Reclamación de acceso a información sobre la Fundación Josep Cañas y acreditación de cargo directivo con resultado de estimación parcial

Resolució 1253/2024, de 3 de d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 1184/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Banyeres del Penedès Informació reclamada: Diversa sobre la Fundació Josep Cañas. Sentit de la resolució: Inadmissió parcial i estimació parcial Resum: Allò que es demana al punt tercer de la SAIP, això és “la documentació que acrediti el càrrec ostentat per la Sra. XXX, atès que signa documentació com a Directora del Museu Josep Cañas” sí que s’incardina dins del concepte d’informació pública comprès a l’LTAIPBG. En aquest sentit, cal tenir en compte que la informació sol·licitada per la persona reclamant és informació pública, d’acord amb allò previst a l’article 2.b) de LTAIPBG, ja que és informació que l’Ajuntament previsiblement ha de tenir en el seu poder, fruit de l’exercici de les competències que li són pròpies. En segon lloc, és clar que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de la LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. Paraules clau: Ajuntaments. Ens instrumental. Informes. Motius. Inadmissió parcial. Estimació parcial. Manca de col·laboració. Reclamació contra silenci. Sense límits. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 30 d’agost entra a la GAIP la Reclamació 1184/2024, presentada per una persona física contra l’Ajuntament de Banyeres del Penedès en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. El 25 de juliol la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Banyeres del Penedès el següent: “PRIMER. - Se m'informi degudament i per escrit de les raons per les quals l'Ajuntament de Banyeres del Penedès ha incomplert i continua incomplint manifestament fins a la data de la present, la clàusula 8 establerta en l'escriptura pública de donació número 37 atorgada davant el notari de l'il·lustre col·legi de Barcelona XXXX, amb data de 10 de gener de 1998, per la qual el senyor JOSEP CAÑAS I CAÑAS, fill il·lustre de Banyeres del Penedès, efectua donació de la totalitat de la seva obra. SEGON. - Es procedeixi en el termini improrrogable de 20 dies hàbils a partir de la recepció de la present, a designar formalment mitjançant els procediments administratius oportuns al senyor XXX com a director de la FUNDACIÓ JOSEP CAÑAS tal com s'estableix de manera taxativa en la clàusula 8 del citat document públic, informant-me per escrit. TERCER. - Se m'aporti documentació fefaent que acrediti quin és el càrrec que actualment ostenta la XXXX en aquesta institució, ja que apareix signant documentació en qualitat de directora de la FUNDACIÓ JOSEP CAÑAS, quan aquest nomenament no s'adequa als termes establerts en l'escriptura matriu. QUART. - Així mateix, es sol·licita que es doni trasllat d’aquesta sol·licitud a la Secretaria Municipal de la Corporació perquè, en el termini establert per a resoldre la present sol·licitud de transparència, procedeixi a emetre un informe preceptiu sobre: La legalitat i vigència del testament del senyor Josep Cañas i de l'escriptura pública de donació atorgada en el seu dia. Legalitat i procedència o no de la petició formulada en el punt segon d'aquesta sol·licitud per designar degudament al senyor Joan Jané Figueres com a director de la FUNDACIÓ JOSEP CAÑAS en els termes establerts en l'escriptura pública de donació esmentada.” La Reclamació presentada el 30 d’agost de 2024 indica que l’Ajuntament no ha atès la sol·licitud, concretament s’explicita que: ”No ha lliurat la informació detallada dels motius pels quals l’Ajuntament incompleix de manera manifesta el punts establerts a l’escriptura pública de les darreres voluntats d’en Josep Cañas i Cañas (PUNTS, 1, 2, 8,11, i 12.). No ha lliurat la documentació que acrediti el càrrec ostentat per la Sra. XXX, atès que signa documentació com a Directora del Museu Josep Cañas. No ha lliurat la secretaria de la corporació informes sobre la legalitat i vigència del testament i legalitat i procedència de la petició formulada en el punt SEGON de la sol·licitud de transparència.” El 9 de setembre de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 6 de setembre la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Banyeres del Penedès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Administració. