Estimada parcialmente 09/01/2025 · 128 días en resolverse

Reclamación sobre el acceso a información de plazas adjudicadas por entrevista en el Servicio Territorial de Educación de Girona con estimación parcial

Una persona física solicitó al Departament d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya documentación sobre plazas adjudicadas por entrevista. El organismo alegó abuso de derecho por reiteración. La GAIP resuelve estimar parcialmente la solicitud, obligando a entregar actas y comunicaciones, pero denegando hojas de valoración y convocatorias ya facilitadas.

Puntos clave de la argumentación

1 El abuso de derecho no es una causa de inadmisibilidad expresa en la LTAIPBG y solo procede cuando la finalidad sea obstruir el funcionamiento administrativo, no por el volumen de información solicitado.
2 La reiteración de solicitudes no constituye abuso si la nueva petición es complementaria o solicita información distinta a la ya proporcionada en resoluciones previas.
3 Se estima el acceso a las actas de valoración final basándose en que los resultados de procesos selectivos deben ser públicos, pero se deniegan las hojas de valoración individuales para proteger la privacidad de los candidatos.
4 Las comunicaciones entre centros y servicios territoriales son accesibles al formar parte del procedimiento de selección, no siendo meros borradores o documentos de trabajo interno según el art. 65.1.c del DTAIP.
5 La complejidad o el carácter laborioso de la recopilación de datos no es causa legal para inadmitir una solicitud, pudiéndose ampliar el plazo de entrega para compatibilizar la gestión administrativa con el derecho de acceso.

Texto completo

Resolució 2/2025, de 9 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1188/2024 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació i Formació Professional. Informació reclamada: Diversa informació de places adjudicades per entrevista. Sentit de la resolució: Estimació parcial. Resum: En aquest cas concret, malgrat que la GAIP podria considerar inadmetre la Reclamació per prematura tenint en compte que la incidència tècnica justifica el retard en la comunicació per a prorrogar el termini per a resoldre, ha considerat que optar per aquesta solució comportaria la impossibilitat de tornar a presentar una nova reclamació en relació amb aquesta SAIP per extemporània (la resolució de la SAIP és del 9 de setembre) i, a la pràctica, desatendre el dret d’accés. Pel que fa al dret d’accés, la persona reclamant no acredita cap condició que li permeti disposar d’un dret reforçat, fet que és convenient destacar als efectes dels termes en què es pronuncia aquesta resolució. Així doncs, i pel què fa a les entrevistes realitzades a finals de curs 2020- 2021 s’estima parcialment el dret d’accés a les sol·licituds amb la deguda pseudonimització de les dades d’identificació i l’anomització de la resta de les dades identificatives; es desestima el dret d’accés a la convocatòria de cadascun dels aspirants considerant la informació ja lliurada en la Resolució 913/2024; s’estima el dret d’accés a les actes i es desestima el dret d’accés als fulls de valoració de les entrevistes i, en darrer terme, s’estima el dret d’accés a la documentació tramesa als Serveis Territorials amb la proposta de nomenament, a les dades identificatives que van realitzar les entrevistes i a qualsevol comunicació entre les direccions dels centres educatius i els serveis territorials que contingui informació sobre la selecció d'aquestes places amb el benentès que formen part del procediment per resoldre la selecció i, per tant, no es poden considerar són meres notes, esborranys, resums, opinions o documents de treball intern sense rellevància o interès públic d’acord amb el que estableix l’article 65.1.c) del DTAIP. En relació amb les places perfilades noves, s’estima parcialment el dret d’accés a les actes del consell escolar, la definició de les places i als documents que s’hagin generat per a la identificació de la plaça estructural. Pel que fa al volum de la informació reclamada, aquesta Comissió palesa que el fet que recopilar la informació sol·licitada pugui esdevenir un procés laboriós, no implica que això sigui una causa ajustada al Dret que permeti inadmetre o desestimar una SAIP o una Reclamació. En aquest sentit, en seu de Reclamació, com ja hem esmentat manta vegades, és permès d’ampliar el termini del què disposa l’Administració per facilitar la informació a la persona reclamant ateses les circumstàncies fàctiques del cas concret i la disponibilitat de mitjans de l’Administració, a fi de conjuminar les exigències del dia a dia del quefer administratiu, amb el respecte degut al dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Generalitat. Departaments. Persones físiques. Recursos humans. Entrevistes. Places perfilades. Comunicacions. Actes. Descripcions. Reclamació contra silenci. Termini prorrogat. Incidència tècnica. Abús de dret. Inadmissions. Manca de col·laboració. Límits. Estimació parcial. