Reclamación de acceso a expedientes de urbanización y convenios del Ayuntamiento de Albatàrrec finalizada por desistimiento

Resolució 41/2024, d’11 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1228/2023 Administració reclamada: Ajuntament d’Albatàrrec Informació reclamada: Expedient d'aprovació de la modificació del projecte d'urbanització de la UA-7, expedient de modificació de la modalitat del sistema d'actuació urbanística de la UA-7 i proposta conveni per assumir la delegació de l'execució de les obres d'urbanització. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena d’aspectes essencials de la Reclamació, com és el cas d’acreditar la representació en que actua el reclamant i l’ha advertida que en cas de manca de reparació de les mancances en el termini de deu dies, s’entendrà desistida la Reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Persones. Representants. Urbanisme. Gestió urbanística. Projectes d’urbanització. Convenis. Esmena. Manca de reparació. Desistiment. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 7 de desembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1228/2023, presentada per una persona física que diu representar a la societat LES DEVESES 2015, SL contra l’Ajuntament d’Albatàrrec, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta no haver rebut la informació pública sol·licitada i que actua en nom i representació de l’empresa que va formular la sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP). Afegeix que malgrat que LES DEVESES 2015, SL té la condició d’interessada en els procediments administratius dels quals es demana informació pública, presenta la Reclamació en “exercici dels drets que confereix la Llei 19/2014, del 29 de desembre, que resulta d'aplicació supletòria en aquest cas, segons allò previst en la disposició addicional primera de la dita llei i en l'article 63 del Decret 8/2021 de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública ”. El 9 d’octubre de 2023 la mateixa persona reclamant, en nom de la mateixa societat, va presentar una SAIP demanant: “còpia en format digital de la següent documentació: 1) Proposta i expedient d'aprovació de la modificació del projecte d'urbanització de la UA-7 per a permetre la seva execució mitjançant 6 fases diferenciades. 2) Proposta i expedient d'aprovació de la modificació de la modalitat del sistema d'actuació urbanística de la UA-7, de la modalitat actual de compensació bàsica a la modalitat proposada de cooperació, amb possibilitat de delegació de l'execució de les obres d'urbanització als corresponents propietaris interessats pertanyents a cada fase. 3) Proposta de conveni per assumir la delegació de l'execució de les obres d'urbanització corresponent a la fase d'urbanització en la qual s'incorpora la parcel·la propietat de LES DEVESES 2015, SL”. En la Reclamació s’adjunta un document de representació voluntària per actuacions administratives davant la GAIP formulada per una persona física, en qualitat d’administradora solidària de la referida societat mercantil a favor de la persona reclamant. Aquest document, malgrat figurar un afegit de “signat electrònicament” per la persona que autoritza, la signatura que hi figura és d’una altra persona física. El 20 de desembre de 2023 la GAIP notifica a la persona reclamant que cal que acrediti la representació d’acord amb la qual diu actuar en el marc de la reclamació, atès que s’ha detectat una incongruència entre la persona que autoritzant de repr esentació i la persona signant d’aquesta representació. Se l’adverteix que disposa d’un termini de 10 dies per fer arribar la documentació d’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i que passat aquest termini s’entendrà que desisteix de la reclamació. La notificació va ser acceptada en la mateixa i a data de la Resolució no s’ha aportat la documentació requerida. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la reclamació, competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment En antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena d’aspectes essencials de la Reclamació i l’ha advertida que en cas de manca de reparació de les mancances en el termini de deu dies, s’entendrà desistida la Reclamació. Després d’haver vençut abastament el termini donat, no consta resposta de la persona reclamant, motiu pel qual cal entendre que ha desistit de la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 de gener de 2024, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1228/2023 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.