Reclamación contra el Ayuntamiento de Pallejà por denegación de acceso a información sobre la ejecución del Plan Intern d’Igualtat de Gènere, resuelta con estimación

Resolució 202/2023, de 2 de març Número d’expedient de la Reclamació: 1167/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà Informació reclamada: Informació sobre el Pla intern d’Igualtat de Gènere. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Aquesta resposta lliurada extemporàniament i signada pel Delegat de Protecció de Dades de l’Ajuntament desestimant l’accés a la informació sol·licitada no és adequada a dret des de cap punt de vista: des de la perspectiva més formal, és més de mig any extemporània, no és una resolució dictada per l’òrgan municipal competent per resoldre i no conté peu de recurs malgrat ser desestimatòria de l’accés; des del punt de vista del fons, no s’invoca ni es justifica cap límit legal a l’accés, sinó que la justificació jurídica de la desestimació transita entre un suposat caràcter intern del document que no es pot derivar només del nom del Pla i que no queda materialment acreditat, però que, en tot cas, només podria motivar inadmissibilitat d’acord amb l’article 29 LTAIPBG si hagués estat resolta dins del termini d’un mes des de la presentació) i la manca de condició de persona interessada en els procediments, la qual cosa tampoc justifica la desestimació del seu dret d’accés a la informació reclamada, tenint en compte que des de l’entrada en vigor de l’LTAIPBG, que precisament vé a superar la limitació de l’accés a la informació al contingut dels expedients i als interessats en els procediments administratius, qualsevol persona pot accedir a la informació pública sense que li sigui exigible la condició de persona interessada ni la invocació de cap dret o interès provat en la informació (article 2.b en relació amb l’article 18.1 LTAIPBG). En tot cas, cal recordar que la persona reclamant no ha demanat accedir als procediments administratius incoats a arran del Pla d’Igualtat, sinó conèixer quantes vegades s’ha actuat en cada línia estratègica, que és ben diferent. L’Ajuntament, en l’informe emès a requeriment de La GAIP posicionant-se en relació amb aquesta reclamació, subscriu el posicionament del Delegat de protecció de dades i el sentit desestimatori de la sol·licitud fonamentada en els mateixos arguments, ja valorats i desestimats. No fa esment, en canvi, el Delegat de protecció de dades personals, com potser seria d’esperar per la seva condició, a que la informació contingui dades personals i pugui ser limitada pels articles 23 i 24 LTAIPBG en atenció a la seva protecció. En tot cas, si aquest fos el rerefons de la desestimació de l’accés, cal fer notar que la sol·licitud no demana a quines persones ha afectat l’actuació, sinó quantes actuacions s’han realitat i l’any i mes en què s’han dut a terme, el què no queda justificat que pugui considerar-se informació personal en la mesura en què pugui relacionar-se amb una persona física identificada o identificable. I si la concreció del mes o any permetés aquesta identificació, el procedent seria estimar l’accés parcial a la informació sense aquesta referència temporal. Paraules clau: Ajuntaments. Pla d’Igualtat. Reclamació contra silenci. Òrgan competent per resoldre. Informació interna. Protecció de Dades personals. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 23 de desembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1167/2022, presentada contra l’Ajuntament de Pallejà en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 de maig de 2022 la persona reclamant presenta una instància on demana “información en relación con el Pla Intern d’Igualtat de Genere aprobado por acuerdo del Pleno de fecha 27 de septiembre de 2018, en concreto la siguiente: a) Información de cuáles de las 14 acciones previstas en la LÍNEA ESTRATÉGICA de actuación NUM. 1 (COMPROMIS AMB LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT) se han llevado a efecto por parte de este Ayuntamiento, indicándose también el año y el mes en que se ha realizado cada una de ellas. b) Información de cuáles de las 05 acciones previstas en la LÍNEA ESTRATÉGICA de actuación NUM. 2 (REPRESENTATITIVIDAD DE LES DONES I DISTRIBUCIO DEL PERSONAL) se han llevado a efecto por parte de este Ayuntamiento, indicándose también el año y el mes en que se ha realizado cada una de ellas. c) Información