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents El 3 de setembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1188/2024 presentada per una persona física contra el Departament d’Educació i Formació Professional (DEFP) en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta del Departament. L’1 d’agost de 2024 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) demanant la informació que es detalla en relació a les places adjudicades per entrevista en el Servei Territorial d’Educació a Girona realitzades a finals del curs 2020- 2021 i que generen efectes per al curs 2021- 2022: «Tota la documentació relacionada amb cadascuna de les entrevistes realitzades i que inclou: 1.- La sol·licitud feta a la direcció de cadascun dels centres per part dels diferents professionals finalment seleccionats. 2.- Convocatòria a cadascun dels aspirants. Si s'ha realitzat per telefon, alguna documentació que permeti acreditar que efectivament s'ha realitzat la citació. 3.- El full de valoració de cadascun dels aspirants finalment seleccionats per a cadascuna de les places. 4.- L'acta de valoració final dels aspirants on es pugui comprovar la identitat de les persones que han realitzat les entrevistes. En cas que no existeixi, que s'expliciti per a cada cas. 5.- La documentació tramesa als Serveis Territorials amb la proposta de nomenament. 6.- Qualsevol altra documentació relacionada amb el procés i que permeti identificar les tres persones que han realitzat les entrevistes. 7.- Qualsevol comunicació entre les direccions dels centres educatius i els serveis territorials que contingui informació sobre la selecció d'aquestes places. Si en el moment d'anonimitzar les signatures de les persones que han realitzat les entrevistes, no es permet distingir qui va fer les entrevistes, identificació per part del/la cap de personal del centre educatiu, de les persones que han realitzat les mateixes. En el cas de ser places perfilades noves per aquest curs, tota la documentació per a la creació de la plaça, i que inclou: 1.- Actes de consell escolar i claustre on s'informi/aprovi la plaça, segons escaigui. 2.- Document de definició de la plaça. 3.- Trasmeses als Serveis Territorials Qualsevol altre document generat entre el mes de gener i juliol del 2021 que permeti la identificació de la plaça estructural. S’exceptua d’aquesta sol·licitud aquella informació ja lliurada en compliment de la Resolució 913/2024 de la GAIP». Afegeix que «La informació lliurada en compliment de la Resolució 913/2024 de la GAIP presenta incoherències evidents. Comprovar que el bolcatge de la informació dels documents originals al full de càlcul es correspon amb allò que existeix documentalment». En la Reclamació la persona reclamant aporta la comunicació enviada el dia 3 de setembre d’ampliació del termini per resoldre del DEFP informant que el termini fineix el dia 17 de setembre de 2024. En relació amb aquesta comunicació la persona reclamant exposa que: «El termini per resoldre acabava el dia 2 de setembre (per ser festiu el dia 1 de setembre). Per tant, a partir del dia 3 de setembre és d'aplicació el que preveu l'article 35.1: "Si l’Administració no resol i notifica dins el termini establert, la sol·licitud s’entén estimada, llevat que una norma amb rang de llei estableixi expressament un efecte desestimatori, total o parcial, amb relació a una determinada informació." Amb posterioritat a la data límit se m'ha enviat una notificació d'ampliació de termini, que ha estat posada a disposició el dia 3 de setembre a les 9'00, fora de termini». El 18 de setembre la GAIP comunica la Reclamació al DEFP i li demana que en el termini de cinc dies ens faci arribar les dades identificatives i de contacte (nom i càrrec dins l’organització, correu electrònic i telèfon) de la persona o persones que representaran a l’Administració a la sessió de mediació; dues possibles dates de la vostra conveniència per a agendar la celebració de la sessió de mediació; de ser el cas, la indicació dels motius pels quals preferiu la celebració de la mediació per videoconferència, mitjançant la plataforma TEAMS. El 