Se solicitó a la Mancomunitat MIGRAUM información sobre el aumento del coste de recogida de basuras y gestión de residuos. El reclamante alegó falta de transparencia y silencio administrativo. La GAIP decidió inadmitir parcialmente las consultas jurídicas y opiniones, pero estimar la entrega de datos y documentos públicos por no concurrir límites legales.
Puntos clave de la argumentación
1
Se declaran inadmisibles las solicitudes que consisten en consultas jurídicas, peticiones de opiniones o documentos de trabajo interno sin relevancia pública según el artículo 29.1 de la LTAIPBG.
2
La falta de colaboración de la administración al no remitir los informes solicitados por la Comisión no impide la resolución de la reclamación conforme al artículo 33.7 del RGAIP.
3
La información relativa a concursos públicos, presupuestos, deudas y responsabilidades derivadas de sentencias judiciales se considera información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG.
4
Al no acreditarse límites legales, la administración debe entregar la información, siendo su responsabilidad exclusiva verificar la inexistencia de límites al ejecutar la resolución.
5
Se recuerda la obligatoriedad de las administraciones de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y conservación de los documentos públicos.
Texto completo
Resolució 92/2025, de 30 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 778/2024
Administració reclamada: Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l'Alt
Urgell Meridional (MIGRAUM)
Informació reclamada: Diversa sobre la pujada del cost de recollida de les escombraries.
Sentit de la resolució: Inadmissió parcial. Estimació parcial.
Resum: En la mesura en que alguna de les preguntes formulades no s’adeqüen a les
disposicions recollides en el paràgraf anterior, pel que respecta a aquesta part de la
reclamació, aquesta Comissió considera que ha de ser inadmesa. En darrer terme, i davant la
manca de col·laboració de l’administració, aquesta Comissió no aprecia d’ofici l’existència de
límits més enllà de dades de caràcter personal merament identificatives directament
relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que
puguin contenir la informació sol·licitada. Per tant, aquesta Comissió no pot fer més que
emparar el dret d’accés a la informació pública reclamada amb el benentès que és
responsabilitat exclusiva de l’Ajuntament verificar que no hi concorren cap dels límits previstos
en l’article 21 i següents de la LTAIPBG, en el moment d’executar aquesta Resolució.
Paraules clau: Mancomunitat de municipis. Recollida escombraries. Puja cost. Taxa recollida
escombraries. Reclamació contra silenci. Manca de lliurament. Petició intermediació. Estimació.
Sense límits.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
El 30 de maig de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 778/2024, presentada per una
persona física contra MIGRAUM Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus
de l'Alt Urgell Meridional, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent
d’acord amb el previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat als articles 42
i següents del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El reclamant indica que no ha rebut resposta de la administració.
La reclamació presentada davant la GAIP exposa el malestar per la pujada de pujada del
preu del rebut per la recollida d’escombraries en diversos municipis de l’Alt Urgell per part
de la Mancomunitat, la falta de transparència a l’hora de saber on s’ubica físicament la
Mancomunitat, i el per què de la pujada de preus. Aquest malestar va portar a la recollida
de signatures entre els veïns i a plantejar el problema davant el Síndic de Greuges.
El reclamant adjunta a la reclamació dues cartes del Síndic de Greuges, de 5 de febrer i 17
d’abril. En la carta del 05 de febrer el Síndic indica que: “Amb la voluntat d'estudiar
l'assumpte exposat en l'exercici de la nostra funció de protegir i defensar els drets i les
llibertats constitucionals i estatutaris, vam iniciar l'actuació d'ofici anotada amb el número
AO-00165/2023 en relació amb l'increment de la quota de la taxa per la prestació del servei
de gestió de residus, als efectes de comprovar l'establiment del nou import i la deguda
justificació, la gestió en la prestació del servei, la garantia del dret d'accés a la informació
pública per a la ciutadania, i la transparència de l'actuació de l'administració”. El Síndic
indica que resta a l’espera de la resposta per part de la Mancomunitat.
