Una persona física solicitó al Ayuntamiento de Cubelles copia de la información recibida sobre la situación urbanística de la gatera municipal. Ante la falta de respuesta y colaboración del Ayuntamiento, la GAIP estima la reclamación y reconoce el derecho de acceso a dicha información por ser de naturaleza pública y estar vinculada al control de la legalidad urbanística.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es pública al ser documentos elaborados o poseídos por la Administración como consecuencia de su actividad, según el artículo 53.1 DTAIP.
2
El derecho de acceso se ve reforzado por la acción pública en materia de urbanismo, que permite a cualquier ciudadano exigir el cumplimiento de la legislación y el planeamiento urbanísticos.
3
La falta de colaboración del Ayuntamiento en el procedimiento no impide la resolución de la reclamación, conforme al artículo 33.7 RGAIP.
4
Es responsabilidad exclusiva del Ayuntamiento aplicar el régimen de protección de datos personales y notificar a terceros afectados al ejecutar la resolución.
5
La administración tiene la obligación legal de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y conservación de los expedientes administrativos.
Texto completo
Resolució 1364/2024, de 24 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 1232/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Cubelles
Informació reclamada: Còpia de la informació rebuda en relació a la situació urbanística de la gatera
municipal.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació reclamada és informació pública i cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP
inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o
poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici
de les seves funcions”. L’article 12 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text
refós de la Llei d'urbanisme preveu que en exercici de l'acció pública en matèria d'urbanisme
qualsevol ciutadà pot exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa
administrativa el compliment de la legislació i del planejament urbanístics. A falta de col·laboració de
l’administració, és fa difícil conèixer el contingut de la informació sol·licitada i per tant, els límits que
poguessin ser afectats. Dit això, aquesta Comissió considera que és procedent declarar el dret de la
persona reclamant a la informació sol·licitada, en la mesura en què aquesta informació existeixi
prèviament elaborada i en poder de l’administració. És important reiterar que atesa la manca de
col·laboració de l’administració concernida, és responsabilitat exclusiva de l’Ajuntament de Cubelles
aplicar el règim previst als articles 24 i 25 de l’LTAIPBG als efectes de complir amb la normativa
relativa a la protecció de dades personals, en el moment d’executar d’aquesta resolució. Igualment,
és l’Ajuntament de Cubelles qui té la obligació de notificar a tercers afectats per la sol·licitud d’accés a
la informació, en cas que n’hi hagués, a fi que puguin exercir les accions que corresponguin d’acord
amb les previsions de l’article 31 LTAIPBG.
Paraules clau: Ajuntaments. Persones físiques. Informació urbanística. Protecció de la legalitat
urbanística. Gateres. Intervencions externes. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració.
Sense límits. Manca de col·laboració. Estimació.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
El 15 de setembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1232/2024 presentada per una persona
física contra l’Ajuntament de Cubelles, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de
juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut cap resposta per part de
l’Administració.
El 9 de juny de 2024 la persona reclamant presenta a l’Ajuntament de Cubelles una sol·licitud
d’accés a la informació pública (SAIP) en la que demana: “copia de los documentos remitidos por
la Oficina de legalitat Urbanistica del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya en
relación a la situación urbanística de la gatera municipal”.
En la reclamació la persona reclamant justifica la necessitat “para comprobar que el ayuntamiento
ha tenido notificación de estas oficinas sobre las irregularidades urbanisticas desveladas por la
fiscalía de medio ambiente y cometidas por el ayuntamiento de cubelles en relación a la
construcción de una gatera municipal sin licencia. es necesario ya que el ayutamiento no ha
restituido la legalidad fisica alterada en la construcción de dicha gatera la cual se declaro ilegal
por la fiscalia”.
El 20 de setembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu
i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 20 de setembre la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cubelles i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la
Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut el termini
indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament.
