Reclamación por denegación de acceso a información sobre procesos de selección por entrevista en los Servicios Territoriales de Educación de Girona

Resolució 1557/2024, de 19 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 1191/2024 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Diversa informació sobre les places convocades per entrevista als Serveis Territorials d’Educació de Girona. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Quant als límits que poden concórrer en el cas present, la GAIP no n’aprecia cap d’ofici. Amb tot, cal tenir en compte que, atès que la GAIP no ha pogut verificar el contingut de la informació reclamada, correspon en exclusiva al Departament vetllar per la correcta aplicació dels 23, 24 i 25 de la LTAIPBG. Paraules clau: Generalitat. Departament d’Educació. Persona física. Reclamació contra inadmissió. Procediments de selecció. Personal. Mediador: Josep Ramon Barberà i Gomis Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 3 de setembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1191/2024, presentada per una persona física contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 6 de juliol de 2024 la part reclamant sol·licita al Departament la informació següent, en relació als ST d'Educació a Girona i les places convocades per una entrevista: Girona.pdf: “Totes les sol·licituds enviades a cadascuna de les places, anonimitzades. Totes les convocatòries enviades als aspirants, anonimitzades excepte les de les persones seleccionades. Les actes amb la puntuació final de les persones seleccionades, i les actes completament anonimitzades de la resta de participants. Les comunicacions enviades als participants informant del resultat del procediment”. En data 26 de juliol de 2024, el Departament resol inadmetre la sol·licitud transcrita a l’antecedent anterior. El 2 d’octubre de 2024 la GAIP envia una esmena al reclamant als efectes que aporti l’evidència de la notificació de la resolució de la secretària general del Departament d’Educació, per la qual no s’admet la sol·licitud d’accés a informació pública i li requereix que si no esmena la documentació presentada en 10 dies, la Comissió entendrà que desisteix del procediment de reclamació. En la mateixa data, la persona reclamant esmena la documentació i trasllada a la GAIP l’evidència de notificació de la resolució de la SAIP, que data de 5 d’agost de 2024. El 9 d’octubre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la part reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a part interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, en un termini de 5 dies, li faciliti les dades necessàries per a la convocatòria de la sessió de mediació sol·licitada per la part reclamant. El 15 d’octubre el Departament d’Educació dona resposta al requeriment de la GAIP. El dia 18 de setembre de 2024 la GAIP convoca la primera sessió de mediació pel dia 21 d’octubre de 2024 a les 9:00 hores. El dia 21 d’octubre de 2024 es celebra la primera sessió de mediació finalitza sense acord. El dia 6 de novembre de 2024 la GAIP requereix al Departament d’Educació que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 4 de desembre el Departament d’Educació fa a mans de la GAIP un informe amb el contingut extractat següent: “ Consideracions. Primera. D’acord amb l’informe proposta dels Serveis Territorials a Girona, ens reiterem en els arguments que es donen en la resolució de no admissió per abús de dret en relació amb aquesta sol·licitud d’accés a informació pública. Aquesta causa es fonamenta en els Criteris relatius a la inadmissibilitat de sol·licituds de dret d’accés a la informació pública contràries a l’equitat i bona fe, aprovats per la Comissió Interdepartamental de Transparència i Govern Obert (CITGO) en data 14 d’octubre de 2021, aplicat per la mateixa Comissió de Garanties del Dret d’Accés a la Informació Pública en altres reclamacions (indicades a la resolució de la SAIP). En relació amb el punt 1 de la reclamació, cal dir que les citacions a les persones que es presentaven a dita convocatòria, o bé es feien per correu electrònic o bé per telèfon, aquesta informació s’ha de demanar als centres educatius que ja van saturats de tasques administratives diverses, com manifesten reiteradament a les juntes de directors, i als qual ja s’ha sol·licitat el mateix en altres ocasions: SAIP 6886 curs 2022- 2023; SAIP 6701 curs 2023- 2024. La feina de cerca de la documentació i recopilació per part dels centres, els quals en molts casos no disposen de personal d’administració i serveis, va provocar múltiples queixes. La recopilació i organització d’aquesta informació i documentació, va col·lapsar el Servei de Personal. També cal dir que aquesta documentació no té perquè estar anonimitzada tal com indica la persona interessada. En relació amb el punt 2, s’ha traslladat a l’interessat la mateixa informació de dos cursos anteriors, fet que li permet veure el modus operandi, i la transparència en el procés ja està garantida amb les diverses publicacions a l’apartat corresponent del Portal de Centres del procediment i la publicitat de les vacants: nosaltres/adjudicacions/llocstreball- docent-proposta- direccio-centres/, https://espai.educacio.gencat.cat/Personal/Gestio- personal centre/Plantilles/Propostesdireccions-destinacions-provisionals/Pagines/default.aspx Així com la publicació dels resultats a la Resolució provisional i la Resolució definitiva de la convocatòria d’adjudicació de destinacions provisionals per al curs següents. En relació amb el punt 3 de la reclamació, la resolució no fa