Una persona física solicitó al Departament d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya documentación sobre plazas adjudicadas por entrevista. El organismo alegó abuso de derecho por reiteración. La GAIP resuelve estimar parcialmente la solicitud, obligando a entregar actas y comunicaciones, pero denegando hojas de valoración y convocatorias ya facilitadas.
Puntos clave de la argumentación
1
El abuso de derecho no es una causa de inadmisibilidad expresa en la LTAIPBG y solo procede cuando la finalidad sea obstruir el funcionamiento administrativo, no por el volumen de información solicitado.
2
La reiteración de solicitudes no constituye abuso si la nueva petición es complementaria o solicita información distinta a la ya proporcionada en resoluciones previas.
3
Se estima el acceso a las actas de valoración final basándose en que los resultados de procesos selectivos deben ser públicos, pero se deniegan las hojas de valoración individuales para proteger la privacidad de los candidatos.
4
Las comunicaciones entre centros y servicios territoriales son accesibles al formar parte del procedimiento de selección, no siendo meros borradores o documentos de trabajo interno según el art. 65.1.c del DTAIP.
5
La complejidad o el carácter laborioso de la recopilación de datos no es causa legal para inadmitir una solicitud, pudiéndose ampliar el plazo de entrega para compatibilizar la gestión administrativa con el derecho de acceso.
Texto completo
Resolució 2/2025, de 9 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 1188/2024
Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació i Formació
Professional.
Informació reclamada: Diversa informació de places adjudicades per entrevista.
Sentit de la resolució: Estimació parcial.
Resum: En aquest cas concret, malgrat que la GAIP podria considerar inadmetre la
Reclamació per prematura tenint en compte que la incidència tècnica justifica el retard en la
comunicació per a prorrogar el termini per a resoldre, ha considerat que optar per aquesta
solució comportaria la impossibilitat de tornar a presentar una nova reclamació en relació
amb aquesta SAIP per extemporània (la resolució de la SAIP és del 9 de setembre) i, a la
pràctica, desatendre el dret d’accés. Pel que fa al dret d’accés, la persona reclamant no
acredita cap condició que li permeti disposar d’un dret reforçat, fet que és convenient
destacar als efectes dels termes en què es pronuncia aquesta resolució. Així doncs, i pel
què fa a les entrevistes realitzades a finals de curs 2020- 2021 s’estima parcialment el dret
d’accés a les sol·licituds amb la deguda pseudonimització de les dades d’identificació i
l’anomització de la resta de les dades identificatives; es desestima el dret d’accés a la
convocatòria de cadascun dels aspirants considerant la informació ja lliurada en la
Resolució 913/2024; s’estima el dret d’accés a les actes i es desestima el dret d’accés als
fulls de valoració de les entrevistes i, en darrer terme, s’estima el dret d’accés a la
documentació tramesa als Serveis Territorials amb la proposta de nomenament, a les dades
identificatives que van realitzar les entrevistes i a qualsevol comunicació entre les direccions
dels centres educatius i els serveis territorials que contingui informació sobre la selecció
d'aquestes places amb el benentès que formen part del procediment per resoldre la selecció
i, per tant, no es poden considerar són meres notes, esborranys, resums, opinions o
documents de treball intern sense rellevància o interès públic d’acord amb el que estableix
l’article 65.1.c) del DTAIP. En relació amb les places perfilades noves, s’estima parcialment
el dret d’accés a les actes del consell escolar, la definició de les places i als documents que
s’hagin generat per a la identificació de la plaça estructural. Pel que fa al volum de la
informació reclamada, aquesta Comissió palesa que el fet que recopilar la informació
sol·licitada pugui esdevenir un procés laboriós, no implica que això sigui una causa ajustada
al Dret que permeti inadmetre o desestimar una SAIP o una Reclamació. En aquest sentit,
en seu de Reclamació, com ja hem esmentat manta vegades, és permès d’ampliar el termini
del què disposa l’Administració per facilitar la informació a la persona reclamant ateses les
circumstàncies fàctiques del cas concret i la disponibilitat de mitjans de l’Administració, a fi
de conjuminar les exigències del dia a dia del quefer administratiu, amb el respecte degut al
dret d’accés a la informació pública.
Paraules clau: Generalitat. Departaments. Persones físiques. Recursos humans.
Entrevistes. Places perfilades. Comunicacions. Actes. Descripcions. Reclamació contra
silenci. Termini prorrogat. Incidència tècnica. Abús de dret. Inadmissions. Manca de
col·laboració. Límits. Estimació parcial.