de cuáles de las 03 acciones previstas en la LÍNEA ESTRATÉGICA de actuación NUM. 3 (CONDICIONS LABORALS) se han llevado a efecto por parte de este Ayuntamiento, indicándose también el año y el mes en que se ha realizado cada una de ellas. d) Información de cuáles de las 08 acciones previstas en la LÍNEA ESTRATÉGICA de actuación NUM. 4 (ACCÉS AL TREBALL, DESENVOLUPAMENT I FORMACIÓ PROFESSIONAL) se han llevado a efecto por parte de este Ayuntamiento, indicándose también el año y el mes en que se ha realizado cada una de ellas. e) Información de cuáles de las 07 acciones previstas en la LÍNEA ESTRATÉGICA de actuación NUM. 5 (CORRESPONSABILITAT I CONCILIACIÓ DE LA VIDA PERSONAL, FAMILIAR I LABORAL) se han llevado a efecto por parte de este Ayuntamiento, indicándose también el año y el mes en que se ha realizado cada una de ellas. f) Información de cuáles de las 05 acciones previstas en la LÍNEA ESTRATÉGICA de actuación NUM. 6 (PREVENCIÓ I ACTUACIÓ CONTRA LES CONDUCTES D’ASSETJAMENT SEXUAL, PER RAÓ DE SEXE I IDENTITAT D E GÈNERE) se han llevado a efecto por parte de este Ayuntamiento, indicándose también el año y el mes en que se ha realizado cada una de ellas. g) Información de cuáles de las 04 acciones previstas en la LÍNEA ESTRATÉGICA de actuación NUM. 7 (SALUT LABORAL I CONDICIONS FÍSIQUES DE L’ENTORN DE TREBALL) se han llevado a efecto por parte de este Ayuntamiento, indicándose también el año y el mes en que se ha realizado cada una de ellas.” 3. La Reclamació presentada el 23 de desembre de 2022, indica que no hauria rebut resposta a la instància presentada el dia 5 de maig. 4. El 5 de gener de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Pallejà i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 22 de febrer de 2023, la persona reclamant trasllada a la GAIP la resposta lliurada per l’Ajuntament de Pallejà, i manifesta: “En respuesta a mi solicitud he recibido del Ayuntamiento de Pallejà, la respuesta denegatoria que se adjunta como anexo 1 y 2. La excusa para negar la entrega de la información solicitada se basa supuestamente en la normativa de protección de datos. Lo paradójico es que yo no he solicitado ningún dato de carácter personal, ya que como puede comprobarse en la documentación que acompañe en su día a esta reclamación, la información solicitada corresponde a una decisión o resolución del Ayuntamiento de Pallejà a una actuación pública que afecta a la política de personal, reitero, sin necesidad de que sean cedidos datos de carácter personal. Debe tenerse en cuenta, además, que la información requerida es de muy breve y sencilla recopilación sin que sea necesaria ningún tipo de elaboración compleja. Se acompaña como anexo 3, la contestación que he realizado al DPD, que es quien suscribe los “argumentos” instrumentales de la respuesta municipal. En consecuencia, solicito que por esta GAIP se inste nuevamente a dicho Ayuntamiento para que, sin más demora, proceda a dar cumplimiento a la normativa legal de transparencia y libre información solicitada en su día.” Segons consta a la documentació aportada per la persona reclamant, la regidora d’Igualtat li hauria adreçat amb data 27 de febrer de 2023 un escrit a la persona reclamant indicant-li que la resposta a la seva sol·licitud era l’escrit adjunt del Delegat de Protecció de Dades de l’Ajuntament de Pallejà, que s’expressava en aquests termes: “En relació a la seva petició de data 06.05.2022, en la qual demaneu informació sobre diferents accions relacionades amb el Pla Intern d’Igualtat de Gènere relacionades amb els empleats municipals i en atenció als articles, 5, 6, 9 i 13, del RGPD-UE-2016/679, us comunico el següent: - La informació sol·licitada correspon exclusivament a dades internes sobre les actuacions de l’anomenat Pla Intern d’igualtat de gènere, Real decret-Llei 6/2019, de 1 de març, de mesures urgents per garantir la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes en el lloc de treball, per això vostè no li correspon rebre aquesta informació degut que no forma part d’aquesta administració. - Aquesta informació que vostè demana inclou exclusivament dades internes d’actuació entre aquest Ajuntament i els seus empleats/es (condicions laborals actuacions contra les conductes d’assetjament sexual,...). - Vostè no forma part de la plantilla d’aquest Ajuntament, a la qual està adreçat el Pla Intern d’Igualtat de Gènere i tampoc pot actuar en nom d’altres, sols es podria cedir la informació per ordre Judicial. Aquesta Administració considera, que les dades que s’estan demanant no han de ser facilitades a aquelles persones que no tenen cap vinculació amb aquesta Administració al no ser interessades en aquests procediments, tenint en compte especialment, que afecten únicament a la relació entre l’Ajuntament i els seus empleats municipals”. 