La carta del 17 d’abril exposa que el Síndic s’ha adreçat novament al MIGRAUM en els
següents termes: “Us fem saber que en data d'avui ens hem adreçat a la MIGRAUM
demanant novament la informació sol·licitada al seu dia i que ens ha de permetre estudiar
l'assumpte plantejat i donar una resposta adequada a la ciutadania, en la nostra funció de
defensa i protecció dels seus drets.
Tan bon punt en rebem la resposta continuarem amb l’estudi del vostre cas i us informarem
de les mesures que s’adoptin”.
El reclamant no aporta cap sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) amb la
reclamació. La reclamació presentada davant la GAIP acaba sol·licitant: “Demano la vostra
intermediació per aconseguir cop”.
El 6 de juny de 2024 la GAIP requereix al reclamant esmenar la reclamació amb l’aportació
de la sol·licitud d’accés a la informació pública i dona un termini de 10 dies hàbils per fer-
ho.
El 13 de juny de 2024 la GAIP rep del reclamant una SAIP presentada davant l’Ajuntament de Coll de Nargó per part d’una persona diferent del reclamant el passat 3 de juliol de
2023. El reclamant aporta l’autorització de la persona que va presentar la SAIP per tal que
pugui utilitzar aquesta instància davant la GAIP. A la SAIP se sol·licita la següent informació: “Dit això, i de conformitat amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern, SOL·LICITO resposta per escrit
dins el termini legal a les següents qüestions;
És legal un augment del 57 % de les escombraries sense informar prèviament?
Quan veurem aquestes "millores" del servei per ara inexistents?
Per què hi ha veïns que no paguen la taxa per no disposar de containers a menys d'1km
de casa?
Quan es fa o s'ha fet el concurs públic per assignar a una empresa i de quin pressupost és
disposa?
Quin deute té Migraum i sota quin concepte?
Qui va ordenar abocar il.legalment escombraries els anys 2014 i 2015 al Solsonès i de
quan va ser la condemna per aquests fets l'any 2018?
Quines responsabilitats es van depurar internament a la Migraum per aquesta sentència?
Quan s'acabarà de pagar aquest deute/increment de taxes?
Que ha fet el Gerent de Migraum i els diferents presidents que han passat per minvar
aquest deute?
Quina és la opinió del nostre ajuntament respecte a aquest augment de taxes i sobre la
gestió pública de Migraum?
Quina serà la posició del nostre ajuntament en la proposta de renovació d'aquests dos
càrrecs en la propera reunió de la Migraum?
On és el justificant de cobrament del deute de La Vansa- Fornols i de Tuixent- La Jossa
entorn l'any 2010 valorat en 190.000€?
Així mateix s’adjunta la resposta donada per l’Ajuntament de Coll de Nargó a aquesta
SAIP el passat 27 de juliol de 2023 on s’indica que: “En primer lloc dir li que remetem a
MIGRAUM la majoria de les preguntes que formula atès que és aquest ens qui ha de
respondre, resposta de la que al li farem complit retorn”. L’Ajuntament en el seu escrit
contesta sobre la decisió de cobrament del cost real del servei i el possible fraccionament
de l’increment. També fa referència a la renovació de càrrecs dins de mancomunitat
MIGRAUM, i per la tasca realitzada per l’Ajuntament de Coll de Nargó que en el moment
de la carta era exercida per l’alcalde de l’Ajuntament de Coll de Nargó.
El 22 de juliol de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al MIGRAUM i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la
Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i,
en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut
a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació
requerida a l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual
s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública
(RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article
2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a
sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i
representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 8 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP
preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes
sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Inadmissibilitat parcial d’alguna de les preguntes plantejades
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29.1 de la LTAIPBG en el seu apartat a) fa referència a les causa d’inadmissió de les
sol·licituds d’accés a la informació pública. Concretament assenyala que han de ser
inadmeses:
“a) Si demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern
sense rellevància o interès públic”.
Així mateix l’apartat segon del mateix article:
“2. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o
peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació
establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es
demanin d’acord amb la normativa corresponent”.
En la mesura en que alguna de les preguntes formulades no s’adeqüen a les disposicions
recollides en el paràgraf anterior, pel que respecta a aquesta part de la reclamació, aquesta
Comissió considera que ha de ser inadmesa.