20 de setembre la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 15 d’octubre de 2024 la GAIP rep comunicació del DEFP aportant certificat emès pel Consorci d’Administració Oberta de Catalunya, de data 14/10/2024, que acredita que: «En data 02/setembre/2024, entre les 18:50h i les 23:15h, va produir-se una incidència a l’e-NOTUM consistent en errors intermitents en 1 dels 3 nodes que configuren el servei. Aquesta incidència va comportar micro- talls en l’execució de les peticions de generació de les notificacions electròniques. Dues peticions de generació de notificació del Departament d’Educació i Formació Professional van veure’s afectades per aquesta incidència i, com a conseqüència, van resultar infructuoses. Es tracta de les peticions enviades el 02/setembre/2024, a les 21:09h i 21:15h, relatives a la notificació TG_R8P0X7M7N_02092024446, la qual no va poder-se generar. El mateix dia 02/setembre/2024, a les 23:15h, va corregir-se la incidència descrita. En data el 03/setembre/2024, a les 9.00h, va tornar-se a enviar correctament la petició de generació de la notificació electrònica TG_R8P0X7M7N_02092024446 del Departament d’Educació i Formació Professional». El 30 d’octubre de 2024 la persona reclamant comunica a aquesta Comissió la renúncia al procediment de mediació i sol·licita que es continuï mitjançant procediment ordinari. El 6 de novembre de 2024 la GAIP comunica al DEFP aquesta renúncia i li requereix que en termini de quinze dies, faci arribar a aquesta Comissió un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 12 de desembre la persona reclamant presenta a la GAIP la Resolució emesa per la secretària general del Departament de data 9 de setembre de 2024 que resol «No admetre la sol·licitud d’accés a informació pública presentada en data 01/08/2024 per la persona sol·licitant». Aquesta inadmissió es fonamenta en resum en: 9.1. Invocant l’article 29 LTAIPBG, articles 53 i article 64 a 67 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAIP) i als principis de bona fe i equitat, en els termes definits al Codi Civil català als articles 111-7 i 111- 9, i també a l’article 7.2 del Codi Civil espanyol considera que la SAIP «és contrària a l’equitat i a la bona fe, i, per tant, suposa un exercici abusiu del dret d’accedir a informació pública». 9.2. Es remet als Criteris relatius a la inadmissibilitat de SAIP contràries a aquests principis (equitat i bona fe) aprovats per la Comissió Interdepartamental de Transparència i Govern Obert (CITGO) en data 14 d’octubre de 2021, que estableix que «cal acreditar i motivar de forma suficient i concreta, prèvia anàlisi de cada cas, el caràcter contrari a l’equitat i la bona fe de la sol·licitud presentada. En aquest sentit, aquesta acreditació necessària comporta haver de justificar i motivar, de forma cumulativa, elements de naturalesa objectiva i subjectiva». Pel que fa als criteris objectius «s’ha d’acreditar en primer lloc el caràcter reiteratiu de la sol·licitud. S’entén que una sol·licitud és repetitiva quan coincideix amb altres sol·licituds presentades anteriorment o simultàniament per la mateixa persona sol·licitant i amb identitat d’objecte o amb una modificació irrellevant, de tal manera que se sol·licita accés a la mateixa informació pública davant la mateixa Administració de la Generalitat». I s’afegeix «En aquest cas, s’acredita el caràcter reiteratiu indicat, atès que la sol·licitud coincideix amb altres presentades anteriorment per la mateixa persona, amb identitat d’objecte en la mesura que totes elles fan referència a processos selectius mitjançant entrevista de tots els centres educatius públics corresponents al Servei Territorials de Girona (502 centres públics). En concret, entre els anys 2023 i 2024 s’han presentat cinc sol·licituds en relació amb el mateix assumpte, fent referència a diferents anys. ` Concretament, aquesta SAIP fa referència a una presentada anteriorment, amb número d’expedient EDU_2024_EXP_SIP001SOL2_00008509, amb contingut pràcticament idèntic i respecte la qual es va presentar una reclamació davant la GAIP amb número 565/2024. La GAIP va dictar Resolució 913/2024, d’11 de juliol, per acord de mediació. Concretament, es va acordar lliurar la informació següent: “- Una relació o llistat dels correus electrònics dels candidats finalment seleccionats dels que efectivament es disposa. -Una relació que identifiqui de manera expressa les convocatòries d’entrevistes efectuades i de les que se’n disposa d’una traça documental. -Una relació on s’hi indiquin les entrevistes efectuades així com