Reclamación de acceso a extractos de tarjeta municipal finalizada por desistimiento del solicitante

Resolució 122/2023, de 9 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 1180/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Climent de Llobregat Informació reclamada: Extractes dels moviments d’una targeta de l’Ajuntament. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: En aquest cas, la persona reclamant no ha acreditat la presentació d’una sol·licitud d’informació d’acord amb el procediment previst a l’article 164 TRLMRLC tal i com li ha estat requerit per esmena, i del tenor de la reclamació es desprèn que no existiria aquell procediment previ de petició d’informació, per bé que hagués estat objecte, segons es diu, de preguntes formulades en el marc de sessions plenàries. Aquesta Comissió, des de la Resolució de la GAIP 66/2017, vé inadmetent les reclamacions que no deriven de sol·licituds d’informació presentades d’acord amb el procediment de l’article 164 TRLMRLC, sinó com a precs i preguntes, preguntes escrites, mocions o altres iniciatives de control o en el marc del debat dels seus òrgans col·legiats. Dels antecedents es desprèn que la Comissió ha notificat el requeriment d’esmena a la persona reclamant, que ella hi ha accedit el dia 16 de gener i que, per tant, ha conegut el requeriment que s’hi contenia i és conscient de l’advertiment que s’hi feia en el sentit que no aportar la documentació requerida tindria com a conseqüència que se la tingués per desistida del procediment. Igualment, dels antecedents es desprèn que la persona reclamant, depassat amb escreix el termini legalment establert per aportar la documentació requerida, no n’ha donat cap resposta ni ha formalitzat l’esmena. En conseqüència, i d’acord amb el què estableix l’article 68.1 LPAC, és procedent tenir per desistida la persona reclamant del procediment de reclamació i finalitzar-lo per aquesta causa. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Targetes de crèdit o dèbit. Requisits de la reclamació. Sol·licitud d’informació. Emena. Desistiment presumpte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 29 de desembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1180/2022, presentada per un electe local contra l’Ajuntament de sant Climent de Llobregat, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). A la reclamació s’acompanya un escrit datat el 29 de desembre de 2022 en forma de carta signada per la persona reclamant en la seva condició de portaveu del grup municipal de Gent per Sant Climent i adreçada a l’Alcalde, del qual no en consta la seva entrada al registre, en el què s’exposa que s’hauria demanat en tres sessions plenàries diferents informació sobre els moviments d’una targeta bancària i un teletac de titularitat municipal, i la manca de satisfacció amb la resposta rebuda de l’alcalde en aquelles sessions plenàries. La carta no conclou amb cap petició expressa d’obtenir aquesta informació, més enllà de la queixa pel què considera una manca de transparència. 2. La Reclamació presentada el mateix dia de la carta anterior, 29 de desembre de 2022, indica que l’Ajuntament no ha respost a la sol·licitud d’informació sobre els moviments de la targeta de dèbit i del teletac que hauria demanat en tres sessions plenàries anteriors. 3. El 16 de gener de 2023 la Comissió notifica a la persona reclamant un escrit en el què li demana que esmeni la reclamació aportant la sol·licitud d’accés a la informació pública degudament registrada d’entrada, i l’adverteix que, d’acord amb l’article 68.1 LPAC, la manca d’aportació d’aquesta documentació en esmena de la reclamació dins del termini de deu dies comportarà que se la tingui per desistida del procediment. Transcorregut àmpliament el termini indicat a l’antecedent anterior, aquest Comissió no ha obtingut l’esmena requerida. Fonaments jurídics 1. Desistiment per manca d’esmena L’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposa que en els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, com ho és la reclamació en matèria del dret d’accés a la informació pública, la manca d’esmena dels requisits establerts per la legislació específica, previ requeriment de fer-ho, suposarà que se’l tingui per desistit transcorreguts 10 dies. L’article 39.1 LTAIPBTG disposa que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. Per tant, és requisit per a l’admissibilitat de la reclamació que s’hagi iniciat prèviament un procediment d’accés a informació pública i que s’hagi produït una resolució administrativa prèvia, expressa o presumpta, restrictiva del dret d’accés. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, i ha validat el Tribunal Suprem en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, però en tot cas, l’admissibilitat de la reclamació davant la GAIP requereix d’una prèvia presentació d’una sol·licitud d’informació presentada per l’electe reclamant, d’acord amb el procediment previst a l’article 77 de la Llei bàsica de règim local i article 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. En aquest cas, la persona reclamant no ha acreditat la presentació d’una sol·licitud d’informació d’acord amb el procediment previst a l’article 164 TRLMRLC tal i com li ha estat requerit per esmena, i del tenor de la reclamació es desprèn que no existiria aquell procediment previ de petició d’informació, per bé que hagués estat objecte, segons es diu, de preguntes formulades en el marc de sessions plenàries. Aquesta Comissió, des de la Resolució de la GAIP 66/2017, ve inadmetent les reclamacions que no deriven de sol·licituds d’informació presentades d’acord amb el procediment de l’article 164 TRLMRLC, sinó com a precs i preguntes, preguntes escrites, mocions o altres iniciatives de control o en el marc del debat dels seus òrgans col·legiats, sobre les consideracions següents: “La normativa de règim local fa una regulació diferent per a les figures dels precs i de les preguntes de la que la mateixa legislació estableix per a l’accés dels electes locals a la informació. La