Estimada parcialmente 15/02/2024 · 70 días en resolverse

Solicitud de información sobre licencias de explotaciones ramaderes y cambios de ubicación de naves con estimación parcial

La Institució Altempordanesa solicitó al Ayuntamiento de Sant Climent de Sescebes información sobre licencias de explotaciones ramaderes. El Ayuntamiento alegó complejidad en la elaboración y problemas técnicos de digitalización. La GAIP estima parcialmente la reclamación, obligando a entregar la información restante en un mes.

Puntos clave de la argumentación

1 La información solicitada es considerada pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG al ser elaborada por la Administración o estar en su poder.
2 Se califica la falta de remisión de informes solicitados por la GAIP como una falta de colaboración de la administración reclamada.
3 Los impedimentos técnicos, como la falta de digitalización o el acceso a ordenadores antiguos, no anulan el derecho de acceso, pero justifican un margen temporal de un mes para su resolución.
4 Se declara la pérdida parcial del objeto de la reclamación debido a que el Ayuntamiento ya había entregado parte de la documentación solicitada.
5 Se recuerda la obligatoriedad de los titulares de documentos públicos de disponer de un Sistema de Gestión Documental (SGD) para garantizar la transparencia y recuperación de la información.

Texto completo

Resolució 173/2024, de 15 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1226/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Climent de Sescebes Informació reclamada: Informació sobre discrepàncies en llicències atorgades respecte a uns projectes d’explotacions ramaderes i canvis d’ubicació d’algunes naus. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Resum: Es reconeix el dret a l’accés a la informació pública que encara manca per lliurar segons el reclamant i que atesa la consideració manifestada per l’Ajuntament sobre els impediments de caràcter tècnic en relació a la manca de digitalització de part de la informació i la impossibilitat d’accés a l’ordinador antic, donarien lloc a considerar l’adopció d’un marge de temps per tal que s’arrangin aquestes impossibilitats tècniques, amb la deguda intervenció tècnica que correspongui i amb això es faciliti l’accés al reclamant, en el termini d’un mes. Paraules clau: Ajuntaments. Llicències explotacions ramaderes. Manca de digitalització i impossibilitat d’accés a un ordinador antic. Tasca complexa d’elaboració. Termini d’un mes per a l’accés. Manca col·laboració. Estimació. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 7 de desembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1226/2023, presentada contra l’Ajuntament de Sant Climent de Sescebes, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La Institució Altempordanesa per a la Defensa i l'Estudi de la Natura de Figueres reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 8 de novembre de 2023 l’entitat el reclamant presenta a l’Ajuntament de Sant Climent de Sescebes sol·licitud d’informació en els termes següents: “Hem rebut diversa documentació amb relació als expedients d’ampliació de les explotacions ramaderes de Can Camansi ii de Serra- Les Clapises, entre la qual hi ha l’acord de 9 de març de 2022 de la CTUG que constata discrepàncies entre el sostre actualment existent amb les llicències atorgades respecte al projecte informat per la CTUG l’any 2016 segons el certificat emès per la corporació municipal en data 24 de gener de 2022 i canvis d’ubicació d’algunes naus respecte a les previstes en el projecte d’ampliació de Can Camansi del 2016. I demanen ampliar i precisar informació addicional”. El 17 de novembre de 2023 l’Ajuntament de Sant Climent de Sescebes notifica a l’entitat reclamant el Decret d’Alcaldia de 15 de novembre de 2023, que considera que la informació sobre la qual se sol·licita l'accés obra en poder d'aquesta Administració, continguda a diversos expedients hi concorre la causa d’inadmissió de tasca complexa d’elaboració o reelaboració, però resol donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant, mitjançant consulta de l’expedient directament a Secretaria en horari d´oficina prèvia sol·licitud per registre d´entrada. El 20 de desembre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. El 21 de desembre de 2023 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Sant Climent de Sescebes i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 6 de febrer de 2024 la GAIP demana al reclamant que confirmi si finalment es va assistir a la audiència que l’Ajuntament de Sant Climent Sescebes va concedir per accedir a l’expedient. En cas afirmatiu, es demanava que s’indiqués clarament quina informació de la sol·licitada no es va poder tenir accés presencial ja que seria l’objecte de la Reclamació 1226/2023, per la qual cosa es preveia un termini de deu dies. El 7 de febrer de 2024 la GAIP rep escrit de l’entitat reclamant on s’informa sobre el tràmit d’audiència el següent: “sobre si vam assistir al tràmit d’audiència a l’Ajuntament de Sant Climent Sescebes, vam