Ponent: Mercè Aymerich i Boltà
Antecedents
El 3 de setembre de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 1188/2024 presentada per una
persona física contra el Departament d’Educació i Formació Professional (DEFP) en
relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita
el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol
(RGAIP).
La persona reclamant manifesta que no ha rebut resposta del Departament.
L’1 d’agost de 2024 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la
informació pública (SAIP) demanant la informació que es detalla en relació a les places
adjudicades per entrevista en el Servei Territorial d’Educació a Girona realitzades a
finals del curs 2020- 2021 i que generen efectes per al curs 2021- 2022:
«Tota la documentació relacionada amb cadascuna de les entrevistes realitzades i que inclou:
1.- La sol·licitud feta a la direcció de cadascun dels centres per part dels diferents
professionals finalment seleccionats.
2.- Convocatòria a cadascun dels aspirants. Si s'ha realitzat per telefon, alguna
documentació que permeti acreditar que efectivament s'ha realitzat la citació.
3.- El full de valoració de cadascun dels aspirants finalment seleccionats per a
cadascuna de les places.
4.- L'acta de valoració final dels aspirants on es pugui comprovar la identitat de les
persones que han realitzat les entrevistes. En cas que no existeixi, que s'expliciti per a
cada cas.
5.- La documentació tramesa als Serveis Territorials amb la proposta de nomenament.
6.- Qualsevol altra documentació relacionada amb el procés i que permeti identificar les
tres persones que han realitzat les entrevistes.
7.- Qualsevol comunicació entre les direccions dels centres educatius i els serveis
territorials que contingui informació sobre la selecció d'aquestes places.
Si en el moment d'anonimitzar les signatures de les persones que han realitzat les
entrevistes, no es permet distingir qui va fer les entrevistes, identificació per part del/la
cap de personal del centre educatiu, de les persones que han realitzat les mateixes.
En el cas de ser places perfilades noves per aquest curs, tota la documentació per a la
creació de la plaça, i que inclou:
1.- Actes de consell escolar i claustre on s'informi/aprovi la plaça, segons escaigui.
2.- Document de definició de la plaça.
3.- Trasmeses als Serveis Territorials
Qualsevol altre document generat entre el mes de gener i juliol del 2021 que permeti la
identificació de la plaça estructural.
S’exceptua d’aquesta sol·licitud aquella informació ja lliurada en compliment de la
Resolució 913/2024 de la GAIP».
Afegeix que «La informació lliurada en compliment de la Resolució 913/2024 de la GAIP
presenta incoherències evidents. Comprovar que el bolcatge de la informació dels
documents originals al full de càlcul es correspon amb allò que existeix
documentalment».
En la Reclamació la persona reclamant aporta la comunicació enviada el dia 3 de
setembre d’ampliació del termini per resoldre del DEFP informant que el termini fineix el
dia 17 de setembre de 2024.
En relació amb aquesta comunicació la persona reclamant exposa que: «El termini per resoldre acabava el dia 2 de setembre (per ser festiu el dia 1 de setembre). Per tant, a
partir del dia 3 de setembre és d'aplicació el que preveu l'article 35.1: "Si l’Administració
no resol i notifica dins el termini establert, la sol·licitud s’entén estimada, llevat que una
norma amb rang de llei estableixi expressament un efecte desestimatori, total o parcial,
amb relació a una determinada informació." Amb posterioritat a la data límit se m'ha
enviat una notificació d'ampliació de termini, que ha estat posada a disposició el dia 3 de
setembre a les 9'00, fora de termini».
El 18 de setembre la GAIP comunica la Reclamació al DEFP i li demana que en el
termini de cinc dies ens faci arribar les dades identificatives i de contacte (nom i càrrec
dins l’organització, correu electrònic i telèfon) de la persona o persones que
representaran a l’Administració a la sessió de mediació; dues possibles dates de la
vostra conveniència per a agendar la celebració de la sessió de mediació; de ser el cas,
la indicació dels motius pels quals preferiu la celebració de la mediació per
videoconferència, mitjançant la plataforma TEAMS.
El 20 de setembre la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
El 15 d’octubre de 2024 la GAIP rep comunicació del DEFP aportant certificat emès pel
Consorci d’Administració Oberta de Catalunya, de data 14/10/2024, que acredita que:
«En data 02/setembre/2024, entre les 18:50h i les 23:15h, va produir-se una incidència
a l’e-NOTUM consistent en errors intermitents en 1 dels 3 nodes que configuren el
servei.
Aquesta incidència va comportar micro- talls en l’execució de les peticions de generació
de les notificacions electròniques.
Dues peticions de generació de notificació del Departament d’Educació i Formació
Professional van veure’s afectades per aquesta incidència i, com a conseqüència, van
resultar infructuoses.
