Una persona física solicitó al Ayuntamiento de Gualta licencias de actividades extraordinarias del establecimiento Mas Sorrer. Tras recibir una respuesta insuficiente, presentó reclamación ante la GAIP. La GAIP decidió finalizar el procedimiento por desistimiento, ya que el reclamante no aportó la documentación requerida para subsanar la solicitud en el plazo de diez días.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de acceso a la información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3
De acuerdo con el artículo 68 de la Ley 39/2015, si una solicitud no reúne los requisitos normativos, el interesado debe reparar la falta en diez días.
4
La falta de aportación de la documentación requerida (evidencia de recepción de la resolución de la SAIP) conlleva la consideración de que el interesado desiste de su petición.
Texto completo
Resolució 95/2024, de 25 de gener
Número d’expedient de la Reclamació: 1178/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Gualta
Informació reclamada: Llicències d'activitats extraordinàries atorgades
Sentit de la resolució: Desistiment.
Resum: D’acord amb el que preveu l’article 68 LPAC, si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits
assenyalats per la normativa de procediment, s’ha de requerir l’interessat perquè, en un termini de deu
dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es considera que
desisteix de la seva petició.
Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena d’aspectes
essencials de la Reclamació i l’ha advertida que en cas de manca de reparació de les mancances en
el termini de deu dies, s’entendrà desistida la Reclamació.
Paraules clau: Ajuntaments. Llicències d’activitat extraordinàries. Ampliacions horàries. Autoritzacions.
Reclamació contra resolució. Esmenes. Manca d’esmenes. Desistiment.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà.
Antecedents
El 26 de novembre de 2023 té entrada a la GAIP la Reclamació 1178/2023, presentada per una
persona física contra el Ajuntament de Gualta, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
En la Reclamació la persona reclamant indica que ha rebut resposta de l’Administració però que
no se li ha lliurat la informació.
El 17 d’agost 2023 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a la informació pública
(SAIP) a l’Ajuntament de Gualta demanant “llicències d'activitats extraordinàries que ha atorgat a
l'establiment Mas Sorrer durant l'any 2023. Atès que l'art. 3 de la Llei 11/2009 defineix les
activitats extraordinàries com aquelles activitats que es duen a terme en establiments oberts al
públic que disposen d'autorització, llicència o comunicació prèvia per una activitat diferent a la que
es vol dur a terme. També es demana a l'Ajuntament que concreti si ha facilitat algun tipus
d'autorització perquè l'establiment habiliti una pista de ball, permeti i incentivi el ball dels seus
clients i ampliï l'horari de tancament fins les 5 de la matinada” .
El 7 de setembre de 2023 l’Ajuntament comunica a la persona sol·licitant el següent: “Al respecte
us informem que la llicència de l’activitat és l’Expedient: X2019000043 - EXPEDIENT LLICÈNCIA
D'ACTIVITATS MAS SORRER. Des del 04/07/2019 disposa de llicència per a una activitat de bar
i restaurant en una masia ubicada en sòl no urbanitzable del terme municipal de Gualta, el Mas
Sorrer, ubicat a la carretera GI-643, km 0,5. El titular, cada any, especialment durant l’estiu,
demana i s’atorguen diverses llicències per activitats extraordinàries, així com es realitza la
comunicació de diverses actuacions de música. Cada sol·licitud i cada petició, o comunicació, es
sol tramitar en un expedient diferent. Si necessiteu més informació concreta, podeu contactar
telefònicament amb l’ajuntament i concertarem una visita personal on us podrem aclarir tots el
dubtes que tingueu”.
El 5 de gener de 2023 la GAIP comunica a la persona reclamant la necessitat d’esmenar la documentació aportada com a requeriment previ per a la seva admissió a tràmit, concretament cal
que aporti la còpia de l’evidència de la recepció de la resolució de la SAIP. Se li atorgava un
termini de 10 dies per a fer arribar aquesta documentació d’acord amb el que preveu el Manual de
Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment
administratiu comú de les administracions públiques, amb l’advertiment que s’entendrà per
desistida en cas de no aportar-la.
Aquesta notificació va ser acceptada en la mateixa data sense que s’hagi presentat fins a la data
cap tipus de documentació.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la reclamació, competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desistiment de la Reclamació
D’acord amb la previsió de l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu
comú de les administracions públiques (LPAC), si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits
assenyalats per la normativa de procediment, s’ha de requerir l’interessat perquè, en un termini de
deu dies, repari la falta o adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es
considera que desisteix de la seva petició.
Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena
d’aspectes essencials de la Reclamació i l’ha advertida que, en cas de manca de reparació de les
mancances en el termini de deu dies, s’entendrà desistida la Reclamació. Malgrat haver acceptat la
notificació, la persona reclamant no ha aportat la documentació, motiu pel qual es declara finalitzat el
procediment d’aquesta reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de
gener de 2024, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 1178/2023 per desistiment i disposar la
publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.