Reclamación de acceso a informes técnicos y autorizaciones de sombrillas en terrazas de bares del Ayuntamiento de Barcelona

Resolució 215/2025, de 20 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1239/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Informació relacionada amb bars amb terrassa. Sentit de la resolució: Pèrdua parcial, estimació parcial. Resum: El problema argumentat com ja hem dit, és que els expedients no estan digitalitzats i ,per tant, no es poden tractar de forma automatitzada. En aquest punt convé recordar que l’article 66.1 DTAIP considera que han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d’altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles; b) considera que es pot aplicar tasca complexa “quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. En aquest punt convé destacar la conjunció “i”. Per considerar aquesta complexitat, es requereix que es compleixin acumulativament les dues condicions: tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i que no es pugui realitzar amb ajuda de mitjans informàtics. Tenint en compte que es tracta de l’obtenció d’un informe tècnic que es troba en cada expedient, d’un total de 75 expedients, de l’Ajuntament de Barcelona, i si bé no es pot dur a terme per mitjans informàtics, el volum d’expedients dels quals es requereix la documentació (75), no resulta inassumible. I l’apartat 3 d’aquest mateix article 66 DTAIP considera que la causa d’inadmissió no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d’elaboració o de recopilació no revesteix complexitat. L’extracció d’un únic document de cadascun dels expedients, no revesteix cap tipus de complexitat, quan el document que es sol·licita està perfectament identificat. La informació sol·licitada i reclamada pot contenir dades personals dels titulars de les terrasses dels bars que han de ser anonimitzades, com ja ha fet l’Ajuntament amb els tres informes facilitats. Més enllà d’aquestes dades que han de ser degudament anonimitzades, les dades de caràcter personal relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració i, per tant, el nom dels funcionaris que signen l’informe o l’autorització no s’ha d’anonimitzar, llevat que, tal com indica l’article “excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. Aquesta és la previsió que l’Ajuntament ha de tenir en compte a l’hora de fornir la informació sobre els noms dels funcionaris que consten en els informes / autoritzacions, com a personal al servei de l’Ajuntament de Barcelona amb potestat per signar aquest tipus de documents. Paraules clau: Ajuntament. Bars. Terrasses. Llicències. Para-sols. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Tasca Complexa. Sense límits. Ponent: Iolanda Pineda Balló Mediador: Josep Ramon Barberà Gomis Antecedents El 16 de setembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1239/2024, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El reclamant indica que no ha rebut resposta de l’administració i tampoc li han lliurat la informació sol·licitada. El 13 d’agost de 2024 la persona reclamant presenta sol·licitud d’accés a la informació pública a l’Ajuntament de Barcelona en la que demana la següent informació de nou districtes de Barcelona: “1.- Quants Bars amb autorització de terrassa en els districtes, avanç mencionats, tenen autorització per a tenir para-sols sense recollir-los a les nits. 2.- Dels Bars amb autorització de terrassa per tenir para- sols sense recollir per les nits i no siguin zona d’excel·lència o tinguin criteri territorial dels districtes avanç mencionats Sol·licito: a.- Adreça b.- informe tècnic favorable de l'autorització de no recollir els para- sols per les nits c.- l'autorització de no recollir els para sols per la nit signada pel regidor del districte El reclamant motiva la seva sol·licitud en els següents termes: “A ciutat de Barcelona veient una onada d’ incompliments generalitzats de la normativa de terrasses, el problema està en el poc seguiment o escassos mitjans que té l’ajuntament per a perseguir el incompliments i, sobretot, la escassa voluntat que té d’ arreglar la problemàtica. L’ajuntament de Barcelona, sistemàticament, està mirant cap un altre costat davant del continu us fraudulent que està realitzant el sector dels Bars en les terrasses”. El 30 de setembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, en un termini de 5 dies, li faciliti les dades necessàries per a la convocatòria de la sessió de mediació sol·licitada per la part reclamant. El 17 d’octubre de 2024 la GAIP rep resolució de l’Ajuntament de Barcelona a la SAIP abans indicada en la que es contesta a la primera qüestió plantejada “Quants Bars amb autorització de terrassa en els