referència al que s’indica en aquest argument. Es preveu que la unitat competent per lliurar la informació a la unitat d’informació, els Serveis Territorials de Girona, ha informat de forma reiterada que l’obtenció, extracció i disposició de la informació sol·licitada implica una càrrega de treball inassumible i desproporcionada, que afecta al normal funcionament de l’Administració i dels propis centres educatius que han de lliurar la informació al Servei Territorial. A més, la recopilació de la informació requereix una tasca d’anàlisi i d’interpretació, que no pot ser realitzada amb l’ajuda dels mitjans personals, materials i informàtics disponibles. Pel que fa al punt 4 de la reclamació, és precisament perquè la informació que es demana es troba en cada centre educatiu que la tasca implica una càrrega de treball inassumible i desproporcionada per part del Servei Territorial de Girona. La coordinació de la informació implica unes tasques implícites com la petició, la recollida, gestió, custòdia i l’enviament que suposen una càrrega de treball desproporcionada. Així mateix, cal tenir present que cal revisar cada document a efectes d’anonimització per tal de garantir la protecció de dades personals de les persones afectades en aquests procediments de selecció. Pel que fa al punt 5 de la reclamació, es reconeix l’error material pel que fa al nombre de centres afectats, i es rectifica en el sentit que el nombre de centres afectats son 404 centres. Pel que fa al punt 6 de la reclamació, la reiteració precisament té a veure amb el contingut del que es demana, atès que la sol·licitud coincideix amb altres presentades anteriorment per la mateixa persona, amb identitat d’objecte en la mesura que totes elles fan referència a processos selectius mitjançant entrevista de tots els centres educatius públics corresponents al Servei Territorials de Girona. Les continues peticions de SAIP que recauen en el Servei de Personal Docent a Girona, que gestiona una plantilla de 12.254 docents, amb totes les funcions delegades(nòmines, jubilacions, cotitzacions, etc...) i una plantilla de personal d’administració i serveis de 22 persones, cap de secció i de serveis incloses, incrementen exponencialment una càrrega de treball que ja és excessiva. Pel que fa l’apartat 7, s’ha facilitat sempre la documentació de la qual es disposa. En referència al punt 8, cal fer atenció que tots els serveis territorials fem la mateixa gestió, per tant, si es volen buscar dades objectives es pot repartir aquesta càrrega de sol·licitud de documentació entre els diferents serveis territorials, i no fer recaure la pressió continua de presentació de SAIP al Servei Territorial a Girona”. En data 12 de desembre la GAIP trasllada l’informe rebut dels ST de Girona a la persona reclamant, que fa arribar les seves al·legacions en data 13 de desembre de 2024. Resumidament hi expressa el següent: “CONSIDERACIÓ PRIMERA L’administració argumenta una reiteració de sol·licituds d’accés a la informació, adduint un possible abús de dret. En aquest sentit, cal subratllar que la reclamació actual es refereix únicament a dades corresponents a l’any 2024 i que el contingut de la sol·licitud ha estat ajustat per facilitar la tasca de recopilació i anonimització. La comparativa entre la sol·licitud original i les anteriors demostra una clara simplificació del contingut, tal com queda reflectit a les al·legacions prèviament presentades. Aquesta modificació no pot ser considerada reiterativa, ja que introdueix elements substancialment diferents en forma i abast. CONSIDERACIÓ SEGONA Pel que fa a l’afirmació que la transparència està garantida a través de les publicacions al Portal de Centres i altres canals oficials, és necessari remarcar que aquestes publicacions no inclouen la informació detallada que s’ha sol·licitat, com ara les actes anonimitzades o les comunicacions amb els participants. Així mateix, es rebutja que s’hagi traslladat documentació completa i anonimitzada en relació amb anys anteriors, com queda constatat en les reclamacions 803 i 884 de 2023 davant la GAIP. Aquesta manca de transparència posa de manifest la insuficiència de les mesures adoptades fins ara. CONSIDERACIÓ TERCERA L’administració al·lega una càrrega de treball desproporcionada associada a la recopilació i gestió de la documentació sol·licitada. La implementació d’un sistema de gestió documental eficient, tal com indica la GAIP en les seves resolucions, hauria de permetre minimitzar aquest impacte i garantir el dret d’accés a la informació pública. En qualsevol cas, la sol·licitud actual ja limita considerablement l’abast de la informació requerida, reduint el volum de dades a processar. L’argument sobre la desproporcionalitat de la tasca no sembla, per tant, justificat. CONSIDERACIÓ QUARTA Pel que fa al nombre de centres afectats, l’administració reconeix un error material en la xifra inicial i la rectifica a 404 centres. Tanmateix, aquesta dada segueix essent imprecisa, ja que el nombre de centres amb capacitat per realitzar entrevistes dins els Serveis Territorials de Girona es limita a 329, i en la reclamació actual s’acota encara més, limitant- se a 90 centres, tal com es desprèn de la documentació oficial publicada. CONSIDERACIÓ CINQUENA Es recorda que l’obligació de garantir l’accés a la informació és un dret fonamental i que l’administració ha de disposar dels recursos necessaris per complir-lo. La reiteració d’arguments sobre la dificultat de gestió no pot justificar la denegació d’accés a dades públiques. CONSIDERACIÓ SISENA. Es demana que s’incorpori a aquestes al·legacions tot allò que ja es va exposar en la sessió de mediació, i que està recollit en l’acta corresponent i, també, les argumentacions inicials presentades. CONCLUSIONS I PETICIÓ 1. Es demana que es tingui en compte la simplificació de la sol·licitud formulada, la qual s’ha realitzat amb la intenció de facilitar la tasca de l’administració i el fet que aquestes dades fan referència a les dades de l’any 2024 que no havien estat sol·licitades en cap expedient previ. 