Efectivament, de l’anàlisi de les preguntes que consten en la SAIP, trobem que la primera “És
legal un augment del 57% de les escombraries sense informar prèviament?” es tracta d’una
consulta jurídica.
Així mateix, la pregunta “Quina és la opinió del nostre ajuntament respecte a aquest augment
de taxes i sobre la gestió pública del MIGRAUM?, demana una opinió, al igual que la pregunta
“Quina serà la posició del nostre ajuntament en la proposta de renovació d’aquests dos càrrecs
en la propera reunió del Migraum?” En tot cas, aquestes dues preguntes foren dirigides
directament a l’alcalde de Coll de Nargó, que fou qui contestà el 27 de juliol de 2023
(antecedent 4). La reclamació davant la GAIP, es presentà el 30 de maig de 2024, i per això
aquesta part de la reclamació, seria extemporània, doncs ja hauria exhaurit el termini per la
seva presentació, d’acord amb els articles 39 i 42.1 LTAIPBG.
Les mateixes raons per les quals l'article 29.2 LTAIPBG estableix la inadmissibilitat de les
sol·licituds que demanen informes o formulen consultes jurídiques comporten la inadmissibilitat
de les reclamacions prevista per l'article 33.2 RGAIP si el seu objecte no consisteix pròpiament
en l'accés a informació pública, com succeeix en la consulta del cas que ens ocupa.
En definitiva, i d’acord amb les consideracions efectuades, la Reclamació ha de ser inadmesa
pel que respecte a les preguntes formulades que consten en aquest fonament jurídic.
4. Sobre el dret d’accés parcial a la informació sol·licitada i límits
La informació sol·licitada i reclamada: Quan veurem aquestes "millores" del servei per ara
inexistents?. Per què hi ha veïns que no paguen la taxa per no disposar de containers a menys
d'1km de casa?. Quan es fa o s'ha fet el concurs públic per assignar a una empresa i de quin
pressupost és disposa?. Quin deute té Migraum i sota quin concepte?. Qui va ordenar abocar
il.legalment escombraries els anys 2014 i 2015 al Solsonès i de quan va ser la condemna per
aquests fets l'any 2018?. Quines responsabilitats es van depurar internament a la Migraum per
aquesta sentència? Quan s'acabarà de pagar aquest deute/increment de taxes?. Que ha fet el
Gerent de Migraum i els diferents presidents que han passat per minvar aquest deute?. On és
el justificant de cobrament del deute de La Vansa- Fornols i de Tuixent- La Jossa entorn l'any
2010 valorat en 190.000€?”, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b
LTAIPBG ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la
que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal
tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les
administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres
persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en
els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1
LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la
denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat
i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
Cal fer palès que el Migraum (Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l'Alt
Urgell Meridional) resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i queda obligat a
resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.b) de
l’esmentada Llei.
En darrer terme, i davant la manca de col·laboració de l’administració, aquesta Comissió no
aprecia d’ofici l’existència de límits més enllà de dades de caràcter personal merament
identificatives directament relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública
de l’Administració que puguin contenir la informació sol·licitada. Per tant, aquesta Comissió no
pot fer més que emparar el dret d’accés a la informació pública reclamada amb el benentès que
és responsabilitat exclusiva de l’Ajuntament verificar que no hi concorren cap dels límits
previstos en l’article 21 i següents de la LTAIPBG, en el moment donar compliment a aquesta
Resolució.
5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents
públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions
públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i
conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de
documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que
garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació
única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió
de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les
administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica
de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar
perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau,
l’accés.
6. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
7. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 30 de gener de 2025, resol per unanimitat:
1. Inadmetre parcialment la Reclamació 778/2024, d’acord amb les consideracions
efectuades al Fonament jurídic 3.
2. Estimar parcialment la Reclamació 778/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la
informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4 i 5.
3. Requerir al Migraum que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1
dins del termini màxim de quinze dies.
4. Requerir al Migraum a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la
persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 778/2024 i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar- ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar- ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.