Es tracta de les peticions enviades el 02/setembre/2024, a les 21:09h i 21:15h, relatives
a la notificació TG_R8P0X7M7N_02092024446, la qual no va poder-se generar.
El mateix dia 02/setembre/2024, a les 23:15h, va corregir-se la incidència descrita.
En data el 03/setembre/2024, a les 9.00h, va tornar-se a enviar correctament la petició
de generació de la notificació electrònica TG_R8P0X7M7N_02092024446 del
Departament d’Educació i Formació Professional».
El 30 d’octubre de 2024 la persona reclamant comunica a aquesta Comissió la renúncia
al procediment de mediació i sol·licita que es continuï mitjançant procediment ordinari.
El 6 de novembre de 2024 la GAIP comunica al DEFP aquesta renúncia i li requereix
que en termini de quinze dies, faci arribar a aquesta Comissió un informe sobre la
Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva
i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
El 12 de desembre la persona reclamant presenta a la GAIP la Resolució emesa per la secretària general del Departament de data 9 de setembre de 2024 que resol «No
admetre la sol·licitud d’accés a informació pública presentada en data 01/08/2024 per la persona sol·licitant». Aquesta inadmissió es fonamenta en resum en:
9.1. Invocant l’article 29 LTAIPBG, articles 53 i article 64 a 67 del Decret 8/2021, de
9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAIP) i
als principis de bona fe i equitat, en els termes definits al Codi Civil català als articles
111-7 i 111- 9, i també a l’article 7.2 del Codi Civil espanyol considera que la SAIP
«és contrària a l’equitat i a la bona fe, i, per tant, suposa un exercici abusiu del dret
d’accedir a informació pública».
9.2. Es remet als Criteris relatius a la inadmissibilitat de SAIP contràries a aquests
principis (equitat i bona fe) aprovats per la Comissió Interdepartamental de
Transparència i Govern Obert (CITGO) en data 14 d’octubre de 2021, que estableix
que «cal acreditar i motivar de forma suficient i concreta, prèvia anàlisi de cada cas,
el caràcter contrari a l’equitat i la bona fe de la sol·licitud presentada. En aquest
sentit, aquesta acreditació necessària comporta haver de justificar i motivar, de
forma cumulativa, elements de naturalesa objectiva i subjectiva».
Pel que fa als criteris objectius «s’ha d’acreditar en primer lloc el caràcter reiteratiu
de la sol·licitud. S’entén que una sol·licitud és repetitiva quan coincideix amb altres
sol·licituds presentades anteriorment o simultàniament per la mateixa persona
sol·licitant i amb identitat d’objecte o amb una modificació irrellevant, de tal manera
que se sol·licita accés a la mateixa informació pública davant la mateixa
Administració de la Generalitat».
I s’afegeix «En aquest cas, s’acredita el caràcter reiteratiu indicat, atès que la
sol·licitud coincideix amb altres presentades anteriorment per la mateixa persona,
amb identitat d’objecte en la mesura que totes elles fan referència a processos
selectius mitjançant entrevista de tots els centres educatius públics corresponents al
Servei Territorials de Girona (502 centres públics). En concret, entre els anys 2023 i
2024 s’han presentat cinc sol·licituds en relació amb el mateix assumpte, fent
referència a diferents anys. `
Concretament, aquesta SAIP fa referència a una presentada anteriorment, amb
número d’expedient EDU_2024_EXP_SIP001SOL2_00008509, amb contingut
pràcticament idèntic i respecte la qual es va presentar una reclamació davant la
GAIP amb número 565/2024. La GAIP va dictar Resolució 913/2024, d’11 de juliol,
per acord de mediació.
Concretament, es va acordar lliurar la informació següent:
“- Una relació o llistat dels correus electrònics dels candidats finalment seleccionats
dels que efectivament es disposa.
-Una relació que identifiqui de manera expressa les convocatòries d’entrevistes
efectuades i de les que se’n disposa d’una traça documental.
-Una relació on s’hi indiquin les entrevistes efectuades així com els noms i càrrecs
del personal de l’Administració que va prendre part en cadascuna d’aquestes
entrevistes”.
Aquesta informació va ser lliurada en data 26/07/2024. En la mesura que aquesta va
ser la informació que es va acordar, i així consta a l’acta signada per les parts, és
considera abusiu demanar de nou tota la informació que es demana, i respecte la
qual ja es va arribar a un acord.
Així mateix, convé destacar que també s’han presentat 12 sol·licitud d’accés a
informació pública durant aquest 2024 per la mateixa persona sol·licitant i també
dirigides al Servei Territorial de Girona.
