Reclamación de acceso a información sobre pagos extraordinarios de vacaciones finalizada por desistimiento

Resolució 94/2024, de 25 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1170/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Badalona Informació reclamada: Pagaments extraordinaris del període de vacances. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: La GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, tot invocant l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú, que estableix el desistiment en cas de no reparar l’esmena en el termini de 10 dies. Des de la data d’accés de la persona reclamant a la notificació de l’esmena, el termini indicat ha transcorregut a bastament, i no consta a la GAIP resposta de la persona reclamant. En conseqüència, és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment. Paraules clau: Ajuntaments. Nòmines. Manca de representació. Requeriment d’esmena. Manca de reparació. Desistiment. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El 23 de novembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1170/2023, presentada per un particular, contra l’Ajuntament de Badalona en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 13 de juliol de 2023 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Badalona com a representant de la Central Sindical Independiente de Funcionarios (CSIF) accedir a l’informe presentat per l’Ajuntament, en relació amb els pagaments de treball extraordinari durant UN període de vacances concret (2022/37561X, 2022/37562B y 2022/49312P) . La Reclamació presentada el 23 de novembre de 2023, indica que l’Ajuntament de Badalona no hauria respost a la sol·licitud transcrita a l’antecedent anterior. El 14 de desembre de 2023 la GAIP notifica una esmena a la persona reclamant als efectes que, en primer lloc, faci arribar una còpia dels expedients referenciats a la sol·licitud de dret d’accés a informació de 13 de juliol de 2023, que hi constarien adjunts, i en segon lloc, perquè acrediti la condició de representant del CSIF i que confirmi que reclama davant la Comissió en representació del CSIF, d’acord amb la qual va formular la sol·licitud d’accés a informació. La Comissió posa de manifest que si no esmena la documentació requerida en 10 dies, entendrà que desisteix del procediment de reclamació 1170 /2023. En la mateixa data de 14 de desembre, la persona reclamant té accés a la notificació indicada a l’antecedent anterior i no consta resposta a aquest requeriment d’esmena. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment de la persona reclamant Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, tot invocant l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú, que estableix el desistiment en cas de no reparar l’esmena en el termini de 10 dies. Des de la data d’accés de la persona reclamant a la notificació de l’esmena, el termini indicat ha transcorregut, i no consta a la GAIP resposta de la persona reclamant. En conseqüència, és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment de la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Pl e de la GAIP, en la sessió de 25 de gener de 2024 , resol per unanimitat desestimar la Reclamació 1170/2023 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.