amb el codi de tràmit 0V5JXKSYP, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29
de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (en endavant
Llei 19/2014, del 29 de desembre) demanant la informació següent: “Nombre d'ajuts
individuals de menjador sol·licitats en el global de Catalunya cada any des que existeixen
dades sistematitzades, tant per a l'educació infantil com primària i secundària. Facilitar
també la distribució a nivell comarcal i del Consorci d'Educació de BCN; Nombre d'ajuts
individuals de menjador concedits i denegats cada any en el global de Catalunya des que
existeixen dades sistematitzades, tant per a l'educació infantil com primària i secundària.
Facilitar també la distribució a nivell comarcal i del Consorci d'Educació de BCN; Volum
econòmic global destinat a ajuts individuals de menjador en el global de Catalunya cada
any des que existeixen dades sistematitzades, tant per a l'educació infantil com primària i
secundària. Facilitar també la distribució a nivell comarcal i del Consorci d'Educació de
BCN.”
La Reclamació presentada el 23 de desembre de 2023 indica que l’Administració ha resolt
el següent:
“1. Estimar parcialment la sol·licitud d’accés a informació pública presentada en
data25/10/2023.
2. Subministrar la informació relativa al volum econòmic global destinat a ajuts individuals
de menjador a Catalunya i la quantitat d’ajuts concedits. En relació amb les dades de
ajudes a menjador escolar dels anys 2012 fins a 2017 podeu consultar-les a la memòria
d’activitats del Departament d’Educació que trobareu en aquest enllaç:
Podeu trobar les dades a la taula “Menjador escolar” dintre de l’apartat dedicat a les
funcions de la Subdirecció General de Gestió de Serveis a la Comunitat.
Pel que fa a les dades dels anys 2018, 2019 i 2020, us subministrem la informació,
juntament amb aquesta resolució, en el format full de càlcul sol·licitat. Les dades de 2020,
atesa la situació extraordinària de pandèmia amb el tancament dels centres educatius, es
refereixen a les dades de targetes moneder que es van gestionar per atendre els
beneficiaris d’una beca menjador i l’alumnat amb dret a menjador obligatori en situació
socioeconòmica vulnerable.
3. Inadmetre la informació relativa al nombre d’ajuts individuals de menjador sol·licitats i/o
concedits i denegats a nivell comarcal i del Consorci d’Educació de Barcelona, d’acord amb
allò exposat al fonament de dret 9”.
En la reclamació la persona interessada fa constar el següent:
“Així mateix, en relació al punt 3, tot i haver sol·licitat de forma explícita la informació en
format full de càlcul editable, el departament d’Educació ha facilitat únicament en aquest
format la informació corresponent als anys 2018- 2020, i pel que fa a la resta d’informació
dels anys 2012- 2017, ha facilitat un enllaç a unes memòries en format PDF, enllaç que, en
el moment del present recurs, està trencat.
El 10 de gener de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 10 de gener de 2024 la GA IP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
En data 31 de gener de 2024 la GAIP reitera la petició d’informe esmentada a l’antecedent
anterior.
En data 2 de febrer de 2024 la GAIP rep l’informe i la documentació esmentats a l’antecedent 5. Entre les consideracions de l’informe remès a la GAIP destaquen les
següents:
“Consideracions. Primera. A la Reclamació 1254/2023 presentada, la persona reclamant exposa que la sol·licitud té com a objecte la fiscalització periodística de les polítiques del
govern en matèria d’ajuts de menjador i, per a la realització d’aquesta tasca, resulta imprescindible poder disposar de dades comparades en relació amb el nombre d’ajuts
sol·licitats i nombre d’ajuts concedits per tal de determinar si el Departament ha prioritzat o no la consolidació d’aquests ajuts.
