Inadmisión de reclamación sobre el acceso al registro de entradas y salidas de instancias del Ayuntamiento de Vilobí del Penedès

Resolució 1259/2024, de 3 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 1248/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Vilobí del Penedès Informació reclamada: Accés d’un electe al registre d'entrades i sortides d’instàncies de l'Ajuntament. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: L’electe reclamant demana a l’Ajuntament de Vilobí del Penedès l’accés al registre d'entrades i sortides d’instàncies de l'ajuntament. Aquesta Comissió no té reconeguda la competència per a determinar la forma d’accés, ni mitjançant quines eines electròniques poden fer ús els electes per tenir accés a la informació de l’ajuntament, que d’altra banda, efectivament, tenen dret d’accedir-hi. Com ja s’ha assenyalat de manera reiterada per aquesta Comissió, per més que tingui importants conseqüències per al dret d’accés a la informació dels electes, l’organització municipal dels accessos dels electes a la informació de l’Ajuntament, les competències revisores de la GAIP es cenyeixen als supòsits en què s’ha produït la denegació, la manca de resposta o la manca de lliurament d’una informació pública concreta, prèviament sol·licitada a l’administració a través d’una SAIP. En conseqüència, la reclamació no reuneix el requisits establerts per l’article 2.b LTAIPBG pel que fa al concepte d’informació pública i les pretensions de la persona reclamant no tenen empara en el dret d’accés a aquesta, tal com l’estableix l’article 18.1 LTAIPBG. Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Accés a gestor d’expedients. Reclamació contra desestimació. Manca d’informació pública. Inadmissió. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 19 de setembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1248/2024, presentada per una persona electa de l’Ajuntament de Vilobí del Penedès contra el mateix ajuntament, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). no hem rebut cap resposta El 18 d’abril de 2024 l’electe reclamant va presentar a l’Ajuntament reclamat una sol·licitud d’accés a informació pública, en la qual literalment es demana “accés al registre d'entrades i sortides d’instàncies de l'ajuntament” sense obtenir cap resposta. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. En el nostre cas, a més, la persona reclamant és una regidora de l’Ajuntament de Masquefa, i això no és cap impediment per a afirmar la competència de la GAIP en la resolució de la seva reclamació, ans el contrari. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè - en l’exercici d’un dret fonamental, com és el de l’article 23 CE- no poden tenir menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). 2. Inadmissió de la reclamació A més de les disposicions referides en el fonament jurídic anterior, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b”, i de manera particularment emfasitzada els electes locals, com ja hem afirmat. D’acord amb l’article 33.1 RGAIP, la Comissió ha de verificar la sol·licitud i pot acordar, si escau, la inadmissió de la reclamació o sol·licitar a la persona reclamant que esmeni la sol·licitud. Les resolucions que acorden la inadmissió de les reclamacions han de ser necessàriament motivades, segons l’article 29.3 LTAIPBG. Com palesen els antecedents, l’electe reclamant efectua en via de sol·licitud la petició d’accés al registre d’entrades i sortides de l’Ajuntament. Cal recordar que el procediment de garantia del dret d’accés a la informació pública només pot tenir per objecte la revisió de les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAPBG transcrit en el fonament jurídic anterior. Per tant, d’acord amb la seva doctrina constant, aquesta Comissió no es pot pronunciar respecte d’altres procediments administratius que no tinguin per objecte l’obtenció d’informació pública per part de la ciutadania. I això tampoc és possible pel que fa la valoració de l’accés al gestor d’expedients municipal per part d’una persona electa. Així, aquesta Comissió ha tingut ocasió de senyalar que l’accés a la informació municipal a través del la Carpeta del Regidor (vegeu per exemple la Resolució 138/2024, de 8 de febrer), com a eina tecnològica que implica que la informació es troba emmagatzemada en un espai accessible en format digital i de manera immediata. La informació, doncs, és continguda tècnicament en funció de la infraestructura IT emprada per a cada administració (on premise, cloud o cloud hibrid). Aquesta eina permet l’accés al gestor d’expedients des de qualsevol lloc físic amb els mitjans tecnològics adequats, prèvia definició i configuració dels rols i permisos específics en funció de si es tracta de regidors/res amb delegacions de gestió o no i amb l’adequada classificació de la informació a partir del Quadre de Classificació Documental i la tipificació dels documents amb l’assignació del codi de tipologia documental, entre altres funcions. Per tant, és del tot plausible que l’accés i/o lliurament de la informació pública per part dels càrrecs electes es realitzi a través d’aquest mitjà. I fins i tot, en exercici del dret d’accés a la informació pública, l’eina es pot convertir, a partir dels rols, permisos, filtres i criteris de gestió documental en un mitjà perfectament idoni per permetre’ls-hi accedir a la informació pública de forma autònoma, sense necessitat d’haver de fer sol·licituds concretes, alleugerint així la tasca tècnica i administrativa que comporta la resolució d’aquestes peticions, i contribuint, en definitiva, a la millora qualitativa de la transparència en el marc de l’administració pública. La part reclamant ha insistit en la consideració d’un accés ampli al gestor d’expedients municipals, en ares d’una major transparència i eficiència de l’actuació dels serveis municipals. Ara bé, no és competència de la GAIP determinar a quina informació han de poder accedir els regidors i regidores, en funció d’uns rols determinats, ni quins filtres se’ls hi ha d’aplicar, ni quin format de gestió ha de tenir la carpeta del regidor/a. Es tracta, com hem senyalat de manera reiterada, i per més que tingui importants conseqüències per al dret d’accés a la informació per part dels electes, d’una decisió organitzativa municipal, de caràcter essencialment polític, en la valoració pro futuro de la qual aquesta Comissió no disposa de competència. Ans el contrari, les competències revisores de la GAIP atorgades legalment es cenyeixen als supòsits en què s’ha produït la denegació, la manca de resposta o la manca de lliurament d’una informació pública concreta, prèviament sol·licitada a l’administració a través d’una SAIP. En conseqüència, la reclamació no reuneix el requisits establerts per l’article 2.b LTAIPBG pel que fa al concepte d’informació pública i les pretensions de la persona reclamant no tenen empara en el dret d’accés a aquesta, tal com l’estableix l’article 18.1 LTAIPBG, abans recollit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 d’octubre de 2024, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 1248/2024, d’acord amb les consideracions efectuades al fonament jurídic 2 2. Donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.