1228/2025

Resolució 1428/2025, de 23 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 1228/2025 Administració reclamada: Ajuntament de Cervera Informació reclamada: Documentació d’assignació de serveis d’assessoria jurídica d’una advocada. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública i qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin. La persona reclamant, com a membre de la corporació, gaudeix de caràcter reforçat d’accés a informació. Malgrat que l’Ajuntament ha fornit d’informació, aquesta no s’ajusta al que s’ha sol·licita. Tenint en compte que en la manca de concreció de la informació fornida per l’Ajuntament no s’ha invocat cap límit i d’ofici aquesta Comissió no n’aprecia, no pot més que estimar el dret d’accés a la documentació d’assignació de serveis requerit. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. Paraules clau: Ajuntaments. Persones electes. Secretaria. Serveis jurídics. Assessoraments. Contractació pública. Contractacions de serveis. Reclamació contra manca de lliurament. Manca de concreció. Sense límits. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents L’11 de juliol de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 1228/2025, presentada per una persona electa contra l’Ajuntament de Cervera, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 3 de juny de 2025 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Cervera, arran d’un comunicat de la Paeria fet públic a les xarxes el dia 22 de maig de 2025 en el qual hi consta “davant d’aquesta contradicció i la manca de col·laboració interna, l’alcalde decideix assignar una advocada assessora a títol personal”, la següent informació: “Documentació d’assignació de serveis d’assessoria jurídica d’aquesta advocada”. En data 18 de juny l’Ajuntament respon a la persona reclamant amb els següents termes: “Informar-vos que en relació amb la petició d'accés als expedients de la Paeria vinculats a l'advocada assessora del Paer en Cap, us informem que, atenent la naturalesa de la seva vinculació i funcions, aquesta professional exerceix en l’àmbit de l’assessorament personal i de confiança directa del Paer en Cap”. En la Reclamació presentada s’aporta escrit en el que s’exposa els antecedents i que en resum s’exposa tot un seguit de fets respecte al secretari municipal que porten el grup municipal a descartar aquests amb la tasca que desenvolupava. Entre aquests, una reunió celebrada el dia 15 de maig a les dependències municipals a la qual es va convocar al secretari, ja jubilat. Posteriorment, el Paer en Cap convoca la Junta de portaveus, ampliada a tots els paers i paeres, a una reunió el 19 de maig. En la reunió “el Paer en Cap acudeix amb una persona que presenta com a la seva assessora personal en assumptes jurídics i que va participar en la reunió del dia 15 de maig abans esmentada, s’exposen diverses actuacions dels darrers mesos en les què havia participat el Secretari municipal”. El 22 de maig, la Paeria de Cervera fa públic a la pàgina web i a les xarxes socials un comunicat oficial “el contingut del qual té moltes coincidències amb la informació que el Paer en Cap, i la seva assessora, van facilitar en la reunió esmentada del dia 19”, comunicat que es va retirar el dia 22. “Des del meu grup municipal entenem que el Comunicat Oficial de la Paeria conté diverses afirmacions controvertides, fins al punt de poder ser constitutives d’infraccions civils i/o penals”. Aquest comunicat va generar dues queixes: d’un advocat i del Consell de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local (CSITAL) de Catalunya. Seguidament, es formulen un seguit de consideracions jurídiques respecte a la resposta extemporània de la SAIP, la forma de resposta de la petició d’informació, el règim aplicable, la justificació de la petició i la protecció de dades de caràcter personal; i per tot això demana: “Que la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública -GAIP- valori l’exposat en els apartats precedents d’Antecedents i de Consideracions Jurídiques i, si ho creu oportú, commini al Paer en Cap de Cervera a facilitar-me l’accés a la documentació i als expedients reclamats en les peticions fetes el passat 3 de juny de 2025, pels motius següents: 1. Accés presumptament concedit per existència de silenci administratiu positiu (article 164.3 del TRLMRLC). 2. Respostes denegatòries posteriors al silenci, contravenint la normativa del Procediment Administratiu Comú (article 21.3.a) de la LPACAP). 3. Defecte de forma en la resposta denegatòria, que havia de ser per resolució (article 164.3 del TRLMRLC). 4. Aplicació incorrecta del règim general d’accés a informació (LTAIPBG), en lloc del règim específic per a càrrecs electes locals (TRLMRLC) (Disposició addicional 1.2 de la LTAIPBG). 5. Decisió discrecional sobre la documentació que s’aporta i la que no, en contra del dret de qui formula la petició de determinar la informació que es necessita per exercir correctament la funció de control (article 164.1 del TRLMRLC). 