Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Lleida copias de convenios con entidades deportivas y un listado de aquellas sin convenio. Tras presentar reclamación por denegación de acceso, el Ayuntamiento facilitó la información durante el proceso. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto al haberse satisfecho la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para admitir reclamaciones de electos locales basándose en la aplicación supletoria de la LTAIPBG a los regímenes jurídicos especiales de acceso.
2
El Tribunal Supremo y el TSJC establecen que los representantes públicos no pueden tener un derecho de acceso a la documentación inferior al de los ciudadanos individuales.
3
El derecho de los concejales a obtener información necesaria para su función se regula en el artículo 164 del TRLMRLC, complementado por la normativa de transparencia.
4
Las limitaciones al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación basada en causas justificadas.
5
La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida del objeto del procedimiento al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 80 /2024, de 18 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 1246/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Lleida
Informació reclamada: 1) Còpia integra de tots els convenis vigents entre l’Ajuntament i
qualsevol club i entitat esportiva de la ciutat; 2) Llistat dels clubs i entitats esportives que
consten al registre d’entitats esportives municipals que no tenen cap mena de conveni.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament de Lleida ha estimat tardanament
la sol·licitud i ha facilitat a la persona electa reclamant la informació sol·licitada, en el marc
d’aquest procediment davant la GAIP. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la
sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua del seu d’objecte, ja
que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Clubs esportius. Llistat. Convenis. Reclamació contra
silenci. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. Sense límits.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El dia 11 de desembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1246/2023, presentada per
una persona electa contra l’Ajuntament de Lleida, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst
a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
La persona electa reclamant explica el següent: “Amb data 28 de novembre de 2023, el grup municipal d'ERC-AM a l'Ajuntament de Lleida va adreçar una petició a la comissió
informativa d'Acció i Innovació Social de l'Ajuntament de Lleida perquè se li lliurés diversa documentació, entre la qual: 1) còpia integra de tots els convenis vigents entre l’ajuntament i qualsevol club i entitat esportiva de la ciutat; 2) Llistat dels clubs i entitats esportives que
consten al registre d’entitats esportives municipals que no tenen cap mena de conveni”.
La Reclamació presentada el dia 11 de desembre de 2023 indica que l’Ajuntament ha denegat l’accés a la informació inicialment sol·licitada.
El 19 de desembre de 2023 la persona reclamant accepta la notificació de la GAIP per la
qual admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els
aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives
a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 19 de desembre la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Lleida i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
En data 11 de gener de 2024 l’Ajuntament de Lleida tramet a la GAIP l’expedient i la
informació esmentats a l’antecedent anterior.
En data 12 de gener la GAIP trasllada la informació rebuda de l’Ajuntament a la persona electa reclamant amb la indicació següent: “Si en un termini de 3 dies hàbils no ens
justifiqueu el contrari, entem que dona resposta a la seva sol·licitud d’informació pública, i finalitzarem el procediment per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació”.
En data 14 de gener la GAIP rep una comunicació de la persona electa reclamant amb el contingut extractat següent “Que es tingui per manifestat que la informació que m’ha
facilitat el regidor d’Esports, mitjançant el seu escrit de 10 de gener de 2023, satisfà les
pretensions d’aquesta part”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG,
sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament
confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que
estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els
òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la
Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la
informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent -se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en
l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar -ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals
a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies
de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que
justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són
temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons
que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Sobre la pèrdua d’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament de Lleida ha estimat tardanament la
sol·licitud d’accés i ha facilitat a la persona electa reclamant la informació pública demanada,
en el marc d’aquest procediment davant la GAIP. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània
de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua del seu
d’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 18 de gener de 2024, resol per unanimitat declarar finalitzat el procediment relatiu a la
Reclamació 1246/2023 per pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.