Totes les reclamacions anteriors similars a aquesta han estat objecte de reclamació
davant la GAIP i, atès el gran volum d’informació que suposa cadascuna d’aquestes
sol·licituds, s’ha donat un termini ampli de fins a sis mesos per al lliurament de la
informació. Per poder lliurar la informació, suposa una tasca de recopilació de la
informació demanada per part de cada centre educatiu i la seva posterior revisió i
anonimització per al seu lliurement. La informació que es va lliurar es va preparar
per part de la Unitat d’Informació del Departament d’Educació i Formació
Professional, de conformitat amb els criteris de l’acord de mediació i segons la
informació facilitada per part del Servei Territorial. Si es detecta alguna
incoherència, tal com es posa de manifest a la SAIP, caldria presentar un incident
d’execució de la referida resolució davant de la GAIP i concretar quines
incoherències son les que es detecten.
A tall d’exemple, destaquem l’assumpte resumit, sense incloure la múltiple
informació que es demana a cadascuna, de quatre SAIP:
2023:
6701: Documentació entrevistes places estructurals 2023 i
6886: Documentació places per entrevista curs 2022- 2023
Any 2024:
8509: Places estructurals convocades per entrevista per al curs 2021- 2022
(convocades primavera 2021)
9810: Documentació entrevistes 2024 - ST Educació Girona
Com es pot observar, l’objecte d’aquestes sol·licituds són reiteratives, de manera
que les sol·licituds perden la finalitat principal de transparència i revesteix clarament
un caràcter abusiu.
D’altra banda, segons els criteris esmentats, per apreciar la concurrència d’abús de
dret també ha d’haver-hi un elevat volum de la informació sol·licitada i complexitat
en la seva elaboració o recopilació. En aquest supòsit, la unitat competent per lliurar
la informació a la unitat d’informació del Departament d’Educació, és a dir, els
Serveis Territorials de Girona ha informat de forma reiterada que l’obtenció,
extracció i disposició de la informació sol·licitada implica una càrrega de treball
inassumible i desproporcionada, que afecta al normal funcionament de
l’Administració i dels propis centres educatius que han de lliurar la informació al
Servei Territorial. A més, la recopilació de la informació requereix una tasca d’anàlisi
i d’interpretació, que no pot ser realitzada amb l’ajuda dels mitjans personals,
materials i informàtics disponibles.
Per tant, ponderant els recursos humans i materials necessaris per l’obtenció i
elaboració de la informació amb els disponibles a la unitat competent per tramitar les
sol·licituds s’acredita la concurrència de complexitat per obtenir aquesta
informació».
Pel que fa a criteris subjectius «s’ha d’acreditar la intencionalitat de la persona
sol·licitant de causar perjudici a l’Administració. En aquest sentit, s’ha de tenir en
consideració que entre 2023 i 2024 la mateixa persona ha presentat 5 sol·licituds
d’informació pública amb el contingut pràcticament idèntic, diferenciant els anys, i
que fan referència al mateix servei territorial i, per tant, s’acredita que la persona
sol·licitant, a través de les sol·licituds persegueix una finalitat diferent a la
transparència, susceptible de produir un perjudici, alteració o paralització il·legítima
del funcionament normal del Departament d’Educació i Formació Professional i, en
especial, dels Serveis Territorials a Girona.
Com s’ha exposat anteriorment, la presentació continuada de sol·licituds amb un
mateix objecte i en relació amb el mateix servei territorial requereix que s’hagi de
donar un tractament especial a aquestes, que obliga a la unitat competent a
paralitzar la seva gestió ordinària, en detriment d’altres funcions que han de ser
ateses. A més, en aquest supòsit, la unitat competent per la tramitació i lliurament
de la informació no disposa dels recursos humans i materials necessaris per atendre
aquest volum de sol·licituds i les seves múltiples peticions en cadascuna d’elles.
Tot i que es pugui lliurar la informació en format de relació de les dades, d’acord
amb allò acordat a les mediacions amb la GAIP, sense haver d’anonimitzar
individualment tots els correus electrònics, això suposa destinar recursos humans
que ara mateix la unitat d’informació del Departament d’Educació i Formació
Professional no pot destinar».
9.3. El Departament refereix diferents resolucions de la GAIP en defensa de la
inadmissió per abús de dret: Resolució 813/2020, de 28 de desembre; Resolució
526/2022, de 23 de juny, Resolució 443/2022, de 3 de juny i Resolució 1160/2023,
de 30 de novembre.