els noms i càrrecs del personal de l’Administració que va prendre part en cadascuna d’aquestes entrevistes”. Aquesta informació va ser lliurada en data 26/07/2024. En la mesura que aquesta va ser la informació que es va acordar, i així consta a l’acta signada per les parts, és considera abusiu demanar de nou tota la informació que es demana, i respecte la qual ja es va arribar a un acord. Així mateix, convé destacar que també s’han presentat 12 sol·licitud d’accés a informació pública durant aquest 2024 per la mateixa persona sol·licitant i també dirigides al Servei Territorial de Girona. Totes les reclamacions anteriors similars a aquesta han estat objecte de reclamació davant la GAIP i, atès el gran volum d’informació que suposa cadascuna d’aquestes sol·licituds, s’ha donat un termini ampli de fins a sis mesos per al lliurament de la informació. Per poder lliurar la informació, suposa una tasca de recopilació de la informació demanada per part de cada centre educatiu i la seva posterior revisió i anonimització per al seu lliurement. La informació que es va lliurar es va preparar per part de la Unitat d’Informació del Departament d’Educació i Formació Professional, de conformitat amb els criteris de l’acord de mediació i segons la informació facilitada per part del Servei Territorial. Si es detecta alguna incoherència, tal com es posa de manifest a la SAIP, caldria presentar un incident d’execució de la referida resolució davant de la GAIP i concretar quines incoherències son les que es detecten. A tall d’exemple, destaquem l’assumpte resumit, sense incloure la múltiple informació que es demana a cadascuna, de quatre SAIP: 2023: 6701: Documentació entrevistes places estructurals 2023 i 6886: Documentació places per entrevista curs 2022- 2023 Any 2024: 8509: Places estructurals convocades per entrevista per al curs 2021- 2022 (convocades primavera 2021) 9810: Documentació entrevistes 2024 - ST Educació Girona Com es pot observar, l’objecte d’aquestes sol·licituds són reiteratives, de manera que les sol·licituds perden la finalitat principal de transparència i revesteix clarament un caràcter abusiu. D’altra banda, segons els criteris esmentats, per apreciar la concurrència d’abús de dret també ha d’haver-hi un elevat volum de la informació sol·licitada i complexitat en la seva elaboració o recopilació. En aquest supòsit, la unitat competent per lliurar la informació a la unitat d’informació del Departament d’Educació, és a dir, els Serveis Territorials de Girona ha informat de forma reiterada que l’obtenció, extracció i disposició de la informació sol·licitada implica una càrrega de treball inassumible i desproporcionada, que afecta al normal funcionament de l’Administració i dels propis centres educatius que han de lliurar la informació al Servei Territorial. A més, la recopilació de la informació requereix una tasca d’anàlisi i d’interpretació, que no pot ser realitzada amb l’ajuda dels mitjans personals, materials i informàtics disponibles. Per tant, ponderant els recursos humans i materials necessaris per l’obtenció i elaboració de la informació amb els disponibles a la unitat competent per tramitar les sol·licituds s’acredita la concurrència de complexitat per obtenir aquesta informació». Pel que fa a criteris subjectius «s’ha d’acreditar la intencionalitat de la persona sol·licitant de causar perjudici a l’Administració. En aquest sentit, s’ha de tenir en consideració que entre 2023 i 2024 la mateixa persona ha presentat 5 sol·licituds d’informació pública amb el contingut pràcticament idèntic, diferenciant els anys, i que fan referència al mateix servei territorial i, per tant, s’acredita que la persona sol·licitant, a través de les sol·licituds persegueix una finalitat diferent a la transparència, susceptible de produir un perjudici, alteració o paralització il·legítima del funcionament normal del Departament d’Educació i Formació Professional i, en especial, dels Serveis Territorials a Girona. Com s’ha exposat anteriorment, la presentació continuada de sol·licituds amb un mateix objecte i en relació amb el mateix servei territorial requereix que s’hagi de donar un tractament especial a aquestes, que obliga a la unitat competent a paralitzar la seva gestió ordinària, en detriment d’altres funcions que han de ser ateses. A més, en aquest supòsit, la unitat competent per la tramitació i lliurament de la informació no disposa dels recursos humans i materials necessaris per atendre aquest volum de sol·licituds i les seves múltiples peticions en cadascuna d’elles. Tot i que es pugui lliurar la informació en format de relació de les dades, d’acord amb allò acordat a les mediacions amb la GAIP, sense haver d’anonimitzar individualment tots els correus electrònics, això suposa destinar recursos humans que ara mateix la unitat d’informació del Departament d’Educació i Formació Professional no pot destinar». 