6. Interpretació restrictiva de la limitació de la protecció de dades de caràcter personal sobre el dret d’accés a la informació dels càrrecs electes de les corporacions locals (article 164.3 del TRLMRLC)”. El 25 de juliol la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cervera i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre-la. El 7 d’agost de 2025 l’Ajuntament tramet l’informe a la GAIP que agrupa diferents reclamacions. Respecte a l’objecte d’aquesta diu: “És necessari un aclariment d’allò que es demana. En cap cas hi ha voluntat de negar l’accés a la informació per part de la Paeria de Cervera. A la reunió referida, del dia 19 de maig, hi va ser present l’advocada que en aquell moment portava un Procediment Judicial que havia suposat una gran preocupació per l’Ajuntament de Cervera. Aquest procediment es referia a la nul·litat de ple dret d’una llicencia comercial que s’havia atorgat pel consistori anterior a la mercantil Gesdip SA i que suposava la petició d’enderroc del supermercat Esclat obert a Cervera i la conseqüentment reclamació de responsabilitat patrimonial a la Paeria de Cervera. I possibles implicacions penals. La reunió del dia 19 de maig, convocada pel Paer en Cap de l’Ajuntament de Cervera tenia la intenció de parlar de diversos temes i informar a tots els regidors. Uns dels temes a tractar era el tema de la llicencia comercial del supermercat Esclat i el seu estat Judicial. L’Alcalde va considerar oportú que l’advocada que portava l’assumpte judicial expliques l’estat de l’expedient i per això va ser convocada a la reunió i per aclarir possibles preguntes de tots els Regidors”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada -documentació d’assignació de serveis d’assessoria jurídica- és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Recordar el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre de la corporació. En aquest sentit, s’expressa l’article 164.1 TRLMRLC, en disposar que tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC). La normativa permet als regidors conèixer tota la informació que està en mans dels serveis municipals i que necessitin per a desenvolupar la seva funció de control, funció, recordem-ho i subratllem-ho, que forma part del dret fonamental a participar dels afers polítics de la seva municipalitat (art. 23 de la CE). Si bé és cert que en el marc de la sol·licitud d’accés a la informació pública i d’aquesta Reclamació (antecedent 3 i 7) l’Ajuntament ha facilitat informació en relació amb l’advocada assessora del Paer en Cap i els motius pels quals va participar en la reunió del 19 de maig de 2025, no ha lliurat la informació sol·licitada i que és molt clara en el seu objecte com es descriu en el paràgraf primer d’aquest fonament i que novament es reitera: “Documentació d’assignació de serveis d’assessoria jurídica d’aquesta advocada”. Val a dir que l’article 8 LTAIPBG detalla la informació que està subjecta al règim de transparència per publicitat activa. Concretament en l’apartat 1.f) fa referència als contractes i convenis. I pel que fa als contractes, l’article 13.1 especifica la informació que per transparència s’ha de fer pública i, pel cas concret, destacar l’apartat d) “els contractes subscrits, amb la indicació de l’objecte, l’import de la licitació i d’adjudicació, el procediment utilitzat per a contractar i la identitat de l’adjudicatari, la durada, el nombre de licitadors, els criteris d’adjudicació, el quadre comparatiu d’ofertes i les puntuacions respectives, i també els acords i informes tècnics del procés de contractació. Aquesta informació ha d’estar actualitzada i fer referència, com a mínim, als darrers cinc anys”; i e) “Les modificacions contractuals, les pròrrogues dels contractes, les licitacions anul·lades i les resolucions anticipades”. La publicitat activa implica la difusió de la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva i que aquesta sigui actualitzada i comprensible, perquè les persones puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta actuació. Dit això, i tenint en compte que en la manca de concreció de la informació fornida per l’Ajuntament no s’ha invocat cap límit i d’ofici aquesta Comissió no n’aprecia, no pot més que estimar el dret d’accés a la documentació d’assignació de serveis requerit. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8). La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un SGD, impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització. Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Contractació administrativa i assistència tècnica (codi 0046), sèrie Contractacions de serveis (1403). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de setembre de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1228/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Cervera que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quatre dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Cervera a informar la GAIP, dins del termini de quatre dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1228/2025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.