Acceso a los datos de las personas enterradas en el cementerio municipal de Cornellà y estimación de la reclamación

Resolució 93/202 4, de 25 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 1166/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Cornellà Informació reclamada: Dades de les persones enterrades al cementiri municipal. Sentit de la resolució: Estimació. Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG. En primer lloc, al tractar-se de dades que afecten a persones mortes, no existeix cap límit d’accés pel que fa al dret la protecció de dades personals. En segon lloc, i d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (LPCC) clarament la informació pública reclamada s’integra en el patrimoni documental català i com a tal, el seu règim d’accés és regulat per la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents. En darrer terme, afegir que la Taula d’avaluació documental (TAD 434 publicada al DOGC 3604) estableix que el llibre de registre general de sepultures i parcel·les és de conservació permanent. Dit això i atenent les concrecions formulades per la persona reclamant, és procedent declarar el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant en el benentès que aquesta es lliurarà en suport electrònic, en el cas que existeixi prèviament; pel cas que s’hagi de fer una transposició de format diferent a l’original, es concretarà a la persona reclamant la contraprestació econòmica que comporta i, si no és assumible per la part reclamant, se li concretarà les dates per atendre l’accés a la informació de forma presencial. Paraules clau: Ajuntament. Cementiris. Difunts. Sepultures. Enterraments. Patrimoni documental català. Arxius. Taules d’avaluació documental. TAD. Sense límits. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents El 21 de novembre de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 1166/2023, presentada per una persona física contra l’ Ajuntament de Cornellà, en relació amb la s ol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la reclamació s’indica que l’Ajuntament reclamat no ha contestat ni lliurat la informació sol·licitada. El 4 d’octubre de 2023 la persona reclamant presenta a l’Ajuntament de Cornellà una sol·licitud d’accés a informació públic (SAIP) que diu: “Sol·licito que em faciliteu en format de dades obertes (xls, csv, o similar) les dades de les persones enterrades al Cementiri Municipal de Cornellà (contenint les dades disponibles, almenys el nom i cognoms del difunt, data de defunció -si disponible-, data de l'enterrament i identificació de la sepultura - tipologia, secció, num...). Aquestes dades no estan disponibles a l'apartat de Dades Obertes del web municipal, ni són consultables a través d'un formulari amb cerques individualitzades (nom del difunt o identificació de la sepultura). Únicament es poden obtenir trucant al telèfon de l'Ajuntament, demanant pel servei de gestió del cementiri per a un difunt en concret, i usualment s'ajorna la resposta a una futura trucada en uns minuts, dies... que moltes vegades no es concreta. Cal indicar que la informació sol·licitada és informació pública, atesa la definició que dóna a aquest terme l’article 13 de la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno, i que per tant qualsevol persona hi podria accedir llevat que hi concorrin límits legals que ho impedeixin. En aquest cas no és previsible que n’hi concorri cap, ja que l’únic que en principi hi podria concórrer és el relatiu a la protecció de dades personals i segurament cal descartar-lo perquè les persones usuàries de sepultures són difuntes que, per tant, no gaudeixen de la protecció de la legislació de dades (article 2.4 del Reglament de protecció de dades aprovat pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre)”. El 5 de desembre de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informant a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Cornellà i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 29 de desembre de 2023 la GAIP demana a la persona reclamant una concreció de la seva petició d’accés a la informació pública en el sentit que indiqui de quin període demana accés a les dades de les persones enterrades. En la mateixa data la persona reclamant respon a la petició de concreció en els següents termes: “Les dades que sol·licito es limiten a les disponibles en format informàtic, d’acord a les limitacions del dret a l’accés a la informació pública. Desconec a quin període de temps corresponen, si bé entenc que almenys estan disponibles les relatives als enterraments produïts entre principis del segle XX i l’actualitat, ja que en una ocasió he formulat una consulta puntual i per telèfon relativa a un enterrament de 1906 i m’han facilitat la dada a l’acte”. El 8 de gener de 2024 la persona reclamant amplia la concreció en el sentit següent: “Sol·licito totes les dades disponibles en format informàtic. Per a la resta d’enterraments, és a dir, els que no estiguin disponibles en suport informàtic, sol·licito que se’m faciliti una còpia escanejada en format pdf o similar, previ càlcul de la taxa corresponent. En cas que no pugui assumir aquesta, sol·licito que se’m faciliti l’accés a la documentació mitjançant una o diverses consultes presencials a la mateixa” . El 9 de gener de 2024 la GAIP tramet a l’Ajuntament de Cornellà la concreció formulada per la persona reclamant descrita en l’antecedent 5. Novament, l’11 de gener la GAIP reitera la petició d’informe descrit en l’antecedent 3 i adjunta la darrera concreció d’informació de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració Els antecedents 4 i 9 posen de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits Pel que fa a la sol·licitud d’accés a la informació pública, - dades de les persones enterrades al cementiri municipal-, és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L’article 53.