2. Es sol·licita que es revisi la resolució de no admissibilitat, tenint en consideració els arguments presentats.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre l’abús de dret al·legat per l’òrgan reclamat L'abús de dret no és una causa d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'accés a la informació pública que hagi estat recollida expressament per la legislació de transparència. Això no és obstacle, però, perquè pugui aplicar-se igualment, ja que com a principi general del dret proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi Civil de Catalunya i 7 del Codi Civil espanyol proscriuen l'abús de dret) és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que l'infringeixin. Amb tot, en el cas que ens ocupa no és possible acreditar l’existència d’aquesta figura pels motius següents. En primer lloc, la presentació de sol·licituds reiteratives pot ser motiu d'inadmissió de les sol·licituds d'informació pública en l'àmbit d'aplicació de la Llei estatal 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE), però aquesta causa d'inadmissibilitat no és recollida per la LTAIPBG, Llei que té capacitat per establir un règim d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'informació pública més favorable al dret d'accés a la informació pública. Naturalment, una eventual reiteració continuada de la mateixa sol·licitud, sense cap justificació, pot arribar a ser constitutiva d'abús de dret, però no és aquest el cas perquè els objectes de les SAIPs presentades són diferents quant a l’abast temporal. En segon lloc, només resulta adequat defensar l’existència d’un abús de dret quan la finalitat pretesa amb l’accés no sigui l’obtenció d’informació per tal de controlar l’acció pública, sinó obstruir el normal funcionalment de l’Administració com a mesura de pressió per a l’obtenció d’un interès privat o com acció de venjança, cosa que haurà d’acreditar la part reclamada de forma objectiva més enllà de plantejar-la. Per tant, la condició d’abusiva d’una sol·licitud d’accés té a veure amb la finalitat d’obstruir amb què s’exerceix aquest dret i no pas amb el volum de la informació que es sol·licita. En definitiva, aquesta Comissió no pot concloure que en el cas que ens ocupa s’estigui materialitzant un supòsit d’abús de dret. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació reclamada és la següent: “en relació als ST d'Educació a Girona i les places convocades per una entrevista: na.pdf: “Totes les sol·licituds enviades a cadascuna de les places, anonimitzades. Totes les convocatòries enviades als aspirants, anonimitzades excepte les de les persones seleccionades. Les actes amb la puntuació final de les persones seleccionades, i les actes completament anonimitzades de la resta de participants. Les comunicacions enviades als participants informant del resultat del procediment”. Pel que fa a la informació reclamada cal tenir en compte el següent: en primer lloc, la informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Així mateix, el Departament és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i resoldre, en temps i forma, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública. Quant als límits que poden concórrer en el cas present, la GAIP no n’aprecia cap d’ofici. Amb tot, cal tenir en compte que, atès que la GAIP no ha pogut verificar el contingut de la informació reclamada, correspon en exclusiva al Departament vetllar per la correcta aplicació dels 23, 24 i 25 de la LTAIPBG. Pel que fa al volum de la informació reclamada, aquesta Comissió palesa que el fet que recopilar la informació sol·licitada pugui esdevenir un procés laboriós, no implica que això sigui una causa ajustada a Dret que permeti, com dèiem, inadmetre o desestimar una SAIP o una Reclamació, respectivament, davant aquesta Comissió. El servei territorial concernit afirma que donar satisfacció a aquesta SAIP o Reclamació faria col·lapsar el servei. Amb tot, en seu de Reclamació, com ja hem esmentat manta vegades, és permès d’ampliar el termini del que disposa l’Administració per facilitar la informació a la persona reclamant ateses les circumstàncies fàctiques del cas concret i la disponibilitat de mitjans de l’Administració, a fi de conjuminar les exigències del dia a dia del quefer administratiu, amb el respecte degut al dret d’accés a la informació pública. I és justament això el que cal fer en el cas que ens ocupa. En definitiva la GAIP empara el dret de la persona reclamant a obtenir la informació sol·licitada. Si el Departament no disposa d’aquesta informació, aquesta és la resposta que cal donar a la persona reclamant, sense que quedi obligat a elaborar-la per donar compliment a aquesta Resolució. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió 19 de desembre de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de sis mesos. 3. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional a informar la GAIP, dins del termini de sis mesos, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1191/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar- ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.