En relació amb les dades disponibles pel Departament d’Educació dels ajuts individuals de
menjador, s’ha realitzat la consulta a la unitat competent, que ha fet constar, pel que fa al
control i fiscalització de la despesa corresponent a la gestió dels ajuts individuals de
menjador escolar, que aquesta competència està delegada en diversos ens locals seguint
el que determina l’Acord de Govern GOV/80/2023, de 4 d'abril, de delegació de
competències en els consells comarcals i en l'Àrea Metropolitana de Barcelona en matèria
d'educació i, amb caràcter general, seguint les instruccions al respecte del Departament
d’Economia.
En aquest sentit, cada ens local executa la competència delegada seguint l’establert per
normativa, pel propi Acord de Govern i per les directrius del Departament d’Educació.
L’execució està subjecte a les validacions dels seus propis òrgans de control, i en acabar
cada curs, cada ens emet un certificat del seu secretari o interventor conforme s’han dut a
terme les actuacions delegades i es justifiquen els fons rebuts. Amb tota la informació
facilitada per cada ens, es calcula l’import a transferir. Les liquidacions presentades pels
ens locals es revisen i validen pels òrgans de control de la Generalitat. Un cop revisades,
les dades passen a ser definitives.
En segon lloc, s’informa que ja estan disponibles al web del Departament les dades
provisionals sobre els ajuts individuals de menjador concedits i finançats pel Departament
dels darrers 3 cursos, agregades per consell comarcal:
https://educacio.gencat.cat/ca/departament/estadistiques/beques-ajuts/. Arran de la
presentació d’aquesta sol·licitud d’accés a la informació pública, el Departament ha valorat
que aquesta informació pot ser d’interès públic, de manera que s’està realitzant una revisió
global de les dades a partir del curs 2019/2020, incorporant a les estadístiques que
actualment s’estan oferint al web altres indicadors de gestió, com és el nombre d’ajuts
denegats.
Segona. D’acord amb el requeriment de 10/01/2024, adjuntem còpia de l’expedient origen
de la Reclamació 1254/2023. Igualment, us informem que no hi ha terceres persones
afectades en aquest procediment”.
En data 5 de febrer de 2024 la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe rebut de part
del Departament d’Educació per al seu coneixement.
En data 27 de febrer de 2024, atès que el Departament ha facilitat i publicat diversa
informació inicialment sol·licitada en el marc d’aquest procediment, demana a la persona
reclamant que torni a concretar quina és la informació que va sol·licitar i que encara no ha estat facilitada.
En la mateixa data la persona reclamant fa arribar la següent comunicació a la GAIP:
“Que en data 5/2/2024 he tingut coneixement d’una comunicació del departament
d’Educació a la GAIP en què el departament informa que ja estan disponibles al web
d’Educació “les dades provisionals sobre els ajuts individuals de menjador concedits i
finançats pel Departament dels darrers 3 cursos, agregades per consell comarcal”:
https://educacio.gencat.cat/ca/departament/estadistiques/beques-ajuts/. Així mateix, es fa
constar que, “arran de la presentació d’aquesta sol·licitud d’accés a la informació pública, el
Departament ha valorat que aquesta informació pot ser d’interès públic, de manera que
s’està realitzant una revisió global de les dades a partir del curs 2019/2020, incorporant a
les estadístiques que actualment s’estan oferint al web altres indicadors de gestió, com és
el nombre d’ajuts denegats”. 2) Que, efectivament, la SAIP sobre beques menjador que és
objecte de la present reclamació sol·licitava informació sobre els següents punts: a)
Nombre d’ajuts individuals de menjador sol·licitats en el global de Catalunya cada any des
que existeixen dades sistematitzades, tant per a l’educació infantil com primària i
secundària. Facilitar també la distribució a nivell comarcal i del Consorci d’Educació de
BCN. b) Nombre d’ajuts individuals de menjador concedits i denegats cada any en el global
de Catalunya des que existeixen dades sistematitzades, tant per a l’educació infantil com
primària i secundària. Facilitar també la distribució a nivell comarcal i del Consorci
d’Educació de BCN.