9.3. El Departament refereix diferents resolucions de la GAIP en defensa de la inadmissió per abús de dret: Resolució 813/2020, de 28 de desembre; Resolució 526/2022, de 23 de juny, Resolució 443/2022, de 3 de juny i Resolució 1160/2023, de 30 de novembre. 9.4. L’administració reclamada hi continua dient «L’anterior incompliment d’aquests principis, un cop constatat i acreditat suficientment l’exercici contrari a la bona fe o abusiu, comporta necessàriament una manca manifesta de fonament de la sol·licitud, per la qual cosa, i d’acord amb el que disposa l’article 88.5 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, procedeix la inadmissió de la sol·licitud d’accés, per estar mancada de fonament de forma manifesta». 9.5. I, finalment, «D’acord amb l’article 64.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, la interpretació i aplicació de les causes d’inadmissió s’han de regir pels principis generals de proporcionalitat, de temporalitat, d’interpretació restrictiva en benefici de l’accés, d’interdicció de l’ampliació per analogia, d’igualtat i d’interdicció de l’arbitrarietat aplicables als límits a l’accés, establerts als articles 20 i 22 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre». Respecte a la Resolució del Departament, la persona reclamant al·lega, un cop revisada la documentació lliurada relativa a la reclamació 565/2024 (Resolució 913/2024, d’11 de juliol per acord de mediació), que: - «s’ha constatat que aquesta resulta insuficient per analitzar amb profunditat el procediment seguit i verificar-ne la transparència i conformitat amb la normativa aplicable. Per aquest motiu, es sol·liciten ara els arxius originals que recullen la documentació completa referida en la sol·licitud inicial, amb la finalitat d’esclarir les possibles incoherències o mancances detectades en la informació prèvia»; - «La present sol·licitud no busca reiterar informació prèviament proporcionada ni causar una càrrega de treball inassumible a l’administració, sinó garantir el dret d’accés a informació pública rellevant per a l’anàlisi objectiva del procediment de selecció». - «sembla que l’administració al·lega una incidència en els serveis d’administració electrònica per justificar la inadmissió. Tot i això, a la web oficial https://www.aoc.cat/serveiafectat/enotum/ no consta cap afectació el dia 2 de setembre. A més, aquell mateix dia es van notificar una pròrroga en un altre expedient que havia tingut entrada en el mateix dia, fet que posa en dubte la justificació al·legada per l’administració». - «Així mateix, s’ha constatat que en altres expedients de sol·licitud d’informació pública, el Departament d’Educació segueix sense entregar la documentació requerida, fins i tot després de vèncer el termini establert per la GAIP. Aquesta situació evidencia una reiterada falta de compliment amb les resolucions emeses, fet que vulnera greument el dret d’accés a la informació pública reconegut per la normativa vigent». Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir -la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre l’admissibilitat de la Reclamació Com es pot constatar dels antecedents, aquesta Reclamació es presenta passat el termini previst per resoldre la SAIP, és a dir, un mes a comptar de l’endemà de la recepció de la sol·licitud d’acord amb l’article 33.1 LTAIPBG. I, en la mateixa reclamació, s’aporta còpia de la comunicació d’ampliació de termini per a resoldre la SAIP fins al dia 17 de setembre de 2024. En relació a aquesta comunicació, la persona reclamant invoca l’article 35.1 LTAIPBG que diu: «Si l’Administració no resol i notifica dins el termini establert, la sol·licitud s’entén estimada, llevat que una norma amb rang de llei estableixi expressament un efecte desestimatori, total o parcial, amb relació a una determinada informació». En la reclamació se sol·licita el procediment de mediació que, com és sabut, promou el diàleg i facilita la conciliació entre l'Administració i l'altra part o les altres parts afectades per una sol·licitud d'accés a la informació pública, amb l'objecte d'assolir un acord consensuat entre totes elles sobre l'abast i la concreció del dret d'accés en el cas de què es tracti. Com sovint ha posat en relleu aquesta Comissió, no