Pérdida de objeto 08/02/2024 · 64 días en resolverse

Reclamación de acceso a facturas municipales de 2022 y 2023 finalizada por pérdida sobrevenida del objeto

Un cargo electo solicitó al Ayuntamiento de Vilallonga de Ter copias de las facturas de 2022 y 2023. El solicitante alegó que el acceso era incompleto y tardío. La GAIP resolvió la finalización del procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó el acceso a la información a través de la Carpeta del Regidor.

Puntos clave de la argumentación

1 La condición de cargo electo local no impide la interposición de reclamaciones ante la GAIP, aplicando supletoriamente la legislación de transparencia al régimen local.
2 El derecho de acceso de los concejales a la documentación corporativa se rige por el art. 164 del TRLMRLC, completado por la LTAIPBG.
3 En el derecho de acceso a la información pública, la veracidad se define por el hecho de que la información esté en poder o a disposición de la Administración, sin requerir un requisito explícito de veracidad del contenido.
4 La disponibilidad de la información a través de la Carpeta del Regidor constituye una respuesta satisfactoria a la solicitud de acceso.
5 Se declara la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación cuando la Administración satisface la solicitud de información durante la tramitación del procedimiento.

Texto completo

Resolució 136/202 4, de 8 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1221/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Vilallonga de Ter Informació reclamada: Còpia de les factures 2022 i 2023. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha posat a disposició de la persona reclamant la informació sol·licitada i reclamada a través de la carpeta del regidor. Als efectes del dret d’accés a la informació pública (articles 2.a i b i 18 LTAIPBG), la veracitat de la informació és essencialment definida a partir de fet de trobar-se en poder de o a disposició de l’Administració, sense cap requisit explícit de veracitat. Fins i tot, la hipotètica manca de veracitat de la informació pública precisament pot oferir –per ella mateixa- una imatge real, i prou veraç, de l’administració concernida. Paraules clau: Ajuntament. Càrrec electe. Factures. Sense límits. Veracitat de la informació. Reclamació contra lliurament parcial. Pèrdua sobrevinguda. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 6 de desembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1221/2023, presentada contra l’Ajuntament de Vilallonga de Ter, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant, en nom i representació del grup municipal Veïns de Vilallonga de Ter-Acord municipal (VdVT-AM), és un càrrec electe de l’Ajuntament i no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la reclamació s’indica que l’Ajuntament reclamat no ha contestat ni lliurat la informació sol·licitada. El 21 de setembre de 2023 la persona reclamant presenta a l’Ajuntament de Vilallonga de Ter mitjançant una instància genèrica una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP), concretament demana, “voldria demanar poder revisar i obtenir còpia de les factures de la legislatura anterior. Per començar voldria revisar i aconseguir còpia de les factures 2022 i 2023” . El 29 de setembre de 2023, mitjançant Resolució d’Alcaldia núm. 2023DECR000178, en relació a diferents SAIP formulades VdVT-AM es resol: “1. Donar resposta a tots els escrits presentats pel Grup de Veïns de Vilallonga, segons detall dels correlatius de la part expositiva següents: Primer. Es facilitarà els mitjans consistents en un ordinador portàtil amb connexió a Internet i un despatx al local de la Cooperativa de lliure disposició en horaris d’oficina. Sense perjudici del règim general d’ús de les sales municipals que s’ha de demanar puntualment i expressa a l’Alcaldia i s’atorgarà en funció de les disponibilitats. L’Ajuntament no disposa de mitjans personals a disposició de cap regidor, ni es pot contractar cap assessor amb càrrec a fons públics”. A continuació es responen les diferents SAIP i en relació a les factures 2022 i 2023 objecte d’aquesta Reclamació és diu: “Cinquè. Còpia de factures de l’Ajuntament. En afectar dades personals subjectes a protecció de dades l’Ajuntament no les pot difondre. Cap regidor té accés aquestes dades”. El 19 de desembre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informant a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Vilallonga de Ter i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Fins a la data de la Resolució no s’ha rebut cap informació. Fins a la data d’aquesta Resolució no s’ha rebut cap informació al respecte. El 4 de gener de 2024 l’Ajuntament tramet a la GAIP l’informe requerit que diu: “En plau d’informar-vos que el reclamant i tots els regidors tenen accés a les factures de l’Ajuntament des de la respectiva Carpeta del Regidor que forma part del Gestor d’Expedients”. L’11 de gener de 2024 la GAIP tramet aquesta resposta a la persona reclamant perquè al·legui el que consideri oportú advertint-li que si en un termini de 5 dies hàbils no justifica el contrari, entendr em que dona resposta a la seva sol·licitud d’inf ormació pública, i es procedirà a finalitzar el procediment per pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. La notificació va ser acceptada en la mateixa data. El dia 12 de gener la persona reclamant presenta al·legacions en les quals, a part de consideracions que no són necessàries reproduir als efectes de resoldre la Reclamació, diu: “Un cop han vist la vostra petició i que nosaltres ho denunciàvem al ple del desembre, ens han donat accés a les factures. Cal dir, i ser precisos, que la resposta de l'ajuntament s'ha fet amb tota la mala intensió. I l’accés a les factures és mínim i insatisfactori. 1. Les factures només existeixen des de l'octubre del 2023. Després d'haver-ho denunciat diverses vegades, al mes d’octubre comencen a fer la feina ben feta. Per tant, només tenim 3 mesos de factures del 2023. 