7. L’1 de març de 2023, l’Ajuntament de Pallejà lliura a la GAIP l’informe requerit en data 5 de gener, el qual manifesta: “es sol·licita informació exclusivament de dades internes sobre les actuacions de l’anomenat Pla Intern d’igualtat de gènere. La informació que es demana, inclou exclusivament, les dades internes d’actuació entre aquest Ajuntament i els seus empleats/es (condicions laborals actuacions contra les conductes d’assetjament sexual,...). El peticionari no forma part de la plantilla d’aquest Ajuntament” i conclou en els següents termes: “aquesta Administració considera, que les dades que s’estan demanant no han de ser facilitades a aquelles persones que no tenen cap vinculació amb aquesta Administració al no ser interessades en aquests procediments, tenint en compte especialment, que afecten únicament a la relació entre l’Ajuntament i els seus empleats municipals”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Objecte de la reclamació i límits a l’accés És objecte de la reclamació la sol·licitud de la persona reclamant d’accedir a informació sobre quantes de les actuacions previstes en cadascuna de les línies estratègiques d’actuació previstes al seu Pla intern d’igualtat de gènere s’han realitzat, indicant-ne l’any i mes de realització.: núm. 1: compromís amb les polítiques d’igualtat); núm. 2: representativitat de les dones i distribució del personal; núm. 3: condicions laborals; núm. 4: accés al treball, desenvolupament i formació professional; núm. 5: corresponsabilitat i conciliació de la vida personal, familiar i laboral; núm. 6: prevenció i actuació contra les conductes d’assetjament sexual, per raó de sexe i identitat de gènere; núm. 7: salut laboral i condicions físiques de l’entorn de treball. Es tracta d’informació pública, d’acord amb la definició que en fa l’article 2.b LTAIPBG, ja que ha d’estar en poder de l’Ajuntament la informació relacionada amb l’execució d’un Pla d’igualtat de gènere aprovat pel Ple municipal i que afecta al seu personal. En el cas que la informació fos inexistent, perquè no s’hagués realitzat cap de les actuacions previstes, aquesta seria la informació que satisfaria la sol·licitud i reclamació. En tant que és informació pública, qualsevol persona té dret a sol·licitar-la i el seu accés només pot ser restringit o desestimat per un límit legal a l’accés, aplicat d’acord amb els principis previstos als articles 20 i 22 LTAIPBG i tenint en compte que existeix un interès públic indubtable en què la ciutadania pugui conèixer si les administracions públiques executen o no els Plans que aproven, i si apliquen mesures adequades per afavorir i garantir la igualtat laboral en el marc del seu personal. L’Ajuntament no ha resolt la sol·licitud d’ informació objecte de reclamació, presentada el 5 de maig de 2022, en el termini, amb la forma i per l’òrgan competent establerts a l’article 32, 33 i 34 LTAIPBG, ni tampoc ha comparegut en aquest procediment de reclamació atenent el requeriment de la GAIP de facilitar-li’n l’expedient i l’argumentari jurídic del seu posicionament. La reclamació es presenta, doncs, contra el silenci de l’administració, i no és fins que l’Ajuntament ha rebut la notificació d’aquesta reclamació, presentada al desembre del 2022, que amb data 15 de febrer de 2023, la regidora d’Igualtat envia a la persona reclamant una resposta elaborada i signada pel Delegat de Protecció de Dades en què es denegaria la informació amb base als següents arguments: “Aquesta informació que vostè demana inclou exclusivament dades internes d’actuació entre aquest Ajuntament i els seus empleats/es (condicions laborals actuacions contra les conductes d’assetjament sexual,...). - Vostè no forma part de la plantilla d’aquest Ajuntament, a la qual està adreçat el Pla Intern d’Igualtat de Gènere i tampoc pot actuar en nom d’altres, sols es podria cedir la informació per ordre Judicial. Aquesta Administració considera, que les dades que s’estan demanant no han de ser facilitades