Una persona solicitó al Colegio de Psicólogos de Cataluña el acceso y copia íntegra de dos expedientes disciplinarios. La reclamante alegó un interés legítimo por ser la denunciante y querer conocer las circunstancias valoradas. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) desestimó la solicitud para proteger la integridad de la investigación en curso.
Puntos clave de la argumentación
1
El acceso a la información pública puede denegarse cuando pueda obstaculizar, dificultar o interferir en una investigación administrativa o disciplinaria en curso, según el artículo 21.1.b de la LTAIPBG y el artículo 69.3 del Decret 8/2021.
2
La protección del límite legal no se centra en los datos personales, sino en el interés administrativo de asegurar el buen fin del procedimiento y evitar injerencias que comprometan el éxito de las actuaciones.
3
La condición de denunciante no confiere automáticamente la calidad de interesado en el procedimiento administrativo, conforme al artículo 62.5 de la Ley 39/2015.
4
En la ponderación de intereses, prevalece la preservación del espacio y tiempo de la instrucción disciplinaria sobre el deseo del solicitante de conocer las circunstancias que se están valorando.
5
El derecho del solicitante queda preservado mediante el compromiso del Colegio de notificar el acuerdo final que adopte la Junta de Govern.
Texto completo
Resolució 578/2024, de 9 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 1208/2023
Administració reclamada: Col·legi de psicòlegs de Catalunya.
Informació reclamada: Accés i còpia íntegra de dos expedients.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: En aquest sentit també cal tenir en compte a l’hora de la ponderació el que preveu l’article
69.3 del Decret 8/2021 RGAIP, que concreta pel que fa al límit del dret d’accés: “Als efectes del que
preveu la lletra b) de l'article 21.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén que l'accés a la
informació pública pot perjudicar la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o
disciplinàries en la mesura que, entre d'altres, pugui obstaculitzar, dificultar o interferir una
investigació en curs, destruir proves o sostreure els presumptes infractors o persones investigades de
l'acció de la justícia o de l'activitat sancionadora de l'administració pública, així com qualsevol altra
conducta que pugui comprometre el procediment en tràmit o entorpir o perjudicar l'èxit de les
actuacions en curs”. L’article 21.1.b LTAIPBG i el 69.3 del Decret 8/2021, el que pretén és protegir els
procediments d’investigació i eventual aplicació de procediments punitius, i és aplicable per igual a
infraccions penals, administratives i disciplinàries, amb coherència amb el fet que en aquest cas es
protegeix no les dades personals vinculades a un fet tan delicat com el d’haver comès infraccions
penals o administratives, sinó l’interès més administratiu del bon fi del procediment, i en aquest cas
l’aplicació del límit dependrà en darrera instància de la ponderació dels interessos en joc.
En aquest cas, la motivació així expressada per la reclamant: “saber quines circumstàncies s’estan
valorant”. Les circumstàncies que s’estan valorant formen part de l’expedient i es valoren a mida que
van sorgint en el si de la tramitació de l’expedient sancionador. Atenent a la motivació, tot i no ser
necessària, és important des que aquesta s’ha declarat per part de la reclamant a efectes de la
ponderació. Donat que l’accés a l’expedient no es planteja en termes de possibles irregularitats en la
tramitació del mateix, sinó en quines son les circumstàncies que s’estan valorant, la Comissió entén
que preval la preservació de l’espai i el temps pel bon fi de l’expedient, per tal que l’administració
concernida pugui decidir sense que puguin interferir en el la investigació del curs.
Una de les garanties del procediment sancionador i per mimetisme del disciplinari és l’existència d’un
procediment que se situa en el frontispici del conjunt dels principis procedimentals, ja que constitueix
el pressupòsit sine qua non d’un correcte exercici de la potestat sancionadora. Aquest procediment,
s’ha de preservar de qualsevol ingerència que pogués comprometre el procediment en tràmit, entorpir
o perjudicar l’èxit de mateix. És per tot això que la Comissió desestima la pretensió de la reclamant.
Paraules clau: Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Col·legis professionals. Psicòlegs.
Disciplinari. Sancionador. Accés expedient. Còpia expedient. Límits. Ponderació. Interessat.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
1. El 4 de desembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1208/2023, presentada per una
persona interessada contra el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent.
2. Amb la reclamació la persona reclamant adjunta una sol·licitud al Col·legi Oficial de psicòlegs de
Catalunya, sense segell de registre i sense signar, on després de fer una exposició de fets
sol·licita: “Accés i còpia íntegra de l’expedient núm. “2218”, així com accés i còpia íntegra de
l’expedient núm. “503 (2218)”, de conformitat amb la Llei 19/2014, de Transparència, accés a la
informació pública i Bon govern”.