LRBRL es refereix al dret dels electes a formular precs, preguntes i mocions (i també a sol·licitar sessions extraordinàries dels òrgans col·legiats dels que en són membres, a participar a les seves sessions i votacions, a conèixer amb antelació les convocatòries i a tenir a la seva disposició la documentació corresponent) al seu article 46; en canvi, el seu dret d’accés a la informació és regulat al 77, que obliga al govern municipal a resoldre les sol·licituds en el termini màxim de cinc dies. Aquesta dualitat en la regulació d’una i de les altres iniciatives es manifesta també al TRLMRLC, que dedica l’article 164 a regular amb un cert detall el dret dels electes locals a la informació, mentre que el seu dret a formular precs i preguntes i a la participació en els òrgans col·legiats és regulat a altres preceptes (articles 98 a 103, 105 i 165) (...). Tot i que sovint poden tenir trets comuns (per exemple, moltes vegades l’objecte de determinats precs i preguntes és obtenir informació i unes i altres iniciatives poden servir per exercir funcions de control del govern municipal), precs i preguntes, per una banda, i sol·licituds d’informació, per l’altra, tenen significació i dinàmiques diferents. Mentre que les sol·licituds d’informació són manifestació del dret a la informació, que és objecte d’una regulació precisa per la legislació de règim local (fins al punt de garantir que han de ser objecte de resolució administrativa, que es presumeix estimatòria en cas de silenci administratiu) i es pot exercir de forma autònoma, amb diversitat de contextos i finalitats, els precs i preguntes són iniciatives de naturalesa molt més política que estrictament jurídica (no està clar que s’hagin de resoldre per acte administratiu i menys encara que la manca de resolució expressa en termini tingui efectes estimatoris, com és el cas de les sol·licituds d’informació), sovint vinculades al desenvolupament de les sessions dels òrgans col·legiats, fins al punt que poden formar part del seu ordre del dia, amb continguts usualment més relacionats amb l’impuls (els precs) o el capteniment (les preguntes), que amb la sol·licitud d’informació en sentit estricte, i si el seu objecte és aquest darrer, poden abastar el requeriment d’elaborar informació sobre un assumpte determinat i no limitar-se, com passa amb les sol·licituds d’informació en sentit estricte, a accedir a la informació existent; probablement per això, el termini donat per resoldre els precs i preguntes (un mes) és substancialment més llarg que el previst per a les sol·licituds d’informació (5 dies segons l’article 12 del ROM) (...) Per les raons exposades més amunt, està clar que sol·licituds d’informació, per una banda, i precs i preguntes, per l’altra, tenen naturalesa jurídica i regulacions molt diferents, fins al punt que els arguments que porten a, entre moltes altres, la Resolució 65/2017, sobre la Reclamació 520/2016, a declarar la competència de la GAIP en relació amb les sol·licituds d’informació dels electes locals emparades en la legislació de règim local, no són aplicables a les reclamacions objecte d’aquesta Resolució, que deliberadament no s’emparen en el dret d’accés a la informació, sinó en altres manifestacions del dret de participació política dels electes locals sobre les quals la GAIP no ostenta competències”. Per tant, és requisit per a l’admissibilitat de la reclamació acreditar que deriva de la desatenció d’un procediment previ d’accés a informació iniciat d’acord amb l’article 164 TRLMRLC, perquè la aquesta via de reclamació de l’LTAIPBG per a la garantia dels procediments d’accés a informació pública només pot aplicar-se supletòriament, per la via de la Disposició Addicional Primera.1 LTAIPBG, als procediments d’accés a informació pública regulats en altres legislacions, com al de règim local, però no pot ser emprada per a sotmetre a aquesta Comissió la revisió o garantia de l’adequada atenció a d’altres procediments de control o impuls de l’acció de govern municipal a mans dels membres de la corporació, com els precs o preguntes o les mocions, de manera que fins i tot si la carta aportada sense registre d’entrada pogués acreditar la desatenció d’una pregunta formulada verbalment en una sessió plenària, aquesta Comissió no tindria competències ni seria admissible emprar aquest procediment de reclamació per obtenir-ne la resposta, perquè no derivaria d’un procediment d’accés a informació pública iniciat amb el preceptiu escrit de sol·licitud de la informació degudament registrat, als efectes d’iniciar vàlidament el termini legal per resoldre- la de forma expressa o perquè es produeixin els efectes jurídics dels silenci administratiu. L’article 33.2 RGAIP disposa que la Comissió pot inadmetre la reclamació si no compleix amb els requisits fixats i la persona reclamant, previ requeriment per a fer -ho, no esmena la reclamació dins del termini general establert en la legislació de procediment administratiu, en l’article 68.1 LPAC, de deu dies. Dels antecedents es desprèn que la Comissió ha notificat el requeriment d’esmena a la persona reclamant perquè aporti la sol·licitud d’informació registrada d ela què deriva aquesta reclamació, que ella hi ha accedit el dia 16 de gener i que, per tant, ha conegut el requeriment que s’hi contenia i és conscient de l’advertiment que s’hi feia en el sentit que no aportar la documentació requerida tindria com a conseqüència que se la tingués per desistida del procediment. Igualment, dels antecedents es desprèn que la persona reclamant, depassat amb escreix el termini legalment establert per aportar la documentació requerida, no n’ha donat cap resposta ni ha formalitzat l’esmena. En conseqüència, i d’acord amb el què estableix l’article 68.1 LPAC, és procedent tenir per desistida la persona reclamant del procediment de reclamació i finalitzar-lo per aquesta causa. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de febrer de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1180/2022 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.