assistir a l’audiència el passat 17 de gener del 2024. En la trobada pertinent, la secretaria ens va ensenyar els expedients corresponents a les granges les quals demanàvem la documentació. D’allà en vam treure certa documentació que no teníem i que ens podia semblar interessant, però aquesta no va ser, en cap cas, la documentació que nosaltres demanàvem en una primera instància i que seguim estant interessant en disposar. Des de l’Ajuntament se’ns va dir que no tenien la informació informatitzada o bé que no podien accedir a l’antic ordinador on hi és tota emmagatzemada. Ens sorprèn que des del consistori no tinguin les llicències municipals atorgades per l’exercici de les respectives explotacions, documentació que en cap moment se’ns ha facilitat. Així, aquesta és la situació que ens vam trobar en el tràmit d’audiència”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada - informació sobre discrepàncies en llicències atorgades respecte a uns projectes d’explotacions ramaderes i canvis d’ubicació d’algunes naus-, és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Cal recordar que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. Segons es desprèn dels antecedents (3 i 7) la informació sobre la qual se sol·licita l'accés i que està en poder de l’Ajuntament, es conté en diversos expedients i es considera que podria consistir en causa d’inadmissió per tractar-se d’una tasca complexa d’elaboració o reelaboració, però per atendre aquesta dificultat, s’acorda donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant. Per tant, l’Ajuntament va acordar un tràmit d’audiència, at ès que mitjançant l’accés i consulta de l’expedient directament es podia resoldre aquesta dificultat relativa a la situació de la informació reclamada. Requerida per aquesta Comissió, l’entitat reclamant va informar sobre l’assistència al tràmit d’audiència concedida per l’Ajuntament, que es van mostrar els expedients corresponents a les granges sobre les quals es demanava la documentació, d’on van “t reure certa documentació que no teníem i que ens podia semblar interessant, però aquesta no va ser, en cap cas, la documentació que nosaltres demanàvem en una primera instància i que seguim estant interessant en disposar”. Afegeixen que “des de l’Ajuntament se’ns va dir que no tenien la informació informatitzada o bé que no podien accedir a l’antic ordinador on hi és tota emmagatzemada”. D’acord amb l’exposat i del fet constatat que l’entitat reclamant no ha obtingut tota la informació sol·licitada, aquesta Comissió reconeix el dret d’accés a la informació sol·licitada que encara no ha estat facilitada. Sobre els impediments de caràcter tècnic que ha manifestat l’Ajuntament sobre la manca de digitalització de part de la informació i la impossibilitat d’accés a l’ordinador antic, donarien lloc a considerar l’adopció d’un marge de temps per tal que s’arrangin aquestes impossibilitats tècniques, amb la deguda intervenció tècnica que correspongui i amb això es faciliti l’accés al reclamant, en el termini d’un mes. D’altra banda, l’Ajuntament en entregar la informació que encara manca de donar accés, ha d’aplicar el règim previst als articles 23, 24 i 25 de LTAIPBG als efectes de complir amb la normativa relativa a la protecció de dades personals, si es que resulten afectades. 4. Pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat parcialment la informació sol·licitada a l’entitat reclamant en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és procedent finalitzar parcialment la Reclamació sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació podria estar classificada dins el nivell Llicències i comunicacions urbanístiques (codi 0139), i en la sèrie Llicències urbanístiques (2436) pel que fa a les obres de construcció, reforma, adaptació, modificació, etc...de l’explotació i en el nivell Regulació de l’impacte de les activitats (codi 0164) i sèrie Llicències i comunicacions prèvies d'activitats amb incidència ambiental (2553) pel que fa a l’activitat pròpiament. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de febrer de 2024 , resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 1226/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3 consistent en lliurar la informació que encara no s’ha entregat sobre les llicències atorgades respecte a uns projectes d’explotacions ramaderes i canvis d’ubicació d’algunes naus. 2. L’Ajuntament en entregar la informació que encara manca donar accés, ha d’aplicar el règim previst als articles 23, 24 i 25 de LTAIPBG als efectes de complir amb la normativa relativa a la protecció de dades personals, si es que s’afecten dades personals. 3. Declarar la pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació 1226/2023 pel que fa a la informació que ja li ha estat lliurada. 4. Requerir a l’Ajuntament de Sant Climent de Sescebes que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim d’un mes. 5. Requerir a l’Ajuntament de Sant Climent de Sescebes a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1226/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.