Reclamación por acceso a información sobre el incremento de tasas de recogida de basuras y gestión de la Mancomunitat MIGRAUM con estimación parcial

Resolució 92/2025, de 30 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 778/2024 Administració reclamada: Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l'Alt Urgell Meridional (MIGRAUM) Informació reclamada: Diversa sobre la pujada del cost de recollida de les escombraries. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial. Estimació parcial. Resum: En la mesura en que alguna de les preguntes formulades no s’adeqüen a les disposicions recollides en el paràgraf anterior, pel que respecta a aquesta part de la reclamació, aquesta Comissió considera que ha de ser inadmesa. En darrer terme, i davant la manca de col·laboració de l’administració, aquesta Comissió no aprecia d’ofici l’existència de límits més enllà de dades de caràcter personal merament identificatives directament relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que puguin contenir la informació sol·licitada. Per tant, aquesta Comissió no pot fer més que emparar el dret d’accés a la informació pública reclamada amb el benentès que és responsabilitat exclusiva de l’Ajuntament verificar que no hi concorren cap dels límits previstos en l’article 21 i següents de la LTAIPBG, en el moment d’executar aquesta Resolució. Paraules clau: Mancomunitat de municipis. Recollida escombraries. Puja cost. Taxa recollida escombraries. Reclamació contra silenci. Manca de lliurament. Petició intermediació. Estimació. Sense límits. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 30 de maig de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 778/2024, presentada per una persona física contra MIGRAUM Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l'Alt Urgell Meridional, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb el previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat als articles 42 i següents del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El reclamant indica que no ha rebut resposta de la administració. La reclamació presentada davant la GAIP exposa el malestar per la pujada de pujada del preu del rebut per la recollida d’escombraries en diversos municipis de l’Alt Urgell per part de la Mancomunitat, la falta de transparència a l’hora de saber on s’ubica físicament la Mancomunitat, i el per què de la pujada de preus. Aquest malestar va portar a la recollida de signatures entre els veïns i a plantejar el problema davant el Síndic de Greuges. El reclamant adjunta a la reclamació dues cartes del Síndic de Greuges, de 5 de febrer i 17 d’abril. En la carta del 05 de febrer el Síndic indica que: “Amb la voluntat d'estudiar l'assumpte exposat en l'exercici de la nostra funció de protegir i defensar els drets i les llibertats constitucionals i estatutaris, vam iniciar l'actuació d'ofici anotada amb el número AO-00165/2023 en relació amb l'increment de la quota de la taxa per la prestació del servei de gestió de residus, als efectes de comprovar l'establiment del nou import i la deguda justificació, la gestió en la prestació del servei, la garantia del dret d'accés a la informació pública per a la ciutadania, i la transparència de l'actuació de l'administració”. El Síndic indica que resta a l’espera de la resposta per part de la Mancomunitat. La carta del 17 d’abril exposa que el Síndic s’ha adreçat novament al MIGRAUM en els següents termes: “Us fem saber que en data d'avui ens hem adreçat a la MIGRAUM demanant novament la informació sol·licitada al seu dia i que ens ha de permetre estudiar l'assumpte plantejat i donar una resposta adequada a la ciutadania, en la nostra funció de defensa i protecció dels seus drets. Tan bon punt en rebem la resposta continuarem amb l’estudi del vostre cas i us informarem de les mesures que s’adoptin”. El reclamant no aporta cap sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) amb la reclamació. La reclamació presentada davant la GAIP acaba sol·licitant: “Demano la vostra intermediació per aconseguir cop”. El 6 de juny de 2024 la GAIP requereix al reclamant esmenar la reclamació amb l’aportació de la sol·licitud d’accés a la informació pública i dona un termini de 10 dies hàbils per fer- ho. El 13 de juny de 2024 la GAIP rep del reclamant una SAIP presentada davant l’Ajuntament de Coll de Nargó per part d’una persona diferent del reclamant el passat 3 de juliol de 2023. El reclamant aporta l’autorització de la persona que va presentar la SAIP per tal que pugui utilitzar aquesta instància davant la GAIP. A la SAIP se sol·licita la següent informació: “Dit això, i de conformitat amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, SOL·LICITO resposta per escrit dins el termini legal a les següents qüestions; És legal un augment del 57 % de les escombraries sense informar prèviament? Quan veurem aquestes "millores" del servei per ara inexistents? Per què hi ha veïns que no paguen la taxa per no disposar de containers a menys d'1km de casa? Quan es fa o s'ha fet el concurs públic per assignar a una empresa i de quin pressupost és disposa? Quin deute té Migraum i sota quin concepte? Qui va ordenar abocar il.legalment escombraries els anys 2014 i 2015 al Solsonès i de quan va ser la condemna per aquests fets l'any 2018? Quines responsabilitats es van depurar internament a la Migraum per aquesta sentència? Quan s'acabarà de pagar aquest deute/increment de taxes? Que ha fet el Gerent de Migraum i els diferents presidents que han passat per minvar aquest deute? Quina és la opinió del nostre ajuntament respecte a aquest augment de taxes i sobre la gestió