resulta sobrer recordar el caràcter antiformalista de qualsevol procediment administratiu en expressió del principi in dubio pr o actione. En paraules del Tribunal Constitucional, aquest principi prohibeix les decisions «que por su rigorismo, por su formalismo excesivo o por cualquier otra razón revelen una clara desproporción entre los fines que aquellas causas preservan y los intereses que sacrificant» (SSTC 38/1998, de 17 de febrer, FJ 2, i 17/2011, de 28 de febrer, FJ 3, entre moltes altres). D’acord amb aquesta jurisprudència i la del Tribunal Suprem (SSTS 76/2020, d’11 de juny i 1721/2021, de 21 d’abril), així com amb la millor doctrina, el principi pro actione exigeix que els requisits necessaris d'una acció o una pretensió que la ciutadania fa valdre davant de l'administració pública o de la jurisdicció contenciosa administrativa han de ser interpretats de la manera més favorable a l'exercici d'aquesta acció o pretensió. Considerant aquest principi, la GAIP va entendre pertinent admetre provisionalment a tràmit la reclamació i sol·licitar les dades per a la mediació (antecedents 4 i 5) un cop havia vençut el termini prorrogat per lliurar la informació per part del Departament. Com a tota resposta per part del Departament, la GAIP rep el 15 d’octubre certificat de la incidència tècnica motiu pel qual la pròrroga per a resoldre la SAIP es va notificar fora de termini (antecedent 6). Seguidament, es produeix la renúncia al procediment de mediació i, per tant, la corresponent petició d’informe a l’administració reclamada (antecedents 7 i 8). No és fins que la GAIP contacta amb la persona reclamant que aquesta Comissió és coneixedora de l’existència d’una resolució d’inadmissió de la SAIP per part del Departament que es va dictar el dia 9 de setembre, és a dir, dins el termini prorrogat per a resoldre. El reclamant, el 12 de desembre, n’aporta còpia i les al·legacions que considera pertinents (antecedent 9). Cal fer avinent que el Departament no va comunicar a la GAIP el seu posicionament respecte a la SAIP i aquest l’hagués pogut aportar en el mateix moment en què va aportar la incidència tècnica (15/10/2024). En data d’aquesta Resolució, el Departament tampoc ha atès el requeriment de petició d’informe. Tampoc la persona reclamant, tal com es demana en les admissions provisionals, va comunicar que havia estat inadmesa la SAIP fins que aquesta Comissió hi contacta. Davant d’aquesta situació, la GAIP podria considerar inadmetre la Reclamació per prematura tenint en compte que la incidència tècnica justifica el retard en la comunicació per a prorrogar el termini per a resoldre. Ara bé, i considerant el cas concret, optar per aquesta solució comportaria la impossibilitat de tornar a presentar una nova reclamació en relació amb aquesta SAIP per extemporània (la resolució de la SAIP és del 9 de setembre) i, a la pràctica, desatendre el dret d’accés. Recordem que l’article 42.1 LTAIPBG estableix «Les reclamacions a què fa referència l’article 39.1 s’han d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha finit el termini per a resoldre en el supòsit de l’article 35.2 o, si escau, de la desestimació del recurs de reposició». Davant de tot això i a la vista dels antecedents, aquesta Comissió considera adient, de forma extraordinària, específica i ateses les circumstàncies del cas concret, admetre la Reclamació i pronunciar -se respecte al dret d’accés en els termes consignats en els fonaments jurídics següents. 3. Sobre l’abús de dret al·legat per l’òrgan reclamat L'abús de dret no és una causa d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'accés a la informació pública que hagi estat recollida expressament per la legislació de transparència. Això no és obstacle, però, perquè pugui aplicar-se igualment, ja que com a principi general del dret proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi Civil de Catalunya i 7 del Codi Civil espanyol proscriuen l'abús de dret) és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que l'infringeixin. Amb tot, en el cas que ens ocupa no és possible acreditar l’existència d’aquesta figura pels motius següents. En primer lloc, la presentació de sol·licituds reiteratives pot ser motiu d'inadmissió de les sol·licituds d'informació pública en l'àmbit d'aplicació de la Llei estatal 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE), però aquesta causa d'inadmissibilitat no és recollida per la LTAIPBG, Llei que té capacitat per establir un règim d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'informació pública més favorable al dret