c) Volum econòmic global destinat a ajuts individuals de menjador en el global de
Catalunya cada any des que existeixen dades sistematitzades, tant per a l’educació infantil
com primària i secundària. Facilitar també la distribució a nivell comarcal i del Consorci
d’Educació de BCN. 3) Que en la informació actualment disponible al web no hi consta el
nombre d’ajuts sol·licitats cada any, i tampoc el nombre d’ajuts denegats. Que, a més a
més, en la formulació de la SAIP s’esmentava la necessitat de disposar de la informació
sistematitzada durant diversos anys. Que aquests dos factors (beques sol·licitades i
denegades i sistematització al llarg dels anys) resulten imprescindibles per a la correcta
elaboració d’un reportatge sobre la política de beques menjador a Catalunya, objectiu últim
de la present SAIP. 4) Que, per tal d’agilitzar la tramesa de la informació relacionada amb
la present reclamació, i sense que això vagi en detriment de la posterior recopilació i difusió
de dades històriques, el reclamant estaria d’acord amb acotar temporalment la facilitació de
les dades als darrers cinc cursos (17- 18, 18- 19, 19- 20, 20- 21, 21- 22) i, si fos possible, del
curs 22- 23.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre la condició de periodista de la persona reclamant
En aquest punt cal recordar que l’LTAIPBG no fa cap diferència en relació a les persones que
eventualment puguin exercir el dret d’accés a la informació pública davant dels subjectes
obligats per la Llei a atendre les seves sol·licituds. La Llei reconeix el dret a totes les persones
majors de 16 anys, i, en principi, la condició de periodista de la persona reclamant no hauria de
tenir incidència en com les administracions públiques resolen la seva sol·licitud o reclamació
d’accés a la informació. Amb tot, ja existeixen resolucions de l’Audiència Nacional i del Tribunal
Suprem on es posa de manifest que: “Cuando el solicitante de información es un periodista
deben redoblarse estas cautelas para no interferir en la libertad de expresión y comunicación
libre de información de los medios de comunicación, derechos fundamentales protegidos
constitucionalmente” (Vegeu, per totes, la
STS 1256/2021 - ECLI:ES:TS:2021:1256
).
Aquesta doctrina és del tot coherent amb la pronunciada pel Tribunal Europeu de Dret Humans,
per exemple, en la seva resolució relativa al cas de Szurovecz v. Hungary de data 8 de octubre
de 2019 on sentencia el següent: “(...) la recopilació prèvia d'informació és un pas preparatori
essencial al periodisme i és una part inherent i protegida de la llibertat de premsa. Els obstacles
generats per dificultar l'accés a la informació d'interès públic poden dissuadir els qui treballen
als mitjans de comunicació o en àmbits que reivindiquin aquests assumptes. Com a
conseqüència, és possible que ja no puguin exercir el seu paper fonamental com a “guardians
públics”, i la seva capacitat per facilitar informació precisa i fiable es pot veure afectada
negativament (…) El paper de “guardià” dels mitjans de comunicació adquireix especial
importància en tals contextos, ja que la seva presència és una garantia que les autoritats poden
rendir comptes per les seves conductes (…) el Tribunal està convençut que l'informe que el
demandant pretenia preparar feia referència a una qüestió d'interès públic, on hi havia poc
marge per a les restriccions a la llibertat d’expressió en virtut de l’article 10, apartat 2, del
Conveni Europeu de Drets Humans (…)”. (La traducció és nostra).
3. Sobre la pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació
D’acord amb l’informe facilitat pel Departament d’Educació al fil de la reclamació presentada,
s’han publicat al seu web les dades provisionals sobre els ajuts individuals de menjador
concedits i finançats pel Departament dels darrers 3 cursos, agregades per consell comarcal:
https://educacio.gencat.cat/ca/departament/estadistiques/beques-ajuts/. Com explica el propi
Departament “Arran de la presentació d’aquesta sol·licitud d’accés a la informació pública, el
Departament ha valorat que aquesta informació pot ser d’interès públic, de manera que s’està
realitzant una revisió global de les dades a partir del curs 2019/2020, incorporant a les
estadístiques que actualment s’estan oferint al web altres indicadors de gestió, com és el
nombre d’ajuts denegats”. Tot això, implica que s’hagi produït una pèrdua parcial de l’objecte
de la reclamació. En tot cas, però, la persona reclamant ha fet avinent que allò publicat no
satisfà plenament la seva sol·licitud d’accés a la informació pública.
