Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Tortosa el informe técnico que justificara una contratación por exclusividad artística. Tras presentar reclamación ante la GAIP por falta de respuesta, el Ayuntamiento entregó la información el 5 de enero de 2024. La GAIP resuelve finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto al haberse satisfecho la solicitud.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de electo local no impide la admisión de reclamaciones ante la GAIP, basándose en la aplicación supletoria de la legislación de transparencia según la Disposición Adicional Primera 2 de la LTAIPBG.
2
El Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022) y el TSJC confirman que los electos locales pueden utilizar la vía de reclamación de la LTAIPBG para defender su derecho de acceso a la información pública.
3
El derecho de acceso de los concejales se regula específicamente en el artículo 164 del TRLMRLC, pero se completa supletoriamente con las garantías de la LTAIPBG.
4
La entrega extemporánea de la documentación solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la desaparición de los motivos de discrepancia jurídica.
5
Cuando la Administración satisface la solicitud de información una vez iniciada la reclamación, se produce la pérdida sobrevenida del objeto, procediendo la finalización del expediente.
Texto completo
Resolució 37/2024, d’11 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 1199/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Tortosa
Informació reclamada: Informe tècnic que avala la contractació per exclusivitat artística efectuada
pel decret d'alcaldia 2656/2023.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l'Administració ha posat a disposició de la part
reclamant la informació sol·licitada en el marc d'aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la què deriva la Reclamació i comporta la seva
pèrdua d'objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar aquest procediment.
Paraules clau: Ajuntament. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 4 de desembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1199/2023, presentada per la persona
reclamant contra l’Ajuntament de Tortosa. El reclamant que és un càrrec electe, no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41
del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 30 d’octubre de 2023 el reclamant va sol·licitar a l’Ajuntament de Tortosa una petició
d’informació, concretament demana: “Vist el decret d'alcaldia 2656/2023 per a la contractació del
servei de sonorització i producció tècnica a Mundo Escenico SL, hem vist que s'ha tramitat com
un contracte artístic per exclusivitat. Sol·licitem còpia de l'informe tècnic que avala que
"l'oferta artística és única per suposar una creació i interpretació que tan sols pot dur a terme
aquest proveïdor", així com les tasques a realitzar pel contractista”.
El 19 de desembre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu
i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la
GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 20 de desembre de 2023 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Tortosa i
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
El 5 de gener de 2024 la GAIP rep del reclamant comunicació on es diu que “ Amb data 5 de
gener del 2024 l’alcaldia de l’Ajuntament de Tortosa ha donat resposta a la nostra petició
d’informació efectuada el passat 30 d’octubre del 2023 amb número de registre 2023- 20674- E.
És per això que ho posem en coneixement de la GAIP als efectes oportuns, tot lamentant
l’endarreriment habitual de l’alcaldia en fer efectiu el lliurament de la documentació, en aquest cas
de 67 dies”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició
d’electe local no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve
assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació
3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència
1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de
la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals
poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG,
sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament
confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix
jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia
del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de
transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional
Primera 2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions
dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG,
remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions
recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text
Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu
2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la
jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de
transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2 de l’LTAIPBG
permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones
regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret
a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es
negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals en l’exercici d’un dret
fonamental com és el de l’article 23 CE, i que tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans
quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador - que aquells que representen
la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació
pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats
individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa
específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions
que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim
local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del
Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD
2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014.
Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el
que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han
d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una
persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de
l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot
allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò
que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació
davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat
si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6
TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la
documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans
col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-
los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals
poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per
resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la
difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o
a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o
per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits
els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte
les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici
d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació
pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que
ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que
en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són
d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats
d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació
pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o
privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació
pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les
raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per
tant, és admissible a tràmit.
2. Pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
En el marc d’aquest procediment, la GAIP aprecia d’ofici la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la
Reclamació, atès que el propi reclamant ha manifestat que se li ha lliurat la informació sol·licitada
sense cap més objecció que la tardança en el seu accés. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 de
gener de 2024, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1199/2023 per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP
Iolanda Pineda Ballo
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.