9.4. L’administració reclamada hi continua dient «L’anterior incompliment d’aquests
principis, un cop constatat i acreditat suficientment l’exercici contrari a la bona fe o
abusiu, comporta necessàriament una manca manifesta de fonament de la
sol·licitud, per la qual cosa, i d’acord amb el que disposa l’article 88.5 de la Llei
39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions
públiques, procedeix la inadmissió de la sol·licitud d’accés, per estar mancada de
fonament de forma manifesta».
9.5. I, finalment, «D’acord amb l’article 64.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, la
interpretació i aplicació de les causes d’inadmissió s’han de regir pels principis
generals de proporcionalitat, de temporalitat, d’interpretació restrictiva en benefici de
l’accés, d’interdicció de l’ampliació per analogia, d’igualtat i d’interdicció de
l’arbitrarietat aplicables als límits a l’accés, establerts als articles 20 i 22 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre».
Respecte a la Resolució del Departament, la persona reclamant al·lega, un cop revisada
la documentació lliurada relativa a la reclamació 565/2024 (Resolució 913/2024, d’11 de
juliol per acord de mediació), que:
- «s’ha constatat que aquesta resulta insuficient per analitzar amb profunditat el
procediment seguit i verificar-ne la transparència i conformitat amb la normativa
aplicable. Per aquest motiu, es sol·liciten ara els arxius originals que recullen la
documentació completa referida en la sol·licitud inicial, amb la finalitat d’esclarir les
possibles incoherències o mancances detectades en la informació prèvia»;
- «La present sol·licitud no busca reiterar informació prèviament proporcionada ni
causar una càrrega de treball inassumible a l’administració, sinó garantir el dret d’accés
a informació pública rellevant per a l’anàlisi objectiva del procediment de selecció».
- «sembla que l’administració al·lega una incidència en els serveis d’administració
electrònica per justificar la inadmissió. Tot i això, a la web oficial
https://www.aoc.cat/serveiafectat/enotum/ no consta cap afectació el dia 2 de setembre.
A més, aquell mateix dia es van notificar una pròrroga en un altre expedient que havia
tingut entrada en el mateix dia, fet que posa en dubte la justificació al·legada per
l’administració».
- «Així mateix, s’ha constatat que en altres expedients de sol·licitud d’informació
pública, el Departament d’Educació segueix sense entregar la documentació requerida,
fins i tot després de vèncer el termini establert per la GAIP. Aquesta situació evidencia
una reiterada falta de compliment amb les resolucions emeses, fet que vulnera
greument el dret d’accés a la informació pública reconegut per la normativa vigent».
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir -la que d’acord amb
l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas
concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui
l’accés a la informació.
2. Sobre l’admissibilitat de la Reclamació
Com es pot constatar dels antecedents, aquesta Reclamació es presenta passat el termini
previst per resoldre la SAIP, és a dir, un mes a comptar de l’endemà de la recepció de la
sol·licitud d’acord amb l’article 33.1 LTAIPBG. I, en la mateixa reclamació, s’aporta còpia de
la comunicació d’ampliació de termini per a resoldre la SAIP fins al dia 17 de setembre de
2024. En relació a aquesta comunicació, la persona reclamant invoca l’article 35.1 LTAIPBG
que diu: «Si l’Administració no resol i notifica dins el termini establert, la sol·licitud s’entén
estimada, llevat que una norma amb rang de llei estableixi expressament un efecte
desestimatori, total o parcial, amb relació a una determinada informació».
En la reclamació se sol·licita el procediment de mediació que, com és sabut, promou el
diàleg i facilita la conciliació entre l'Administració i l'altra part o les altres parts afectades per
una sol·licitud d'accés a la informació pública, amb l'objecte d'assolir un acord consensuat
entre totes elles sobre l'abast i la concreció del dret d'accés en el cas de què es tracti. Com
sovint ha posat en relleu aquesta Comissió, no resulta sobrer recordar el caràcter
antiformalista de qualsevol procediment administratiu en expressió del principi in dubio pr o
actione. En paraules del Tribunal Constitucional, aquest principi prohibeix les decisions «que
por su rigorismo, por su formalismo excesivo o por cualquier otra razón revelen una clara
desproporción entre los fines que aquellas causas preservan y los intereses que sacrificant»
(SSTC 38/1998, de 17 de febrer, FJ 2, i 17/2011, de 28 de febrer, FJ 3, entre moltes altres).