4. Sobre el dret a la informació sol·licitada i la derivació de la SAIP
En primer lloc, cal examinar si la informació reclamada és informació pública. La informació
reclamada i que encara no ha estat facilitada al reclamant d’acord amb l’antecedent de fet 10
consisteix en “a) Nombre d’ajuts individuals de menjador sol·licitats en el global de Catalunya
cada any des que existeixen dades sistematitzades, tant per a l’educació infantil com primària i
secundària. Facilitar també la distribució a nivell comarcal i del Consorci d’Educació de BCN. b)
Nombre d’ajuts individuals de menjador concedits i denegats cada any en el global de
Catalunya des que existeixen dades sistematitzades, tant per a l’educació infantil com primària i
secundària. Facilitar també la distribució a nivell comarcal i del Consorci d’Educació de BCN. c)
Volum econòmic global destinat a ajuts individuals de menjador en el global de Catalunya cada
any des que existeixen dades sistematitzades, tant per a l’educació infantil com primària i
secundària. Facilitar també la distribució a nivell comarcal i del Consorci d’Educació de BCN. 3)
Que en la informació actualment disponible al web no hi consta el nombre d’ajuts sol·licitats
cada any, i tampoc el nombre d’ajuts denegats. Que, a més a més, en la formulació de la SAIP
s’esmentava la necessitat de disposar de la informació sistematitzada durant diversos anys.
Així mateix cal fer notar que la persona reclamant està d’acord amb acotar temporalment la
facilitació de les dades als darrers cinc cursos (17- 18, 18- 19, 19- 20, 20-21, 21 -22) i, si fos
possible, del curs 22- 23.
D’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG la informació reclamada és informació pública atès que,
segons aquest precepte, és informació elaborada per l’Administració i la té en el seu poder com
a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de els seves funcions en aquest cas
inspectores. També informació pública aquella informació que li subministren els altres
subjectes obligats d’acord amb el que estableix la mateixa Llei. Aplicant doncs l’article esmentat
al cas que ara ens ocupa cal reafirmar que la informació reclamada s’ha de considerar
informació pública.
En segon lloc, quant al subjecte obligat a atendre la sol·licitud d’accés no hi ha cap dubte que,
en el cas que ens ocupa, es troba dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG . Així, el
Departament esmentat és un subjecte obligat per l’LTAIPBG a tramitar les sol·licituds d’accés a
la informació pública i a facilitar-ne, quan s’escaigui, l’accés (art.3.1 a) LTAIPBG).
En tercer lloc, pel que fa als límits al dret d’accés a la informació pública que puguin concórrer
en aquest supòsit, el Departament d’Educació no n’ha al·legat cap, i aquesta Comissió no
n’aprecia cap d’ofici que pugui limitar l’abast del dret.
Amb tot, el Departament, únicament va fer una estimació parcial de la sol·licitud d’accés a la
informació pública, i una inadmissió parcial en considerar que una part de la informació
corresponia facilitar-la als Consells Comarcals o al Consorci d’Educació de Barcelona, atès que
són aquests ens els responsables, per delegació de la gestió, d’aquests ajuts.
En aquest sentit, cal tenir en compte, que malgrat haver estimat una part de la SAIP, la persona
reclamant manifesta que encara no ha obtingut la informació que indicarem a continuació.
1- Nombre d’ajuts individuals de menjador sol·licitats en el global de Catalunya cada any des
que existeixen dades sistematitzades, tant per a l’educació infantil com primària i secundària.
