Reclamación contra el Ayuntamiento de Gósol por acceso parcial a información sobre la brigada municipal y el Plan de Nieve con resultado de estimación parcial

Resolució 345/2025, de 13 de març Número d’expedient de la Reclamació: 1212/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Gósol Informació reclamada: Pla neucat i diverses qüestions organitzatives sobre la brigada municipal. Sentit de la resolució: Pèrdua parcial i estimació parcial Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud parcialment i facilitat a la persona reclamant gran part de la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània parcial de la sol·licitud d’informació el qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte parcial d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Ens trobem en aquesta tessitura, el reclamant vol accedir a aquest Pla de neu i l’Ajuntament en la seva resposta ha indicat que si el reclamant vol el pla en desús que ho demani d’aquesta manera. En resposta a aquesta petició el mateix 28 de gener de 2025 el reclamant torna a indicar que no ha rebut el Pla de neu. Tal i com el propi Ajuntament adverteix, no hi ha un altre Pla de neu, s’està elaborant, i per tant l’únic Pla de neu del que disposa, encara que l’Ajuntament indiqui que es troba en desús, és amb el que s’ha de fornir al reclamant. En fase de Reclamació tampoc s’invoca cap límit al dret d’accés a aquesta informació. Aquesta Comissió tampoc n’aprecia cap més enllà de dades merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració (article 24.1 LTAIPBG) que poguessin contenir el Pla de neu. Aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació pública sol·licitada, això és el Pla de neu. Paraules clau: Ajuntament. Pla de neu. Neu. Brigades municipals. Jornades laborals. Horaris. Categories professionals. Formació. Seguretat i salut en el treball. Maquinària. Condicions laborals. Expedients informatius i sancionadors. Reclamació contra estimació. Lliurament extemporani. Pèrdua parcial. Estimació parcial. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 9 de setembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1212/2024, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Gósol, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 8 d’abril de 2024 la persona reclamant dirigeix a l’Ajuntament de Gósol un seguit de preguntes relacionades amb el personal encarregat del manteniment al municipi: jornada laboral, horaris, temps per esmorzar i dinar, fitxatges horaris, característiques del contracte, pla de treball, calendaris, organigrama del personal, categoria professional i formació, obertura d’expedients sancionadors i informatius. Demana rebre el pla de neu i pregunta si l’ajuntament rep algun tipus d’ajut econòmic d’alguna altra administració i si hi ha consignada una partida pressupostària a tal efecte. A banda de les respostes a les preguntes, el reclamant demana que li facin arribar tota la documentació al respecte amb eliminació de les dades pròpies que sigui necessari. El reclamant adjunta a la seva reclamació una resposta de l’alcalde de Gósol a les seves preguntes, on no hi consta cap data, ni signatura de l’alcalde, ni cap registre de sortida. Bàsicament es tracta de les preguntes dirigides a l’alcalde amb la resposta de l’alcalde. L’1 de maig de 2024 l’ara reclamant presenta nova instància davant l’ajuntament, amb la descripció de “Rèplica a la resposta donada per l’alcalde a la instància 2024_E-RC-168”. En aquest cas l'ara reclamant va agrupar les qüestions per temàtiques: horaris de la brigada municipal, manca de pla de treball, categoria professional i formació dels treballadors, expedients sancionadors i informatius, pla de neu. En aquesta nova instància el reclamant opina, discrepa, corregeix, demana aclariments sobre la resposta de l’alcalde de Gósol, el funcionament de la brigada municipal i també planteja noves qüestions. Finalment acaba demanant el Pla de neu, íntegre i que l’alcalde signi la resposta que doni. En el formulari de la reclamació dirigida a la GAIP, el reclamant indica en l’apartat de la informació reclamada que la resposta a la instància de 8 d’abril fou parcial i que la instància d’1 de maig no s’ha contestat. El 25 de setembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 27 de setembre la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Gósol i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. El 16 d’octubre de 2024 la GAIP rep comunicació de l’Ajuntament de Gósol, signada per l’Alcalde on exposa els motius pels que no va facilitar tota la informació en la instància de 8 d’abril i 1 de maig. Bàsicament es refereix al fet que les instàncies son repetitives, que fan referència a qüestions subjectives, d’aversió dels reclamant respecte dels dos treballadors de les brigades, critica el to utilitzat per l’ara reclamant per acabar concloent que l’Ajuntament compta amb uns recursos econòmics i personals molt límits, i amb ells es fa el que es pot. També fa referència a una reunió entre el reclamant i l’alcalde on “van debatre amb profunditat totes les qüestions plantejades”. El 22 d’octubre de 2024 la GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant i li atorga un termini de 5 dies hàbils perquè comuniqui els que consideri pertinent, amb l’advertiment que si no ens comunica el contrari, entendrem que dona resposta a la vostra sol·licitud d’informació pública, i finalitzarem el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. El 28 d’octubre la GAIP rep les al·legacions del