D’acord amb aquesta jurisprudència i la del Tribunal Suprem (SSTS 76/2020, d’11 de juny i
1721/2021, de 21 d’abril), així com amb la millor doctrina, el principi pro actione exigeix que
els requisits necessaris d'una acció o una pretensió que la ciutadania fa valdre davant de
l'administració pública o de la jurisdicció contenciosa administrativa han de ser interpretats
de la manera més favorable a l'exercici d'aquesta acció o pretensió. Considerant aquest
principi, la GAIP va entendre pertinent admetre provisionalment a tràmit la reclamació i
sol·licitar les dades per a la mediació (antecedents 4 i 5) un cop havia vençut el termini
prorrogat per lliurar la informació per part del Departament.
Com a tota resposta per part del Departament, la GAIP rep el 15 d’octubre certificat de la
incidència tècnica motiu pel qual la pròrroga per a resoldre la SAIP es va notificar fora de
termini (antecedent 6). Seguidament, es produeix la renúncia al procediment de mediació i,
per tant, la corresponent petició d’informe a l’administració reclamada (antecedents 7 i 8).
No és fins que la GAIP contacta amb la persona reclamant que aquesta Comissió és
coneixedora de l’existència d’una resolució d’inadmissió de la SAIP per part del
Departament que es va dictar el dia 9 de setembre, és a dir, dins el termini prorrogat per a
resoldre. El reclamant, el 12 de desembre, n’aporta còpia i les al·legacions que considera
pertinents (antecedent 9).
Cal fer avinent que el Departament no va comunicar a la GAIP el seu posicionament
respecte a la SAIP i aquest l’hagués pogut aportar en el mateix moment en què va aportar la
incidència tècnica (15/10/2024). En data d’aquesta Resolució, el Departament tampoc ha
atès el requeriment de petició d’informe. Tampoc la persona reclamant, tal com es demana
en les admissions provisionals, va comunicar que havia estat inadmesa la SAIP fins que
aquesta Comissió hi contacta.
Davant d’aquesta situació, la GAIP podria considerar inadmetre la Reclamació per
prematura tenint en compte que la incidència tècnica justifica el retard en la comunicació per
a prorrogar el termini per a resoldre. Ara bé, i considerant el cas concret, optar per aquesta
solució comportaria la impossibilitat de tornar a presentar una nova reclamació en relació
amb aquesta SAIP per extemporània (la resolució de la SAIP és del 9 de setembre) i, a la
pràctica, desatendre el dret d’accés. Recordem que l’article 42.1 LTAIPBG estableix «Les
reclamacions a què fa referència l’article 39.1 s’han d’interposar en el termini d’un mes a
comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha finit el termini per a resoldre
en el supòsit de l’article 35.2 o, si escau, de la desestimació del recurs de reposició».
Davant de tot això i a la vista dels antecedents, aquesta Comissió considera adient, de
forma extraordinària, específica i ateses les circumstàncies del cas concret, admetre la
Reclamació i pronunciar -se respecte al dret d’accés en els termes consignats en els
fonaments jurídics següents.
3. Sobre l’abús de dret al·legat per l’òrgan reclamat
L'abús de dret no és una causa d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'accés a la informació
pública que hagi estat recollida expressament per la legislació de transparència. Això no és
obstacle, però, perquè pugui aplicar-se igualment, ja que com a principi general del dret
proclamat pel dret civil (els articles 111- 7 del Codi Civil de Catalunya i 7 del Codi Civil
espanyol proscriuen l'abús de dret) és aplicable a tota mena de relacions jurídiques que
l'infringeixin. Amb tot, en el cas que ens ocupa no és possible acreditar l’existència
d’aquesta figura pels motius següents.
En primer lloc, la presentació de sol·licituds reiteratives pot ser motiu d'inadmissió de les
sol·licituds d'informació pública en l'àmbit d'aplicació de la Llei estatal 19/2013, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE), però aquesta causa
d'inadmissibilitat no és recollida per la LTAIPBG, Llei que té capacitat per establir un règim
d'inadmissibilitat de les sol·licituds d'informació pública més favorable al dret d'accés a la
informació pública. Naturalment, una eventual reiteració continuada de la mateixa sol·licitud,
sense cap justificació, pot arribar a ser constitutiva d'abús de dret, però no és aquest el cas.
La Resolució 913/2024, mitjançant la qual es resolien les reclamacions 565/2024 i 624/2024
a les quals fa referència el Departament, va comportar el lliurament d’una informació que ha
suscitat, novament, una SAIP. La persona reclamant al respecte manifesta que «resulta
insuficient per analitzar amb profunditat el procediment seguit i verificar-ne la transparència i
conformitat amb la normativa aplicable» (antecedent 10). La SAIP objecte d’aquesta
Reclamació, malgrat referir-se al mateix procés (places adjudicades per entrevista en el
Servei Territorial d’Educació a Girona realitzades a finals del curs 2020- 2021), demana
informació diferent i, per tant, no es pot considerar en cap cas abusiva ni reiterativa; en tot
cas, complementària.