3. El 19 de desembre de 2023 es requereix a la reclamant per tal que aporti una còpia de la
sol·licitud d’informació registrada que és objecte de reclamació. El 27 de desembre de 2023 la
reclamant aporta la instància degudament segellada i signada.
4. La reclamant adjunta a la reclamació diligència de 3 de novembre de 2023, que va rebre de part
de la Instructora del Col·legi de Psicologia de Catalunya per correu electrònic, amb el següent
contingut: “En resposta a les seves comunicacions de dates 10 i 18 d’octubre de 2023, acusem
rebut de les mateixes i li manifestem que la tramitació i resolució dels expedients disciplinaris
per part dels Col·legis Professionals està emparada en les normes que regulen el funcionament i
competències dels Col·legis Professionals de conformitat amb la Llei 7/2006, de 31 de maig, de
l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i a l'especial subjecció dels
col·legiats a les normes estatutàries i deontològiques d’aquells. Així mateix, també cal posar de
manifest que l’article 62.5 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú
de les administracions públiques, disposa que: “La presentació d’una denúncia no confereix, per
si sola, la condició d’interessat en el procediment”.
En conseqüència, lamentem informar-la que no podem facilitar-li la documentació sol·licitada
atès que no se la pot considerar part interessada del procediment”.
5. El 29 de desembre de 2023, la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública.
6. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al Col·legi Oficial de Psicologia de
Catalunya (COPC) i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants
per resoldre la Reclamació.
7. El 30 de gener de 2024 la Comissió rep l’expedient i informe sol·licitat del COPC. L’informe,
després de fer una relació de fets acaba concloent de forma similar a la que ho feia la diligència
de 3 de novembre (antecedent 4):
“3.- En data 4/10/2023, es va aprovar per la Junta de Govern del COPC l'obertura d'expedient
disciplinari, que actualment es troba en tràmit i pendent de resoldre's. S'informa en aquest sentit,
que d'acord amb l'art. 63 del Codi Deontològic, el termini màxim per tramitar l'expedient
disciplinari és de sis mesos a comptar des de la data d'inici d'aquest, i finalitzarà amb l'acord que
adopti la Junta de Govern d'aquest Col·legi professional.
4.- Que respecte la reclamació formulada respecte a la sol·licitud d'accés a la informació a
l'expedient, cal considerar que la tramitació i resolució dels expedients disciplinaris per part dels
Col·legis Professionals esta emparada en les normes que regulen el funcionament i
competències deis Col·legis Professionals de conformitat ambla Llei 7/2006, de 31 de maig, de
l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i a !'especial subjecció deis
col·legiats a les normes estatutàries i deontològiques d'aquells. Així mateix, també cal posar de
manifest que l'article 62.5 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú
de les administracions públiques, disposa que: "La presentació d'una denúncia no confereix, per
si sola, la condició d'interessat en el procediment". És en aquest context que, en conseqüència,
es considera que no es pot facilitar la documentació sol·licitada atès que no es pot considerar a
la persona queixant, part interessada del procediment.
5.- Que tanmateix, l'acord que adopti la Junta de Govern d'aquest Col·legi professional en relació
a l'expedient de referencia, es procedirà a notificar a la persona queixant, als efectes oportuns.
6.- Que finalment, en relació a aquest expedient, cal advertir que consta així mateix tramitat un
expedient per part del Síndic de Greuges (exp. 3017/2023), que va es va donar per finalitzat al
considerar suficient la informació facilitada per aquesta Corporació”.
8. El mateix 30 de gener de 2024 la GAIP trasllada l’informe del COPC a la reclamant per tal que
en un termini de set dies pugui efectuar les consideracions que estimi oportunes en defensa dels
seus drets. La notificació fou acceptada el 9 de febrer de 2024.
9. El 19 de febrer de 2024 la Comissió rep les al·legacions de la reclamant que en resum exposen
que la informació que sol·licita tenir-hi accés és informació pública, que el COPC és un
organisme subjecte a la LTAIPBG ja que es tracta d’una col·legi professional. La reclamant
també argumenta que no és necessària la condició de persona interessada per tal d’accedir a la
informació sol·licitada. No obstant, motiva la seva sol·licitud: “Addicionalment però, i malgrat no
ser un requisit específic d’accés, s’exposa a més que els dos expedients dels que se’n sol·licita
l’accés a la informació tracten sobre fets ocorreguts amb la meva persona i fets que m’han
succeït a mi. Motiu pel qual a més, hi ha un interès legítim reforçat d’accedir a la informació
relacionada, per saber quines circumstàncies s’estan valorant. Sent així un motiu reforçat de dret
d’accés a la informació sol·licitada”.
