Solicitud de importe del IBI 2022 desglosado por núcleos de población en Guils de Cerdanya y finalización por pérdida de objeto

Resolució 137/2024, de 8 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1227/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Guils de Cerdanya Informació reclamada: Import de l'IBI cobrat l'any 2022, de Sant Martí d'Aravó i de tots el seus nuclis. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament de Guils de Cerdanya ha estimat, encara que fora de termini la sol·licitud i ha facilitat a la persona electa reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment davant la GAIP. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua del seu d’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. Paraules clau: Ajuntaments. Electes. IBI. Padró IBI. Nuclis de població. Reclamació contra silenci. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents 1. El dia 5 de desembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1227/2023, presentada per una persona electa contra l’Ajuntament de Guils de Cerdanya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La reclamant s’identifica com a “regidora a l’oposició de l’Ajuntament de Guils de Cerdanya i com a membre del grup municipal Junts per Guils”, i relaciona quins son els regidors que formen part d’aquest grup municipal i indica que “denuncio que l’equip de govern de l’Ajuntament de Guils de Cerdanya no ens dona respostes a les instàncies que presentem”. Junt amb l’escrit, que no formulari, adjunta sis instàncies presentades davant l’Ajuntament de Guils. 2. El 22 de desembre de 2023 la GAIP envia notificació a la reclamant informant-la que atès que a la reclamació hi adjuntava sis sol·licituds d’informació diferenciades, s’ha procedit a l’escissió d’ofici per cada una de les instàncies presentades davant de l’Ajuntament reclamat, donant lloc a les Reclamacions: 1227/2023, 1289/2023, 1290/2023, 1291/2023 i 1292/2023. En el cas de la reclamació 1127/2023 te per objecte la sol·licitud de data 14 d’agost de 2023 en què sol·licitava: “1.Saber quin és el total de l’import de l’IBI cobrat al municipi durant l’any 2022 i 2.Saber les quanties de l’IBI desglossat per cada nucli de població” i la sol·licitud de data 24 d’agost de 2023 en què demanàveu: “Que Sant Martí d’Aravó està format pels següents nuclis; Sant Martí d’Aravó, Sant Martí de Cerdanya, Puigcerdà Residencial i Barri del Golf. Volem saber l’import de l’IBI cobrat l’any 2022 de Sant Martí d’Aravó i de tots els seus nuclis”. Pel que fa a la reclamació 1227/2023, donat que les dues sol·licitud d’accés a informació pública es van presentar en nom d’un altre regidor del grup municipal i no per la pròpia reclamant, la Comissió el 22 de desembre de 2023, requereix a la reclamant que acrediti la representació. Així mateix li trasllada que seria convenient que omplís el formulari de reclamació. 3. El 3 de gener de 2024, atenent a la sol·licitud d’esmena, l’electe que havia presentat la sol·licitud d’accés a informació pública, diferent de la reclamant inicial, presenta formulari de reclamació on indica que la informació sol·licitada a l’Ajuntament és: “Que el terme municipal de Guils de Cerdanya consta de diversos nuclis de població. Sol·licita 1. Volem saber quin és el total de l'import de l'IBI cobrat al municipi durant l'any 2022. 2. Volem saber les quanties de l'IBI”. Amb el formulari omplert acompanya resguard de la SAIP presentada a l’Ajuntament de Guils el 14 d’agost de 2023, així com resposta de l’Ajuntament de Guils de Cerdanya de 22 d’agost de 2023 on indica el següent: “En resposta a la seva instància general amb registre d’entrada 2023-E-RE-264 de data 14 d’agost de 2023 en què sol·licita: 1.Saber quin és el total de l’import de l’IBI cobrat al municipi durant l’any 2022 i 2.Saber les quanties de l’IBI desglossat per cada nucli de població”. El reclamant indica que l’Ajuntament reclamat ha contestat i que només ha donat la informació sol·licitada parcialment. Aporta resposta de l’ajuntament del passat 22 d’agost en els següents termes: “Li comunico que: Aquesta informació ja la va poder consultar perquè correspon a un any en què vostè era alcalde. De tota manera se li facilita la informació sol·licitada en relació al total de l’import del padró d’IBI de l’any 2022 de l’Ajuntament de Guils de Cerdanya i que és de: 608.300,43 Euros. D’aquest import a data 31 de desembre de 2022 restava pendent de cobrament 18.008,45 Euros i a dia d’avui l’import que resta pendent de cobrament és: 4.487,13 Euros. Pel que fa les quanties de l’IBI desglossat per cada nucli de població, aquesta és una dada de la que no es disposa de forma automàtica a l’Ajuntament de Guils de Cerdanya, com vostè ja sap. Si vostè ens indica quin és el nucli de població concret del qual vol conèixer el padró de l’IBI de l’Any 2022, per part de l’Ajuntament es buscaran els mitjans possibles per poder-li donar una resposta”. En contestació a aquesta darrera comunicació de l’Ajuntament a l’electe sol·licitant de la informació, el 24 d’agost el reclamant presenta nova SAIP a l’Ajuntament de Guils concretant el nucli de població sobre el qual sol·licita la informació referent a l’IBI: “Que St. Martí d'Aravó, està format pels següents nuclis; St. Martí d'Aravó, St. Martí de Cerdanya- Puigcerdà Residencial i Barri del Golf. Sol·licita: Volem saber l'import de l'IBI cobrat l'any 2022, de St. Martí D'aravó i de tots el seus nuclis”. Una vegada concretat pel sol·licitant els nuclis de població sobre els que demanava la informació, el reclamant indica que l’Ajuntament de Guils de Cerdanya no va donar cap més resposta. 4. En el marc de la reclamació 1290/2023, l’Ajuntament de Guils de Cerdanya, el 16 de gener de 2024, remet a la GAIP informe on a més de donar resposta a la sol·licitud d’informe d’aquella reclamació també dóna resposta a la present reclamació en els següents termes: “Pel que fa als expedients complets relatius a les sol·licituds d’accés a la informació us adjuntem els decrets de resposta de les instàncies sol·licitades. Quatre de les peticions rebudes han estat ateses i s’ha enviat la informació facilitada. Una s’ha hagut de desestimar la petició d’informació atès que la documentació que sol·licita l’Ajuntament no la te i no la pot requerir. Les instancies que són objecte de la reclamació són les següents: Pel que fa a la Instància relativa a l’import cobrat de l’IBI separat per barris i referent a l’any 2022 aquesta ha estat resposta amb tota la informació sol·licitada en data 15 de gener de 2024. S’adjunta decret de resposta i justificant de tramesa”. Junt amb l’informe l’Ajuntament de Guils de Cerdanya adjunta resolució d’alcaldia de 15 de gener de 2024 on en l’apartat del “Resolc” consta les quanties d’IBI desglossades per cada nucli de població, i indica que se n’ha donat trasllat al regidor. 5. En data 26 de gener la GAIP trasllada la informació rebuda de l’Ajuntament a la persona electa reclamant amb la indicació següent: “Si en un termini de 5 dies hàbils no ens comuniqueu el contrari, entendre m que dona resposta a la seves sol·licituds d’informació pública, i finalitzarem el procediment per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació”. Consta a l’expedient de la reclamació que el reclamant va rebre la notificació del trasllat el passat 26 de gener. Fins la data no ha presentat cap al·legació al respecte. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre la pèrdua d’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament de Guils de Cerdanya ha estimat, encara que fora de termini la sol·licitud i ha facilitat a la persona electa reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment davant la GAIP. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua del seu d’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de febrer de 2024, resol per unanimitat declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1227/2023 per pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.