Inadmisión de reclamación por no solicitar información pública, sino la respuesta a quejas en idioma castellano

Resolució 1255/2024, de 3 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 1203/202 4 Administració reclamada: Departament de Drets Socials. Generalitat de Catalunya Informació reclamada: No és informació pública (atenció d’una queixa, formulada en castellà) . Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La part actora formula una petició perquè l’administració reclamada dugui a terme una actuació ben diferent de la de proporcionar informació pública preexistent. En conseqüència, la reclamació no reuneix el requisits establerts per l’article 2.b LTAIPBG pel que fa al concepte d’informació pública i les pretensions de la persona reclamant no tenen empara en el dret d’accés a aquesta, tal com l’estableix l’article 18.1 LTAIPBG. D’acord amb les consideracions efectuades , la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, que estableix de manera expressa la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Ajuntaments. Reclamació contra silenci. Ús de la llengua castellana. Queixa. No és informació pública. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents 1. El dia 2 de setembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1203/2024 , presentada contra el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública referida a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la Reclamació s’indica que l’administració no hauria donat resposta a la seva SAIP. 2. El 4 d’abril de 2024, la persona reclamant presenta una SAIP al Departament de Drets Socials en la qual fa costar que: “03/12/2024 a las 14:16 he enviado una queja al Ayuntamiento de Lleida (código de solicitud: 5NYC5FWGYM) en castellano. 15/03/2024 a las 13:28 Expongo 15/03/2024 a las 15:43 he enviado otra queja al Ayuntamiento de Lleida (código de solicitud: 5NYDE8U0AF) en castellano. Esto es parte de mi mensaje: Mi queja (código de solicitud: 5NYC5FWGYM) fue escrita en castellano, que es una de las lenguas oficiales de España y una de las 24 lenguas oficiales de la UE. Como ciudadano de la UE, resido legalmente, trabajo legalmente y pago impuestos en España (más precisamente, en Barcelona, Cataluña) y tengo derecho a dirigir cualquier queja a los empleados Solicito Insisto en que los funcionarios del Gobierno de España tienen que dar respuesta a las solicitudes oficiales de los residentes en España en el idioma en el que fueron escritas las solicitudes. La solicitud no debe contener ninguna mención obligatoria de que la respuesta debe estar en el mismo idioma de la solicitud. Es obvio que la respuesta debe estar escrita en el mismo idioma” . 3. El 10 de setembre de 2024 la GAIP adreça una comunicació a la part reclamant en la qual es fa constar “la necesidad de subsanar la documentación aportada como requisito previo a su admisión a trámite. Concretamente, es necesario que precise la información solicitada, es decir, debe indicar qué información pública ha sido solicitada y no ha sido entregada por el Departamento de Derechos Sociales”. 4. El 26 de setembre, i en resposta al requeriment anterior, la part reclamant aporta un escrit on reitera les queixes formulades en la SAIP i la reclamació davant la GAIP. Fonaments jurídics 1. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En la mesura que no s’adequa a les disposicions recollides en el paràgraf anterior, aquesta Reclamació ha de ser inadmesa perquè el seu objecte no consisteix en l'accés a informació pública, sinó que es plantegen altres pretensions de naturalesa diferent al dret d’accés a la informació. El procediment de garantia del dret d’accés a la informació pública només pot tenir per objecte la revisió de les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAPBG transcrit. Per tant, aquesta Comissió no es pot pronunciar respecte d’altres procediments administratius que no tinguin per objecte l’obtenció d’informació pública per part de la ciutadania. Aquestes consideracions són necessàries per aclarir que no és pertinent en aquest procediment cap al·legació relativa a la correcció dels procediments seguits per l’administració reclamada, i que aquesta Comissió no entrarà a valorar-los, perquè no disposa de cap competència revisora d’aquesta actuació. Efectivament, la pretensió de la part reclamant consisteix en la disconformitat amb el comportament de l’Ajuntament de Lleida pel que fa a una queixa escrita en castellà, posteriorment plantejada davant l’Administració de la Generalitat. Com podem observar fàcilm ent, la part actora formula una petició perquè l’administració reclamada dugui a terme una actuació ben diferent de la de proporcionar informació pública preexistent. En conseqüència, la reclamació no reuneix el requisits establerts per l’article 2.b LTAIPBG pel que fa al concepte d’informació pública i les pretensions de la persona reclamant no tenen empara en el dret d’accés a aquesta, tal com l’estableix l’article 18.1 LTAIPBG. D’acord amb les consideracions efectuades fins ara, la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, que estableix de manera expressa la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 d’octubre de 2024, resol per unanimitat 1. Inadmetre la reclamació 1203/2024, d’acord amb les consideracions efectuades al fonament jurídic 1 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.