Se solicitó al Departamento de Derechos Sociales de la Generalitat de Catalunya que los funcionarios respondieran a quejas formuladas en castellano en el mismo idioma. El reclamante alegó su derecho como ciudadano de la UE. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) inadmitió la reclamación por no solicitar información pública preexistente.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación es inadmisible según el artículo 33.2 RGAIP al no tener por objeto el derecho de acceso a la información pública.
2
El derecho de acceso se limita a obtener información elaborada por la Administración o que esté en su poder como consecuencia de su actividad (art. 2.b LTAIPBG).
3
La pretensión del recurrente consiste en una disconformidad con el comportamiento administrativo respecto al uso del castellano, lo cual no constituye una solicitud de información pública.
4
La GAIP carece de competencia revisora sobre la corrección de los procedimientos administrativos que no tengan como fin la obtención de información pública.
Texto completo
Resolució 1255/2024, de 3 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 1203/202 4
Administració reclamada: Departament de Drets Socials. Generalitat de Catalunya
Informació reclamada: No és informació pública (atenció d’una queixa, formulada en castellà) .
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: La part actora formula una petició perquè l’administració reclamada dugui a terme una
actuació ben diferent de la de proporcionar informació pública preexistent. En conseqüència, la
reclamació no reuneix el requisits establerts per l’article 2.b LTAIPBG pel que fa al concepte
d’informació pública i les pretensions de la persona reclamant no tenen empara en el dret d’accés a
aquesta, tal com l’estableix l’article 18.1 LTAIPBG.
D’acord amb les consideracions efectuades , la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació de
l’article 33.2 RGAIP, que estableix de manera expressa la inadmissibilitat de les reclamacions que no
tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública.
Paraules clau: Ajuntaments. Reclamació contra silenci. Ús de la llengua castellana. Queixa. No és
informació pública. Inadmissió.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
1. El dia 2 de setembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1203/2024 , presentada contra el
Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud
d’accés a la informació pública referida a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a
41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En la Reclamació s’indica que l’administració no hauria donat resposta a la seva SAIP.
2. El 4 d’abril de 2024, la persona reclamant presenta una SAIP al Departament de Drets Socials en
la qual fa costar que:
“03/12/2024 a las 14:16 he enviado una queja al Ayuntamiento de Lleida (código de solicitud:
5NYC5FWGYM) en castellano. 15/03/2024 a las 13:28 Expongo 15/03/2024 a las 15:43 he
enviado otra queja al Ayuntamiento de Lleida (código de solicitud: 5NYDE8U0AF) en castellano.
Esto es parte de mi mensaje: Mi queja (código de solicitud: 5NYC5FWGYM) fue escrita en
castellano, que es una de las lenguas oficiales de España y una de las 24 lenguas oficiales de la
UE. Como ciudadano de la UE, resido legalmente, trabajo legalmente y pago impuestos en
España (más precisamente, en Barcelona, Cataluña) y tengo derecho a dirigir cualquier queja a
los empleados Solicito Insisto en que los funcionarios del Gobierno de España tienen que dar
respuesta a las solicitudes oficiales de los residentes en España en el idioma en el que fueron
escritas las solicitudes. La solicitud no debe contener ninguna mención obligatoria de que la
respuesta debe estar en el mismo idioma de la solicitud. Es obvio que la respuesta debe estar
escrita en el mismo idioma” .
3. El 10 de setembre de 2024 la GAIP adreça una comunicació a la part reclamant en la qual es fa
constar “la necesidad de subsanar la documentación aportada como requisito previo a su
admisión a trámite. Concretamente, es necesario que precise la información solicitada, es decir,
debe indicar qué información pública ha sido solicitada y no ha sido entregada por el
Departamento de Derechos Sociales”.
4. El 26 de setembre, i en resposta al requeriment anterior, la part reclamant aporta un escrit on
reitera les queixes formulades en la SAIP i la reclamació davant la GAIP.
Fonaments jurídics
1. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”.
A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la
informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder
com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
En la mesura que no s’adequa a les disposicions recollides en el paràgraf anterior, aquesta
Reclamació ha de ser inadmesa perquè el seu objecte no consisteix en l'accés a informació pública,
sinó que es plantegen altres pretensions de naturalesa diferent al dret d’accés a la informació.
El procediment de garantia del dret d’accés a la informació pública només pot tenir per objecte la
revisió de les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública, d’acord
amb l’article 39.1 LTAPBG transcrit. Per tant, aquesta Comissió no es pot pronunciar respecte d’altres
procediments administratius que no tinguin per objecte l’obtenció d’informació pública per part de la
ciutadania. Aquestes consideracions són necessàries per aclarir que no és pertinent en aquest
procediment cap al·legació relativa a la correcció dels procediments seguits per l’administració
reclamada, i que aquesta Comissió no entrarà a valorar-los, perquè no disposa de cap competència
revisora d’aquesta actuació.
Efectivament, la pretensió de la part reclamant consisteix en la disconformitat amb el comportament
de l’Ajuntament de Lleida pel que fa a una queixa escrita en castellà, posteriorment plantejada davant
l’Administració de la Generalitat. Com podem observar fàcilm ent, la part actora formula una petició
perquè l’administració reclamada dugui a terme una actuació ben diferent de la de proporcionar
informació pública preexistent. En conseqüència, la reclamació no reuneix el requisits establerts per
l’article 2.b LTAIPBG pel que fa al concepte d’informació pública i les pretensions de la persona
reclamant no tenen empara en el dret d’accés a aquesta, tal com l’estableix l’article 18.1 LTAIPBG.
D’acord amb les consideracions efectuades fins ara, la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació
de l’article 33.2 RGAIP, que estableix de manera expressa la inadmissibilitat de les reclamacions que
no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3
d’octubre de 2024, resol per unanimitat
1. Inadmetre la reclamació 1203/2024, d’acord amb les consideracions efectuades al fonament
jurídic 1
2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.