Transcorregut a bastament aquest termini, no s’ha rebut cap informació al respecte.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova
el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta
Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG
defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la
que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol
persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a
la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són
d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència
d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet
ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot
impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca
de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que
aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre l’estimació de la sol·licitud d’accés a la informació pública i límits
La informació reclamada, - informació rebuda en relació a la situació urbanística de la gatera
municipal-, és, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, informació pública ja que és “informació elaborada
per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb
el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o
documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a
terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera
proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article
22.1 LTAIPBG).
Recordar a l’Ajuntament de Cubelles que és un subjecte obligat a complir amb les obligacions de
transparència activa i a tramitar, conforme a l’LTAIPBG, les sol·licituds d’accés a la informació pública
(art. 3.1.a) formulades per les persones interessades.
L’article 12 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei
d'urbanisme, referit a l’acció pública diu que “qualsevol ciutadà o ciutadana, en exercici de l'acció
pública en matèria d'urbanisme, pot exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció
contenciosa administrativa el compliment de la legislació i del planejament urbanístics, exercici que
s'ha d'ajustar al que estableixi la legislació aplicable” i segueix que aquesta acció pública “si és
motivada per l'execució d'obres que es considerin il·legals, es pot exercir mentre se'n perllongui
l'execució i, posteriorment, fins al venciment dels terminis de prescripció determinats pels articles 207
i 227, sens perjudici del que estableix l'article 210”. Aquesta consideració pren especial rellevància en
aquest cas tenint en compte possibles límits que es poguessin considerar i l’interès manifest de la
persona reclamant, tenint en compte que l’àmbit urbanístic és especialment sensible per a la
ciutadania.
No podem oblidar que LTAIPBG neix amb la clara voluntat de convertir la transparència i el dret
d’accés a la informació pública com un dret subjectiu que tenen totes les persones d’accedir a la
informació pública, entesa aquesta en sentit ampli i dotar a la ciutadania d’eines que permetin el
control social de l’Administració i de la seva activitat, en benefici d’una major qualitat democràtica,
garantint el compliment del principi de legalitat i la protecció dels seus drets i interessos. El
coneixement de les dades i la informació de què disposen les administracions i els poders públics és
imprescindible per poder avaluar les actuacions públiques i garantir un exercici del poder públic
responsable, considerant, com és obvi, els límits que la mateixa LTAIPBG preveu.
A falta de col·laboració de l’administració, és fa difícil conèixer el contingut de la informació sol·licitada
i per tant, els límits que poguessin ser afectats. Dit això, aquesta Comissió considera que és
procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, en la mesura en què
aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració. És important reiterar
que atesa la manca de col·laboració de l’administració concernida, és responsabilitat exclusiva de
l’Ajuntament de Cubelles aplicar el règim previst als articles 24 i 25 de l’LTAIPBG als efectes de
complir amb la normativa relativa a la protecció de dades personals, en el moment d’executar
d’aquesta resolució. Igualment, és l’Ajuntament de Cubelles qui té la obligació de notificar a tercers
afectats per la sol·licitud d’accés a la informació, en cas que n’hi hagués, a fi que puguin exercir les
accions que corresponguin d’acord amb les previsions de l’article 31 LTAIPBG.
Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així,
sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació.
4. Obligatorietat del titulars dels documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el
seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que
l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques
han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en
els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de
l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada
document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord
amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió
avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents;
que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg
termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides
l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat
originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en
matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de
transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica
a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i
també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes
d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són
aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs
o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i
dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol
document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim
d’accés i publicitat (art. 19.3).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim
jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció
pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior
dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el
d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de
gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de
treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de
localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula
els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents
produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i
administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques
i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de
gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu / de diferents expedients administratius, que
ha/han d’estar perfectament classificat/classificats de manera que permeti la seva recuperació i
facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a
l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta
documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Protecció de la legalitat urbanística (codi 0142),
sèrie Restabliments de la legalitat urbanística (2454).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24
d’octubre de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 1232/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada i reclamada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Cubelles que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Cubelles a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1232/2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k
RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.