Facilitar també la distribució a nivell comarcal i del Consorci d’Educació de BCN. Pel que fa
aquest ítem d’informació, aquesta Comissió determina que el Departament ha de facilitar la
informació reclamada, si obra en les seves mans o està en disposició de poder-la obtenir.
2-Nombre d’ajuts individuals de menjador concedits i denegats cada any en el global de
Catalunya des que existeixen dades sistematitzades, tant per a l’educació infantil com primària i
secundària. Facilitar també la distribució a nivell comarcal i del Consorci d’Educació de BCN,
així com pel tercer.
3- Volum econòmic global destinat a ajuts individuals de menjador en el global de Catalunya
cada any des que existeixen dades sistematitzades, tant per a l’educació infantil com primària i
secundària. Facilitar també la distribució a nivell comarcal i del Consorci d’Educació de BCN.
D’acord amb les darreres al·legacions fetes per la persona reclamant en el marc d’aquest
procediment el periodista reclamant ha considerat oportú acotar la seva reclamació als cursos
següents: “darrers cinc cursos (17- 18, 18- 19, 19- 20, 20-21, 21- 22) i, si fos possible, del curs 22-
23”.
Si el Departament no disposa d’alguna de les informacions o dades ha d’explicitar-ho així de
forma clara, sense que quedi obligat per aquesta resolució a elaborar-les. Si una part d’aquesta
informació sol·licitada està en mans dels Consells Comarcals o del Consorci d’Educació de
Barcelona, el Departament d’Educació, a la vista de les anteriors consideracions i dels articles
30.2 LTAIPBG i 57 DTAIP, ha de derivar la sol·licitud d’accés d’informació públi ca indicada a
l’antecedent 2 als Consells Comarcals i al Consorci d’Educació de Barcelona, d’acord amb els
articles que s’acaben de citar, tot i adjuntant aquesta Resolució, amb la finalitat que es lliuri al
periodista reclamant la informació demanada, dins del termini d’un mes des la recepció de la
derivació. Això implica l’inici de nous procediments d’accés a la informació pública davant els
Consells Comarcals a fi que s’atengui el dret d’accés a la informació pública del periodista
reclamant. En cas que s’incompleixi l’obligació de facilitar a la persona reclamant la informació
sol·licitada, aquesta podrà presentar una Reclamació davant la GAIP contra ens administratiu
incomplidor.
5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència.. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix
que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb
participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març,
pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i
l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han
d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la
inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la
integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i
inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el
SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes
d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental
corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el
compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser
aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu
digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les
polítiques de gestió documental i el seu compliment.
L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents
electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i
organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius
des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la
fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius
corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria
sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha
preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels
sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer
efectiu el desplegament de l'Administració digital.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en
l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti
l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de
procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b)
Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de
la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el
termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent
Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria
general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients
administratius, que han d’estar perfectament classificat/classificats de manera que permeti la
seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés.
6. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
7. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 29 de febrer de 2024, resol per unanimitat:
1. Declarar la pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació conforme al que s’exposa al
fonament jurídic 3 .
2. Estimar la Reclamació 1254/ 2023 i declara el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4, acotada
temporalment conforme les darreres al·legacions presentades per la persona reclamant.
3. Requerir el Departament d’Educació perquè, dins del termini màxim de cinc dies des de la
recepció d’aquesta Resolució, derivi als Consells Comarcals i al Consorci d’Educació de
Barcelona la sol·licitud d’accés a la informació inicialment rebuda, d’acord amb els
requeriments dels articles 30.2 LTAIPBG i 57 DTAIP, adjuntant a la derivació també
aquesta Resolució, amb la finalitat que cadascun d’ells lliuri a la persona reclamant la
informació sol·licitada, dins del termini d’un mes des de la recepció de la derivació.
4. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 de la que disposi o que afirmi clarament de quina no en disposa dins
del termini màxim de quinze dies.
5. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1254/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.