En segon lloc, només resulta adequat defensar l’existència d’un abús de dret quan la finalitat
pretesa amb l’accés no sigui l’obtenció d’informació per tal de controlar l’acció pública, sinó
obstruir el normal funcionalment de l’Administració com a mesura de pressió per a l’obtenció
d’un interès privat o com acció de venjança, cosa que haurà d’acreditar la part reclamada de
forma objectiva més enllà de plantejar-la. Per tant, la condició d’abusiva d’una sol·licitud
d’accés té a veure amb la finalitat d’obstruir amb què s’exerceix aquest dret i no pas amb el
volum de la informació que se sol·licita.
En definitiva, aquesta Comissió no pot concloure que en el cas que ens ocupa s’estigui
materialitzant un supòsit d’abús de dret.
4. Sobre l’estimació parcial al dret d’accés a la informació pública i límits
La informació sol·licitada i reclamada - diversa en relació amb places adjudicades per
entrevista -, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, ja que
és «informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal
tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les
administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres
persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions».
L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona,
en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1
i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en
determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional
a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1
LTAIPBG). Malgrat que l’exercici del dret d’accés no resta subjecte a motivació (article 18.2
LTAIPBG), la persona reclamant, en fase SAIP, manifesta el seu interès en què «la
informació lliurada en compliment de la Resolució 913/2024 de la GAIP presenta
incoherències evidents. Comprovar que el volcatge de la informació dels documents
originals al full de càlcul es correspon amb allò que existeix documentalment».
Així mateix, el Departament és un subjecte obligat per l’LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i
resoldre, dins el termini i en la forma escaient, les sol·licituds d’accés que li presentin les
persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública.
En el cas present, la persona reclamant no acredita cap condició que li permeti disposar
d’un dret reforçat, fet que és convenient destacar als efectes dels termes en què es
pronuncia aquesta resolució.
Quant als límits que poden concórrer en el cas present, la GAIP, malgrat no haver pogut
verificar el contingut de la informació reclamada, aprecia que hi pot haver dades merament
identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de
l’Administració, per una banda; i per l’altra, dades de caràcter personal de les persones
candidates en el procés.
A continuació, s’analitzen els diferents ítems per a poder ponderar adequadament el dret
d’accés a la informació pública.
Pel que fa a les entrevistes realitzades a finals del curs 2020- 2021:
- Sol·licituds dels professionals a la direcció del centre (1), s’estima parcialment el
dret d’accés a les sol·licituds amb la deguda pseudonimització de les dades
d’identificació, seguint el mateix criteri de publicació de llistes d’admesos en
qualsevol procés de selecció i l’anomització de la resta de les dades identificatives.
- Convocatòria a cadascun dels aspirants (2), es desestima el dret d’accés a
aquesta informació donat que en la Resolució 913/2024, per acord de mediació de
les Reclamacions 565/2024 i 624/2024, es va acordar lliurar «una relació que
identifiqui de manera expressa les convocatòries d’entrevistes efectuades i de les
que se’n disposa d’una traça documental».
- Full de valoració de cadascun dels aspirants finalment seleccionats (3) i acta de
valoració final dels aspirants (4). Les valoracions de les entrevistes, en principi,
s’haurien de centrar a valorar diversos factors que es poden qualificar de tipus
professional i docent (habilitats comunicatives, capacitat d’exposició, capacitat
d’interrelació, habilitats en l’àmbit de docència, etc.). Tot i això, no es pot descartar
que es reculli una avaluació de determinats trets o aspectes de la personalitat i que
podrien afectar més intensament la privacitat dels candidats. Tenint en compte que
la persona reclamant no ha acreditat cap element que li permeti gaudir d’un dret
reforçat, que en les actes de valoració final s’hi recull la puntuació final obtinguda i
que, d’acord amb l’article 9.1.e) LTAIPBG i article 21.1 del Decret 8/2021, els
resultats dels processos selectius de provisió provisional i definitiva s’han de fer
públics per publicat activa, s’estima el dret d’accés a les actes i es desestima el dret
d’accés als fulls de valoració de les entrevistes.
- En relació amb la documentació tramesa als Serveis Territorials amb la proposta
de nomenament (5), s’estima el dret d’accés a aquesta informació, considerant que
la informació que pugui afectar a dades personals s’inscriu en el que estableix
l’article 24.1 LTAIPBG.