10. El 6 d’abril de 2024 la reclamant presenta escrit sol·licitant informació sobre els tràmits efectuats
des del 19 de febrer de 2024 i còpia dels documents existent amb posterioritat. També demana
l’impuls per la resolució del procediment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre la informació sol·licitada
La reclamant sol·licita al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), l’accés i còpia íntegra de
l’expedient 2218, així com accés i còpia íntegra de l’expedient núm. 503 (2218). D’acord amb l’article
2.b) informació pública és “La informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Així mateix
l’article 53.1 del Decret 8/2021 de 9 de febrer sobre la transparència i el dret d'accés a la informació
pública concreta el concepte d’informació pública en el següents sentit: “la informació pública objecte
del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions
públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a
conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
L’article 3.1.b) de l’LTAIPBG, estableix al respecte de l’àmbit subjectiu d’aplicació, que als col·legis
professionals els és aplicable la llei 19/2014, “en allò que afectin a l’exercici de llurs funcions
públiques”. Per tant, el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) és el subjecte passiu en
aquest cas, doncs ens trobem en el marc de dos expedients disciplinaris. El propi COPC tant en la
diligència informativa (antecedent 3), con en l’informe que fa arribar a la GAIP (antecedent 7), indica
que la tramitació i resolució dels expedients disciplinaris als que se sol·licita l’accés, per part dels
Col·legis Professionals està emparada en les normes que regulen el funcionament i competències
dels Col·legis Professionals de conformitat amb la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de
professions titulades i dels col·legis professionals i a l’especial subjecció dels col·legiats a les normes
estatutàries i deontològiques. La Llei 7/2006, preveu en el seu Títol III el Règim disciplinari de
l’exercici de les professions titulades. (arts. 15 a 29).
En conclusió, en tant que els expedients disciplinaris als que la reclamant demana tenir accés i còpia
són una activitat del COPC, en les seves funcions d’aplicació de règim sancionador per als seus
col·legiats, sense cap mena de dubte, es tracta d’informació pública.
3. Límit al dret d’accés. Art. 21.1.b)
En la reclamació que ens ocupa, la reclamant pretén l’accés i còpia completa de dos expedients
disciplinaris que està instruint al COPC. L’informe que el COPC fa arribar a aquesta comissió indica
en el seu punt 2: “La Comissió Deontològica, a la vista dels fets i documents acompanyats va acordar
l’inici de Diligències Informatives, donant trasllat de la queixa a les persones col·legiades. I el punt 3:
“En data 4/10/2023, es va aprovar per la Junta de Govern del COPC l’obertura d’expedient
disciplinari, que actualment es troba en tràmit i pendent de resoldre’s”.
El fet que el COPC evidenciï en el seu informe que està substanciant un expedient disciplinari ens
porta la necessària ponderació entre el dret d’accés a l’expedient disciplinari i l’aplicació del límit
d’accés a informació pública previst a l’article 21.1.b) “La investigació o la sanció de les infraccions
penals, administratives o disciplinàries”.
El límit d’accés previst a l’article 21.1.b) de la llei catalana manté idèntica formulació a la Llei 19/2013,
LTAIPBGE, que en el seu article 14.1.e) estableix com a límit “La prevenció, la investigació i sanció
dels il·lícits penals, administratius o disciplinaris”. Així mateix el conveni TROMSO recentment ratificat
per Espanya, en el seu article 3, quan estableix quines són les limitacions possibles del dret d’accés a
documents públics recull a la seva lletra d) “las investigacions disciplinàries”.
D’una banda la reclamant al·lega la seva condició d’interessada en el procediment, doncs en el
plantejament de la reclamació davant la GAIP, fa saber que fou ella mateixa la que va presentar una
queixa per l’actuació d’uns psicòlegs, que segons indica, li van generar un perjudici important, i afirma
tenir drets i interessos legítims afectats motiu pel que sol·licita se la tingui per persona interessada en
el procediment, i pugui conèixer el contingut complet de l’expedient (antecedent 2). Posteriorment,
quan es trasllada a la interessada l’informe del COPC, motiva que no li cal ser interessada per accedir
al procediment ja que “l’exercici d’aquest dret no està condicionat a la concurrència d’un interès
personal, no està subjecte a motivació, ni cal que s’invoqui cap norma concreta” (antecedent 9) no
obstant, tot i que la legislació no hi obliga, al·lega la motivació:”... per saber quines circumstàncies
s’estan valorant”.