2. Actualment encara existeixen entrades amagades. Moltes son factures. Annex 2,2.2 Falta la nº ES2023001444, nº ES2023001497 i 1498 i 1500. Només són alguns exemples, no tots. No tenim les factures de 2023 completes ni de 2022 tal com es sol·licitava a la instància. Tampoc tenim factures des del 2017 fins a octubre de 2023. Falten els registres de factures i d'altres; des del 2017 que s'obre el servei de la carpeta del regidor fins a octubre de 2023. A partir d’octubre de 2023 és quan comencem a tenir els registres d'entrada correlatius. Tot i així en falten alguns” Aporten com a annex un arxiu Excel del registre d’entrada. El 17 de gener de 2024 la GAIP trasllada a l’Ajuntament les al·legacions formulades per la persona reclamant perquè ens faci arribar el seu posicionament al respecte en un termini de 10 dies. El 31 de gener l’Ajuntament tramet a la GAIP resposta a les al·legacions formulades per la persona reclamant en el sentit següent: “Reitero que els regidors tenen accés a les factures de l’Ajuntament des de la respectiva Carpeta del Regidor que forma part del Gestor d’Expedients. L’Ajuntament no ha amagat ni amaga cap informació, ni té cap costum de fer-ho. La falta de perícia del reclamant sembla ser la causa més probable per obtenir la informació que demana. L’Ajuntament ha facilitat a tots els regidors l’accés a la documentació electrònica existent al Gestor d’Expedients i quan ha detectar alguna incidència, l’ha fet arribar als responsables de la gestió del programa que sempre han donar resposta immediata als incidents. La obsessió del reclamant de que l’Ajuntament amaga sibil·linament la informació no té cap sentit: l’Ajuntament no té res a amagar i dona facilitats perquè els regidors puguin accedir online a la documentació municipal”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona electa del mateix Ajuntament i aquesta condició de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions, i es va confirmar per la jurisprudència, on cal destacar la sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya confirmada per la Sentència del Tribunal Suprem 312/2022, de 10 de març de 2022, sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. D’acord amb aquesta interpretació es considera vàlida la utilització de la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG per atendre reclamacions dels electes locals, tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa. L’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. La reclamació davant la Comissió gratuïta i voluntària també per als electes locals que no han de tenir menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A més, la disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i el funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i que alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre veracitat de la informació i la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació En el cas concret que ens ocupa, i vistos els antecedents àmpliament transcrits amb la literalitat dels escrits aportats per ambdues parts, sembla evident la controvèrsia entre el grup municipal al que representa la persona reclamant i el propi Ajuntament. D’entrada, i sense fer cap més valoració al respecte, remarcar que no és funció d’aquesta Comissió resoldre conflictes que van més enllà del dret d’accés a la informació. Convé recordar, i amb caràcter general, la doctrina de la GAIP pel que fa a la veracitat de la informació (per totes, la Resolució 86/2023, de 2 de febrer). Segons aquesta Comissió, la veracitat és requerida per l’article 6.1.a LTAIPBG, als efectes de garantir la qualitat d’allò que es divulga en exercici de les obligacions de transparència o publicitat activa, ja que la veracitat és necessària per oferir la imatge real de l’organització i el funcionament de l’Administració. En canvi, als efectes del dret d’accés a la informació pública (articles 2.a i b i 18 LTAIPBG), aquesta és essencialment definida a partir de fet de trobar-se en poder de o a disposició de l’Administració, sense cap requisit explícit de veracitat. Fins i tot, la hipotètica manca de veracitat de la informació pública precisament pot oferir –per ella mateixa- una imatge real, i prou veraç, de l’administració concernida. D’altra banda, i encara en general, hem de contemplar la praxi que segueix aquesta Comissió pel que fa a l’admissió de les reclamacions. De fet, l’administració no sempre assenyala de manera inequívoca que està lliurant tota la informació de què disposa, i és per això que la GAIP sol requerir-li un informe explicatiu –un cop feta una primera admissió provisional de la Reclamació- i a voltes fins i tot informació complementària, si considera que no és suficient. Quan a parer de la Comissió no es planteja dubte sobre la posició de l’administració, en el sentit de ser exhaustiva i inequívoca, es dona trasllat al reclamant de totes aquestes informacions per al seu coneixement, i es finalitza el procediment per pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació. Així es pot veure en moltes resolucions de la GAIP. En el cas concret, l’administració reclamada ha afirmat que “els regidors tenen accés a les factures de l’Ajuntament des de la respectiva Carpeta del Regidor que forma part del Gestor d’Expedients”. Per tant, i tenint en compte l’objecte de la reclamació –factures de l’any 2022 i 2023-, i que els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat l’accés a la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment aquesta Comissió considera que s’ha donat resposta a la SAIP i per tant, suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de febrer de 2024, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació 1221/2023. 2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1221/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.