districtes abans mencionats tenen autorització per a tenir para –sols sense recollir-los a les nits”. Així mateix, respecte de la segona pregunta l’Ajuntament presenta relació de bars amb l’adreça corresponent. El 21 d’octubre de 2024 la GAIP rep comunicació del reclamant per la que demana que es continuï endavant amb l’expedient de reclamació perquè l’Ajuntament no ha enviat tota la documentació demandada, i manca la documentació sol·licitada en els apartats 2b i 2c. El 5 de novembre de 2024 la Comissió trasllada les al·legacions del reclamant a l’Ajuntament de Barcelona i li demana que es posicioni al respecte en el termini de set dies. El 14 de novembre la GAIP rep posicionament de l’Ajuntament de Barcelona i concretament: “Us informem que en el seu dia us vam lliurar un llistat amb tots els bars amb autorització de terrassa per tenir parasols sense recollir per les nits, essent que n’eren un total de 78. Aquestes 78 llicències són expedients escampats per tots els districtes i majoritàriament en paper. L’informe tècnic i l’autorització són dos documents que són genèrics i iguals per totes les 78 llicències, i contemplen moltes altres qüestions a part de l’autorització de terrassa per tenir para‐ sols per recollir a les nits, i en relació amb l’autorització per tenir para‐ sols sense recollir a les nits únicament si observa un si o un no en la columna de para‐ sol. Per aquest motiu us lliurem juntament amb aquest correu electrònic tres autoritzacions i informes tècnics a títol d’exemple perquè tota la resta són iguals, i no aporten cap més informació addicional, només la constància de si té o no té autorització per tenir para‐ sol sense recollir a les nits, informació que ja us vam lliurar amb el llistat”. El 17 de novembre el reclamant al·lega respecte de la resposta de l’Ajuntament, mostrant el seu desacord amb la posició de l’Ajuntament. Manifesta en resum que, malgrat que alguns expedients no estan digitalitzats, estan perfectament localitzats, i que han passat prou temps des de la sol·licitud per fer el recull de la documentació. D’altra banda, mostra el seu desacord amb l’eliminació en els documents facilitats per ara, del nom dels funcionaris responsables del informes, i manifesta que té dret a conèixer el nom del funcionari responsable que realitza els informes de les terrasses. Demana continuar amb la tramitació de l’expedient. El 22 de novembre la GAIP requereix de nou a l’Ajuntament de Barcelona per tal que faciliti dades identificatives i de contacte i dues possibles dates per dur a terme la sessió de mediació. L’Ajuntament contesta al requeriment el 02 i el 12 de desembre. Es convoca la sessió de mediació pel 17 de desembre de 2024 a les 9:30. El 17 de desembre de 2024 se celebra la sessió de mediació sense que s’aconsegueixi l’acord. El 19 de desembre la GAIP envia EACAT a l’Ajuntament de Barcelona indicant que, donat que no s’ha arribat a cap acord, la reclamació continuarà pel tràmit ordinari i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la la Reclamació. El 15 de gener de 2025 la Comissió rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona on, en resum, indica que la informació sol·licitada pel reclamant, en format paper, no existeix de manera integral en els arxius municipals digitalitzats de l’Ajuntament de Barcelona. La informació que es disposa en format electrònic ja ha estat facilitada. “La obtenció de tota la informació sol·licitada requereix una tasca complexa d’elaboració, equivalent a la confecció de sengles informes, dictàmens o plans o projectes”. L’Ajuntament fa referència a l’article 72.4 del Decret 8/2021 sobre peticions de certificat, assimilant la petició del reclamant a la petició d’un certificat. També afirma que “el dret d’accés a la informació pública no empara altra pretensió que la d’obtenir-la, sense que pugui abastar l’impuls d’actuacions per part d’una administració com es pretén”. L’Ajuntament entén que ha donat resposta completa al reclamant aportant el número de llicències i quines d’elles consten a cada districte i el seu emplaçament concret, tot i que no ha estat a satisfacció del reclamant, doncs “no ha estat en el format o de la manera que al sol·licitant li hagués convingut, però el mateix contingut s’ha facilitat en format electrònic. El format de la resposta no desvirtua el seu contingut i és aquí on radica el compliment per part d’aquesta administració en la sol·licitud formulada pel sol·licitada pel sol·licitant. La informació sol·licitada no es pot extreure de forma automatitzada de tots els setanta- vuit llicències que hi ha, de manera que s’hauria de fer de forma singularitzada, cosa que constitueix una tasca complexa d’elaboració, justificativa de la inadmissibilitat d’aquesta part de la sol·licitud d’informació. És per això que queda degudament motivada la resposta facilitada en compliment a l’ordenament jurídic aplicable a la sol·licitud complementaria de la petició principal presentada pel sol·licitant”. Així mateix, l’informe acaba identificant les terceres persones que resulten afectades per l’accés que es reclama: “les persones afectades per l’accés que reclama el sol·licitant, serien els tècnics que han fet l’informe, els Caps de Departament de Llicències i Inspecció de cada un dels 10 Districtes de Barcelona, i els Regidors dels Districtes que signen la resolució". Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat parcialment la sol·licitud i ha facilitat a la persona reclamant part de la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Concretament, ha facilitat llistat de bars amb autorització de terrassa en els districtes interessats, amb indicació de l’adreça, que tenen autorització per a tenir para- sols sense recollir a les nits, que són un total de 78. Així mateix , l’Ajuntament ha facilitat tres informes tècnics favorables de tres establiments. Aquest fet suposa la satisfacció parcial extemporània de la sol·licitud d’informació el qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte parcial d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada La informació reclamada després que s’hagi produït la pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació se centra en: “Dels Bars amb autorització de terrassa per tenir para- sols sense recollir per les nits i no siguin zona d’excel·lència o tinguin criteri territorial dels districtes avanç mencionats Sol·licito: b.- l’Informe tècnic favorable de l’autorització de no recollir els para- sols per les nits c.- l’autorització de no recollir els para sols per la nit signada pel regidor del districte”. Aquesta informació és, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAIP) inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). L’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal i no resta subjecte a motivació i tampoc requereix invocació de cap norma (article 18.2 LTAIPBG). D’acord amb l’article 3.1.a) de la LTAIPBG l’Ajuntament de Barcelona és subjecte obligat. Pel que fa a la inadmissibilitat declarada per tasca complexa en el marc del procediment de reclamació, presenta una feblesa jurídica perquè en primer terme incompleix el requisit establert per l’article 64.1 DTAIP, segons el qual “l'apreciació d'una causa d'inadmissió d'una sol·licitud d'accés requereix que l'òrgan competent per resoldre dicti una resolució en aquest sentit, que s'ha de notificar dins del termini per resoldre i ha de contenir la invocació de la causa d'inadmissió aplicada i la justificació de la seva aplicació al cas concret, d'acord amb el que disposen l'article 29 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i els articles 53 i 65 a 67 d'aquest decret”. En el cas concret, en fase de SAIP no es va inadmetre la sol·licitud, simplement no es va contestar en dins del termini i la forma escaient la SAIP presentada. Pel que fa a l’argument invocat en fase de reclamació per a justificar la inadmissibilitat per aquesta qüestió, tampoc està prou motivat. L’informe de l’Ajuntament indica que ha donat la informació en aquells casos (3) en què tenia digitalitzada la documentació, i després al·lega que “La obtenció i elaboració de tota la informació sol·licitada requereix una tasca complexa d’elaboració, equivalent a la confecció de sengles informes, dictàmens o plans o projectes” i refereix l’article 72.4 del Decret 8/2021, de 9 febrer, que no té relació amb la tasca complexa. En aquest cas el reclamant no demana la confecció de cap informe o dictamen, sinó que se li faciliti l’informe tècnic favorable i autorització ja existent en cadascun dels expedients administratius. L’Ajuntament continua al·legant que: “la informació facilitada no ha estat en el format o de la manera que al sol·licitant li hagués convingut, però el mateix contingut s’ha facilitat en format electrònic. El format de la resposta no desvirtua el seu contingut i és aquí on radica el compliment per part d’aquesta administració en la sol·licitud formulada pel sol·licitant”. En aquest cas, el format en què s’ha facilitat la informació tampoc té relació amb la tasca complexa al·legada. El problema no és de format, sinó que hi ha una documentació que el reclamant sol·licita que no li ha estat facilitada: l’informe tècnic favorable i autorització de no recollir els para- sols a la nit. De fet, l’Ajuntament acaba admetent que: “La informació sol·licitada no es pot extreure de forma automatitzada de tots els setanta- vuit llicències que hi ha, de manera que s’hauria