a aquelles persones que no tenen cap vinculació amb aquesta Administració al no ser interessades en aquests procediments, tenint en compte especialment, que afecten únicament a la relació entre l’Ajuntament i els seus empleats municipals.” Aquesta resposta lliurada extemporàniament i signada pel Delegat de Protecció de Dades de l’Ajuntament desestimant l’accés a la informació sol·licitada no és adequada a dret des de cap punt de vista: des de la perspectiva més formal, és més de mig any extemporània, no és una resolució dictada per l’òrgan municipal competent per resoldre i no conté peu de recurs malgrat ser desestimatòria de l’accés; des del punt de vista del fons, no s’invoca ni es justifica cap límit legal a l’accés, sinó que la justificació jurídica de la desestimació transita entre un suposat caràcter intern del document que no es pot derivar només del nom del Pla i que no queda materialment acreditat, però que, en tot cas, només podria motivar inadmissibilitat d’acord amb l’article 29 LTAIPBG si hagués estat resolta dins del termini d’un mes des de la presentació) i la manca de condició de persona interessada en els procediments, la qual cosa tampoc justifica la desestimació del seu dret d’accés a la informació reclamada, tenint en compte que des de l’entrada en vigor de l’LTAIPBG, que precisament vé a superar la limitació de l’accés a la informació al contingut dels expedients i als interessats en els procediments administratius, qualsevol persona pot accedir a la informació pública sense que li sigui exigible la condició de persona interessada ni la invocació de cap dret o interès provat en la informació (article 2.b en relació amb l’article 18.1 LTAIPBG). En tot cas, cal recordar que la persona reclamant no ha demanat accedir als procediments administratius incoats a arran del Pla d’Igualtat, sinó conèixer quantes vegades s’ha actuat en cada línia estratègica, que és ben diferent. L’Ajuntament, en l’informe emès a requeriment de La GAIP posicionant-se en relació amb aquesta reclamació, subscriu el posicionament del Delegat de protecció de dades i el sentit desestimatori de la sol·licitud fonamentada en els mateixos arguments, ja valorats i desestimats. No fa esment, en canvi, el Delegat de protecció de dades personals, com potser seria d’esperar per la seva condició, a que la informació contingui dades personals i pugui ser limitada pels articles 23 i 24 LTAIPBG en atenció a la seva protecció. En tot cas, si aquest fos el rerefons de la desestimació de l’accés, cal fer notar que la sol·licitud no demana a quines persones ha afectat l’actuació, sinó quantes actuacions s’han realitat i l’any i mes en què s’han dut a terme, el què no queda justificat que pugui considerar-se informació personal en la mesura en què pugui relacionar-se amb una persona física identificada o identificable. I si la concreció del mes o any permetés aquesta identificació, el procedent seria estimar l’accés parcial a la informació sense aquesta referència temporal. En conseqüència, és procedent estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant conèixer quantes de les actuacions previstes en cadascuna de les línies estratègiques d’actuació previstes al seu Pla d’Igualtat s’han realitzat, indicant-ne l’any i mes de realització.: núm. 1: compromís amb les polítiques d’igualtat); núm. 2: representativitat de les dones i distribució del personal; núm. 3: condicions laborals; núm. 4: accés al treball, desenvolupament i formació professional; núm. 5: corresponsabilitat i conciliació de la vida personal, familiar i laboral; núm. 6: prevenció i actuació contra les conductes d’assetjament sexual, per raó de sexe i identitat de gènere; núm. 7: salut laboral i condicions físiques de l’entorn de treball. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de març de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1167/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sol·licitada: quantes de les actuacions previstes en cadascuna de les línies estratègiques d’actuació previstes al seu Pla d’Igualtat s’han realitzat, indicant-ne l’any i mes de realització, o a la manifestació de la inexistència d’aquestes actuacions, si escau. 2. Requerir a l’Ajuntament de Pallejà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar en aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1167/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.