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (DTAIP), i de conformitat amb el referit article 2.b, inclou com a informació pública “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions”. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). Cal fer palès que l’Ajuntament resta inclòs dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’LTAIPBG i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés, segons el que disposa l’article 3.1.a) de l’esmentada Llei. En primer lloc, i en quan als límits d’accés, cal dir que el dret a la protecció de dades existeix mentre la persona titular de les dades es manté en vida, i el dret s’extingeix amb la mort de la persona. El mateix Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE, en el considerant 27 diu “aquest Reglament no s'aplica a la protecció de dades personals de persones mortes...”. En segon lloc, i pel que fa a l’accés, la Disposició Addicional 1a estableix en l’apartat 2 que “l’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei”. Així doncs cal considerar, en aquest cas, el que estableix la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents (LAD) que té com un dels eixos principals la regulació del dret d’accés als documents integrants del patrimoni documental català. L’article 1 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (LPCC) estableix que el seu objecte és “la protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació, la difusió i el foment del patrimoni cultural català” i estableix que el “patrimoni cultural català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures”. L’article 19.2 de l’LPCC, dedicat al patrimoni documental, estableix els documents que integren aquest patrimoni i inclou: “a) Els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen; b) Els documents de més de quaranta anys d'antiguitat produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions, per persones jurídiques de caràcter privat que desenvolupen llur activitat a Catalunya; c) Els documents de més de cent anys d'antiguitat produïts o rebuts per qualsevol persona física i els documents de menys antiguitat que hagin estat produïts en suports de caducitat inferior als cent anys, com és el cas dels àudio- visuals en suport fotoquímic o magnètic, d'acord amb el que sigui establert per reglament; d) Els documents compresos en fons conservats en arxius de titularitat pública de Catalunya; e) Els documents no compresos en els apartats anteriors que hi siguin integrats per resolució del conseller o consellera de Cultura, amb l'informe previ del Consell Nacional d'Arxius, atesos els seus valors històrics o culturals” Així doncs, en el cas que ens ocupa, clarament la informació pública reclamada s’integra en el patrimoni documental català i com a tal, el seu règim d’accés és regulat per la referida Llei 10/2001. El títol IV de la LAD regula l’accés als documents i estableix en el seu article 34.1 que “les persones tenen dret a accedir als documents públics en el termes i amb les condicions establertes per la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i la resta de normativa que sigui aplicable”. I segueix l’apartat 2 de dit article: “les administracions públiques i els arxius integrants del Sistema d’Arxius de Catalunya s’han de dotar dels recursos i els mitjans tècnics necessaris per a facilitar als ciutadans l’exercici del dret d’accés als documents”. En darrer terme, afegir que la Taula d’avaluació documental (TAD 434 publicada al DOGC 3604) estableix que el llibre de registre general de sepultures i parcel·les és de conservació permanent. Pel que fa al format de la informació pública sol·licitada la persona reclamant demana les dades en “format de dades obertes (.xls,.csv o similar)” i posteriorment, en les concrecions posteriors, demana “les dades disponibles en format informàtic” i pel cas de no tenir-les disponibles en suport electrònic, demana “còpia escanejada en format pdf o similar, previ càlcul de la taxa corresponent”. L’article 36.1 LTAIPBG estableix que la informació s’ha de lliurar en el “format en què l’hagi demanada, en el termini de trenta dies”. Afegeix en l’apartat 2 que l’administració pot subministrar la informació en un format diferent del sol·licitat si hi ha una alternativa més econòmica, sempre que no en dificulti l’accés al sol·licitant. Incidir en l’article 37 de l’LTAIPBG relatiu a la gratuïtat i les contraprestacions que estableix que “l’accés és gratuït si les dades són consultades en el lloc on es troben dipositades, o bé si existeixen en format electrònic, cas en el qual han d’ésser lliurades per correu electrònic” (o qualsevol altre mitjà que garanteixi l’accés) En el cas de les “còpies i la transposició a formats diferents de l’original poden restar subjectes a una contraprestació econòmica, la qual no pot excedir el cost de l’operació”. Dit això i atenent les concrecions formulades per la persona reclamant, és procedent declarar el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant en el benentès que aquesta es lliurarà en suport electrònic, en el cas que existeixi prèviament; pel cas que s’hagi de fer una transposició de format diferent a l’original, es concretarà a la persona reclamant la contraprestació econòmica que comporta i, si no és assumible per la part reclamant, se li concretarà les dates per atendre l’accés a la informació de forma presencial. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació podria estar classificada dins el nivell Gestió dels drets de les sepultures (codi 0239), i en la sèrie Registre general de sepultures i parcel·les (2919). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de gener de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 1166/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3 . 2. Requerir a l’Ajuntament de Cornellà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Cornellà a informar la GAIP, dins del termini de qu inze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 1166 /2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.