Una persona electa solicitó al Ayuntamiento de Sant Feliu de Guíxols información sobre el coste y contrato de un curso de gestión emocional. La GAIP inadmitió la reclamación debido a que el solicitante no acreditó la solicitud original correspondiente al objeto de la reclamación, habiendo aportado documentación discordante y no habiendo atendido el requerimiento de subsanación en tiempo y forma.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de electo local no es obstáculo para la admisión de reclamaciones ante la GAIP, basándose en la aplicación supletoria de la legislación de transparencia según la Sentencia 312/2022 del Tribunal Supremo.
2
El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña valida que los regidores puedan optar por la vía de reclamación de la LTAIPBG sin perjuicio de su derecho a la tutela jurisdiccional contencioso-administrativa.
3
La inadmisión se fundamenta en la falta de coincidencia entre el objeto de la solicitud de acceso a la información pública aportada y el objeto de la reclamación presentada.
4
La GAIP considera imposible verificar la existencia de un acto administrativo expreso o presunto contra el cual actuar al no disponer de la solicitud registrada correcta.
5
Se aplicó el artículo 68.1 de la LPAC al requerir la subsanación de la documentación, resultando en la inadmisión al no acreditarse el objeto de la reclamación.
Texto completo
Resolució 1296/2024, de 10 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 1201/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Informació reclamada: Diversa informació en relació amb un curs de gestió emocional al món
de l’empresa.
Sentit de la resolució: Inadmissió
Resum: La manca d’acreditació per la persona reclamant d’allò que es va demanar que
esmenés, d’acord amb l’article 68.1 LPAC, permet concloure que és procedent finalitzar el
procediment de tramitació de la Reclamació per desistiment. De fet, la part reclamant ni tan sols
va fer ús del seu dret d’accedir al contingut de la notificació del requeriment d’esmena que
havia efectuat la Comissió, la qual cosa implica el rebuig de la notificació, d’acord amb l’article
43.2 LPAC.
Paraules clau: Ajuntament. Electes. Formacions. Contractes. Reclamació contra silenci.
Requeriment d’esmena. Esmena. No coincideixen els objectes de la SAIP i de la Reclamació.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
El 4 de setembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1201/2024, presentada per una
persona electa, contra l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 6 de febrer de 2024 la persona electa reclamant sol·licita l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols la còpia de diversos actes de les reunions entre els grups municipals amb l’objecte de modificar el reglament de mitjans.
La Reclamació presentada el 4 de setembre de 2024 presenta el següent objecte: “S’ha demanat, de forma reiterativa, accés a la informació sobre el curs impartit el novembre de 2023 sobre gestió emocional al món de l'empresa, concretament el detall del cost que va
suposar aquest curs a l'Ajuntament, la justificació del motiu pel qual es va contractar la formadora que el va impartir i la còpia del contracte entre la formadora i l'Ajuntament per dur a terme el servei”.
La persona electa reclamant indica que l’ Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols no hauria
respost a la sol·licitud transcrita a l’antecedent anterior.
El 23 de setembre de 2024 la GAIP notifica una esmena a la persona electa reclamant als
efectes que aportés una còpia de la sol·licitud d’informació registrada que és objecte de
reclamació, tenint en compte que, la sol·licitud d’informació adjunta, no es correspon amb
l’objecte de la reclamació. La Comissió posa de manifest que si no esmena la
documentació requerida en 10 dies, entendrà que desisteix del procediment de reclamació
1201/2024.
Passats els deu dies del termini, la part reclamant no ha accedit al contingut de la
notificació del requeriment d’esmena efectuada per la GAIP.
En data 8 d’octubre de 2024 la persona reclamant fa arribar documentació a la GAIP, on
consta annexa una SAIP l’objecte de la qual no coincideix amb l’objecte la Reclamació que
ara ens ocupa.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG,
sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem (rec. 3382/2020) i plenament
confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que
estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els
òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la
Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la
informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa.
2. Sobre la inadmissió de la Reclamació
En aquest cas, la GAIP va fer el requeriment d’esmena invocant l’article 68.1 LPAC (antecedent
4), i la part reclamant l’ha respost tardanament. Tot i així, i examinant el contingut de la
documentació registrada com a esmena, aquesta Comissió constata que l’objecte de la SAIP i
l’objecte de la Reclamació presentada davant d’aquesta Comissió no coincideixen, motiu pel
qual la Reclamació ha de ser inadmesa.
D’acord amb els antecedents exposats, la Reclamació presentada per la persona electa no pot
prosperar. Com a mínim, la persona reclamant ha sol·licitat dos ítems diferents d’informació
pública a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, però aquesta Comissió no pot determinar,
atesa la documentació que se’ns ha remès, què és el que exactament està reclamant ara
davant nostre, és a dir, no podem saber contra quin acte administratiu s’està actuant. És obvi
que, sense tenir aquesta evidència, la GAIP queda impossibilitada per a poder verificar un
extrem determinant per a la viabilitat del procediment de reclamació, com és la determinació de
l’acte exprés o presumpte contra el qual s’està actuant.
En definitiva, aquesta Comissió resol la inadmissió de la Reclamació presentada, sense
perjudici que la persona reclamant pugui exercir el seu dret a reclamar de nou, si s’escau,
aportant al procediment tots els elements necessaris per a la seva substanciació i sempre que
la nova reclamació es presenti dins del termini legalment habilitat per a fer-ho.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 10 d’octubre de 2024, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 1201/2024 i donar
publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.