Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramenet el acceso mensual y en formato editable al registro de entrada y salida de documentos. La GAIP inadmitió la reclamación por considerar que determinar la forma de acceso a documentación futura es una decisión organizativa municipal que excede sus competencias revisoras.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, aplicando supletoriamente la LTAIPBG al derecho material del régimen local.
2
El derecho de acceso de los electos locales permite obtener antecedentes e informaciones necesarias para su función, salvo motivos de confidencialidad, honor o secretos oficiales.
3
La competencia de la GAIP se limita a revisar la denegación, falta de respuesta o falta de entrega de información pública concreta y previamente solicitada.
4
Determinar la forma de acceso mensual o las herramientas electrónicas (como la Carpeta del Regidor) para acceder a documentación futura constituye una decisión organizativa municipal de carácter político.
5
La solicitud no cumple los requisitos del artículo 2.b de la LTAIPBG al no versar sobre la obtención de una información pública concreta, sino sobre la configuración de un sistema de acceso.
Texto completo
Resolució 1258/2024, de 3 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 1225/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Informació reclamada: Accés mensual a la informació del Registre d’entrada i sortida de
documents de l’Ajuntament.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: L’electe reclamant demana a l’Ajuntament l’accés mensual a la informació del registre
d'entrades i sortides de documents de l'ajuntament i es recorda que aquesta Comissió no té
reconeguda la competència per a determinar la forma d’accés, ni mitjançant quines eines
electròniques poden fer ús els electes per tenir accés a la informació de l’ajuntament, que
d’altra banda, efectivament, tenen dret d’accedir-hi. Determinar la forma d’accés mensual, i per
tant, de documentació futura, al Registre d’entrada i sortida de documents de l’Ajuntament no
es compren entre les competències d’aquesta Comissió. Es tracta, com hem senyalat de
manera reiterada, i per més que tingui importants conseqüències per al dret d’accés a la
informació dels electes, d’una decisió organitzativa municipal, i les competències revisores de
la GAIP es cenyeixen als supòsits en què s’ha produït la denegació, la manca de resposta o la
manca de lliurament d’una informació pública concreta, prèviament sol·licitada a l’administració
a través d’una SAIP.
En conseqüència, la reclamació no reuneix el requisits establerts per l’article 2.b LTAIPBG pel
que fa al concepte d’informació pública i les pretensions de la persona reclamant no tenen
empara en el dret d’accés a aquesta, tal com l’estableix l’article 18.1 LTAIPBG.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Accés a gestor d’expedients. Registres d’entrada.
Registres de sortida. Reclamació contra silenci. Inadmissió.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 13 de setembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1225/2024, presentada per una
persona electa de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet contra el mateix ajuntament,
en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent.
El 16 de gener de 2024 l’electe reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació al
Registre d’Alcaldia de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet on sol·licita el següent:
“Accés a la informació del Registre d’entrada i sortida de documents de l’Ajuntament de
Santa coloma de Gramenet de manera mensual en format editable per a facilitar el
processament de la informació. La còpia digital de tota la informació que a sobre es
demana”.
La Reclamació presentada el 13 de setembre de 2024 indica que l’Ajuntament no ha
facilitat la informació sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
En el nostre cas, a més, la persona reclamant és una regidora de l’Ajuntament de Santa
Coloma de Gramenet, i això no és cap impediment per a afirmar la competència de la GAIP en
la resolució de la seva reclamació, ans el contrari. El TSJC, en la Sentència 1074/2019,
confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que
els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis
arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es
concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei
Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de
28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la
jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de
transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de
l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de
les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens
perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no
tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes
locals perquè -en l’exercici d’un dret fonamental, com és el de l’article 23 CE- no poden tenir
menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
2. Inadmissió de la reclamació
A més de les disposicions referides en el fonament jurídic anterior, l’article 2.c LTAIPBG
defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les
persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats
per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder
com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord
amb l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què
fa referència l’article 2.b”, i de manera particularment emfasitzada els electes locals, com ja
hem afirmat.