d'accés a la informació pública. Naturalment, una eventual reiteració continuada de la mateixa sol·licitud, sense cap justificació, pot arribar a ser constitutiva d'abús de dret, però no és aquest el cas. La Resolució 913/2024, mitjançant la qual es resolien les reclamacions 565/2024 i 624/2024 a les quals fa referència el Departament, va comportar el lliurament d’una informació que ha suscitat, novament, una SAIP. La persona reclamant al respecte manifesta que «resulta insuficient per analitzar amb profunditat el procediment seguit i verificar-ne la transparència i conformitat amb la normativa aplicable» (antecedent 10). La SAIP objecte d’aquesta Reclamació, malgrat referir-se al mateix procés (places adjudicades per entrevista en el Servei Territorial d’Educació a Girona realitzades a finals del curs 2020- 2021), demana informació diferent i, per tant, no es pot considerar en cap cas abusiva ni reiterativa; en tot cas, complementària. En segon lloc, només resulta adequat defensar l’existència d’un abús de dret quan la finalitat pretesa amb l’accés no sigui l’obtenció d’informació per tal de controlar l’acció pública, sinó obstruir el normal funcionalment de l’Administració com a mesura de pressió per a l’obtenció d’un interès privat o com acció de venjança, cosa que haurà d’acreditar la part reclamada de forma objectiva més enllà de plantejar-la. Per tant, la condició d’abusiva d’una sol·licitud d’accés té a veure amb la finalitat d’obstruir amb què s’exerceix aquest dret i no pas amb el volum de la informació que se sol·licita. En definitiva, aquesta Comissió no pot concloure que en el cas que ens ocupa s’estigui materialitzant un supòsit d’abús de dret. 4. Sobre l’estimació parcial al dret d’accés a la informació pública i límits La informació sol·licitada i reclamada - diversa en relació amb places adjudicades per entrevista -, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, ja que és «informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions». L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Malgrat que l’exercici del dret d’accés no resta subjecte a motivació (article 18.2 LTAIPBG), la persona reclamant, en fase SAIP, manifesta el seu interès en què «la informació lliurada en compliment de la Resolució 913/2024 de la GAIP presenta incoherències evidents. Comprovar que el volcatge de la informació dels documents originals al full de càlcul es correspon amb allò que existeix documentalment». Així mateix, el Departament és un subjecte obligat per l’LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i resoldre, dins el termini i en la forma escaient, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública. En el cas present, la persona reclamant no acredita cap condició que li permeti disposar d’un dret reforçat, fet que és convenient destacar als efectes dels termes en què es pronuncia aquesta resolució. Quant als límits que poden concórrer en el cas present, la GAIP, malgrat no haver pogut verificar el contingut de la informació reclamada, aprecia que hi pot haver dades merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració, per una banda; i per l’altra, dades de caràcter personal de les persones candidates en el procés. A continuació, s’analitzen els diferents ítems per a poder ponderar adequadament el dret d’accés a la informació pública. Pel que fa a les entrevistes realitzades a finals del curs 2020- 2021: - Sol·licituds dels professionals a la direcció del centre (1), s’estima parcialment el dret d’accés a les sol·licituds amb la deguda pseudonimització de les dades d’identificació, seguint el mateix criteri de publicació de llistes d’admesos en qualsevol procés de selecció i l’anomització de la resta de les dades identificatives. - Convocatòria a cadascun dels aspirants (2), es desestima el dret d’accés a aquesta informació donat que en la Resolució 913/2024, per acord de mediació de les Reclamacions 565/2024 i 624/2024, es va acordar lliurar «una relació que identifiqui de manera expressa les convocatòries d’entrevistes efectuades i de les que se’n disposa d’una traça documental». - Full de valoració de cadascun dels aspirants finalment seleccionats (3) i acta de valoració final dels aspirants (4). Les valoracions de les entrevistes, en principi, s’haurien de centrar a valorar diversos factors que es poden qualificar de tipus professional i docent (habilitats comunicatives, capacitat d’exposició, capacitat d’interrelació, habilitats en l’àmbit de docència, etc.). Tot i això, no es pot descartar que es reculli una avaluació de determinats trets o