de fer de forma singularitzada, cosa que constitueix una tasca complexa d’elaboració, justificativa de la inadmissibilitat d’aquesta part de la sol·licitud d’informació”. En cap cas, però, l’Ajuntament no fa una “declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre” (art. 66.2 DTAIP). Simplement, s’indica que la tasca d’extreure 78 informes (en realitat 75 perquè 3 ja han estat facilitats) d’expedients que no estan digitalitzats no es pot fer de forma automatitzada i s’ha de fer a mà de cadascun dels expedients. I, pel que fa a aquesta qüestió, aquesta Comissió ja s’ha expressat en reiterades vegades (vegeu per totes la Resolució 983/2023, de 26 d’octubre). El problema argumentat com ja hem dit, és que els expedients no estan digitalitzats i, per tant, no es poden tractar de forma automatitzada. En aquest punt convé recordar que l’article 66.1 DTAIP considera que han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d’altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles; b) considera que es pot aplicar tasca complexa “quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles”. En aquest punt convé destacar la conjunció “i”. Per considerar aquesta complexitat, es requereix que es compleixin acumulativament les dues condicions: tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i que no es pugui realitzar amb ajuda de mitjans informàtics. Tenint en compte que es tracta de l’obtenció d’un informe tècnic que es troba en cada expedient, d’un total de 75 expedients, de l’Ajuntament de Barcelona, i si bé no es pot dur a terme per mitjans informàtics, el volum d’expedients dels quals es requereix la documentació (75), no es pot considerar en cap cas inassumible. I l’apartat 3 d’aquest mateix article 66 DTAIP considera que la causa d’inadmissió no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d’elaboració o de recopilació no revesteix complexitat. L’extracció d’un, o com a molt dos documents de cadascun dels expedients, no revesteix cap mena de complexitat, quan els documents que se sol·liciten estan perfectament identificats. Altrament, i en cas de voler còpies digitals de documentació en suport paper, d’acord amb el que estableix l’article 72.5 LTAIPBG es podrà aplicar “el cost de l'expedició de còpies i de la transposició a formats diferents de l'original es determina conforme al règim de taxes i preus públics vigent aplicable a cadascuna de les administracions públiques”. 4. Respecte les dades personals El reclamant a la vista de la informació rebuda en els tres informes que li han fet a mans, en què s’ha anonimitzat o esborrat el nom de la persona que signa l’informe /autorització, expressament insisteix a conèixer el nom del funcionari responsable que ha realitzat els informes de les terrasses. En aquest sentit, l’article 24.1 LTAIPBG respecte de les dades personals estableix que “s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. La informació sol·licitada i reclamada pot contenir dades personals dels titulars de les terrasses dels bars que han de ser anonimitzades, com ja ha fet l’Ajuntament amb els tres informes facilitats. Més enllà d’aquestes dades que han de ser degudament anonimitzades, les dades de caràcter personal relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració i, per tant, el nom dels funcionaris que signen l’informe o l’autorització no s’ha d’anonimitzar, llevat que, tal com indica l’article “excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. Aquesta és la previsió que l’Ajuntament ha de tenir en compte a l’hora de fornir la informació sobre els noms dels funcionaris que consten en els informes / autoritzacions, com a personal al servei de l’Ajuntament de Barcelona amb potestat per signar aquest tipus de documents. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar -ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Ocupació temporal de la via pública (codi 0128), sèrie Autoritzacions d’ocupació temporal de la via pública (2334). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de febrer de 2025, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua sobrevinguda de part de l’objecte de reclamació d’acord amb el fonament jurídic 2. 2. Estimar la Reclamació 1239/2024 declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3 i 4, pel que fa als informes tècnics favorables de l’autorització de no recollir els para- sols per les nits, amb indicació de la persona responsable que signa el document. 3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 2 dins del termini màxim d’un mes. 4. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1239/2024 donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar- ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.