D’altra banda el COPC, si bé es refereix a la reclamant com a queixant, no li reconeix la posició
d’interessada al·legant l’article 62.5 de l’LPAC “La presentación de una denuncia no confiere, por sí
sola, la condición de interesado en el procedimiento”. A més a més el COPC informa que el
procediment es troba “en tràmit pendent de resoldre’s”. I afegeix en el punt 5è que l’acord que adopti
la Junta de Govern d’aquest Col·legi professional en relació a l’expedient de referència, es procedirà
a notificar a la persona queixant, als efectes oportuns”. Finalment el COPC informa que “cal advertir
que consta així mateix tramitat un expedient per part del Síndic de Greuges (exp. 3017/2023), que es
va donar per finalitzat al considerar suficient la informació facilitada per aquesta Corporació”.
En aquest sentit també cal tenir en compte a l’hora de la ponderació el que preveu l’article 69.3 del
Decret 8/2021 RGAIP, que concreta pel que fa al límit del dret d’accés: “Als efectes del que preveu la
lletra b) de l'article 21.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén que l'accés a la informació
pública pot perjudicar la investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o
disciplinàries en la mesura que, entre d'altres, pugui obstaculitzar, dificultar o interferir una
investigació en curs, destruir proves o sostreure els presumptes infractors o persones investigades de
l'acció de la justícia o de l'activitat sancionadora de l'administració pública, així com qualsevol altra
conducta que pugui comprometre el procediment en tràmit o entorpir o perjudicar l'èxit de les
actuacions en curs”. L’article 21.1.b LTAIPBG i el 69.3 del Decret 8/2021, el que pretén és protegir els
procediments d’investigació i eventual aplicació de procediments punitius, i és aplicable per igual a
infraccions penals, administratives i disciplinàries, amb coherència amb el fet que en aquest cas es
protegeix no les dades personals vinculades a un fet tan delicat com el d’haver comès infraccions
penals o administratives, sinó l’interès més administratiu del bon fi del procediment, i en aquest cas
l’aplicació del límit depèn en darrera instància de la ponderació dels interessos en joc.
Els interessos en joc, en el cas que ens ocupa, són els que evidencia la persona denunciant, que
independentment que sigui interessada o no, vol tenir accés per “saber quines circumstàncies s’estan
valorant” i l’interès públic, per part de l’administració concernida, de mantenir la instrucció d’un
procediment disciplinari, lliure d’interferències innecessàries, i així poder preservar el procediment que
s’ha de tramitar amb el màxim respecte a les normes processals i de fons.
En aquest cas, la motivació així expressada per la reclamant: “saber quines circumstàncies s’estan
valorant”. Les circumstàncies que s’estan valorant formen part de l’expedient i es valoren a mesura
que van sorgint en el si de la tramitació de l’expedient disciplinari. Bàsicament les circumstàncies
s’estan valorant en el si del propi expedient.
Una de les garanties del procediment sancionador i per mimetisme del disciplinari és l’existència d’un
procediment que se situa en el frontispici del conjunt dels principis procedimentals, ja que constitueix
el pressupòsit “sine qua non” d’un correcte exercici de la potestat sancionadora. Aquest procediment,
s’ha de preservar de qualsevol ingerència que pogués comprometre el procediment en tràmit, entorpir
o perjudicar l’èxit de mateix. És per tot això que la Comissió desestima la pretensió de la reclamant.
El propi COPC s’ha compromès a donar a conèixer el resultat del procediment a la queixant quan diu:
“l’acord que adopti la Junta de Govern d’aquest col·legi professional en relació a l’expedient de
referència, es procedirà a notificar a la persona queixant, als efectes oportuns”, i per això queda
preservat al seu interès. D’altra banda, el Síndic de Greuges ha tramitat un expedient que va donar
per finalitzat al considerar suficient la informació facilitada per la COPC.
Tot i que el dret a conèixer el resultat de la investigació queda preservat pel mateix COPC, que s’ha
compromès a notificar a la reclamant l’acord que adopti, no significa que quan la reclamant conegui el
resultat, pugui tenir accés i còpia de l’expedient. En tot cas, arribat el moment, s’haurà de determinar
si a aquest accés hi siguin d’aplicació d’altres límits que puguin concórrer en la fase que
correspongui.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de
maig de 2024, resol per unanimitat:
1. Desestimar la Reclamació 1208/2023 d’acord amb els arguments establerts al fonament jurídic 2,
per aplicació del límit restablert a l’article 21.1b) LTAIPBG.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1208/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.