- Altra documentació relacionada amb el procés i que permeti identificar les tres
persones que han realitzat les entrevistes (6). Malgrat que els termes en què es
formula aquesta petició són genèrics, en el context de la reclamació, aquesta
Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a les dades identificatives de
les persones que han participat en les entrevistes i que, molt probablement, ja
figuren en les actes de valoració (4).
- Qualsevol comunicació entre les direccions dels centres educatius i els serveis
territorials que contingui informació sobre la selecció d'aquestes places (7). La
manca de col·laboració de l’administració no ens permet conèixer en què
consisteixen aquestes «comunicacions» i, en conseqüència, s’estima el dret d’accés
a aquesta informació amb el benentès que formen part del procediment per resoldre
la selecció i, per tant, no es poden considerar que són meres notes, esborranys,
resums, opinions o documents de treball intern sense rellevància o interès públic
d’acord amb el que estableix l’article 65.1.c) del DTAIP.
Pel que fa a les places perfilades noves:
- En relació amb les actes del consell escolar i claustre on s’informi o s’aprovi la
plaça (1), s’estima parcialment el dret d’accés a les mateixes amb el benentès que
caldrà anonimitzar tota aquella informació de l’acta que no faci referència a aquesta
petició.
- Pel que fa al document de definició de la plaça (2), s’estima el dret d’accés a
aquesta informació pública així com a la tramesa als serveis territorials (3).
- En darrer terme i pel que fa a «qualsevol altre document generat entre el mes de
gener i juliol del 2021 que permeti la identificació de la plaça estructural», s’estima el
dret d’accés a aquesta informació.
Pel que fa al volum de la informació reclamada, aquesta Comissió palesa que el fet que
recopilar la informació sol·licitada pugui esdevenir un procés laboriós, no implica que això
sigui una causa ajustada a Dret que permeti, com dèiem, inadmetre o desestimar una SAIP
o una Reclamació, respectivament, davant aquesta Comissió. En aquest sentit, en seu de
Reclamació, com ja hem esmentat en diverses ocasions és permès ampliar el termini del
què disposa l’Administració per facilitar la informació a la persona reclamant, ateses les
circumstàncies fàctiques del cas concret i la disponibilitat de mitjans de l’Administració, a fi
de conjuminar les exigències del dia a dia del quefer administratiu, amb el respecte degut al
dret d’accés a la informació pública. I és justament això el que cal fer en el cas que ens
ocupa.
En definitiva, la GAIP empara parcialment el dret de la persona reclamant a obtenir la
informació sol·licitada en els termes que s’han indicat en els paràgrafs anteriors. Si el
Departament no disposa d’aquesta informació, aquesta és la resposta que cal donar a la
persona reclamant, sense que quedi obligat a elaborar-la per donar compliment a aquesta
Resolució.
5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD)
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte
dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels
documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis
amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de
març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i
l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya.
L’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD
garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes
d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió
documental corporatives.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la
normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients
electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que
contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la
integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i,
quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en
matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la
possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el
format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la
normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les
administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir,
sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de
les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de
les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són
aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Igualment, l’article 67 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que
el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes
d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió
documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de
garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació
i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68,
relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la
implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment.
L’ordre CLT/172/2014, de 14 de maig, per la qual s'aprova el protocol de gestió de
documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, determina les condicions
tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat i disposició dels documents
administratius des de l’inici del procediment administratiu, amb la finalitat de garantir-ne
l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura. Així mateix, el protocol fixa les
directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic. Aquesta ordre, d’acord amb la
Disposició transitòria sisena del referit Decret 76/2020 és vigent fins que s'aprovi el model
organitzatiu que ha de preveure la planificació, el seguiment i avaluació dels resultats,
participació en la definició dels sistemes d'informació corporatius transversals i disposició
dels recursos necessaris per fer efectiu el desplegament de l'Administració digital.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a
facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació
seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental
corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un
sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat
entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació
automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art.
19.3).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català
que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre
altres, «els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència
de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats
autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen» i en conseqüència
estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de
documents.
Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar
perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau,
l’accés.
6. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que «l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió». Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de
les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30
del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels
acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les
persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el
compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest
precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació
al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els
articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la
incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos
que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
7. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de
la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la
sessió 9 de gener de 2025, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment el dret d’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada,
d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4.
2. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional que lliuri a la persona
reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de sis mesos.
3. Requerir al Departament d’Educació i Formació Professional a informar la GAIP, dins
del termini de sis mesos, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta
Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1188/2024 i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per
la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després
d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva
necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona
reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no
s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta
acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat
formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu
davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la
notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa
administrativa.