D’acord amb l’article 33.1 RGAIP, la Comissió ha de verificar la sol·licitud i pot acordar, si
escau, la inadmissió de la reclamació o sol·licitar a la persona reclamant que esmeni la
sol·licitud. Les resolucions que acorden la inadmissió de les reclamacions han de ser
necessàriament motivades, segons l’article 29.3 LTAIPBG.
Com palesen els antecedents, la persona reclamant efectua en via de sol·licitud a l’Ajuntament
de Santa Coloma de Gramenet accés a la informació del Registre d’entrada i sortida de
l’Ajuntament. Així, doncs, convé considerar especialment si la pretensió del grup municipal
d’accedir al registre d’entrada i sortida constitueix un objecte del dret d’accés a la informació
pública, tal com és definit en l’article 2.b LTAIPBG, abans transcrit.
Cal recordar en aquest moment que el procediment de garantia del dret d’accés a la informació
pública només pot tenir per objecte la revisió de les resolucions expresses o presumptes en
matèria d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAPBG transcrit en el
fonament jurídic anterior. Per tant, d’acord amb la seva doctrina constant, aquesta Comissió no
es pot pronunciar respecte d’altres procediments administratius que no tinguin per objecte
l’obtenció d’informació pública per part de la ciutadania. I això tampoc és possible pel que fa la
valoració de l’accés al gestor d’expedients municipal per part d’una persona electa.
En efecte, aquesta Comissió ha tingut ocasió de senyalar en els darrers temps la conveniència
de l’accés a la informació municipal a través del la Carpeta del Regidor (vegeu per exemple la
Resolució 138/2024, de 8 de febrer), com a eina tecnològica que implica que la informació es
troba emmagatzemada en un espai accessible en format digital i de manera immediata. La
informació, doncs, és continguda tècnicament en funció de la infraestructura IT emprada per a
cada administració (on premise, cloud o cloud hibrid). Aquesta eina permet l’accés al gestor
d’expedients des de qualsevol lloc físic amb els mitjans tecnològics adequats, prèvia definició i
configuració dels rols i permisos específics en funció de si es tracta de regidors/res amb
delegacions de gestió o no i amb l’adequada classificació de la informació a partir del Quadre
de Classificació Documental i la tipificació dels documents amb l’assignació del codi de
tipologia documental, entre altres funcions.
Per tant, és del tot plausible que l’accés i/o lliurament de la informació pública per part dels
càrrecs electes es realitzi a través d’aquest mitjà. I fins i tot, en exercici del dret d’accés a la
informació pública, l’eina es pot convertir, a partir dels rols, permisos, filtres i criteris de gestió
documental en un mitjà perfectament idoni per permetre’ls-hi accedir a la informació pública de
forma autònoma, sense necessitat d’haver de fer sol·licituds concretes, alleugerint així la tasca
tècnica i administrativa que comporta la resolució d’aquestes peticions, i contribuint, en
definitiva, a la millora qualitativa de la transparència en el marc de l’administració pública.
Ara bé, no és competència de la GAIP determinar a quina informació han de poder accedir els
regidors i regidores, en funció d’uns rols determinats, ni quins filtres se’ls hi ha d’aplicar, ni quin
format de gestió ha de tenir la carpeta del regidor/a. Es tracta, com hem senyalat de manera
reiterada, i per més que tingui importants conseqüències per al dret d’accés a la informació per
part dels electes, d’una decisió organitzativa municipal, de caràcter essencialment polític, en la
valoració pro futuro de la qual aquesta Comissió no disposa de competència. Ans el contrari,
les competències revisores de la GAIP atorgades legalment es cenyeixen als supòsits en què
s’ha produït la denegació, la manca de resposta o la manca de lliurament d’una informació
pública concreta, prèviament sol·licitada a l’administració a través d’una SAIP.
En conseqüència, la reclamació no reuneix el requisits establerts per l’article 2.b LTAIPBG pel
que fa al concepte d’informació pública i les pretensions de la persona reclamant no tenen
empara en el dret d’accés a aquesta, tal com l’estableix l’article 18.1 LTAIPBG, abans recollit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 3 d’octubre de 2024, resol per unanimitat:
1. Inadmetre la Reclamació 1225/2024, d’acord amb les consideracions efectuades al
fonament jurídic 2.
2. Donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.