reclamant al respecte de la resposta de l’Ajuntament de Gósol. En primer lloc nega haver rebut cap tipus de documentació. Concretament respecte del pla de neu es queixa de la manca de lliurament. En segon lloc, aclareix que no vol cap tipus de dades personals dels treballadors de l’Ajuntament. En tercer lloc, indica que presenta instàncies de forma objectiva i per un benefici col·lectiu. Mostra el seu descontent pel funcionament de la brigada municipal, motiu pel qual es queixa del seu funcionament. Acaba indicant que les qüestions que planteja a la sol·licitud d’accés a informació pública: “Una part té a veure amb la seguretat dels treballadors i de tercers. Altra part té a veure amb la forma de gestionar la Brigada (es a dir, té a veure amb el seu responsable, el qual és l’Alcalde mateix). Per últim, es demanava també informació sobre ajuts de la Generalitat en relació a la retirada de neu. Cap informació ha estat facilitada ni aclarida de forma oficial per escrit”. També reclama el Pla de neu. El 27 de novembre la Comissió trasllada les al·legacions del reclamant a l’Ajuntament de Gósol, i atorga un termini de cinc dies per tal que s’hi posicioni al respecte. El 28 de gener de 2025 la GAIP rep el posicionament sol·licitat a l’Ajuntament de Gósol, on l’alcalde va contestant a cadascuna de les qüestions plantejades pel reclamant. Respecte del Pla de neu les consideracions que fa l’Ajuntament son les següents: “no s'està aplicant des de fa més d'un any per falles en la seva concepció i, sobretot, per canvis en la situació de la població i els recursos municipals. Considerem que aquest pla és inaplicable. Per això, donat que ja no és vàlid, no s'ha aportat, a l'espera de poder presentar el nou que es troba en elaboració”,.... “No obstant això, si per algun motiu es requerís el pla de neu antic, el podem facilitar si ho demana, especificant que vol aquest pla en desús; li aportarem, remarcant que ja no té validesa per nosaltres”. En la mateixa data, el reclamant fa arribar a la GAIP informació conforme ha rebut l’informe de posicionament de l’Ajuntament i indica que: “Una vegada més, no han adjuntat el Pla de neu requerit en diverses ocasiones per instància des de fa mesos i mesos”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud parcialment i facilitat a la persona reclamant gran part de la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània parcial de la sol·licitud d’informació el qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte parcial d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. 3. Sobre el dret parcial d’accés a la informació sol·licitada Finalment la qüestió que resta resoldre és el Pla de neu. El Pla de neu és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). L’accés a la informació no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació ni a la invocació de cap norma (article 18.2 LTAIPBG). No podem oblidar que la finalitat de la Llei de transparència és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública (article 1.2 LTAIPBG). L’Ajuntament ha respost a la SAIP en tots els seus termes, a excepció de l’aportació del Pla de neu. Al respecte ha fet saber al reclamant i també a la GAIP que (antecedent 9): “no s'està aplicant des de fa més d'un any per falles en la seva concepció i, sobretot, per canvis en la situació de la població i els recursos municipals. Considerem que aquest pla és inaplicable. Per això, donat que ja no és vàlid, no s'ha aportat, a l'espera de poder presentar el nou que es troba en elaboració”,.... “No obstant això, si per algun motiu es requerís el pla de neu antic, el podem facilitar si ho demana, especificant que vol aquest pla en desús; li aportarem, remarcant que ja no té validesa per nosaltres”. Ens trobem en aquesta tessitura, el reclamant vol accedir a aquest Pla de neu i l’Ajuntament en la seva resposta ha indicat que si el reclamant vol el pla en desús que ho demani d’aquesta manera. En resposta a aquesta petició el mateix 28 de gener de 2025 el reclamant torna a indicar que no ha rebut el Pla de neu. Tal i com el propi Ajuntament adverteix, no hi ha un altre Pla de neu, s’està elaborant, i per tant l’únic Pla de neu del que disposa, encara que l’Ajuntament indiqui que es troba en desús, és amb el que s’ha de fornir al reclamant. En fase de Reclamació tampoc s’invoca cap límit al dret d’accés a aquesta informació. Aquesta Comissió tampoc n’aprecia cap més enllà de dades merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració (article 24.1 LTAIPBG) que poguessin contenir el Pla de neu. Aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació pública sol·licitada, això és el Pla de neu. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu que ha d’estar perfectament classificat/classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Planificació de la seguretat i protecció ciutadana (codi 0242), sèrie Plans de protecció civil municipal (3067). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de març de 2025, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua parcial de la Reclamació 1212/2024 d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Estimar parcialment la Reclamació 1212/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la disposar del Pla de neu. 3. Requerir a l’Ajuntament de Gósol que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Gósol a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir -la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1212/2024. i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.