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre la inadmissibilitat parcial de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. Per la seva banda, l’article 18 LTAIPBG estableix que el dret d’accés es pot exercir en relació amb la informació pública definida en els termes de l’article 2.b LTAIPBG (la informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d'acord amb el que estableix aquesta llei) i l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d'accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Com és palès del literal de la reclamació, el que en aquest procediment de Reclamació s’està demanant, en els punts primer i quart de l’antecedent de fet segon, quelcom que no s’ajusta al concepte d’informació pública establert a l’LTAIPBG. Certament es pretén de l’administració la realització d’unes determinades actuacions que queden completament fora de l’àmbit d’aquest procediment de reclamació, limitat a l’obtenció, si s’escau, d’informació pública. Concretament es demanen els motius pels quals una administració pública està desenvolupant una determinada activitat desviant-se, afirma el reclamant, de les voluntats de la persona que llega fons per a la constitució d’una fundació, per, a continuació, demanar també l’elaboració d’un informe ad hoc de la secretària municipal, per tant, aquest document (l’informe reclamat) en el moment de formular – se la SAIP i la posterior reclamació és inexistent. Tot plegat fa que la Reclamació hagi de ser inadmesa parcialment. És doctrina consolidada d’aquesta Comissió que, en aquests casos, en els quals l'objecte de la petició excedeix del concepte d'informació pública, cal resoldre i notificar la inadmissió de la petició. Així mateix, l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública, i és clar que la pretensió d’obtenir les motivacions d’una administració pública i l’emissió d’un informe són ítems que resten al marge del dret d’accés a la informació pública, en aplicació de l’article 72.4 del Decret 8/2021. Tanmateix, la persona reclamant disposa d’altres vies diferents de l’exercici del dret d’accés a la informació pública i escaients per satisfer les seves pretensions. 4. Sobre l’estimació parcial de la Reclamació Per contra allò que es demana al punt tercer de la SAIP, això és “la documentació que acrediti el càrrec ostentat per la Sra. XXX, atès que signa documentació com a Directora del Museu Josep Cañas” sí que s’incardina dins del concepte d’informació pública comprès a la LTAIPBG. En aquest sentit, cal tenir en compte que la informació sol·licitada per la persona reclamant és informació pública, d’acord amb allò previst a l’article 2.b) de LTAIPBG, ja que és informació que l’Ajuntament previsiblement ha de tenir en el seu poder, fruit de l’exercici de les competències que li són pròpies. En segon lloc, és clar que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de la LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. Quant als límits que poden concórrer en el cas present, la GAIP no n’aprecia cap d’ofici. Amb tot cal tenir en compte que atès que la GAIP no ha pogut verificar el contingut de la informació reclamada, correspon en exclusiva a l’Ajuntament vetllar per la correcta aplicació dels 23, 24 i 25 de la LTAIPBG, així com si s’escaigués, la dels articles 31 i 34.3 de la LTAIPBG. En definitiva, la GAIP empara el dret a que li sigui lliurada a la persona reclamant la informació següent: “la documentació que acrediti el càrrec ostentat per la Sra. XXX, atès que signa documentació com a Directora del Museu Josep Cañas”. Finalment, si l’Ajuntament no disposa d’aquesta informació, aquesta és la resposta que cal donar a la persona reclamant, sense que quedi obligat a elaborar-la per donar compliment a aquesta Resolució. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Prestació i finalització del servei actiu (codi 0060), sèrie Expedients personals (1484). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 03 d’octubre de 2024, resol per unanimitat: 1. Inadmetre parcialment la Reclamació 1186/2024, conforme a les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Estimar parcialment la Reclamació 1186/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 3. Requerir a l’Ajuntament de Banyeres del Penedès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Banyeres del Penedès a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1184/2024 i fer pública aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.