Se solicitó a la Universitat de Girona información detallada sobre prácticas curriculares y extracurriculares desde 2014. El solicitante alegó que la denegación de los nombres de las empresas por confidencialidad era improcedente al existir convenios públicos. La GAIP finaliza la reclamación por pérdida de objeto, ya que la Universidad comunicó haber facilitado toda la información.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones por el incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública según el artículo 39.1 LTAIPBG.
2
Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente en beneficio del derecho y no pueden ampliarse por analogía.
3
La Administración carece de potestad discrecional para aplicar límites al acceso, debiendo motivar razonadamente las causas que fundamenten dicha restricción.
4
Los límites al derecho de acceso deben ser proporcionales al objeto y finalidad de protección, atendiendo a las circunstancias de cada caso concreto.
5
La satisfacción extemporánea de la solicitud de información por parte de la Administración conlleva la pérdida del objeto de la reclamación y la finalización del procedimiento.
6
Cualquier impedimento posterior en la efectividad del acceso material a la información se considerará un incumplimiento de la resolución con los efectos jurídicos previstos.
Texto completo
Resolució 120/2023, de 9 de febrer
Número d'expedient de la reclamació: 1162/2022
Administració reclamada: Universitat de Girona
Informació reclamada: Pràctiques de l’alumnat en empreses.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Encara no es té constància de l'efectivitat de l'accés sol·licitat i estimat, ni que els expedients
oferts continguin realment tota la informació sol·licitada. Per aquesta raó el fonament jurídic següent
fa referència a les facultats de la GAIP en ordre a l'execució de les seves resolucions, per al cas que
sigui precís fer ús d'elles als efectes de garantir l'accés material a la informació sol·licitada. S'ha de
tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l'estimació de la sol·licitud
d'informació de què deriva i el consegüent compromís de facilitar a la persona reclamant la informació
sol·licitada. Per això, qualsevol impediment o limitació en relació amb l'efectivitat d'aquest accés s'ha
de considerar un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos legalment per a
aquestes situacions.
Paraules clau: Universitats públiques. Pràctiques de l'alumnat. Dades personals.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 21 de desembre de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 1162/2022, presentada contra la
Universitat de Girona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en
l'antecedent 2. La persona reclamant demana el procediment de mediació previst per l'article 42
de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 16 de novembre de 2022 la persona reclamant demana a la Universitat de Girona “Arxiu
reutilitzable (format CSV, etc.) que contingui informació en relació amb les pràctiques curriculars i
extracurriculars des de l'any 2014 fins a actualitat, sol·licitant les següents columnes/informació:
gènere alumne, codi_RUCT, titulació_alumne, centre_alumne, entitat_empresa, tipo_entitat,
hores_setmanals, hores_totals, tipus_practiques*2, crèdits, ajuda_economica_mes, Mes
Any_IniciPractiques, Mes Any_FiPractiques, informació_publicacio*1. *1. Informació com podria
El text original d’aquesta resolució, redactat pel ponent, s’ha escrit en castellà.
ser: desenvolupador de software, auxiliar de recursos humans, etc. (informació que descrigui la
funció a realitzar) *2. Tipus pràctiques: curricular, extracurricular o interna”.
3. La Universitat resol estimar parcialment la sol·licitud, en base als fonaments i en els termes
següents: “L'article 20.2 de la Llei 19/2014, considera que les limitacions legals al dret d'accés a
la informació pública han de ser aplicades d'acord amb la seva finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, han d'aplicar-se sempre restrictivament en benefici d'aquest
dret i no poden ampliar-se per analogia. Quant als límits al dret d'accés a la informació pública,
l'article 21 de la llei de transparència, en l'apartat g) regula que l'accés pot ser denegat o
restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per al secret o
la confidencialitat en els procediments tramitats per l'administració pública, així com el secret
professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial. D'acord amb aquesta regulació, no es
pot subministrar part de la informació sol·licitada per raons de confidencialitat. Terminis d'accés a
la informació. Tal com estableix l'article 36.1 de la Llei 19/2014, si una sol·licitud és estimada
totalment o parcialment, l'òrgan competent ha de subministrar la informació a l'interessat, en el
format en el qual l'hagi sol·licitat, en el termini de trenta dies. Per tant, RESOLC Estimar
parcialment la sol·licitud d'accés a la informació pública formulada pel Sr. xxxx, i annexar-li la
informació sol·licitada en format reutilitzable .csv., en la que, per raons de confidencialitat, no
podem oferir-li la dada entitat_empresa”.
4. La Reclamació presentada el 21 de desembre de 2022 fa la següent consideració: “s'exclou
l'entitat per confidencialitat, però el llistat d'empreses amb les que es té firmat conveni és públic
5. El 4 de gener de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la
informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. El 5 de gener de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a la Universitat de Girona i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre
la mateixa, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 13 de gener de 2023 la GAIP rep una notificació de la Universitat de Girona que indica haver
revisat el cas i facilitat a la persona reclamant tota la informació sol·licitada.
8. El 13 de gener de 2023 la GAIP comunica a la persona reclamant la informació aportada per la
Universitat indicant que si en el termini de 5 dies no al·lega motivadament el contrari es
considerarà satisfeta la sol·licitud. No consta resposta a aquesta comunicació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l'Administració reclamada afirma haver facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d'aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la
pèrdua d'objecte d'aquesta, ja que s'han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava.
En aquestes circumstàncies és procedent la finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular
cap declaració sobre l'abast del dret d'accés a la informació pública exercit, ni de dur a terme el
procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant.
Tanmateix, encara no es té constància de l'efectivitat de l'accés sol·licitat i estimat, ni que els
expedients oferts continguin realment tota la informació sol·licitada. Per aquesta raó el fonament
jurídic següent fa referència a les facultats de la GAIP en ordre a l'execució de les seves resolucions,
per al cas que sigui precís fer ús d'elles als efectes de garantir l'accés material a la informació
sol·licitada. S'ha de tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l'estimació de
la sol·licitud d'informació de què deriva i el consegüent compromís de facilitar a la persona reclamant
la informació sol·licitada. Per això, qualsevol impediment o limitació en relació amb l'efectivitat
d'aquest accés s'ha de considerar un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos
legalment per a aquestes situacions.
3. Seguiment de l'execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió
previst per l'article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de
febrer de 2023, decideix per unanimitat finalitzar la Reclamació 1162/2022 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, pot interposar -se recurs contenciós-administratiu davant del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució,
conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós -administrativa.