Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona el expediente de licencia de actividad de un aparcamiento de restaurante. El reclamante alegó falta de respuesta y entrega de la información. La GAIP resuelve finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la información posteriormente y el solicitante no presentó alegaciones contra dicha entrega.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 LTAIPBG y el artículo 29 RGAIP.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en las leyes.
3
Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente y no pueden ampliarse por analogía.
4
La administración debe motivar debidamente cualquier límite aplicado al acceso, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
5
Se aprecia la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación cuando se produce una satisfacción extemporánea de la solicitud que elimina la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 387/2024, de 4 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 1220/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Expedient de llicència d’activitat de l’aparcament d’un restaurant.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: En el marc d’aquest procediment, la GAIP aprecia d’ofici la pèrdua sobrevinguda de l’objecte
de la Reclamació, atès que l’Ajuntament reclamat ha fet arribar al reclamant tota la informació de la
disposa. Així mateix, aquesta Comissió va donar trasllat de la informació rebuda per l’Ajuntament
reclamat al reclamant per tal que hi presentés al·legacions pel cas que no resultés d’acord amb les
seves pretensions, i transcorregut el termini per fer-ho, no ha presentat cap al·legació, el que suposa
la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la
pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica
que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
Paraules clau: Ajuntament. Llicències. Activitats. Autoritzacions. Comunicacions. Aparcaments.
Restaurants. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
El 5 de desembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1220/2023, presentada per persona
interessada en nom i representació d’una societat mercantil, contra l’Ajuntament de Barcelona, en
relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent.
La Reclamació presentada el 5 de desembre de 2023 manifesta que l’Ajuntament reclamat no ha respost a la petició i tampoc ha lliurat la informació sol·licitada.
El 17 d’octubre de 2023 el reclamant presenta a l’Ajuntament de Barcelona una sol·licitud d’accés
a informació en els següents termes: “Expedient de la de Llicència d’activitat (o bé autorització o
comunicació administrativa equivalent) de l’activitat d’aparcament “Aparcament Restaurant
Bonanova” realitzat en l’immoble situat a la planta baixa del Carrer de Sant Gervasi de Cassoles,
núm. 96, de Barcelona, del qual s’acompanyen fotografies”.
El 20 de desembre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu
i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 21 de desembre de 2023 la Comissió
comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze
dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també
còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents
que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Transcorregut el termini donat a
l’Ajuntament sense haver rebut resposta, el 14 de febrer de 2024 la Comissió repeteix el
requeriment.
El 15 de febrer de 2024 la GAIP l’Ajuntament de Barcelona comunica a la GAIP que ha respost al reclamant i demana que es doni per finalitzada la present reclamació. Així mateix adjunta còpia
de la resposta.
El 28 de febrer de 2024 la Comissió trasllada la resposta de l’Ajuntament al reclamant per tal que
presenti al·legacions en un termini de tres dies, advertint-lo que en el cas que no en presenti
s’entendrà que la seva sol·licitud d’accés ha estat convenientment contestada. La notificació fou
acceptada el 4 de març i fins a data de la present resolució no consta la presentació
d’al·legacions per part del reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
En el marc d’aquest procediment, la GAIP aprecia d’ofici la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la
Reclamació, atès que l’Ajuntament reclamat ha fet arribar al reclamant tota la informació de la
disposa. Així mateix, aquesta Comissió va donar trasllat de la informació rebuda per l’Ajuntament
reclamat al reclamant per tal que hi presentés al·legacions pel cas que no resultés d’acord amb les
seves pretensions, i transcorregut el termini per fer-ho, no ha presentat cap al·legació, el que suposa
la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la
pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica
que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4
d’abril de 2024, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1220/2024 per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Ballo
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.