aspectes de la personalitat i que podrien afectar més intensament la privacitat dels candidats. Tenint en compte que la persona reclamant no ha acreditat cap element que li permeti gaudir d’un dret reforçat, que en les actes de valoració final s’hi recull la puntuació final obtinguda i que, d’acord amb l’article 9.1.e) LTAIPBG i article 21.1 del Decret 8/2021, els resultats dels processos selectius de provisió provisional i definitiva s’han de fer públics per publicat activa, s’estima el dret d’accés a les actes i es desestima el dret d’accés als fulls de valoració de les entrevistes. - En relació amb la documentació tramesa als Serveis Territorials amb la proposta de nomenament (5), s’estima el dret d’accés a aquesta informació, considerant que la informació que pugui afectar a dades personals s’inscriu en el que estableix l’article 24.1 LTAIPBG. - Altra documentació relacionada amb el procés i que permeti identificar les tres persones que han realitzat les entrevistes (6). Malgrat que els termes en què es formula aquesta petició són genèrics, en el context de la reclamació, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a les dades identificatives de les persones que han participat en les entrevistes i que, molt probablement, ja figuren en les actes de valoració (4). - Qualsevol comunicació entre les direccions dels centres educatius i els serveis territorials que contingui informació sobre la selecció d'aquestes places (7). La manca de col·laboració de l’administració no ens permet conèixer en què consisteixen aquestes «comunicacions» i, en conseqüència, s’estima el dret d’accés a aquesta informació amb el benentès que formen part del procediment per resoldre la selecció i, per tant, no es poden considerar que són meres notes, esborranys, resums, opinions o documents de treball intern sense rellevància o interès públic d’acord amb el que estableix l’article 65.1.c) del DTAIP. Pel que fa a les places perfilades noves: - En relació amb les actes del consell escolar i claustre on s’informi o s’aprovi la plaça (1), s’estima parcialment el dret d’accés a les mateixes amb el benentès que caldrà anonimitzar tota aquella informació de l’acta que no faci referència a aquesta petició. - Pel que fa al document de definició de la plaça (2), s’estima el dret d’accés a aquesta informació pública així com a la tramesa als serveis territorials (3). - En darrer terme i pel que fa a «qualsevol altre document generat entre el mes de gener i juliol del 2021 que permeti la identificació de la plaça estructural», s’estima el dret d’accés a aquesta informació. Pel que fa al volum de la informació reclamada, aquesta Comissió palesa que el fet que recopilar la informació sol·licitada pugui esdevenir un procés laboriós, no implica que això sigui una causa ajustada a Dret que permeti, com dèiem, inadmetre o desestimar una SAIP o una Reclamació, respectivament, davant aquesta Comissió. En aquest sentit, en seu de Reclamació, com ja hem esmentat en diverses ocasions és permès ampliar el termini del què disposa l’Administració per facilitar la informació a la persona reclamant, ateses les circumstàncies fàctiques del cas concret i la disponibilitat de mitjans de l’Administració, a fi de conjuminar les exigències del dia a dia del quefer administratiu, amb el respecte degut al dret d’accés a la informació pública. I és justament això el que cal fer en el cas que ens ocupa. En definitiva, la GAIP empara parcialment el dret de la persona reclamant a obtenir la informació sol·licitada en els termes que s’han indicat en els paràgrafs anteriors. Si el Departament no disposa d’aquesta informació, aquesta és la resposta que cal donar a la persona reclamant, sense que quedi obligat a elaborar-la per donar compliment a aquesta Resolució. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model organitzatiu que ha de preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats, participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, «els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen» i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que «l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió». Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió 9 de gener de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 2. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de sis mesos. 3. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional a informar la GAIP, dins del termini de sis mesos, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1188/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.