pública de Migraum? Quina serà la posició del nostre ajuntament en la proposta de renovació d'aquests dos càrrecs en la propera reunió de la Migraum? On és el justificant de cobrament del deute de La Vansa- Fornols i de Tuixent- La Jossa entorn l'any 2010 valorat en 190.000€? Així mateix s’adjunta la resposta donada per l’Ajuntament de Coll de Nargó a aquesta SAIP el passat 27 de juliol de 2023 on s’indica que: “En primer lloc dir li que remetem a MIGRAUM la majoria de les preguntes que formula atès que és aquest ens qui ha de respondre, resposta de la que al li farem complit retorn”. L’Ajuntament en el seu escrit contesta sobre la decisió de cobrament del cost real del servei i el possible fraccionament de l’increment. També fa referència a la renovació de càrrecs dins de mancomunitat MIGRAUM, i per la tasca realitzada per l’Ajuntament de Coll de Nargó que en el moment de la carta era exercida per l’alcalde de l’Ajuntament de Coll de Nargó. El 22 de juliol de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al MIGRAUM i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 8 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Inadmissibilitat parcial d’alguna de les preguntes plantejades L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29.1 de la LTAIPBG en el seu apartat a) fa referència a les causa d’inadmissió de les sol·licituds d’accés a la informació pública. Concretament assenyala que han de ser inadmeses: “a) Si demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic”. Així mateix l’apartat segon del mateix article: “2. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent”. En la mesura en que alguna de les preguntes formulades no s’adeqüen a les disposicions recollides en el paràgraf anterior, pel que respecta a aquesta part de la reclamació, aquesta Comissió considera que ha de ser inadmesa. Efectivament, de l’anàlisi de les preguntes que consten en la SAIP, trobem que la primera “És legal un augment del 57% de les escombraries sense informar prèviament?” es tracta d’una consulta jurídica. Així mateix, la pregunta “Quina és la opinió del nostre ajuntament respecte a aquest augment de taxes i sobre la gestió pública del MIGRAUM?, demana una opinió, al igual que la pregunta “Quina serà la posició del nostre ajuntament en la proposta de renovació d’aquests dos càrrecs en la propera reunió del Migraum?” En tot cas, aquestes dues preguntes foren dirigides directament a l’alcalde de Coll de Nargó, que fou qui contestà el 27 de juliol de 2023 (antecedent 4). La reclamació davant la GAIP, es presentà el 30 de maig de 2024, i per això aquesta part de la reclamació, seria extemporània, doncs ja hauria exhaurit el termini per la seva presentació, d’acord amb els articles 39 i 42.1 LTAIPBG. Les mateixes raons per les quals l'article 29.2 LTAIPBG estableix la inadmissibilitat de les sol·licituds que demanen informes o formulen consultes jurídiques comporten la inadmissibilitat de les reclamacions prevista per l'article 33.2 RGAIP si el seu objecte no consisteix pròpiament en l'accés a informació pública, com succeeix en la consulta del cas que ens ocupa. En definitiva, i d’acord amb les consideracions efectuades, la Reclamació ha de ser inadmesa pel que respecte a les preguntes formulades que consten en aquest fonament jurídic. 4. Sobre el dret d’accés parcial a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada: Quan veurem aquestes "millores" del servei per ara inexistents?. Per què hi ha veïns que no paguen la taxa per no disposar de containers a menys d'1km de casa?. Quan es fa o s'ha fet el concurs públic per assignar a una empresa i de quin pressupost és disposa?. Quin deute té Migraum i sota quin concepte?. Qui va ordenar abocar il.legalment escombraries els anys 2014 i 2015 al Solsonès i de quan va ser la condemna per aquests fets l'any 2018?. Quines responsabilitats es van depurar internament a la Migraum per aquesta sentència? Quan s'acabarà de pagar aquest deute/increment de taxes?. Que ha fet el Gerent de Migraum i els diferents presidents que han passat per minvar aquest deute?. On és el justificant de cobrament del deute de La Vansa- Fornols i de Tuixent- La Jossa entorn l'any 2010 valorat en 190.000€?”, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Cal fer palès que el Migraum (Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l'Alt Urgell Meridional) resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.b) de l’esmentada Llei. En darrer terme, i davant la manca de col·laboració de l’administració, aquesta Comissió no aprecia d’ofici l’existència de límits més enllà de dades de caràcter personal merament identificatives directament relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que puguin contenir la informació sol·licitada. Per tant, aquesta Comissió no pot fer més que emparar el dret d’accés a la informació pública reclamada amb el benentès que és responsabilitat exclusiva de l’Ajuntament verificar que no hi concorren cap dels límits previstos en l’article 21 i següents de la LTAIPBG, en el moment donar compliment a aquesta Resolució. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de gener de 2025, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 778/2024, d’acord amb les consideracions efectuades al Fonament jurídic 3. 2. Estimar parcialment la Reclamació 778/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4 i 5. 3. Requerir al Migraum que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir al Migraum a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 778/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar- ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.